dimarts, 28 de juny del 2011

Alegria

En aquests moments tant "incerts" que ens ha tocat viure, dels quals només en sortirem rebaixant el nostre nivell de vida futur, també hi ha moments per l'alegria!

Castell de Focs, Blanes 2010

dilluns, 20 de juny del 2011

Parc Nacional d'Aigüestortes

Aprofitant que tenim lluna plena i desprès de les captures de l'eclipsi al Cap de Creus, encara que una mica descafeinades per els núvols, vàrem decidir fer una escapadeta a Aigüestortes doncs és un lloc que realment impressiona. Aquest cop vam anar al Refugi d' Amitges doncs només era una visita curta per treure el "cuquet" de fer fotografia d' alta muntanya.

Vam arribar sobre les 16 hores de la tarda, ja dinats doncs vam fer una paradeta a l' antiga estació del poble de Tosses, on fan menjars casolans, en quantitat raonable i amb un preu ajustat. -Eps! no tinc comissió, pero cada vegada que hi hem estat, hem sortit satisfets-.

El temps era perfecte per tenir una bona sessió fotografica, doncs estava una mica nuvolat, l´únic pero era el vent que feia... pero a mida que anavem pujant, el vent era cada cop més fort... males cartes! Potser hauria de dir adéu als reflexes? Vaig decidir no pensar-hi, fins a ser a lloc.

Un cop a dalt, a 2.300 metres realment feia un vent fort, els núvols anaven passant molt rapidament per davant nostre. Desprès de deixar tot l'imprescindible per a la sessió fotografica al refugi, vaig fer una volta buscant alguna localització coneguda i mentre anotava mentalment alguna de la meva collita.

Agulles d' Amitges

Buscava la del arbre reflexat a l'estanyol i amb el fons els Encantats... coi no la trovo! Vaja ara la veig pero l' estanyol es quasi bé buit... Hauré de tancar més l' enquadrament.

Reflexes


També vaig trovar la tipica fotografia del reflexes de les agulles d' Amitges, pero amb el cel tapat i el vent que hi havia, era dificil aconseguir-la.

Agules d' Amitges


Fent-se fosc, vaig buscar una nova localització per a practicar alguna nocturna, encara que la lluna només va sortir un instant i en seguida en va sumergir en el mar de núvols.


Nocturna utilitzant una llanterna


Sempre m' ha agradat les formes dels arbres "despullats" que hi ha sovint per la zona de muntanya, i aquest hem va agradar especialment i l'hi vaig dedicar una bona estona... tant de capvespre-nit com de matinada.

Ja de baixada, encara vaig poder fer alguna paradeta... la veritat es que m' hi hagués quedat uns quants dies més doncs fent fotografies quasi no he pogut disfrutar de l'observació dels magnifics paisatges que ens ofereix aquest lloc. Pero de ben segur que hi tornaré abans d' acavar l'estiu.



Els encantants

dilluns, 13 de juny del 2011

El perfecte de l' imperfecte...

L'altre dia per qüestions de feina, tenía que visitar la Garrotxa i vaig avisar en Pere Soler per fer una escapadeta prop de la seva zona "d'influència", ben ràpid es va apuntar!

La tarda no pintava amb gaires expectatives i per tant vàrem decidir anar a una zona que no coneixiem gaire i fer si més no una petita exploració del territori. Vaja que començavem la sortida amb bastants inconvenients, una sortida del tot imperfecte. Es ben clar que quasi tots els racons ja han estat "clicats" i per tant no queda més remei que buscar d' altres localitzacions per aportar una mica més d' originalitat al nostre hobby.

Conduïnt cap el lloc escollit no es veia clar que tindriem gaire éxit, i un cop allà vàrem decidir caminar, endinsant-nos dintre del bosc per "detectar" algún rierol o cascada per fer les nostres delicies. Res! Vàrem escollir malament, però tot tornant, en Pere es va fitxar en un corriolet i vàrem inspeccionar-lo. Genial idea! Doncs era un clap ple de faigs enormes i el més important separats l´un de l'altre i més o menys amb terreny net d'arbustos. Donava per "jugar" a fer composicions, perfecte!



Cadascú va triar un lloc i vàrem començar la sessió entre paraules d'alegria... però encara ens vam alegrar més quan vam veure que entrava la boira, perfecte! Va haber moments que vaig deixar de disparar o si més no disparava sense re-enquadrar per poder observar aquella llum, difusa, amb un tot verdòs agafat de les fulles, amb un silenci només trencat per les nostres paraules i esbufegs d'alegria. (Com molt bé diu en Pere, semblava el territori dels Follets) Quina sessió!



Hi havia moments que estavem a menys de 30 metres i quasi no ens veiem entre la foscor del lloc i la boira que difuminava l' ambient. La boira llavors anava i venía, de cop omplia el lloc i de cop el buidava... com si ens avisés de que no molestessim més el descans del bosc o qui sap si era perque els follets volien sortir dels seus amagatalls...



