dimarts, 18 de desembre de 2012

Bon Nadal / Feliz Navidad / Eguberri

 Per si de cas el divendres s'acava el món...


Bon Nadal i feliç any nou
Feliz Navidad y próspero año nuevo
Eguberri eta Urte Berri On
Merry Christmas and Happy New Year



diumenge, 16 de desembre de 2012

Article a CANONIKOS

Aquesta és una entrada que hem fa molta il.lusió escriu-re doncs quan els de CANONIKOS es van posar en contacte amb mi per si volia col.laborar amb un article sobre la Costa Brava no ho vaig pensar dues vegades... Aquí teniu el numero en qüestió on a part de les meves fotografies n'hi ha un munt d'altres bonissímes sobre la natura.

dilluns, 10 de desembre de 2012

Premis Montphoto

Aquesta fotografia la tinc des de principis de la primavera, esperava millorar el moment de captar-la potser amb els colors de la tardor, o amb una petita enfarinada, o amb algun nuvolet pero aquest moment haurà d'esperar.


Només volia afegir la felicitació a Pere Soler, a Josep Lluís López, a Joan Masdeu, a Jep Flaqué i en Gorka López per els seus premis o per les seves mencions al Montphoto d'enguany... (I al tots els altres premiats per extensió) Peró als mencionats, els conec personalment i hem compartit moments fotogràfics. Per a mi, amb més o menys grau són font d'inspiració i de motivació per seguir millorant les meves captures. Per seguir caminant dins d'aquest món.
Moltes felicitats!

dilluns, 26 de novembre de 2012

Tardor vs Hivern

No us passa que a vegades tens una fotografia que li troves alguna cosa, que t'agrada pero que potser no saps descriu-re exactament el que es.
Potser, tens un component subjectiu que aporta un plus doncs només tú saps l'ambient que vas viure quan feies la fotografia...

Encara que la llum del cel era molt potent vaig decidir inclou-re'l en una minima proporció doncs crec que la paleta de colors augmentava i li donava una degradació final, lahora que també hem donava un joc entre la tardor i l'hivern...
No sé que en penseu vosaltres?



dimarts, 20 de novembre de 2012

Fotografia d' "interior"

Ja he comentat varies vegades que tot i que la fotografia marina o de costa m'agrada molt, començo a estar saturat, de visitar els mateixos llocs, de buscar les bones llums que duren molt poca estona per l'esforç que comporta en desplaçaments, en llevar-se d'hora (en el cas de les albades)...


Així cada cop m'agrada més la fotografia d' "interior", es a dir la de bosc, encara que reconec que sense boira no hi ha tant de joc. Potser el que hem motiva es trovar composicions dins la maranya dels arbres, de saber extreu-re detalls amb el zoom...

Pero el que més m' impressiona és l'ambient i l'atmosfera que es genera. L'altre dia a la Fageda de la Grebolosa, al migdia, sol, escoltant caure les gotes de la pluja recent com repicaven sobre les fulles hem transmetien una sensació de calma impressionant.
Tant que diumenge al mati, ben esmorzant, anava donant voltes al costat de la finestra de casa veient l'ambient que hi havia de boira, com un guepard volta per la seva cel.la. Rumiava i hem maleïa per no haver programat una sortida. Al fnal, va venir el "cuidador" i hem va obrir la porta de la gàbia per repetir l'experiència...
Aquest segon cop, plovia, anava més ben preparat... L'ambient era diferent, tot i la boira. Era menys intensa, el bosc ja no tenia tantes fulles i el repicar de l'aigua a les fulles era molt intens. Una nova experiència gratificant.



L'únic que sé es que aniré repetint...



divendres, 16 de novembre de 2012

Art fotogràfic...o trunyo?

L'altre dia hem va trucar un vell conegut dels inicis fotogràfics i que feia potser qatre anys que no en sabia res d'ell, ni tant sol publicava al facebook...desaparegut del món.

Hem va trucar per fer-me una proposta fotogràfica mentre hem comentava que feia dos anys que no "tocava" la camera doncs s'havia cremat. Perqué? Doncs va començar a fer cas de la gent i dels comentaris i de que era molt bo fins al punt de fer-se pro... Al final es va donar compte de que no era tant bó.

Aquest fet m'ha fet pensar en els cànons fotogràfics els quals ens guien influenciats per els foros fotogràfics. És comú pujar una fotografia i tenir molt dexit en un foro i en d'altres passar desapercebuda doncs en un o altre lloc hi ha una corrent influenciadora que "rebutja" tot els que surt del cànon establert.

Fa dies que hem miro aquesta fotografia, esta feta pujant a Vidrà, tot just començava a clarejar, feia un vent de mil dimonis i la boira corria muntanya amunt... Vaig parar-me al mig de la carretera, si es que s'en poc dir-ne així i amb el 70-200 a pols i l' ISO al màxim que hem permet la qualitat vaig començar a disparar.

Jo la miro i hem recorda un quadre de pintura, m'agrada perquè trenca esquemes pero sé que els classistes no l'entendrán i per aixó no l' ensenyo. Peró no sé que pensar-ne: ës un trunyo o és art?

Que en penseu? M'hauria de dir Vincent?



 
 


dilluns, 12 de novembre de 2012

Amb primer pla o sense...?


