dilluns, 15 de desembre del 2014

Bon Nadal i Feliç Any 2015

No passaré revista a l'any que deixem ni escriuré la llarga llista de desitjos per el proper, aixó queda només per mi...
Pero si que us desitjo un bon Nadal i Feliç entrada del 2015 que ja ens convé a tots plegats...


dimecres, 10 de desembre del 2014

Aprenentatge Viral

Recentment m'he tornat a re-enganxar al blog i a la fotografia, creia que era per qüestions de feina i del poc temps que disposava pero amb el pas del temps també he vist que era per falta de motivació, per saturació o simplement per falta d'evolució...

Va ser als Alps en una breu visita que vaig tormar a gaudir, doncs vaig "viure" paisatges i situacions desconegudes i aquest fet hem va despertar la "lluita" per captar la llum, per captar el moment, per captar les sensacions...

Desprès va venir Astúries, on a les cales que vàrem visitar hi havia un munt de possibilitats fotogràfiques,on vaig disfrutar de la tranquilitat de fer fotografia sense pressions, sense presses, "respirant" els llocs.

Pero a Escócia, ha sigut el summum de la vivència, on les sessions eren eternes, recordo un dia que vàrem estar fent fotos més de vuit hores seguides... Sense agoviaments, "treballant" els enquadraments sense pressa, gaudint-lo... comentant la "jugada" amb en Vicenç o en Pere, allunyant-me d'ells per no molestar o que no hem molestessin...

Pero el que mes he aprés, aquests dies al costat de dos cracks de la fotografia, observant com "treballen in situ" i repassant les seves sessions un cop arribats al b&b, on "ensenyaven en petites dosis" la seva visió dels moments abans viscuts a no conformar-me mai, a lluitar per extreu-re el màxim possible del moment, a "veure" d'una manera diferent l'entorn, a arriscar en enquadraments... En definitiva crec que he tornat millor fotogràf i espero veure o plasmar-ho en les próximes fotográfies.


dimecres, 3 de desembre del 2014

Cap on va la fotografia?

Els darrers dies s'ha donat la casualitat de que he estat partícep de varies converses on el tema a debatre es cap on va la fotografia... Vull dir la tendencia. M'explico...

Sempre ha existit el debat amb els amics neófits en fotografia que si he usat el photoshop, que es impossible els colors de les meves fotografies... La meva resposta sempre ha estat si alguna vegada s'han llevat a hores intempestives, agafat el cotxe per conduïr una llarga estona i arribar a la Costa Brava i tenir la sort de veure sortir el sol i no dic ja si hi ha nuvols alts per exemple...Pero ara el debat es centra en diguem-ne entre colegues de la mateixa afició. 

Ultimament hi ha molta gent que esta fent servir la técnica de l'apilament, de la doble exposició, o del tractament per zones portat al limit i algun que altre "corta y pega"... I son vistos com a "cracks" de la fotografia... Bé jo diria del tractament, es evident que han de tenir una visió per "construïr" una fotografia per parts i "muntar-la" a casa. I clar totes les fotografies son realment "fotons", s'ha acavat alló de dir que hem conformo amb 4/5 fotons a l'any...

Per a mi tot es vàlid sempre i quan s'expliqui i no es vulgui fer passar gat per llebre, doncs sobretot per els neófits en la màteria i que veuen aquestes fotografies s' apuntin a un taller pensant que arribarà a casa seva el diumenge vespre i tindrà al sarró algunes fotografies semblants a la que es promociona tal o qual taller per posar un exemple. O simplement que entrin a una galeria de les de moda i veus unes fotografies perfectes i no hem refereixo a la composició...

Un altre punt a tenir en compte, son els concursos, on crec que s'hauria d'establir una categoria especial per aquest tipus de fotografia doncs tot i que en les seves bases ho indiquen no es de rebut que participin en una mateixa categoria una doble exposició amb una fotografia d' un sol raw doncs no crec que tingui les mateixes oportunitats a priori...

Es un tema que portarà molt a parlar...Ho deixo aqui...


dimecres, 26 de novembre del 2014

Escocia, objectiu assolit!

No sé si a vosaltres us passa, pero a mi sempre m'ha agradat buscar, trovar i visitar l'ultima frontera... Al mon cada cop n'hi ha menys d'aquests llocs.. I fa anys Escocia en considerava un...

Cada any volia fer-hi una escapada, especialment a l'illa d'Skye doncs en diuen la petita escocia per concentrar-ne tota l'essencia. Pero per una cosa o altre no sortia l'oportunitat... I finalment aquest any ha pogut ser. Ens vam coordinar en Pere Soler i en Vicenç Gimeno per anar-hi.

