dilluns, 14 de novembre del 2016

Finalista al Nature Talks


Avui he tingut una altre sorpresa agradable i aixó que es dilluns. Dos finalistes al concurs Nature Talks, una en categoria paisatge i una altre a ocellsi curiosament les dues fotos estan fetes a Asturies, durant la meva estada al Nadal amb en Pere Soler.

Es un plaer i alhora un orgull estar entre tants bons fotografs, molts dels quals son una referencia per mi i m'anima a seguir exploran i donante voltea a la fotografía de natura.

No cal dir que des d'aquestes linies felicito a tots els altres premiats i finalistes.


Us deixo amb la finalista en categoria paisatge.





dilluns, 3 d’octubre del 2016

Menció d'honor al Montphoto 2016

Sino recordo malament ha estat la meva tercera participació al Montphoto, básicament ho feia per col.laborar amb l'import de la inscripció doncs mai m'havia plantejat esser un dels privilegiats que escolleixen entre milers de fotografíes.


Pero aquest any hem va entrar el "cuquet" de participar amb una miqueta mes de sentit competitivo principalment perque creia tenia un arxiu fotogràfic una mica mes extens. I, he tingut la sort de ser escollit amb una menció d'honor a la categoría de paisatge.

La fotografía en qüestió esta realizada al Llac Baikal, a la Siberia Rusa. Com cada mati abans d'esmorçar anavem a la platja a fer l'albada i no haviem tingut gaire sort amb les llums pero l'ultim día, al cel es van formar una nuvols de tempesta degut al vent que començava a bufar una mica de valent.

La pila de trossos de gel, alguns del tamany d'un petit cotxe era alta com jo i per poder fer "sortir" a la foto els nuvols vaig haver de pujar-me sobre d'alguns d'aquests, en un dificil equilibri doncs relliscaven molt.



diumenge, 11 de setembre del 2016

Premi al NARAVA'16

El dissabte, mentre esmorzavem al poble de Barruera, després d'una baixada caminant de dos hores sobre pedra mulada i just acavada una sessió fotogràfica on vam passar una mica de fred, doncs la nit anterior havia pedregat, llampegat i tronat intensament al refugi de Ventosa i Calvell, veig que tinc un mail del concurs Narava on hem diuen que he guanyat una FIAP Gold Medal, o el que equival a guanyar la categoria de Paisatge... Amb aquesta foto.




No cal dir la sorpresa i posterior goig!

diumenge, 24 de juliol del 2016

Finalista al Golden Turtle '10

Crec que era al febrer que hem varem demanar els raws de quatre fotografies presentades i al març  vaig rebre el correu on hem comunicaven que era finalista i res més... Per tant fins practicament avui no he pogut saber del cert, tot i que sospitava que era aquesta fotografia la selecionada.

Finalment, ha sortit la galeria de premiats al concurs Golden Turtle 10 de Rússia, on tinc una fotografia Specially Commended Picture en la categoria Art of the Nature.

Estic content perque és una categoria que ultimament hem motiva més que cap altre doncs és on pots expressar la teva visió més personal i única.

És una fotografia que vaig fer l'any passat quan vaig visitar Rio Tinto a Huelva, on en un diminut diposit de fang que va quedar entre un parell de pedres del riu i que a l'anar-se secant amb els seus colors i les esquerdes formades vaig poder interpretar una cara abstracta.



Especial il.lusió he fam veure el meu nom entre tants il.lustres fotografs espanyols, doncs sempre son un exemple per apendre i per inspirar-te, alguns dels quals els conec de trovar-los al "peu del canó" fent fotografia i/o compartir xerrades amb ells, des d'aqui donar la meva enhorabona a tots ells.


dilluns, 13 de juny del 2016

Logística d'un viatge fotogràfic II: Que m'enporto a la motxil.la.

Una part important de tot viatge fotografic, sigui curt o llarg, comporta una logistica o equipatge que cal tenir en compte. I no nomes m'estic referint als objectius que m' emporto sino a la roba, pero sobretot diferents "gadgets" que mai hi pensem i que podem necessitar un cop estàs enmig del viatge i segons on estas per evitar o minimizar petits o grans maldecaps per a realitzar l'objectiu principal del viatge,.. fotografiar la natura!