Fa dies que hem miro aquest fotografia, reconec que als meus començaments fotogràfics hagués buscat aquesta fotografia sense dubtar-ho, pero actualment sino fos per les condicions climàtiques que hem vaig trovar la Vall de Pineta potser no l'hauria feta.

Perqué? Doncs per qué no té un primer pla potent. Ara veig fotografies sense primer pla i a no sé que siguin textures o detalls, costa que m'atraiguin visualment.

Vosaltres us passa el mateix?



dijous, 8 de novembre de 2012

Vertical o horitzontal?

No sé que hem passa pero últimament només tinc visió vertical... Algú hem podria receptar alguna pastilleta?
Potser és que a partir d'ara hauré de portar ulleres de vista cansada... 




dilluns, 5 de novembre de 2012

Parametres indirectes

Un altre dia vigilaré de netejar bé el filtre de les esquitxades i portaré el vadejador... (Prometo que ho escriuré 100 vegades).
Perqué no només cal "encertar" el dia i el moment, cal portar una infraestructura que en permetí "controlar" millor les condicions i minimitzar els parametres indirectes que es donen en una sessió.



dimarts, 30 d’octubre de 2012

Vall de Pineta

L'any passat, buscant nous estímuls i noves visions de llocs, volia anar a Ordesa, pero al final per una cosa o altre no vaig poder anar-hi. Així que aquest any volia treu-re'm l'espina... Durant uns dies anavem parlant amb alguns companys per fer-hi una visita pero al final no ens vàrem poder coordinar... 

Al final, a l'últim moment, vaig decidir marxar sol, sortint dijous tarda i tornant dissabte migdia. Insuficient per unes bones sessions pero suficient per fer-te una idea del lloc i tornar-hi l'any vinent amb les idees més clares.

Com que el trajecte era llarguet, vaig posar-me un cd de la Shania Twain, rememorant tot de records de la tardor, de Halloween... de la meva estança a Canada on allà és una gran estrella i la tardor es espectacular. Vaja l'ambient i la música enllaçaven molt bé amb els records.

Esperava uns dies emboirats, amb pluja i potser una mica de llum... I quasi l'encerto plenament doncs nómes hem va faltar una mica de llum.

Ben assessorat vaig decidir-me per la Vall de Pineta, potser un gran desconegut, pero l'espectacle va valdre molt la pena, potser més per als ulls que per el "botí" que he portat, pero tot aixó que m' enduc a la memòria.


Realment el dijous a la nit va ploure molt, moltíssim, i al llevar-me no sabia canviar de plans, doncs volia pujar fins un lloc elevat per agafar una millor visió panoràmica. Un cop presa la decisió, vaig pujar de nit, plovent i sortejant tot d'escorrenties d'aigua... Un cop a dalt quan ja començava a clarejar vaig adornar-me'n que no havia valgut la pena doncs la boira no deixava ni tant sols entreveure les siluetes. Això si, de pinetells i rovellons vaig veure'n com mai, llàstima que no portava res per agafar-los.




Desprès un cop a baix, vaig decidir vistes les opcions, anar a visitar altres llocs a mode d' exploració amb el cotxe doncs seguia plovent i la boira ho tapava tot.




A la tarda vaig tornar a la Vall de Pineta i allà vaig trovar-me en Jep Flaqué i vàrem estar xerrant i comentant la jugada. Allargant-ho amb sopar inclòs afegint-s'hi en Chabier Lozano. Realment una bona estona parlant de molts temes, no només de fotografia.


L'endemà la "cosa" semblava ben encaminda pero res, les nuvolades ens van fer la guitza i jo vaig decidir marxar cap a casa... Pero de ben segur que l' any vinent tornaré a fer-hi una visita.

diumenge, 2 de setembre de 2012

El retorn...

Son les sis i mitja de la matinada, m'he despertat amb mal de cap... Massa vent... Ja ho diu la cançó dels Sopa de Cabra, encara que no he nascut entre Blanes i Cadaqués!
He sortit al jardí i veig un cel increíble que d' aqui poc serà rogent... dels que ens agradaría a trobar a cada sortida... Maleït siga!

Hem venen al cap mals pensaments... Portava 4 mesos i mig sense visitar la costa, i la lluna blava era una bona ocasió per tornar a fer "amistat" amb les fotografies marines... Però a l' Alt Empordà portem 3 dies de massa Tramuntana... Tot i així volia alguna localització nova, res de coses "massa suades".

Quan vaig arribar a la localització, tenía en ment aquest lloc des de fa molt de temps i esperava una bona ocasió per visitar-lo, ja vaig notar que no seria fàcil doncs hi toca el vent de ple, en un moment ja notava la sal als llavis doncs el vent empentava les espurnes de les onades que picaven amb foça al rocallam.

Tot i així vaig voler arribar fins al lloc i intentar-ho... La lluna ja havia sortit feia una mica o sigui que no tindría lluna rogenca, ni grossa, ni núvols, ni res del que esperava.

Un cop al lloc, amb molt de compte doncs el vent bufava fort i no era qüestió de jugar-me'la per una fotografia... que només és un hobby... 