De ben segur que hi tornarem, per explorar més detingudament el lloc i per fer una sessió amb els colors de la tardor.
Quan vaig estar a la País Basc vaig estar en una conversa on es deia que els colors de la tardor són especials amb les seves boires i un del grup va comentar que no s' ha de despreciar els verds de la primavera i les seves boires... la veritat es que ara mateix no sabria quina opció triar...

dilluns, 6 de juny del 2011

Reflexions de dilluns

Ahir va ser un dia dur... Llevar-me a les 4 de la matinada per anar al Montseny a fer una sessió fotogràfica amb un parell de "bojos" de la fotografia i desprès a mitja tarda anar a la punta de Sta. Anna de Blanes per fer-hi una altre sessió una mica diferent, no és gaire recomanable fer-ho sovint.

Dic una mica diferent perquè degut a les obres de l'espigó de la bocana del port, és bastant difícil d' accedir-hi i per tant s' ha de fer per dins l' aigua i ja sabem tots el que ens costa una equip fotogràfic. Així doncs vàrem tenir una experiència si més no divertida. Properament ja es publicarà un video de la tornada a nado fet per la Teia Riembau molt divertit, sobretot per els que ho vàrem viure...

Però avui vull "penjar" unes fotografies que ja fa dies que les vaig fer de la Cala Estreta doncs aquell dia vaig posar-me a practicar diferents enquadraments amb el 70-200 doncs sempre porto soldat a la càmera (com diu en Pere Soler) el 17-40 i la veritat es que vaig descobrir un nou món per poder jugar.




Vaig descobrir com de diferent potser el món vist des d'una altre perspectiva, des d'una altre distància i quan canvia només movement-me uns quants metres a esquerra o dreta.




Recomano, inspeccionar l'enquadrament, moure`s amunt, avall, esquerra i dreta buscant el punt més adeqüat i probar diferents distancies focals, accions que segurament tots fem sense donar-nos compte, perque ja les tenim un el nostre workflow inconscient però de tant en tant vindria bé pensar-hi. El que faig jo quan quedo amb algun "boig" és observar el que fa ens els primers passos abans no fa la fotografia, es ben divertit, pensar en que tu segurament fas igual!


dissabte, 4 de juny del 2011

Exposició a Sant Feliu de Guíxols

Ahir es va inaugurar l' exposició "Visions Marines" al Casino Guíxolenc de Sant Feliu de Guixols, és un recull d' 11 fotografies que vaig fer l' any passat a la Costa Brava en format de 60x90 i que estarà allà fins el proper 24 de Juny.

Ja fa uns mesos que sóc soci d' aquesta agrupació i la veritat es que encara no havia anat mai a cap reunió, ni havia participat en cap sortida, nomes un cop a la seva fotolliga. I clar, era un desconegut per a la majoria d'integrants. Així doncs, amb l' excusa de la inaguració vaig poder presentar-me i cóneixer varis socis. La veritat es que va ser molt agradable i la gent de seguida va animar-me a participar i a fer sortides amb ells.
S' intentarà!




dimecres, 1 de juny del 2011

Aprop de casa...

A vegades, en la búsqueda de noves localitzacions, de nous estímuls, de fotografies inédites pensem en recórrer llargues distàncies, en visitar països llunyans peró sempre dic que les millors fotografies són les que podem fer aprop de casa, doncs coneixem el lloc, facilitat d' arribar-hi ràpidament, control de les condicions ambientals... I nosaltres per sort en tenim un munt... El Montseny, la Fajeda d'en Jordà, la Costa Brava, Montserrat, el Cadí i una mica més lluny els Pirineus.

Un d'aquests llocs una mica oblidats, potser per la quantitat de "corves" que has de fer per arribar-hi, és el Cap de Creus. Lloc, solitari i salvatge per excel.lència. Ultimament m' ha donat per anar-hi un parell de vegades, l´última amb en Pere Soler, un altre "boig" de la nostra aficció.

La tarda "pintava" de les bones, doncs mentre conduïa anava plovent a estones, els núvols corrien d' una banda a l'altre del cel... El cor començava a bategar acceleradament tot pensant en la sessió que tindriem.



Un cop a lloc, per primera vegada algú m'adelantava en "disparar",... jo no sóc el més ràpid! Hehehehe. En Pere anava d' un costat a l' altre fent fotografies i jo estava com apagat observant-lo (Semblant el que fa el Barça amb els contrincants).  Finalment hem vaig concentrar i vaig començar a fer "feina", doncs la bona llum ja començava a visitar-nos. Al fons hi havia unes cortines d' aigua que eren una delicia per nosaltres, com diu en Benito, fa falta buscar un bon fons per a una bona fotografia. Doncs el teníem!



L'única llástima es que al final els núvols no es van "pintar" de color... pero va ser una experiència molt enriquidora doncs sempre que quedo amb algú s'aprenen coses tant en aspectes "tècnics com en táctics".




A mode d'exemple, havia estat en aquest lloc en concret un parell de vegades abans i en Pere amb un moment hem va "ensenyar" mitja dotzena d'enquadraments que jo no havia vist, aquesta és la grandesa de la nostra aficció, dos persones poden estar en un mateix lloc i captarán diferents punts de vista, diferents enquadraments, diferents llums...