Normalment viatjo amb dues maletes, una bàsicament per la roba i l'altre per l'equi fotogàfic que ésla que porto com equipatge de mà.

A la maleta de roba hi porto un parell de pantalons, roba interior, botes de montanya, el tres peus (per facilitar passar el control de l'aeroport), necesser, un soft shell, un forro polar prim, un paravent i varies samarretes i un paraigua plegable.
Tot depen dels dies que duri el viatge i del clima que tindré agafo més roba d'abric, com per exemple roba térmica.

Respecte a la motxil.la fotogràfica...


- Motxil.la: Lowepro Vertex 200, vaig triar aquesta perque hem van donar molt bones referencies i també vaig veure que per una sortida curta podia posar-hi alguna peça de roba adiccional com ara paravent o un jersey. I el més important per a mi, les cremalleras estan reforçades i impermeabilitzades.

- Càmera: Canon Mk III

- Objectius: depen molt del tipus de viatge que realitzo, es a dir si vaig als alps i haig de fer montanya, m'enduc l'imprescindible per al pes doncs aqui tambe haig de carregar la roba i demés així porto un gran angular (16-35 f2,8), el macro (100 f'2,8) i potser un tele petit (70-200 f4), aquest ultim dependrà de l'esforç que hagi de fer per alleugerir pes.
Si es un viatge on tenim cotxe i allotjament, porto a mes a mes un altre angular mig (24-70 f4) i potser canvio el tele (100-400 f4).  Encara que sempre puc deixar-ne algun a l'allotjament i a l'anar en cotxe no cal carregar-ho tot sempre.

- Filtres: Porto sempre un degradat invers de 2 passos (Singh Ray), un degradat de 2 passos hard (Lee), dos nd de 3 i 6 passos (Haida)posats en una bossa protectora, juntament amb el portafiltres i les arandeles.

- Polaritzador B&W.

- Cable disparador.

- Tres peus: Feisol Tournament i rotula Markins

Pero són les petits gadgets o elements que et poden arruinar una sessió fotografica són els que vull posar enfasi...

- Drap o gamusa per netejar els objectius, inclús porto una pera (d'aquelles per netejar les orelles) per treu-re la pols.

- Drap o gamusa petita  per netejar els filtres, inclús porto sobres de tovalolletes humides.

- Frontal: Un bon frontal es important per que sempre "anem o tornem" amb poca o nul.la llum. evidentment amb un joc de piles de recanvi. Jo porto un Led Lenser H7.

- Jaqueta, tipo soft shell que es plega dins una bosseta i queda del tamany d'un objectiu.

- Paravent i impermeable doncs la humitat i el vent molesten molt si has d'estar concentrat en fer fotografies. I també el plego dins una bossa petita que la pugui penjar fora la motxil.la.

- Guants: Jo porto uns de seda i després uns mes gruixuts per posar-los a sobre. En el cas de fred extrem tinc unes manoples.

- Bossa per protegir la camera de la pluja pero tambe de la pols, del salitre...

- Barreta energètica, sempre en porto un parell per el que pugui passar.

- Botella petita d'aigua.

- Buff, és molt pràctic perque et serveix per al coll o per al cap. A més porto una gorra de visera per si fa sol o un gorro de llana per al fred.

- Botiquí d'emergència: Unes tirites, espaladrap, gasses, fortasec, agulla i fil de cosir. No hi pensem mai pero sempre potser útil. No l' he hagut de fer servir mai però cada cop el veig més imprescindible.

- Navalla multiús. La porto a la maleta per passar control aduaner i després la poso a la motxil.la de fotografia.

- Clau Allen per ajustar el tres pues si es necesari.

- Punter laser per si haig de fer nocturnes i poder ajudar a l'enfoc. Tot i que no sóc gaire expert en aquesta disciplina.

