Aquestes últimes setmanes m' han passat bastantes "coses" fotogràficament parlant... Búsqueda intensa dels colors de tardor, persecucions de boires, mullades de pluja, descobriment de nous llocs per a pròximes sortides... Totes viscudes intensament encara que fotogràficament no hagi estat un periple gaire exitós per les meves expectatives o il.lusions. Tot massa ràpid i concentrat.
Aquesta situació també m'ha fet reflexionar molt del que hem fa mou-re per a fer tots aquests esforços, dels perquè del "cuquet" d'aquesta afició.
Recordo els primers inicis amb una Agfamatic 2000 Pocket, regalada per la meva comunió i com vaig voltar amb ella per tot Europa en cotxe acompanyant als meus pares.
Recordo que només volia fotografiar els monuments clàssics sense les hordes de turistes que en aquells anys ja hi havia. Així d'entre varis tinc la Torre Eiffel, el Partenon, el Colisseum, el Prater, les Piràmides, i un llarg etc. Arribava inclús a cridar que s'apartés algun turista que s' entretenia gaire dins del meu enquadrament i així les fotografies quedaven "netes" dins del possible.
Més tard, amb la independència, vaig començar a visitar països i llocs més paisatgístics com ara Islàndia, Finlàndia, Canadà, Illa de la Reunión... intentant sempre inmortalitzar "llocs naturals" sense rastre de petjada humana, però d'una manera documentalista.
Recordo que un dia desprès d'anys d'abandonar la càmera, navegant per internet vaig anar a parar a un foro de fotografia i vaig reviure el "cuquet" ara ja en format digital i amb una derivació més artística gràcies al coneixament de la tècnica fotogràfica per donar-li el punt òptim, ja sigui mitjançant l'ús del polaritzador i/o dels filtres degradats o més tard "retocant" alguns paràmetres al Lightroom.
Recordo passar-me hores buscant i llegint foros per re-apendre.
Recordo moltes persones que he conegut i he compartit hores intempestives per "caçar" una bona llum.
Recordo preguntar con es pujava una fotografia al foro per compartir-la i que me la critiquesin per apendre...
Però l' altre dia llegia una reflexió en algun lloc de la xarxa i no és la primera vegada que l'escolto o llegeixo, en que aquesta afició s' està convertint en obsessió. En la competició de qui té una millor fotografia del lloc, en estar present a cada foro, de tenir que comentar 5 o més vegades la mateixa fotografia perquè les trobes a tots els foros, perquè hem d' estar presents a tot arreu. Jo mateix estic present a Fotonatura, 500px, Canonistas, Caborian, i ara la recent Whytake... a part del blog i la web. No parem ja dels blogs dels col.legues, dels "interessants", dels que vull "xafardejar", dels "mestres", dels de la "competència sana", i a tots vas deixant algun que altre comentari. Es de bojos! doncs a mi el que m' agradava i m'agrada és sortir al camp i fotografiar.
És evident que l' ús dela xarxa ha aportat i aportarà moltes bones coses, com ara que et "coneguin"i poder "conèixer" a d'altres i el seu treball, però el que esta clar es que ara haig d'apendre un nou input, la gestió del temps.
És evident que l' ús dela xarxa ha aportat i aportarà moltes bones coses, com ara que et "coneguin"i poder "conèixer" a d'altres i el seu treball, però el que esta clar es que ara haig d'apendre un nou input, la gestió del temps.