diumenge, 27 de novembre del 2011

Reflexions de tarda tardorenca

Aquestes últimes setmanes m' han passat bastantes "coses" fotogràficament parlant... Búsqueda intensa dels colors de tardor, persecucions de boires, mullades de pluja, descobriment de nous llocs per a pròximes sortides... Totes viscudes intensament encara que fotogràficament no hagi estat un periple gaire exitós per les meves expectatives o il.lusions. Tot massa ràpid i concentrat.

Aquesta situació també m'ha fet reflexionar molt del que hem fa mou-re per a fer tots aquests esforços, dels perquè del "cuquet" d'aquesta afició.

Recordo els primers inicis amb una Agfamatic 2000 Pocket, regalada per la meva comunió i com vaig voltar amb ella per tot Europa en cotxe acompanyant als meus pares.
Recordo que només volia fotografiar els monuments clàssics sense les hordes de turistes que en aquells anys ja hi havia. Així d'entre varis tinc la Torre Eiffel, el Partenon, el Colisseum, el Prater, les Piràmides, i un llarg etc. Arribava inclús a cridar que s'apartés algun turista que s' entretenia gaire dins del meu enquadrament i així les fotografies quedaven "netes" dins del possible.
Més tard, amb la independència, vaig començar a visitar països i llocs més paisatgístics com ara Islàndia, Finlàndia, Canadà, Illa de la Reunión... intentant sempre inmortalitzar "llocs naturals" sense rastre de petjada humana, però d'una manera documentalista.
Recordo que un dia desprès d'anys d'abandonar la càmera, navegant per internet vaig anar a parar a un foro de fotografia i vaig reviure el "cuquet" ara ja en format digital i amb una derivació més artística gràcies al coneixament de la tècnica fotogràfica per donar-li el punt òptim, ja sigui mitjançant l'ús del polaritzador i/o dels filtres degradats o més tard "retocant" alguns paràmetres al Lightroom.
Recordo passar-me hores buscant i llegint foros per re-apendre.
Recordo moltes persones que he conegut i he compartit hores intempestives per "caçar" una bona llum.
Recordo preguntar con es pujava una fotografia al foro per compartir-la i que me la critiquesin per apendre...

Però l' altre dia llegia una reflexió en algun lloc de la xarxa i no és la primera vegada que l'escolto o llegeixo, en que aquesta afició s' està convertint en obsessió. En la competició de qui té una millor fotografia del lloc, en estar present a cada foro, de tenir que comentar 5 o més vegades la mateixa fotografia perquè les trobes a tots els foros, perquè hem d' estar presents a tot arreu. Jo mateix estic present a Fotonatura, 500px, Canonistas, Caborian, i ara la recent Whytake... a part del blog i la web. No parem ja dels blogs dels col.legues, dels "interessants", dels que vull "xafardejar", dels "mestres", dels de la "competència sana", i a tots vas deixant algun que altre comentari. Es de bojos! doncs a mi el que m' agradava i m'agrada és sortir al camp i fotografiar.




És evident que l' ús dela xarxa ha aportat i aportarà moltes bones coses, com ara que et "coneguin"i poder "conèixer" a d'altres i el seu treball,  però el que esta clar es que ara haig d'apendre un nou input, la gestió del temps.

diumenge, 6 de novembre del 2011

Visca la tardor!

Feia dos caps de setmana que no feia "descans personal" per qüestions de feina i vaig coordinar-m'ho per poder fer festa el divendres i anar de "cacera" tardorenca.

Eren les 6'30 del matí que enfilava la carretera cap a Santa Fe des de l' eix transversal, plovia amb ganes i llapegava amb força. Passat el coll de Sant Marçal, vaig tenir que reduïr la velocitat bruscament. Semblava que havia ocorregut algun tipus de cataclisme, doncs la carretera quasi no es veia de fulles i de petites branques caigudes per la ventada. Seguia plovent amb força.

Arribat al lloc predeterminat per aparcar i poder arribar a la localització escollida rapidament, veig un ramat d'ovelles que "ocupen" la petita esplanada destinada al cotxe. S'aparten lentament al veure les llums apropar-se. 

Encara es ben fosc, plou molt, el vent bufa a ràfegues, i decideixo apagaur el cotxe, seguir escoltant al Basté, mentres un soroll ensordidor de les gotes com cauen al taulat del cotxe es sent de fons. Hem relaxo doncs veig que no tindrè cap albada espectacular, quasi m' adormo.

Finalment, hem poso les botes d' aigua, el paravent, i agafant el paraigües m' endinso en busca del lloc escollit, el pantà. Volia una mica de boira pero res de res.



Segueix plovent.

Arribo a lloc i com puc monto la camera al tres peus tot intentant mantenir-la seca amb el paraigües, sort que ha deixar de bufar el vent. I començo a disparar. 

Volia copçar la tardor en aquest punt. La veritat es que una mica abans d' arribar-hi l' ambient era genial. Sentir com a únic soroll, la pluja caient al terra i al paraigües. Estava sol, en aquest ambient tant brutal. 



La boira anava i venia, i es tenyia amb els colors de tardor, entre vermells i taronges... Buffff!

Finalment, després d' una bona estona vaig decidir parar i anar a d'altres localitzaciones. Els torrents i les rieres baixaven be plenes, quin plaer per els meus ulls, doncs dies abans estaven ben seques.



Dissabte, vaig decidir tornar-hi, però la veritat semblava la cua de la peixateria del mercat, fins i tot un col.lega que vaig trovar al parquing hem va oferïr un tiquet del "su turno", doncs hi ha gent que té la mania de ficar-se dins l' enquadrament sense demanar si es molesta... Ja ni a la muntanya queda educació!

Però jo ja tenía el que volia de divendres i vaig dedicar-me a les relacions públiques i a fer un bon esmorçar al bar.