Encara que sempre a cada sortida aprenc un nou aspecte a tenir en compte...








dimarts, 7 de juny del 2016

Crónica d'una sorpresa majúscula!

Sóm dissabte a les 12'30 del migdia, acavo d'aterrar a l'aeroport de Girona. Vinc d'un viatge fotogràfic a Itàlia on he caminat uns vuitanta quilometres en cinc dies, la penúltima nit quasi no he dormit... Estic cansat!
Agafo el cotxe i condueixo per l'autopista cap al Rally Fotogràfic Segura Viudes. Hem vaig comprometre quan vaig ser seleccionat amb una plaça.

Quan passava per la sortida del Vallès, vaig pensar en agafar-la i anar cap a casa, estava molt cansat, pero també volia participar al Rally per segon cop, doncs l'any passat vaig disfrutar molt. Vaig arribar sobre les dues de la tarda tocades, tothom estava fent fotografies. 

Pero de seguida va comenzar a arribar la gent per dinar i vaig aprofitar per saludar a vells coneguts i a d'altres que només coneixia per les xarxes... Peró a les postres, vaig marxar per recuperar les hores que hem portaven d'avantatge i als "enemics" ja es sap que no cal donar-ne.

No sabia per on començar i el temps no acompanyava gaire doncs era gris i desmotivant, pero a l'aparcar el cotxe al costat del camí, vaig veure una papallona i vaig decidir entretenir-me amb ella mentre aclaria idees. Desprès vaig veure alguna orquidia i també li vaig fer "una mica de cas" i després va començar a venir els alguns companys que havia deixat dinant. Vaig buscar alguna motivació més pero no trovava gaire res... I el cansament començava a deixar-se notar altre cop desprès de que l'efecte adrenalític del Rally s'esvaiés.

Així vaig arribar a l'hora de sopar, on vaig poder xerrar una mica més relaxadament amb la resta de companys i vaig anar a dormir tot esperant fer una bona albada... Estava tant cansat que vaig adormir-me. Al llevar-me vaig ganar directamente a fer un motiu que havia visualitzat el dia anterior pero que no vaig saber plasmar-ho a la camera i vaig acabar desistir.

Era hora d'esmorzar, i en acavat penso que no treuria cap fotografía millor de les que tenia, el cansament era superior a la motivació i vaig entregar la targeta i anar cap a casa a descansar. Recordo fins i tot que algú hem va comentar que feia cara de cansat.

I ahir, tinc la gran sorpresa de que he guanyat la categoria de fauna amb la papallona... La veritat es que no m'esperava ni tant sols tenir una seleccionada i ni molt menys que fos premi pero a vegades també sona la flauta!

Ara, us asseguro que no ho repetirè més, per fer una sortida fotogràfica cal anar descansat...


dilluns, 30 de maig del 2016

La logistica d'un viatge fotografic. (I)

Últimament  esta de moda fer una sortida o viatge fotogràfic, a les xarxes sobretot proliferen les ofertes d'organitzacions, agencies de viatges o de simplement fotografs que s'aventuren a organitzar-ne per tal de guanyar-se un sou.

Per a mi no és una opció factible ara mateix perque vull viure tot el procés d'organitzar un viatge i perque jo estic disposat a experimentar la llibertat de decidir on anar, que fer i quan fer-ho amb les seus "ets i uts" que comporta.
Encara que crec que tothom és lliure de fer el que vulgui i tot i que en certes ocasions pot ser una bona opció ja sigui per protecció, per dificultat o per logística.

Per la meva part, ja des de petit amb els meus pares sempre ens hem organitzat els viatges nosaltres mateixos, ja sigui planificant-ho al detall o anant a l'aventura. Esta clar que com més "complicat" sigui el lloc a visitar caldrà més requeriments i/o planificació doncs no és el mateix anar al llac Baikal, quasi desconegut, que anar a Canàries o Asturies. 