Una part del viatge la teniem tancada i l'altre era oberta per la possibilitat de flexibilitzar les zones a visitar, perque fotograficament es millor "treballar-ne" poques i ben fetes que moltes i malament, a més del factor vacances... Es a dir, tranquilitat i relax!.

Dels deu dies que hem voltat per la zona nomes ens ha plogut el dia d'arribada i l'endemà, doncs la resta de dies el temps ha estat genial, i hem refereixo al que busquem en la fotografia, nuvols, colors... 

L' ùnic pero que hi poso es que feia anys que tenia idealitzat l'illa d'Skye i la veritat qu al arribar ens va decepcionar molt com aprimera impressió doncs era molt humanitzada i turistica, no així d'altres llocs com l'illa d'Eigg on esta prohibit dur el cotxe i nomes hi ha un servei de dos taxis en tota la illa que puguin operar. Definitivament hem estat en una de les ultimes fronteres, on la vida es duríssima per les condicions climàtiques, per la falta de feina i sobretot els mes joves emigren al continent quedant-se els que realment s'estimen aquella terra...





divendres, 14 de novembre del 2014

Treient-me els dubtes...

Elsprimers filtres degradats que vaig començar a utilitzar van ser els Singh Ray, doncs encara que son cars es comentava que no deixaven dominants... Durant tots aquests anys hem van anar perfectes, pero al canviar-me el 17-40 i passar al 16-35, el diamatre passa de 77 a 82 i vaig tenir que canviar el tamany dels filtres i vaig decidir comprar uns Hitech...

Pero no havia tingut gaires oportunitats de fer-los servir fins a Asturies... Hem vaig arribar a frustar una mica doncs a part de les dominants, crec que son molt mes diguem-ne foscos del que estava acostumat i moltes de les fotografies que feia no m'agradaven o simplement les transicions eren molt evidents... Al final de la setmana ja vaig començar a agafar-l'hi el traç del funcionament pero no hem va deixar satisfet del tot.

En tornar a casa, vaig decidir comprar un altre cop un Singh Ray... i avui he aprofitat que per qúesitons de feina anava a l'Empordà he aprofitat per probar-lo...  A part la llum ha sigut bestial!

Singh Ray invers 2 passos.

Ara torno a estar satisfet... A vegades val mes tirar pel dret que fer drecesseres!




dimecres, 5 de novembre del 2014

L'Altre porta...

Segueix el meu enamorament d' Astúries...
de la seva costa...
de les seves cales...
de les seves singulars roques...



dimecres, 29 d’octubre del 2014

El valor d'una fotografia...


La darrera setmana he estat per terres asturianes, gaudint-ne fotogràficament i gastronòmicament. Compartint sortides i xerrades amb en Pere Soler i fent-nos de cicerones en David Álvarez i en Jose Fernandez, i finalment Arturo Lasso... Han estat dies tranquils pero no hem parat de visitar llocs i immortalitzar-los amb la càmera.

Pero el que mes m'ha impresionat i que encara hem provoca pell de gallina quan hi penso es la natura, especialment la costa... Els acantilats, les coves, les roques singulars, els tòtems, les textures, les brumes, les onades... Hi ha tant per gaudir, per descobrir, per admirar, per bocabadat, per fotografiar...

Aquesta foto representa aquest compendi de paraules... El lloc no crec que sigui molt visitat ni tant sols per mariscadors doncs per baixar fins aquí s'ha d'estar una mica sonat. Un sender estret, ple de matolls fins que s'arriba a la baixada, es una baixada dreta que de matinada no es gens aconsellable per la falta de visibilitat i per l'humitat que faria relliscos el caminet, pero a mes a mitja baixada es tant dret el camí que hi ha una corda per baixar quasi fent rappel els últims posem cinquanta metres... I un cop a baix...nomes sents el soroll de les onades com piquen...

La marea va baixant i ens podem endinsar mes al mar, acostar-nos a la roca, pero encara tinc l'adrenalina a ple funcionament doncs minuts abans estàvem fotografiant, sobre una roca, com onades de quatre o cinc metres picaven davant nostre, amarats de suor freda, de salitre, amb un ull a la càmera i l'altre vigilant no caure o no mullar-se de la propera onada... Quin espectacle!!!! Segur que les fotos no fan justícia a la naturalesa...

Vaig saltant per les roques que la marea deixa veure i arribo davant aquest inmens rocam, m'atavalo doncs veig les onades que venen cap on soc, encara que estic enlairat pero tinc al record l'experiencia de fa uns minuts...torna a fluir l'adrenalina...tant concentrat o ensimismat que no hem donc compte que en Pere i en Jose estant al meu costat.