Vaig fer unes 5 fotografies i vaig decidir marxar, el vent movia el trespeus, el filtre ple d'espurnes d'aigua... Massa males condicions per "treballar", a més sabia que aquell no era el dia, havia de tornar l'endemà que la lluna estava més a la dreta i ompliria més l' enquadrament.




L'endemà, o sigui ahir, o sigui dissabte, vaig tornar-hi, doncs tardo uns quinze minuts des de casa,  el vent seguia igual de fort i una franja de núvols tapava l' horitzó... El temps de fer cinc fotografies mé si cap a casa... A esperar una millor ocasió.



No, no us pensaeu que la lluna sortiria, doncs en un moment, el cel es va omplir de més núvols tapant-lo quasi per complert...
Es el que té la fotografia de paisatge... És el que enganxa, la lluita per aconseguir un moment únic!



dijous, 23 d’agost de 2012

Entrenament psicológic II

Havia deixat l' anterior entrada quan anavem a dormir, estavem tant farts de caminar que ni vaig tenir esma de treure la camera i fer alguna nocturna, tot i que l'ambient s'ho valia.

Jo ja tenia en ment la baixada, plena de pedres i que no s'acava mai.

L' endemà desprès d'unes poques horetes de descans, vaig obrir la tenda i la llum ja "era de la bona" o sigui que sense pensar-m'ho salto de la tenda i ràpidament monto la càmera, sort que estavem a deu metres de la zona que tenia pensada fotografiar.

Clik, clik, quina preciositat de montanyes. Tota la paleta de colors passa per davant dels nostres ulls. En David deu al.lucinar, doncs no és le mateix anar a la montanya que anar-hi per fotografiar... En aquesta ocasió és quan et fixes més en els detalls, en el canvi cromàtic...




Desprès d'una mitja hora intensa i quasi sense parlar, decidim recollir la "parada" i iniciar el descens que tant mal rotllo hem va fer agafar l'anterior vegada.
Haig de dir que aquest cop, suposo que al coneixer el camí, ja no va ser tant esgotador mentalment o es que ja anava una mica més entrenat.

diumenge, 5 d’agost de 2012

Entrenament psicológic I

A principis d'estiu vaig proposar-me un pla per posar-me en forma. 
VAig analitzar que el principal problema era psicológic, doncs desprès d'anys fent esport, vivint del món de l'esport vaig sortir-ne massa saturat i el meu cap va deixar de generar la motivació necesària per aixecar-me del sofà i fer exercici físic d'una manera continuada.

Així doncs, vaig elaborar-me un pla on la primera fase era d'entrenament psicológic, on calia una gran dosi de motivació per assolir l'objectiu. I vaig pensar que juntant varies motivacions tindría més força mental.

La fotografia de muntanya hem donava el que buscava, per un costat gaudir de la bellesa paisatjística i fotogràfica dels Pirineus, per altre costat l' esforç per arribar a les localitzacions.

Actualment, quasi cada setmana he fet alguna ruta (de manera progressiva) per la muntanya i de passada m'he portat alguna bona fotografia. I l'entrenament psicológic, el principal objectiu, va progressant adequadament.

Ara fa uns dies vàrem sortir per la zona de la Vall de Bohí, i tots vam coïncidir que el recorregut técnic era molt monóton doncs sempre havies de mirar al terra per la gran quantitat de pedres que hi havien al camí, tant que a l'arrivar al cotxe els comentaris eren de no tornar apujar per aquesta ruta. Jo, personalment vaig quedar bastant aborrit de la ruta, afegint-hi les males llums que vàrem tenir per fotografiar... Desolació!

Al cap d'un parell de dies, quan ja no tenía el regust amarg, vaig començar a incubar la idea de tornar-hi com a exercici d' entrenament. El repte psicológic, ja el tenia, era tornar a fer-la el més aviat possible. Els astres es van conjuntar quan vaig "causar" baixa en la sortida programada amb en Javier Alonso, Enrique Mariscal i en David Cidre, era l' oportunitat ideal. Tornar-hi en menys de quinze dies. No vaig ni tant sols mirar el temps... La qüestió era tornar-hi.

El plà, inclús, era més agossarat, doncs era anar-hi sol i acampar per la zona, pero finalment es va apuntar un amic, en David Cordones, doncs li agrada la muntanya, volia visitar la zona i l'hi havia fallat un altre plà que tenia.

La rutina que vàrem seguir va ser una mica diferent doncs hem preocupava el fet de no trovar aparcament a  la zona de la presa de Cavallers, doncs d' aquesta manera estalvies una bona pujada per asfalt. Així vam fer el trajecte d' una sola tirada i un cop allà vam fer un esmorzar-dinar i una migdiadeta abans d' encarar la pujada.

Aquest cop la pujada la vaig fer més depressa, mitja hora menys que la primera vegada. Deu ni dó! El sherpa anava a bon ritme doncs està en forma i és deu anys més jove que jo... Hehehehehe. El vent ens acompanyava i començava a patir per la sessió de vesprada, tampoc tindría sort amb els reflexes.