El primer pas per a mi, es que cal que els acompanyants tinguin semblants interessos i semblants actituds perque sobretot en viatges llargs poden sorgir mals entessos, diferencies de criteri que poden espatllar el viatge. Així doncs termes com coordinar tasques, puntualitat, proactivitat, paciencia s'han de tenir molt en compte. A vegades creus que coneixes una persona i un cop de viatge t'adones que no teniu els mateixos objectius, que l'interès fotografic es diferent i pot arruinar el viatge. No tothom vol lleva-se d'hora, passar fred, caminar tot el dia, perdre's un apat...

El segon pas, que ja he escrit altres vegades es triar el lloc on anar i el perque. No es un tema baladí, doncs cal que tingui un interès fotogràfic. Aquest tema també s'ha de coordinar amb el grup. Nosaltres normalment anem dos per facilitar aquests aspectes, pero limita el pressupost o la logística doncs en certes destinacions seria millor anar quatre per rebaixar els costos. Pero si anessim quatre imagineu-vos els diferents interessos que es generen i diferents punts de vista. Es un tema importantissím avenir-se. 
Moltes vegades he parlat amb gent de fer alguna sortida, ni tant sols viatge, i sorgeixen moltes dificultats perque per exemple un vol fer macro a primeres hores del dia i l'altre no necessita anar-hi tant d'hora per la seva técnica... I encara no hem parlat del lloc...
Esta clar que en un grup organizat aquest aspecte no es por controlar i estíc segur que sempre hi ha malsentesos i desavinencies.

El tercer pas un cop decidida la zona a visitar cal buscar una mica d'informació de possibles localitzacions, tot i que moltes vegades ja tenim informació previa que ens ha fet proposar el lloc. Básicament busco vía google Hearth i les fotos que pengen els turistes que han estat en el lloc, en webs de turisme i finalment en fotogràfs de la zona que puguin tenir una visió más acurada del que busquem.
Moltes vegades gent de la zona ens recomana llocs a visitar, sobretot cales o platges i a l'arribar allà no es en cap cas fotogénic i hem perdut el temps. Cal saber extreu-re el gra de la palla, mentre fas la busqueda.

El quart pas, és més de logistica propiament dit doncs s'ha de seleccionar els llocs a fotografiar i generar un itinerari o recorregut. Un dels punts forts que té anar per el nostre compte es que sempre podem fer plans B o inclús C, es a dir, modificar sobre la marxa si un lloc ens agrada i val la pena quedar-s'hi mes o al contrari marxar abans. 

A cada viatge ens ha passat que la planificació sobre el paper no es la realitat que et troves "in situ", com per exemple quan ens vam trovar a Escocia que vam anar a fer una localizació que ens va ploure les dues sessions programades i l'any següent vàrem voler tornar-hi i a la primera ja vam quedar satisfets de la sessió i vam poder escurçar l'estada.

O a Stromboli que a causa del mal temps vam haver de quedar-mos més dies sacrificant una altre localizació pre-establerta i anul.lar allotjaments, i agafar-ne de nous... 

I les decisions s'han de pendre ràpid, doncs com ens va passar a Escòcia teniem poc temps per agafar un ferry i voliem saber si teniem allotjament en cas d'agafar-lo, recordant que a certs llocs al novembre està tot tancat.

Un cop es té clar el possible recorregut ja podem com ara agafar bitllets d'avió si s'escau, doncs fer-ho amb molta antel.lació repercuteix en un millor cost. I despréses comença a buscar allotjament al llarg del recorregut, adaptant-los al pressupost.



Un punt clau és triar pocs objectius fotogràfics per no estressar-nos i poder concentrar-nos tranquil.lament i tenir més oportunitats de gaudir d'unes bones llums o conéixer bé el lloc i les seves possibilitats. No es pot anar a per un objectiu a cada sessió, evidentement com més especial i desconegut sigui la localizació més en compte s'ha de tenir aquest punt.


dissabte, 21 de maig del 2016

El valor d'una fotografia

L'altre dia parlant amb un amic, hem va comentar que tenia una pared i que li agradaria posar-hi una fotografia de les que faig tant xules...

La conversa va generar que li agradaria fer un viatge amb mi per poder fer fotos "xules". Jo l'anava escoltant i esperant l'oportunitat d'explicar-li el que m'ha costat cadascuna de les fotografies que he fet, siguin bones, dolentes, xules o premiades.

