A vegades, en comptades vegades, durant una sortida fotogràfica tens la sort de ser engolit per un espectacle de llum sense precedents.
Aquesta fotografia está feta fa un parell de mesos, a Roques Planes, a la Costa Brava, el meu lloc d'inspiració, lloc on es barregen per igual els "xuts" d'adrenalina i les dosis terapéutiques de pau, tranquilitat i desestressament.
Era un dia de diari, abans d'anar a la feina, vaig pensar tot sortint de casa que necessitava una dosi... Vaig dirigir-me cap al lloc escollit. Quan vaig arribar ja vaig intuïr que podria ser un gran dia doncs hi havia alguns núvols que es començaven a colorejar, a més feia una mica de vent, però quan vaig arribar a peu de mar i vaig veure que no hi havia núvols baixos arran d'horitzó, vaig saber que seria un gran dia.
Vaig pensar ràpidament en un nou enquadrament que no fos tant vist i desprès de provar-ne uns quants, aquest m'agradava però volia fer-ne algun més, però de sobte el cel va començar a enrogir-se, i una explosió de llum va recórrer tot el cel, increíble.
Mai fins aquell moment havia viscut un cel tant espectacular, però patia per l' exposició de les fotografies doncs la llum es concentrava molt. Quina pujada adrenalítica!
Vaig poder gaudir de l'espectacle varis minuts, en aquell moment engolit per aquell cel tan meravellós, hem sentía molt petit, estava sol i m' hagués agradat compartir aquell moment amb algú estimat doncs són situacions que mai s' obliden...
Vaig poder gaudir de l'espectacle varis minuts, en aquell moment engolit per aquell cel tan meravellós, hem sentía molt petit, estava sol i m' hagués agradat compartir aquell moment amb algú estimat doncs són situacions que mai s' obliden...
També us haig de dir que després d'aquell dia, un bon grapat de sortides posteriors vaig patir desgana i desmotivació doncs els cels no hem "deien" gaire res.