Un cop arribat al costat del refugi vàrem seguir fins a l' estany triat per fer una sessió fotogràfica, aquest cop les agulles de Travessani mostraven tot el seu esplendor. Quina meravella de paisatge! Un cop a la localització escollida vàrem descansar una mica i ja vaig començar a buscar algun enquadrament que hem motivés. La sessió va començar ràpidament, el vent feia males passades amb els reflexes al moure l' aigua de l' estany. Al portar "enganxat" el 16-35 no tenía cap filtre degradat neutre que augmentés el temps d'exposició per "parar" l'aigua i generar algun petit reflexe. 


L'altre handicap era el gran contrast que hi havia entre l' ombra i la llum del cel. Havia de fer servir massa filtre per compensar i vaig decidir esperar una mica encara que les agulles anavem perden color.




De de cop, mentre treia l'ull del visor, veig la lluna quasi plena aparéixer quasi per sobre les agulles allargant la sessió. Espectacle i dels bons. En David, crec que s' haurà enganxat a fer alguna sortida més, segur.

Desprès vam decidir anar a dormir prop de la zona escollida per la sessió de la matinada, peró ens va costar molt trobar el camí de tornada inclús van estar a punt de quedar-nos a mig camí doncs encara que la llum de la lluna ens ajudava el "camp a través" era complicat... Quin patiment vigilar on trepitjar! Finalment sobre la una de la nit montavem la tenda just davant de la localitzacó de l'albada... Ni la tipica footgrafia amb la tenda il.luminada vàrem fer... Jo estava destrossat de tant de caminar amunt i avall.













dimecres, 25 de juliol de 2012

Crònica d' una mala sort.

El cap de setmana passat, juntament amb en Jordi Amela, Sergi Monsegur i en Josep Lluis sanchez -que no Ferrari, hehehe- vàrem fer una sortida al refugi Ventosa i Calvell dins del Parc Nacional d'Aigüestortes.

El "parte" meteorològic pintava bones condicions per a fotografia de paisatge... I les espectatives eren grans.

Un cop arrivat al pàrking de la presa de Cavallers, iniciem la pujada tot borejant el pantà, el camí no es costerut pero si molt pedregós i monóton. Seguim pendent amunt, i el camí encara es torna més pedregós.

Un cop arrivat al refugi després d'unes dues hores i mitja de pujada, decidim que tenim temps de fer una migdiada d' una hora i escaig per recàrregar piles. Un cop peu a terra, veiem que els temps als cims és molt boiròs i sense cap oportunitat de poder observar les agulles de Travessani. Tot i aquesta incidència decidim marxar del refugi a buscar localitzacions per si de cas la boira desapareguès per sorpresa.

Vàrem estar voltant per els diferents estanys que hi ha per la zona una bona estona i al veure les nul.les possibilitats de fotografiar decidim tornar al refugi doncs el vent i la sensació térmica eren importants.

Mentre esperavem en Jordi i en Josep Lluís que van decidir explorar més estona... Jo vaig treu-re el 70-200 i vaig fer alguna fotografia als pics de davant dincs la boira deixava una petita clapa per poder observar-los.
Haig de dir que mai porto aquest objectiu a la motzil.la per economitzar pes, pero dies abans mentre xerravem via mail per preparar la sortida en Sergi ens va fer la pregunta màgica: Quins objectius portareu? Jo portarè el 70-200... El dubte ja estava a les nostres ments.
Finalment, tots el vàrem portar excepte... Si, en Sergi, que ens va fer la pirul.la! Pero l'hi haig d' agraïr doncs he pogut fer-lo servir.


L' endemà, tot esperant tenir més sort que a la tarda, vàrem digirir-nos a la zona escollida. Les montanyes es van començar a pintar i just en aquest moment el cel es va tapar per on sortia el sol i la jornada va quedar finiquitada. Quina mala sort!



En quant a la baixada, us prometo que mai havia fet un trajecte tant cansat mentalment, doncs has de mirar constantment a terra per les pedres i es fa molt pesat, tant que encara estic agoviat de la baixada...

dilluns, 16 de juliol de 2012

Caracremada

El passat divendres tenía planejat anar al Pirineu Aragonés, pero un company hem va trucar a principis de setmana i hem va fer una proposta que hem va fer variar la idea inicial. Així, el divendres vàrem marxar a la localització escollida, al Pirineu Francés, desconeguda totalment per mi pero que havia sentit a parlar varies vegades. Per fi podría estrenar el nou "juguet" que tinc des de fa una setmana, el 16-35 f 2.8L II.

El paisatge que anavem trobant mentre pujavem al lloc escollit, era molt engrescant, doncs cada estany que anavem passat era més i més maco, amb un gran ventall de possibilitats, i m' anava engrescant tot pensant en el que ens trobariem al final de la ruta.

L'únic problema que teníem era la forta tramontana que bufava, i per tant no ens adonavem del fort sol que hi havia, a més aquest fet no ens deixava veure cap reflexe als estanys i es perdia la perspectiva dels enquadraments futurs. Quan vam arribar a l' últim estany, i després de montar la tenda per l' acampada en un lloc força recollit per el fort vent que teneiem, va tocar l' exploració de la zona, i comencen els dubtes, doncs sabent que els reflexes de tarda s' han perdut per causa del vent, ens concentrem amb l'albada.. Ens apropem a la muntanya o ens allunyem, busquem primers plans potents, quin enquadrament escollim, tindrem bona llum, haurà desaparegut el vent...