De fet l'hi vaig explicar les darreres aventures que m'han passat per poder fer una fotografía "xul.la":

Ultim dia del viatge a Escocia, es tant d'hora que encara no han obert els carrers i despres de fer el cheking arribem a la zona de control de passatgers i la cua es enorme, van molt lents i en Pere i Vicens com saben segur que els paren hem demanen que vigili les motxil.les fotografiques. Amb l'enrenou de tres motxil.les i jaquetes, jo perdo el meu bitllet... Els nervis estan a flor de pell...

El sopar va ser genial, estavem en José Fernandez, l'Arturo Lasso, en Pere Soler i jo, varem dir que abans de marxar cap a casa aniriem a fer una ultima sessió a Gueirua amb l'Arturo perque ell no havia estat mai i havia vingut expressament a veure-n's per coneixer el lloc. Jo durant la nit vaig trovar-me malament i al mati a l'hora acordada vaig dir que no anava, volia descansar una mica mes. A la tornada en Pere hem diu que es trova fatal... Hem patit una intoxicació del dinar... Imagineu la tornada de nou hores conduïnt cap a casa... 

Estavem pujant cap a l'estació de Gornengrad a Suissa amb el tren cremallera, gaudint de les imponents vistes i de cop en Pere surt disparat i baixa del tren i veig que les nostres maletes están a l'andana, algu les havia agafat amb l'enrenou, i les portes ja es tancaven per marxar... Un minut mes i les perdem.

Hotel a Escocia, ens va agradar tant que van voler tornar-hi al tenir que canviar el pla inicial i com ja ens coneixien els vaig trucar per reservar habitació. Ens donen una habitació ubicada a les golfes i el sostre era tant baix que per dutxar-nos haviem de posar-nos de genolls...

Estem fent fotos dins l'estuari d'un riu perdut a les Hebrides Exteriors, estavem tant concentrats i meravellats amb el que veien els nostres ulls que vam caminar molta estona per enmig de l'estuari, tant era la nostra concentració que no ens vam adonar que la marea pujava... I molt ràpid... Vam haver de correr i mullar-nos els pantalons...

Estem al ferry per anar a La Gomera, en Pedro Javier, en Pere Soler i jo mateix i en Pere truca a la persona que l'hi haviem llogat la casa i veig com en Pere es posa pàl.lid, no ens havia "entès" i no teniem casa reservada per els propers cinc dies...

Arribo a Sicilia i vaig a recollir el cotxe de lloguer i hem demana mil vuit cents euros de fiança, que despres sino passa res ja les desbloquejara... 

Estic als Alps francesos, pujant en teleferic de l'agulle du Midi, i el teleferic puja tant de cop i a tanta altura que hem vaig mig marejar i vaig estar una estona per recuperar-me i era difícil perque anava veint gent que es trovaba malament i fins i tot algu va necesitar asistencia... I en Pere no parava de fer fotos i riure...

Totalment extasiat fotografiant textures i dibuixos al bell mig del llac Baikal, no noto ni tant sols el fred i de cop sento com un tro i seguidamet un crac llarg i perllongat i de sobte veig que sota els meus peus s'obre una petita esquerda i comença a sortir aigua, miro a uns dos cents metres on el nostre guia i xofer pugen ràpidament a la furgoneta i marxen... Miro en Pere Soler que deu estar cent metres mes enllà en direcció contraria i en Roberto que està al costat meu i esta pàlid...

Cinc dies pujant a l'Stromboli per arribar sobre les set i mitja de la tarda per preparar la sessió i sobre les dotze de la nit baixar caminant dos hores cap l'hotel, sense treu-re la camera doncs el vent, el fum, la boira, la pluja no ens deixa veure el con del volcà... Nomes l'ultim día van poder disfrutar de l'espectacle i vam allargar la sessió per arribar a l'hotel sobre les cinc i mitja de la nit i el ferry marxaba a les set del mati...

I moltes més... 

