dijous, 13 de febrer de 2014

Caminant sota l`Aurora

Imagineu caminar sota una negre nit, durant força estona, el cami quasi no s'intuïa, nevat, a vegades gelat i relliscós...  Tapats fins les orelles... Hem sembla recordar que en un moment o altre cadascú va relliscar, carregats amb l'equip fotogràfic i cada cop que miravem al cel s'intuïa una aurora meravellosa, doncs estava una mica tapada per la montanya que teniem davant i que estavem vorejant...

I un cop arrivat a lloc, quina tranquilitat, quina pau, estavem arrasserats al bell mig d'un fiord...Quasi no feia fred o es que estavem concentrats fent fotos... Silenci absolut, ni tant sols es sentia la remor de l'aigua...Les pedres estaven congelades, relliscosses...
Un dels millors moments viscuts!






10 comentaris:

  1. Moments viscuts i que et quedaran per sempre, el millor de tot són sempre les experiències i les sensacions viscudes en cadascun de tots aquests moments, salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, una experiencia unica i inoblidable que queda a la retina

      Elimina
  2. Tiene todo lo que se le pede pedir a una foto...
    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, poco despúes encontramos un rio que desembocava allí completamente helado y que tomava el color de la aurora...buffffff

      Elimina
  3. Si a més a més de gaudir de la fotografia, vius un moment de quietud i silenci,com el que descrius on el món despareix de vista i només vius alló que estas veient...Això és felicitat!
    M'agrada molt l'enquadrament.

    ResponElimina
  4. Felicitat fotogràfica que hi ha molts tipus de felicitat...

    ResponElimina
  5. Bones Sr. Garriga, no acabo de pillar com aquestes roques no estaven cobertes de neu, jo vaig tenir veritables problemes perquè tot era blanc i de tant en tant la cama s'enfonsava en algun forat cobert de neu.
    Experiències inoblidables, per recordar molt de temps, a la fi les fotos son un bon recordatori, només cal obrir l'ordinador i deixar la ment en blanc... ;-)

    ResponElimina
  6. Bones Pere, crec que es va comenatr que aquest any no hi havia gaire neu... una mica més endavant hi havia to de gel barrejat amb les pedres y semblava mart amb el color que agafava amb la llum de l'aurora...

    ResponElimina
  7. Hola Esteve,
    Jo no he anat mai a fotografiar i ni tal sols a veure aurores. Simplement no n'he tingut la oportunitat, potser en un futur proper o llunyà... qui sap.
    Però precisament per això perquè em dona la sensació deser tot un espectacle natural digne de veure en aquesta foto em falta alguna cosa tal i com està enquadrada. Les roques de sota formant un triangle penso que seríen l'escenari perfecte per que tu mateix estiguessis assentat i sortissis de "model" a la foto mentres observes embadalit l'espectacle de la dansa de l'aurora boreal. Una altra alternativa seria la d'incloure algun company fotògraf fent la foto amb el seu trípode muntat etc etc... això a més a més donaria també escala a la foto.

    Evidentment és la meva visió de la foto i no ha de ser compartida ni molt menys. Simplement era per donar-li un plus a aquestes roques.

    Salut!

    ResponElimina
  8. Bones Daniel
    Tens raó amb el que comentes... Pero també cal tenir en compte varis ítems... Es la primera vegada que veus autores i es difícil tenir cap fred, tot està gelat i rellisca moltíssim, es molt fosc i estàs amb altres fotògrafs per tant es delicat encendre el frontal doncs els llocs son a vegades petits... Pero de ben segur la pròxima vegada tindré mes en compte aquests items

    ResponElimina