dimecres, 29 d’octubre de 2014

El valor d'una fotografia...


La darrera setmana he estat per terres asturianes, gaudint-ne fotogràficament i gastronòmicament. Compartint sortides i xerrades amb en Pere Soler i fent-nos de cicerones en David Álvarez i en Jose Fernandez, i finalment Arturo Lasso... Han estat dies tranquils pero no hem parat de visitar llocs i immortalitzar-los amb la càmera.

Pero el que mes m'ha impresionat i que encara hem provoca pell de gallina quan hi penso es la natura, especialment la costa... Els acantilats, les coves, les roques singulars, els tòtems, les textures, les brumes, les onades... Hi ha tant per gaudir, per descobrir, per admirar, per bocabadat, per fotografiar...

Aquesta foto representa aquest compendi de paraules... El lloc no crec que sigui molt visitat ni tant sols per mariscadors doncs per baixar fins aquí s'ha d'estar una mica sonat. Un sender estret, ple de matolls fins que s'arriba a la baixada, es una baixada dreta que de matinada no es gens aconsellable per la falta de visibilitat i per l'humitat que faria relliscos el caminet, pero a mes a mitja baixada es tant dret el camí que hi ha una corda per baixar quasi fent rappel els últims posem cinquanta metres... I un cop a baix...nomes sents el soroll de les onades com piquen...

La marea va baixant i ens podem endinsar mes al mar, acostar-nos a la roca, pero encara tinc l'adrenalina a ple funcionament doncs minuts abans estàvem fotografiant, sobre una roca, com onades de quatre o cinc metres picaven davant nostre, amarats de suor freda, de salitre, amb un ull a la càmera i l'altre vigilant no caure o no mullar-se de la propera onada... Quin espectacle!!!! Segur que les fotos no fan justícia a la naturalesa...

Vaig saltant per les roques que la marea deixa veure i arribo davant aquest inmens rocam, m'atavalo doncs veig les onades que venen cap on soc, encara que estic enlairat pero tinc al record l'experiencia de fa uns minuts...torna a fluir l'adrenalina...tant concentrat o ensimismat que no hem donc compte que en Pere i en Jose estant al meu costat.

No se quant temps passa pero no he fet mes de 10 fotografies quan sento en Jose que ens mana la pressa, s'esta fent fosc i hem de pujar l' acantilat amb la corda...

Us prometo que si no es per ell encara seria allà, enganxat a aquella cala, el paradís salvatge. Veure't allà baix, per un costat parets de setanta o vuitanta metres tallades a ganivet i per l'altre la platja de pedres i el mar al fons rugint...

De les fotos... Es el de menys!!!







17 comentaris:

  1. La imatge t'ha quedat molt pictòrica, m'agrada molt, encara que el cel hagi estat seré. LLegint el teu relat m'ha fet recordar l'únic cop que hi vaig estar amb el Jose Fdz i que no vaig poder fer ni una sola foto per les emocions tan intenses que tens en aquells indrets. Crec que no s'hi pot anar i fer fotos el primer dia, cal un període d'adaptació ;-).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord, costa fer alguna foto amb el reguitzell d'emocions que es viuen per aquests indrets...

      Elimina
  2. Me alegro mucho que os gustase el lugar Esteve, una pena no tener un cielo digamos que decente para poder disfrutar plenamente del lugar, otra vez será y te aseguro que la próxima vas a sudar más, jeje. Guapísimo ese círculo de piedra del pp, muy bien visto. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff seguro que repito que estoy aún asimilando las vivencias y el espectaculo natural de tus costas...

      Elimina
  3. Vengo redirigido desde el tweet de Pere Soler. Muy buen artículo, muy bien descritas esas sensaciones de temor mezcladas con fascinación por la naturaleza y el momento. La luz de la fotografía: sin artificios, me gusta por su suavidad.

    Saludos y enhorabuena por el blog.

    ResponElimina
  4. Amb aquesta entrada i la imatge que l'acompanya, diria que l'Esteve d'abans ha tornat.
    El bon relat que l'acompanya denota "el teu moment viscut".
    Enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones etsher, diria que no he marxat mai, pero la falta de temps i de nous reptes...

      Elimina
  5. buff!! veig que vàreu aprofitar el temps, gaudint com no de la natura i tot aquest munt de sensacions ja no te les pot treure ningú, moments viscuts que et quedaran per sempre. Per cert la foto m'encanta, el primer pla molt ben trobat i l'indret sembla genial. Una abraçada Esteve.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira que anava acollonit doncs vaig travessar un canal d'aigua que quasi m'arrivaba a la cintura per poder captar-ho, despres la marea anava baixant pero l'onatge que tenia davant feia una mica de basarda...S'ha d'estar acostumat

      Elimina
  6. Crec que has descrit molt bé el que significa l'expressió "fotografia de natura"
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. DE natura salvatge... Aquella costa es practicament inexplorada, llàstima de dificultat i perill que significa baixar a alguns llocs.

      Elimina
  7. Joder Esteve!!!
    Y yo que tengo más cercana esta zona, aunque no muy cerca, desconozco el sitio! Veo que merece muy mucho, ese rapel y todo lo que conlleva el acercamiento!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja,ja,ja, me suena!
      Que tenga que ir un catalán a enseñarte......jajaja.
      Sauldos Iker.

      Elimina
  8. Ja veig que la "nostra" Costa Brava, és un passeig pel parc comparat amb això. Ara si que tinc ganes d'anari! Boniques vivències i boniques fotos company!
    Un saludo i bona llum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recomanat 100%, a mes la gastronomia i el cost de la vida fanque valgui la pena anar-hi...

      Elimina
  9. Com m'he enrecordat de vosaltres en aquesta escapada i més veien les fotos que anaveu publicant en plena sesió i sobretot la de despres de les sesions del matí (oi que saps de quina parlo).
    Hi tant que arrivar en aquests indrets ja es tota una aventura. Per l'autor de l'imatge el valor d'aquestes imatges és molt més gran que per la resta.
    Salut!

    ResponElimina