No cal parlar de les largues caminades amb la motxil.la carregada de l'equip fotogràfic, de passar fred, de dormir poc, de mullar-te, de fer molts quilometres en cotxe, de tenir calor, de no poder-te dutxar...

De fer grans amics, de coneixer gent increible, de veure paisatges que mai oblidaré, de re-viure les aventures cada cop que mires les fotografies, de probar exquisiteses culinaries, de trencar la rutina de la feina, de preparar el viatge, de riure i disfrutar...

I vaig veure que no estava dispostat a fer una fotografia xul.la...

Per mi es el que dona el valor a una fotografia... sigui bona, maca, dolenta, premiada, o xul.la!







dimecres, 24 de febrer del 2016

The land of the Buryat

El viatge al centre del Llac Baikal va passar per fer una nit al poble de Listvianka, mes o menys vindria a ser com qualsevol poble de la Costa Brava als anys 60, pero en versió freda.

Imagineu-vos tot de casetes de fusta amb mes o menys ordenació encarades cap al llac, be els carrers sense asfaltar evidentment. Era diumenge i molta gent de la gran ciutat va allà per passejar per sobre del llac, fer picnic, esqui de fons, fer escultures de gel, patinar... I només un petit mercat a l'aire lliure on venen el "famós" peix del Baikal que anomenen Omul. El fan bàsicament fumat i el mantenen calent dins una nevera de platja que la posen dins una caixa de fusta envoltada  de bombetes enceses que "transmet la calor". Quan en demanes te'l posen dins una bossa de plàstic perque després pots anar a una barraca on et venen les begudes i t'ho menges amb els dits. Aixó és el seu cap de setmana d'hivern ideal.


Després de fer una passejada per el lloc i trepitjar per primera vegada el Baikal... Començaven a aflorar els petits nervis de "no és el que esperava fotográficament", encara que l'aventura per si sola ja valia la pena. Pero l'endemà ens tocava fer un viatge de més de cent quilometres amb hovercraft per sobre el gel... El guía ens va dir que erem els primers de la temporada i que no savien com estava el camí doncs just una semana abans havia hagut un terratremol de certa importància.

A les deu del matí en punt ens esperava el hovercraft i mentre ens presentaven el pilot i copilot, un senyor ens anava tirant aigua i anava ressant... Ens estava beneïnt per el viatge! Buffff...

Anar amb hovercraft per sobre del gel a una velocitat considerable es tota una experiéncia i més quan es posa de costat per travesar algunes plaques de gel apilades que sobresurten de tant en tant per tal de no reventar els infables.



De tant en tant feiem alguna parada i baixavem per trepitjar el gel i de passada descansava el conductor i el copilot, doncs el copilot anava amb binocles observant el millor camí a seguir. Ara ja estavem a una zona sense neu i es veia el gel perfectament ple d'esquerdes per la contracció i dilatació i era tan transparent que feia por trepidar-lo per si es trencava sota teu o si més no relliscar. No rellisca en principi!

És una sensació genial! I a més el terra esta ple d'esquerdes, de bombolles i altres elements que formen textures, dibuixos i senefes impossibles.

El viatge dura quasi tot el dia per assolir l'objectiu final, l'Illa d'Olkhon, l'experiència començava a valer la pena un viatge tant llarg. Per fi estavem a la terra sagrada dels Buryat. Ara començava el veritable viatge i aventura.









dimecres, 17 de febrer del 2016

Objectiu Siberia.

Havia treballat de nit, estava acavant unes tasques a l'oficina i veig que m'entra un whatsapp... Llegeixo i hem diu: 

    Estic mirant per anar al llac Baikal, ara.

Jo contesto amb una emoticona de sorpresa.
Al cap d'una estona, torna a entrar un whatsapp:
 
   T'apuntes, pero hem de decidir-nos avui mateix perque marxariem en sis dies i hem de treu-re visat.

El meu cervell comença a funcionar, tinc la feina lligada? El meu pressupost i planning per vacances s'alteraria considerablement, etc... Vaig contestar que endavant!

