dimecres, 24 de setembre del 2014

Amb nocturnitat...

No sé si es que vaig anar a dormir d'hora, perque un cop fosc a la muntanya i amb una tenda petita poca cosa es pot fer... Pero a la una de la matinada estava amb els ulls oberts com un mússol... Vaig donar voltes i més voltes dins el sac de dormir... Pero res, no podia clucar ull!
A les dues vaig decidir-me... Vaig vestir-me i vaig anar cap a la zona on havia decidit fer la sessió de matinada. Deu minuts caminant, tapat fins les orelles perque feia molt de fred, feia vent, plovisquejava lleugerament, fosc com la gola del llop...
Mai havia fet fotos a aquestes hores, sol enmig de la muntanya, el silenci es podia tallar i a la llunyania es veia el perfil de les muntanyes i especialment el Neuoville, majestuós.
La boira com sempre anava i venia, a vegades no veia res en absolut, a vegades era un cel nitid...
Vaig disfrutar com mai, a pesar del fred, de la humitat, del cansament, d'estar tantes hores dret, pero va valer la pena i segur que ho repetiré...




11 comentaris:

  1. Si... de vegades te'n vas a dormir d'hora i creus que dormiras i a la fi et troves amb els ulls rollo mussol a mitjanit... Pero ho vas fer bé, i... la foto es molt especial... Amb el color d'una nit q no savia ben bé que fer, si obrir-se i deixar un cel ple d'estells o poser-se misteriosa amb una boira privada nomes pels noctàmbuls aventurers...

    ResponElimina
  2. M'agrada molt, poder perquè la nit és un medi on mi trobo agust, aquesta atmòsfera és misteriosa i aquests tons la fan fins i tot dramàtica. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns minuts mes tard els núvols van captar tota la contaminació lluminica que hi havia i encara era una atmosfera mes especial

      Elimina
  3. Esteve, la fotografia transmet molt bé el que ens descrius, entenc perfectament aquests sentiments que es viuen a aquelles hores a muntanya doncs jo també els he viscut i com bé dius encara que sigui negre nit, estiguis sol, faci fred, estiguis cansat... quan hi ets et sents viu, a mi m'encanten aquestes vivències i espero repetir-les. Salutacions!!

    ResponElimina
  4. Noi, jo no puc dormir mai bé en aquestes tendes de campanya, i tu, com jo, no ets xicot i saps perque ho dic :-D
    Molt maca. A veure que sé fer jo ara emb les nocturnes, perque ja no tinc la excusa del material... Estar sol a la montanya, al bell mig de la nit, és un plaer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, els que no han viscut la soledad a la muntanya no saben el paler que es perden...

      Elimina
  5. Si que es disfruta, si! Però com dius... a fora la tenda.
    Amb aquest dimoni de tendes tan petites no hi ha qui acluqui l'ull, però ja veus... gràcies això has disfrutat com un vedell!
    Bonica foto, si senyor!
    :)

    ResponElimina
  6. Si noi, a mes amb l'edat cada dia es fa mes incomode dormir al ras....

    ResponElimina