A "tiro passat" crec que ens vàrem equivocar perquè baixant vaig veure estanys més macos, amb més possibilitats, molts més possibles primers plans, pero sobretot van aparéixer núvols a la part alta de la muntanya, quina llàstima no haver aparegut mitja hora abans. Haurem de tornar-hi.



Finalment, molt poca cosa he pogut aprofitar de la jornada, fotogràficament parlant, doncs el sol va "pintar" les muntanyes massa tard i per tant la llum era massa dura per el meu gust tot i que el vent havia desaparegut, pero l´espectacle vist novament amb la via làctea de protagonista durant la nit va valer la pena. 




PD: He llegit moltes entrades on s' explica que cal porta a la motxil.la per una sessió fotogràfica... Mai s'ha parlat de crema protectora i crema de llabis... Caracremada.




dimarts, 10 de juliol de 2012

Quantitat vs Qualitat

Fa dies que vaig llegint a diversos llocs, frases com ara que es valora més la tècnica que la creativitat, que només ens mirem quina càmera porta el fotograf del costat, que hem perdut l' originalitat de les fotografies per la repetició de les localitzacions...

Desprès de llegir l'entrada d'en Pere Soler,  he reflexionat una estona, juntant tots aquests temes.

Suposo que també he arrivat a aquest click que ens comenta. Portava molt de temps revisant el meu portfoli i analitzava el que li faltava,... Evidentment quasi tota la meva "producció" és bàsicament de la Costa Brava per la seva proximitat i per tant es evident que no queda cap racó "singular" que no s' hagi "fusellat" i per tant l' únic punt d' originalitat queda en tenir la sort de trovar-te una llum espectacular.



Així doncs ja hem começava a desmotivar llevar-te d' hora per fer sempre el mateix i vaig decidir fer alguns canvis. El primer pas, com diu en Eduardo Mendizabal, deixar de ser un fotograf "cunetero" i començar a caminar per la montanya, a fer-hi nit per "agafar" les bones llums del vespre o de l' albada. Aquest punt significava prioritzar la qualitat envers la quantitat doncs es evident que no puc fer-ho cada cap de setmana.


Com que no sòc un expert muntanyenc -de moment- els destins són coneguts i alguns estan bastant "fusellats" pero el que intento buscar és l' originalitat dels enquadraments. A l'espera de visitar llocs menys coneguts i originals del tot. Aquest fet comportas una búsqueda exhaustiva via google per observar els diferents enquadraments que s' han fet del lloc i intentar no copiar-los.

Espero que aquesta entrada us fagi analitzar el vostre métode...

diumenge, 24 de juny de 2012

Espina desclavada.

Fa quasi bé un any, juntament amb en Javier Alonso, David Cidre i l' Enrique Mariscal vàrem anar a fer una visita a "Monsieur Midi". Per a tant magnífica ocasió vaig decidir canviar-me la càmera i passar-me al format full frame, així un dia abans de l'excursió vaig rebre el nou "juguet", la 5d MkII.

Ja en vaig parlar de l'error de fer uan sortida així sense conéixer o si més no tenir per mà la càmera, en aquesta entrada. Així doncs tenía una espina clavada i només era qüestió de temps treure-me'la.

Dijous passat va ser el dia de la revenja... Aquest com m' acompanyaven en Sergi Mosegur i en Josep Lluís Ferrari.

Mentre pujavem, feiem broma sobre la boira que es veia als nostres peus i del joc que ens donaria a la fageda que es trova per allà, pero mentre pujavem cap al lloc escollit, la boira ens anava perseguint fins que ens va adelantar del tot i al arribar al Llac Gertau la feina va ser nostra per trovar el refugi de la boira que hi havia, amb prou feines es veia el sender.

Vàrem inclús plantejar-nos girar cua i baixar perqué la localització es de tardes, la llum del matí per fotografiar el Midi és molt complicada i realment a la tarda és quan es pinta. En Sergi comentava que al menys poder fer alguna nocturna... Vaja una mica acollonits de fer "salat" estavem.

Vam decidir fer una becaina d'un mica mñes d'una hora i esperar resultats. Res el Midi no es veia, ni tant sols el llac... Passava l' estona i s'acostava l'hora màgica i sense signes de canvi.

De cop, no sé encara com, vàrem intuïr que s' obriría una finestra de llum i vam posar-nos les piles de cop. Cert! Es va obrir una finestra de temps que ens va deixar disfrutar com mai de la magestuositat del lloc.


Desprès la boira anava i venia com si volgues jugar amb nosaltres i nosaltres acceptavem el repte... Quin espectacle, quin fruïr de la fotografia, quina lluita!


No haviem pogut fer una exploració previa del terreny, fet que hem dificultava trovar algún enquadrament nou per a mi doncs ja en tenía de la primera vegada i anava amb la idea de fer quelcom una mica més original.



Va ser un espai de temps curt pero intens i mentre vàrem tenir llum vam lluitar... I mentre tornavem al refugi amb els peus xops doncs la boira era molt húmida, anavem buscant enquadraments per a la sessió de nocturnes, pero a l'arribar al refugi,  la via làctea sobre el Midi, ens deleitar amb un espectacle impressionant! Pero això ja forma part d' una altre entrada.