Fa mes de vint anys que vaig mirar d'anar-hi pero en aquelles époques era prohibitiu en cost i en permisos... I no vaig deixar mai de pensar-hi pero sorgien altres projectes engrescadors i sempre ho deixava de banda. Ara, sorgia l'oportunitat d'anar-hi i a més a més en época hivernal que crec que es més interessant fotogràficament per els meus gustos.

L'únic problema era si aconseguiriem a temps el visat, pero pagant un extra per urgencia estava solucionat. 

Sorgeixen dubtes de quin tipus de roba has de portar quan al vespre veus les previsions a Irkustk... -23 pel cap baix. Tinc de tot, pluma, guants, botes, samarreta térmica... de quan vaig anar a Noruega per fer Aurores pero sempre entre la por de si passaràs fred...

No dic res a ningú fins que tinc el visat a les meves mans, després hem diuen que estem bojos... Pero que carai, cada cop m'engresca més l'aventura i més essent dit i fet!

No he mirat res de res en quan a localitzacions, ni tant sols hi ha gaire per internet... Pot ser un éxit o un fracàs pero s'ha d'intentar perque es una oportunitat única.

Divendres marxem a mig matí cap a Moscú per fer escala, i després cap Irkustk, capital de la Siberia Occidental punt de partida cal al Baikal.

Alucinem al apropar-nos amb l'avió, la ciutat és enorme des de l'aire, tot i que ens pensem que a la Sibéria no s'hi pot viure. Fa molt de fred pero la ciutat es plena de vida, gent per tot arreu. 

L'aventura només a fet que començar, pero el que veig ja m'agrada... L'endemà anem al Baikal!



A la foto un dels pocs divertiments que té la gent al Baikal, tallar blocs de gel per fer escultures. (Foto feta amb el móvil)



dijous, 21 de gener del 2016

Fotografío perque viatjo o viatjo per fotografiar?

Cada any, per aquestes dates, quan intento planificar on aniré de vacances comença un periode de reflexió i de dubtes. Moltes preguntes hem venen al cap...

Que faig, vaig a un lloc conegut i l'acavo d'explotar fotogràficament?
Repeteixo lloc perque m'ho vaig passar molt bé i fa va ser molt profitós?
Vull coneixer un altre lloc?
Prioritzo fotografia o prioritzo natura?
Convino amb visites a ciutats o només fotografia?
En definitiva, fotografío perque viatjo o viatjo per fotografiar?

A vegades hem parlat amb algun company per programar una sortida i sorgeixen varies localitzacions i la veritat es que sempre tenim dificultats per triar, doncs a vegades no motiva el lloc en l'epoca, a vegades esta massa vist o conegut, a vegades... Si ja passa amb una sortida d'un dia, imaginat amb una d'una setmana o més...

A més, si viatges amb d'altres companys, hi ha els diferents interessos fotogràfics i per tant els dubtes encara s'intensifiquen.

Ara estic en el "impasse" de si vull viatjar per fotografiar o simplement viatjar...



diumenge, 3 de gener del 2016

Vent del Sud

Aprofitant que he tingut uns dies de vacances i com ja s'esta convertint en una petita tradició hem fet una escapada juntament amb el "mestre" Pere Soler per visitar la sempre sorprenent costa asturiana i als amics i colegues de fotografía que viuen per aquelles terres.

He de dir que he disfrutat com mai gracies a les condicions meteorológiques tot i que per ser en apuesta época crec que es una mala senyal doncs quasi bé podíem anar en maniga curta de les temperatures que hem tingut.

Tots els dies i per extenció totes les sessions hem tingut mes o menys sort amb les llums gràcies al famós vent sud que aporta color al cel. Situación que en les meses tres visites anteriors no hacia disfrutar mai, siempre fins ara hacia tingut cels plans.

També hem disfrutat de noves localitzacions, i no hem visitat d'altres degut a la impossibilitat per esllevissades del camí de baixada a la cala o simplement de l'empitjorament o perillositat del camí. I en d'altres perque simplement la marea no coincídia.

En definitiva una bona despedida d'any! Tot esperan que aquest any sigui millor en tot.