No se quant temps passa pero no he fet mes de 10 fotografies quan sento en Jose que ens mana la pressa, s'esta fent fosc i hem de pujar l' acantilat amb la corda...

Us prometo que si no es per ell encara seria allà, enganxat a aquella cala, el paradís salvatge. Veure't allà baix, per un costat parets de setanta o vuitanta metres tallades a ganivet i per l'altre la platja de pedres i el mar al fons rugint...

De les fotos... Es el de menys!!!







dimarts, 7 d’octubre del 2014

On el silenci es pot escoltar...

Realment el silenci era ensisador, quasi no es sentia la remor llunyana deles cascades plenes d'aigua del desglaç del glaciar que teniem davant... El temps passava sense donar-nos compte, concentrats en l'espectacle que la natura ens oferia...
Amb ganes de tornar-hi!


dilluns, 29 de setembre del 2014

Repassant records...

Sense paraules...
Observar bocabadat...
Respirar profundament...
Gaudir de la pell de gallina...





dimecres, 24 de setembre del 2014

Amb nocturnitat...

No sé si es que vaig anar a dormir d'hora, perque un cop fosc a la muntanya i amb una tenda petita poca cosa es pot fer... Pero a la una de la matinada estava amb els ulls oberts com un mússol... Vaig donar voltes i més voltes dins el sac de dormir... Pero res, no podia clucar ull!
A les dues vaig decidir-me... Vaig vestir-me i vaig anar cap a la zona on havia decidit fer la sessió de matinada. Deu minuts caminant, tapat fins les orelles perque feia molt de fred, feia vent, plovisquejava lleugerament, fosc com la gola del llop...
Mai havia fet fotos a aquestes hores, sol enmig de la muntanya, el silenci es podia tallar i a la llunyania es veia el perfil de les muntanyes i especialment el Neuoville, majestuós.
La boira com sempre anava i venia, a vegades no veia res en absolut, a vegades era un cel nitid...
Vaig disfrutar com mai, a pesar del fred, de la humitat, del cansament, d'estar tantes hores dret, pero va valer la pena i segur que ho repetiré...




dimecres, 17 de setembre del 2014

L'èxit d'una sortida: La planificació!

Sóc un persona que no m'agrada planificar gaire el meu temps lliure, ja prou que vaig a "toc de pitu" a la feina com per fer-ho a la vida privada... Pero cada cop comprobo que per tenir éxit fotogràficament parlant cal fer-ho i més si es un desplaçament a una localització lluny de la residència. Doncs esta clar que si es a prop es pot repetir la sortida moltes vegades fins a aconseguir la fotografia que tens al cap. (Per aixó diuen que les millors fotografies estan fetes a 10 minuts de casa...)

Us explicaré com s'ha montat l'escapada als Alps francesos i que tant bé ha anat fotogràficament per si us pot servir d'alguna cosa...

Al meu entendre hi ha dos variables importants a definir:

1.- Dates de la sortida.
2.- Localització.

A vegades les vacances condicionen el lloc i a l'inrevès, doncs per exemple no es el mateix anar a la Selva d'Irati a l'estiu o a la tardor...

El lloc escollit era els Alps, doncs es buscava un lloc nou, poc "trillat" i que motivés... Aixi el que es va fer un cop escollit el lloc es començar el següent procès:

  1. Bùsqueda per internet de fotografies de la zona i anotar les que agraden i estan localitzades.
  2. Navegar per la web o red social de l'autor per aprofundir en la seva fotografia, doncs normalment n'hi ha mes d'una del lloc.
  3. Un cop tens una idea general de la zona, cal focalitzar més la zona a visitar, seleccionant varies localitzacions properes que "interessin" per evitar llargs desplaçaments. Personalment prefereixo visitar una zona en concret que una gran extensió, aixi es va selecciona dues localitzacions distants 1 hora per 4 dies. (2 i 2).
  4. Escollir les de mati i les de tarda, personalment crec que es millor reduir a 2/3 i treballar-les a fons i no estressar-se en desplaçaments i corredisses. En el cas que ens ocupa per sort les mateixes localitzacions eren vàlides a tot hora.
  5.  NO canviar de plans fàcilment, vull dir que a vegades passa que un cop allà, decidim canviar de localització, desprès no estas ni a un lloc ni a l'altre... NO cal sempre tenir un cel tètric o de color... Nosaltres vàrem estar a punt de canviar i crec que finalment vàrem comentar més d'una vegada la sort de no haver canviat.
Cal dir que aquest procès ha sigut llarg, doncs s'ha fet a estones mortes al vespre, pero alhora ha estat interessant, motivador i reservades futures localitzacions per una altre sortida per la zona.



