dimecres, 26 de novembre de 2014

Escocia, objectiu assolit!

No sé si a vosaltres us passa, pero a mi sempre m'ha agradat buscar, trovar i visitar l'ultima frontera... Al mon cada cop n'hi ha menys d'aquests llocs.. I fa anys Escocia en considerava un...

Cada any volia fer-hi una escapada, especialment a l'illa d'Skye doncs en diuen la petita escocia per concentrar-ne tota l'essencia. Pero per una cosa o altre no sortia l'oportunitat... I finalment aquest any ha pogut ser. Ens vam coordinar en Pere Soler i en Vicenç Gimeno per anar-hi.

Una part del viatge la teniem tancada i l'altre era oberta per la possibilitat de flexibilitzar les zones a visitar, perque fotograficament es millor "treballar-ne" poques i ben fetes que moltes i malament, a més del factor vacances... Es a dir, tranquilitat i relax!.

Dels deu dies que hem voltat per la zona nomes ens ha plogut el dia d'arribada i l'endemà, doncs la resta de dies el temps ha estat genial, i hem refereixo al que busquem en la fotografia, nuvols, colors... 

L' ùnic pero que hi poso es que feia anys que tenia idealitzat l'illa d'Skye i la veritat qu al arribar ens va decepcionar molt com aprimera impressió doncs era molt humanitzada i turistica, no així d'altres llocs com l'illa d'Eigg on esta prohibit dur el cotxe i nomes hi ha un servei de dos taxis en tota la illa que puguin operar. Definitivament hem estat en una de les ultimes fronteres, on la vida es duríssima per les condicions climàtiques, per la falta de feina i sobretot els mes joves emigren al continent quedant-se els que realment s'estimen aquella terra...





8 comentaris:

  1. Respostes
    1. En vivo es muuuy impresionante, esas rocas tienen más de 80 metros de alto...

      Elimina
  2. Preciosa Esteve, me alegro que tuvieras suerte con las luces. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tubimos suerte con las luces y con las localizaciones, aqui puede que fuese la peor luz que tuvimos excepto un dia que nos llovió a cantaros...

      Elimina
  3. Un gran lloc per respirar tranquilitat, paradoxalment no és park natural o ja ho és sense catalogar-lo ¡ ¡ ¡

    ResponElimina
  4. Bones Jordi es un lloc molt maco, sobretoto des de dalt, tot i que feia un vent terrible... Pero es dels llocs que ens va agradar menys... Fotograficament parlant, masses pals de telefon, masses valles per els ovelles...

    ResponElimina
  5. Un paisatge preciós, no hagués dit mai l'alçada que dius que tenen, impressionant malgrat les tanques pals etc...
    Esteve en vull més!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boes Jordi, doncs hi ha un caminet que pots passar entre les dues punxes principals i acollona

      Elimina