Us asseguro que vaig disfrutar com poques vegades, així doncs l'espina ja esta desclavada.




dijous, 14 de juny de 2012

Vicodina (Tribute to Dr. House)

Fa dies que no surto a fer fotografia, bé l' altre dia vaig sortir pero va ser un fracàs de sessió...
Fa dies que hem miro el camp de blat que tinc just al davant de casa, a 2 metres de la porta...
Fa dies que tinc ganes de probar alguna cosa abstracte...
Avui finalment m' he vist amb cor, desprès de pendre la famosa vicodina.
Que en penseu? Oi, que no estic tant malament com hem penso? O si?....



Seguiré probant, doncs a 200 metres hi ha un altre camp on les espigues són més "peludes" i hem servirà millor per el que vull aconseguir.



dimecres, 30 de maig de 2012

Buscant boires...



 

Dilluns passat, arrivo a casa sobre les 14 hores mentre escoltava el butlletí de les notícies i especialment l'apartat del temps. Indiquen tamborinada de tarda sobre comarques de Girona i nord de Barcelona, o sigui per la zona del Montseny. Miro el cel en direcció allà i veig que realment s' hi acosta una nuvolada que arriva de la Garrotxa.

Entro a casa, dino ràpidament i agafo els "trapaus" fotogràfics. I surto pitant. Tinc "mono" de boires" i intueixo que si plou en surtiràn.

Conduïnt per agafar l'eix des de casa, el cel es va posant negre.

Agafat l' eix, comença a pedregar que pateixo per la xapa de la furgoneta, inclús penso en para sota  d'algún pont pero ara mateix no en veig cap de proper.

Segueixo endavant...

A mig camí, l' aigua cau a plom pero el Montseny es ben clar, encara que la tempesta s' hi acosta. Vaja anem tots dos cap allà.

Per l'eix, hi ha una vista que m'agrada molt del Monseny, pero clar qui para al mig d'aquesta carretera de país tercer mundista? Hi ha una llum especial, una llum rassant per sota de la negror enfurismada que omple la vista. Quin espectacle, i jo a dins al cotxe.

Finalment arrivo al desviament per començar al pujada al Montseny, encara va plovent pero no tant, es prepara per descarregar una de bona segur!

M'ho jugo, poso els quatre intermitents i baixo de la furgoneta, obro la porta del darrera que es tipus "portó" que m'aixopluga per fer un parell de fotografies, els temps just perque no apareguin els mossos o algun esbojarrat amb el cotxe. Ja no és aquell moment de llum tan especial.

Reprenc la marxa cap amunt. Finalment mentres estic a dalt descarrega amb força, jo escoltant tranquil.lament música al cotxe, esperant el moment oportú... 
Finalment desideixo anar a alguna localització i esperar allà doncs sembla que la pluja amaïna. Camino per entre tolls d'aigua, el terra esta ben xop.

Torna  a ploure amb força i les boires no surten per enlloc. Plou tant que decideixo no treure la càmera i tornar al cotxe i cap a casa.

Es el que té aquesta nostra gran aficció, més fracassos que encerts. Pero mai desistim!

dimecres, 23 de maig de 2012

Arrels


Estic cansat de tantes sessions de fotografia marina, ja no hem motiva com abans i per tant durant una temporada no anirè a "visitar" el mar, al menys el Mediterrani.

Ara com ja sabeu hem motiva el tema macro-floral i el bosc, que aquests dies esta despertant amb fúria continguda.

L´ultima sessió que vaig fer pero es del pont de principis de maig... sembla una eternitat. Aquell dia com ja he explicat en anteriors entrades, vaig arribar molt d' hora a la localització, pero per la idea que tenia al cap li faltava un parell de setmanes, per carregar-se de fulles i donar aquell color verd radiactiu que tat ens agrada i busquem amb ansietat. Pero tenía un altre element important, la boira.

Primer vaig començar amb un enquadrament obert, que ja tenía "treballat", des d'una posició baixa per realçar les branques.


Pero, no m'acabava d'agradar, aquest cop buscava alguna cosa més, alguna cosa diferent. Així doncs vaig buscar una enquadrament més tancadet, i sense les branques doncs per moments la boira de la part superior hem cremava la imatge de tanta llum que desprenía.




Aquest ja era un altre cosa, la boira del fons m'agradava com "tapava" el bosc, pero volia un primer pla molt més potent, més expressiu, així que he vaig acostar més i vaig desplaçar-me una mica a l'esquerra per tal de fer sortir l´altre faig marcant un pla intermig...








Aquesta ja m' agradava més. pero potser un pla encara més tancat i el primer pla més proper potser li donava més "càracter" a la fotografia, doncs sempre m' han atret les arrels nues dels arbres, hi ha tot un món allí.
Així que no us extranyi que faci alguna entrada amb fotografia de detalls d'arrels...




La proxima entrada sera el "com es va fer", encara que la qualitat de la fotgrafia no es gaire digne, val la pena com a document.



dijous, 17 de maig de 2012

Cephalanthera longifolia (Currià Blanc)

Aquesta és la primera orquidía de la que vaig tenir coneixament real del que era, potser o molt segurament l' havia vista abans, però no era conscient del que veia, o si més no ho mirava amb uns altres ulls.

