dissabte, 28 de març del 2015

Els blogs estan passats de moda?


Aquests dies he estat fent "dissabte", eliminant un munt de fotografies ja siguin mal enfocades, mal exposades o simplement eren un "trunyo" insalvable fins i tot per el millor expert en photoshop... Doncs recordo vagament que tinc una web abandonada des de fa un parell d'anys i pensava actualitzar-la una mica i m'ha vingut al cap la quantitat de blogs i webs que segueixo i que no s'actualitzen des de fa un munt de temps, alguns anys i tot.

Aixó m'ha fet pensar en si realment un blog o una web avui en dia estan desfassats, antiquats o simplement no són eines altament comercials, cosa que no es el meu cas. Recordo haver llegit algun post per el facebook d'algun fotograf de renom on es preguntava si algunes webs o galeries fotogràfiques eren bones eines per donar-se a coneixer comercialment...  

Es evident que per a temes comercials es necessari pertanyer en un lloc on hi hagi molt de tràfic de visites pero per als que son nomes aficionats com jo que necessitem o volem per a les nostres fotografies?

Hi ha fotografs aficionats que no volen o no creuen convenient "ensenyar" les seves creacions i per tant resten desconeguts per la resta a no sé que els coneguis personalment. Pero per la gran majoria volem publicar les nostres fotografies ja sigui per enaltiment de l'ego o simplement per aficció i aprenentage dels comentaris que generen.

Pero la moda dels blogs, webs i demés que fa uns pocs anys tothom tenia i actualitzava regularment han anat quedan "aturades" i desactualitzades. I hem pregunto el perque?

Potser és la pressió extra que es genera de publicar regularment una bona fotografia...
Potser és la falta de motivació per els pocs comentaris o seguidors i fa baixar el souffle de l'ego...
Potser és la sobre saturació de xarxes socials, publicant a twitter, facebook, 500px, whytake...
Potser és mes fàcil "penjar" una fotografia al facebook per exemple que fer una entrada al blog...
Potser només es publica en webs especialitzades en "likes" a dojo...
Potser ja no fas fotografia...

Ni idea, tot i que crec que es una eina que comença a estar desfassada, doncs no es àgil per als estandards d'avui en dia,  pero en el meu cas, de moment continuaré publicant perque es una eina vàlida per el que jo vull...











dissabte, 21 de març del 2015

Extraccions naturals...

Sempre he estat un clàssic fotogràficament parlant, es a dir, buscava un poster o postal en la "nostra nomenclatura" amb mes o menys éxit, amb més o menys sort i seguint amb més o menys encert les regles establertes de composició...

Pero últimament hem motiva les extraccions, els detalls... Aquesta nova motivació hem comporta molta observació, molta concentració i sobretot molta imaginació doncs la natura ens dona molts detalls, molts matissos que aporten molta creativitat.. Pero caram que n'es de dificil una bona fotografia en aquesta disciplina... Començo a valorar molt i molt alguns fotografs que fa anys que fan fotografia així i que potser son una mica incompresos perque no segueixen les regles, les tendencies i a nosaltres ens fa falta creativitat... Aixó si que és Art en paraules majúscules!









dijous, 5 de març del 2015

Vivéncies primaverals

Fent una ullada a l'arxiu per buidar-lo de fotografies descartades, m'he trovat aquesta fotografia del famós Gorbeia i les seves fagedes...

Era la primera vegada que visitava aquest lloc, hem va costar trovar-lo i anava sobre avisat de l'ultima pujada amb el cotxe que es bastant dreta i com plovia bastant anava amb compte. Un cop arrivat a l'aparcament vaig esperar una estona doncs anava amb l'horari de Catalunya i allà l'albada es una mica més tard i per fotografiar dincs el bosc tampoc hem calia fer-ho amb les primeres llums.

Com que veia que no pararia de ploure, aquell ploure tipic de la zona, plugim fi pero que va calant... Vaig posar-me l' impermeable, vaig calçar-me les botes d'aigua i sobretot agafar el paraigües i vaig sortir del cotxe.

Al veure la fotografia i tota les demés d'aquesta sessió, recordo molt bé la sensació que vaig tenir... Estava sol, el lloc es impressionant, ple de faigs enormes, reconeixent la gran multitud d'enquadraments que s'han vist per les xarxes iq ue ja formen part de la mitica del lloc... 

La boira anava i venia lentament doncs no feia gaire vent. Només s'escoltava les gotes de pluja que queien sobre el paraigües i el soroll de les meves passes quan trepitjava algun branquilló del terra...

Aquestes són les sensacions que m'agraden, que hem fan disfrutar d'aquesta afició, d'arrivar al cotxe xop fins al moll de l'os... Aquestes vivéncies són les que hem quedarán gravades a la retina de l'ull i en la memória del cervell...





 


diumenge, 1 de març del 2015

Egolatria versus critica constructiva...

Avui en dia qui mes qui menys esta conectat a les xarxes socials, ja sigui el facebook, el twitter. l' instagram o a d'altres i tothom hi expressa el que pensa, penja les fotos que vol i comenta el que vol.

Aquest darrer punt es el que porta mes conflictes doncs crec que sempre s'ha de fer des del respecte i des d'un caire possitiu.

Els que hem coneixen saben que sempre vaig de cara i quasi mai entro a comentar en detall una fotografia i menys una idea o un pensament doncs en tot missatge escrit a la xarxa, a part de les paraules, hi falta el to, l'expressivitat que donen contingut... 

Jo en tots aquests anys nomes m'he "mullat" amb tota la meva capacitat d'opinió en dos ocasions i en les dues ho he fet per privat doncs crec que a pesar de que no eren comentaris maleducats considerava que eren negatius i preferia fer-ho d'aquesta manera per no aixecar un debat i ser discret. I en les dues he obtingut respostes diguem-ne fora del to de cordialitat en les que jo m'he mogut i s'han ofès.

Crec que a les xarxes (i a la vida) hi falta una mica mes d'humilitat, una mica menys d'egolatria. Tothom que participa a les xarxes esta exposat i per tant ha de tenir la capacitat de rebre critiques (sempre constructives) doncs el tenir un frontpage al 500 o a fotonatura o a d'altres llocs, tenir titols de fotograf, tenir premis o simplement tenir una llegió d'amics al facebook que nomes per "educació" posen a tot un like no vol dir "que tot el que toques sigui or".

Aixi doncs el que no sapiga rebre bé les critiques (sempre constructives) li recomanaria que m'ho digues aixi no li comentare mai res, li seguire posant algun like quan "pengi" alguna cosa que m'agradi i aixi compliré l'expedient educacional...

Jo per la meva part buscaré i donare la benvinguda els que hem comentin i critiquin constructivament per apendre, per tenir punts de vista diferents, per evolucionar i per creixer... I no nomes a la xarxa!