Es evident que si es vol complicar per tal de coincidir amb la fase lunar o els angles de sortida i posta solar o la marea... hi hauria la fase de buscar la coordinació entre aquests ìtems i les dates concretes, pero aquest aspecte o el vàrem tenir en compte per a aquesta sortida.

divendres, 12 de setembre del 2014

Retorn

Bones

Fa molt de temps que no escribia una entrada al blog... I encara que tinc poc temps, el principal motiu és que estava avorrit de la fotografia.

Quan vaig començar en aquest hobby, era principalment per fer alguna activitat fisica pensant que mentre faria alguna excursió doncs aprofitaria per plasmar el que veien els meus ulls. Ràpidament hem va enganxar i vaig veure que hem faltaven eines i coneixaments, així mitjançant internet, alguns cursos i sobretot amb sortides amb companys d'aficció vaig anar aprenent, pero cada vegada volia més i més...

Recordo com algun cap de setmana caminava donant volstes per casa mirant el cel, recordant-me una imatge d'un felí donant voltes per la gàbia... I cada cop sortia més i més sovint buscant aquell moment, aquell llum, aquell racó... I cada cop hem pressionava més, volia una foto espectacular... D'aquelles que poques fem a l'any...

Fins que al final sortia presionat i tornava desil.lusionat cap a casa... Jo no ho sabia pero tenia ansietat de la foto perfecte i aquesta no arribava... 



Aquest cap de setmana passat volia fer una sortida per relaxar-me i si "queia" alguna fotografia doncs benvinguda... El lloc escollit ha estat els Alps Francesos, un lloc desconegut per mi en fotografia pero havia estat un parell de cops fa anys per esquiar-hi.

El planning era marxar sol per desconectar d'un estiu durissim de feina... Pero al final es va apuntar en Pere Soler, pero el pla seguia essent principalment el relax, només dues localitzacions per quatre dies...

Un cop arrivat al lloc, la realitat va superar les previsions, un lloc realment espectacular! Un lloc on es pot escoltar el silenci i composicions fotogràfiques per una setmana sencera!

I finalment he tornat a disfrutar de la fotografia, sense pressió, sense voler portar a casa la foto de l'any, simplement he fruït...


dijous, 13 de febrer del 2014

Caminant sota l`Aurora

Imagineu caminar sota una negre nit, durant força estona, el cami quasi no s'intuïa, nevat, a vegades gelat i relliscós...  Tapats fins les orelles... Hem sembla recordar que en un moment o altre cadascú va relliscar, carregats amb l'equip fotogràfic i cada cop que miravem al cel s'intuïa una aurora meravellosa, doncs estava una mica tapada per la montanya que teniem davant i que estavem vorejant...

I un cop arrivat a lloc, quina tranquilitat, quina pau, estavem arrasserats al bell mig d'un fiord...Quasi no feia fred o es que estavem concentrats fent fotos... Silenci absolut, ni tant sols es sentia la remor de l'aigua...Les pedres estaven congelades, relliscosses...
Un dels millors moments viscuts!






divendres, 7 de febrer del 2014

Mars Attack


Avui, finalment he pogut edicar una bona estona a revisar el material fotografic que he portat de Noruega, i la veritat es que estic força content. Us prometo que no hem queixaré pas.

La veritat es que qui hem coneix una mica sap que soc un enamorat dels països nórdics i cada cop que hi torno més incrementa la meva admiració per aquells paisatges, per aquella gent... La veritat es que mai he descartat anar-me'n a viure allà... De fet he viscut alguna temporada allà i per tant parlo amb causa...


diumenge, 2 de febrer del 2014

Northern Lights

Tal i com vaig dir a l'última entrada, la primera de l'any seria sobre l'escapada a Noruega a veure Aurores Boreals. Un dels vells somnis que tenia en ment.
Només dir que recomano a tothom fer-hi una visita i mes si té la sort que nosaltres vàrem tenir doncs cada dia en vàrem poder veure amb més o menys intensitat i molt a prop del "camp base", doncs només havien de sortir de l'àrea d'influencia de la ciutat per poder veure-les i fotografiar-les, gràcies a que teniem instal.lat sobre nostre un anticicló.

Tot i que encara hem falta revisar molt de l'arxiu doncs vaig fer moltes fotografies he fet una primera ullada a una targeta i n'he editat alguna per matar el cuquet...

Agraïr els dies que vaig passar en la molt bona companyia d'en Vicenç, de l' Emili i d'en Francesc, alies "Furri"... Feia anys que no reia tant!