Des que estic "entusiasmat" amb el macro de flora, els meus ulls ja no miren tant al cel sinó a terra, vigilant de no trepitzar , o buscant detingudamentun especímen. Si més no ara ja no m' entrebancaré més.

La veritat es que un cop identificada, n' he vist per molts llocs, sobretto als vorals de la carretera, doncs amb aquest color i la seva grandària són fàcilment identificables visualment.




L' ùnic inconvenient que hi trovo és la dificultat de fotografiar aquests blancs de la flor... La veritat es que vaig estar-hi una bona estona, practicant l' art de la paciència, la búsqueda de petits detalls lluminícs, de subtileses tècniques.


Dos fotografies quasi iguales peró amb un processat una mica diferent, la primera es més suau i la segona una mica més agressiu, la veritat es que totes dues m'agraden pero potser la primera seria un rimer pas per desenvolupar el meu estil...

dilluns, 14 de maig de 2012

Limodorum Abortivum

Primers intents dins la disciplina macro de flora...

Fa molt temps que tinc el 100 f2.8 macro i no el feia servir, bé al principi de tenir-lo pero aviat vaig passar-me al paisatge. Suposo que no estava preparat per aquesta disciplina exigent en paciència i en fixar-se en els petits matissos.

Amb el pas del temps i el naixament de la meva filla, el temps comença a escurçar-se, sobretot si tenim en compte els horaris i els desplaçaments que s' han de fer, pero a més ara tinc una mica més de paciéncia i concetració per a tornar a intentar-ho.

Sempre m' ha agradat la bellesa i delicadesa de les flors silvestres pero veia fotografies de les orquídies i sabia que tenien una "àurea especial". Així doncs vaig estar buscant alguna informació per internet i alguns "experts" de la zona per tal de poder-les identificar els exemplars. I com a últim pas vaig quedar amb la Susss per tal de que m' ensenyés alguna de veritat doncs fins aquell moment només les havia vista digitalment. També hem va donar alguns consells i trucs per a la realització de les fotografies.

El següent pas, profitant passejades amb els gossos he buscat intensament alguna localització propera a casa per poder practicar, he recorregut tots els racons que podia, i he tingut éxit! N' hi ha molt a prop de casa, fins i tot hi puc anar a peu. Es clar que després vindrà, voler-ne més, i per tant hauré d' expandir-me territorialment.



Ara puc dir que m' he tornat a enamorar de la fotografia, doncs aquests exemplars tant delicats són simplement una meravella de la natura! I tot just n'he identificat quatre...

El següent pas serà trobar el meu propi estil per transmetre aquesta bellesa.


dimecres, 9 de maig de 2012

Dos grans Moments.

En la fotografia de paisatge, un dels millors  ambients que es pot captar són les boires. L'any passat vaig poder gaudir varis d' aquests moments. 

Un d'aquests moments va ser el passat 4 de novembre, en plena explosió de colors al Montseny. Recordo que la nit abans havia plogut molt, amb ratxes de forts vents. Així doncs mentre conduïa cap a la localització, sobretot des del coll de Sant Marçal fins a Sta Fe, la carretera estava plena de fulles i de petites branques que havien caigut a causa del vent, encara plovia i la visibilitat a les sis de la matinada i amb la boira era molt escassa. Vaig baixar la finestra i una bona glopada de fred va entrar a dins del cotxe...

En arribar al lloc vaig esperar-me una bona estona, doncs arrivaba una mica d' hora i no volia estar a fora amb la que queia, més temps de l' imprescindible. Peró tenia una mica de por que un cop arribat allà, tenir les condicions óptimes per una bona sessió fotogràfica, la boira no s' estigués quieta alla.

Al final vaig baixar del cotxe, vaig posar-me una capel.lina, el paraigües, les botes d'aigua i vaig caminar a la llum d' una llinterna cap al lloc escollit.
L' espectacle que veien els meus ulls mentre anava cap el lloc escollit era captivador... Que maca és la natura, el silenci, el repicar de les gotes al paraigües...




Mentre conduïa cap a casa, vaig pensar mentalment que tenía que tornar al mateix lloc però per captar un ambient de primavera, amb aquella boira verda que es genera amb la sortida de les primeres fules.
El passat pont de primers de Maig, es donaven les condicions idonies, tot i que m' esperava trovar-me un munt de gent que haguès tingut la mateixa idea que jo, peró no. Vaig estar sol un altre cop. Vaig gaudir un altre cop de la soletat, de viure i respirar un moment únic, aquest cop millor amb una idea pre-concebuda.




Realment, es increïble com pot canviar un indret al llarg de l' any!
Quant ja marxava, vaig creuar-me bastants cotxes que pujaven... L' espectacle ja savia acavat, anaven tard.



dissabte, 31 de març de 2012

Fall Colors

Estem entrant en una època on el bosc es comença a despertar, on el verd sorgeix amb força, primer començarà amb verd quasi elèctric i desprès s' amansarà... 

Tinc posades forces esperances en treure un petit grapat de bones fotografies, bones al menys per a mi, doncs un dels molts reptes, masses com sempre, que hem vaig posar a principis d'any era el de posar més enfasi en la fotografia de boscos i montanya doncs quasi no en tinc.

Donada l'escassa presència de neu que hem tingut poso tota la confiança en aquesta estació. Tinc alguns bons enquadraments pensats per l' ocasió i vull visitar alguna zona que encara no conec, a veure que en trec de tot plegat.

De moment m' entretinc processant alguna fotografia d' arxiu de la tardor passada, on realment vaig disfrutar molt i al costat de casa que aixó no es pot dir sempre...

Parc Natural del Montseny, Canon 5 d mk II, 17-40  a 23 mm, 1,3 seg, f11, ISO 200.


Estamos entrando en una época donde el bosque empieza a despertar, dónde el verde surge con fuerza, primero empezará con un verde casi eléctrico y luego se amansará...

Tengo puestas grandes esperanzas en sacar un peuqeño puñado de buenas fotografias, buenas al menos para mí, pues uno de los muchos retos, como siempre demasiados, que me puse a principios de año era el de pner ás enfasis en la fotografia de bosque i montaña pues casi no tengo.

Dada la escasa presencia de nieve que hemos tenido pongo tota la confianza en esta estación. Tengo algunos buenos encuadres pensados para la ocasión y quiero visitar alguna zona nueva que aún no conozco, a ver que saco de todo ello.

De momento me apaño procesando alguna fotografia de archivo del otoño pasado, dónde realmente disfruté mucho y al lado de casa que no se puede decir siempre...

dijous, 22 de març de 2012

Arròs a la Mar Menuda


Canon 5d mKII, 17-40 f4L, 171" a f 8, ISO400 a 17 mm, hora 07:08

 
Avui presento un lloc que no deixa indiferent a ningú, doncs esta siuat a Tossa de Mar i a l' estiu és impossible no trepitjar a algún banyista.
Aquest lloc és un dels pocs, diguem-ne "mítics" que hem faltaven fotografiar, tot i que molt sovint vaig als restaurants que hi ha al passeig a fer un arròs els diumenges, i sempre hem deia haig de dedicar-li temps a aquest lloc.

Els que hi han estat saben que hi ha un gran focus il.luminant la roca i la vegada que hi vaig anar hem va molestar molt la llum per la idea que portava al cap.
Fa un temps que hem van dir que actualment aquesta llum esta apagada, potser degut a la crisi, encara que no he entès mai el perquè d'aquests tipus d'il.luminació.

Amb aquesta informació nómes calia esperar el dia oportú... Avui després de molts dies d'anticicló, era un dia ideal per trobar un bon cel, no ha estat el que volia, però he disfrutat, que en definitiva és el que importa.

De la sessió m'ha agradat sobretot els ràpids canvis de condicions llumíniques, doncs quan he arribat el cel degut a la nuvolositat i la contaminació llumínica era tot de color taronja i poc a poc s' ha anat tornant grisós, amb una núvol que poc després ha deixat anar quatre gotes mal comptades.


Canon 5d mKII, 17-40 f4 L, 25", f 8, ISO 800 a 17 mm, hora 07:18


Hoy os presento un lugar que no deja indiferente a nadie, pues esta situado en Tossa de MAr y en verano es imposible no pisar a algún bañista.
Este lugar es uno de los pocos, digamos "mítico" que me faltaba fotografiar, a pesar de que a menudo voy a los restaurants que hay en el paseo para un arroz los domingos, i siempre me decía que le tenía que dedicar tiempo a esta roca

Los que han estado allí saben que hay un gran foco iluminando la roca y la vez que fuí me molestó mucho la luz para la idea que tenía en mente.

Hace un tiempo que me digeron que actualmente esta luz esta apagada, puede que debido a la crisi, aunque nunca he entendidoel porqué de este tipo de iluminación.

Con esta información sólo había que esperar el momento oportuno... Hoy después de muchos dias de anticiclón, era un dia para encontrar un buen cielo, aunque no ha sido elq ue yo quería, pero he disfrutado que era de lo que se trataba.

De la sesión me ha gustado sobretodo los rápidos cambios de las condiciones lumínicas, pues cuando he llegado el cielo devido a la nubosidad y la contaminación lumínica era todo de color naranja y poco a poco se ha ido volviendo grisáceo, con una nube que poco después ha dejado ir cuatro gotas.




dilluns, 12 de març de 2012

Sobre l'estat d'ànim / Sobre el estado de ánimo

 Un dia durant una sessió fotogràfica vàrem comentar entre els que estavem, que en la presa d'una fotografia es motl important l'estat d'ànim en el que et troves, doncs ho reflexaràs en ella. Quantes vegades hem passat per un periode de desmotivació fotogràfica i veus que els teus companys estan concentrats intentant extreu-re una bona presa i tu et preguntes que fas allá si el dia es soso, no troves cap enquadrament que t' "il.lumini".
Moltes vegades he sortit a fotografiar només per "aclarir" la ment, amb el que el meu estat d'ànim no era l'óptim i així s'ha reflejat en les fotografies.
Estrenyent una mica més el llaç, en la meva opinió, l'important no es l'estat d'ànim doncs com ja he dit abans, la fotografia transmetrà el teu estat... L'important per mi, i en el que ultimament estic "treballant" és la capacitat de concentració en cada sessió, en saber abstreure del món quotidià, així en las sessions que vaig sol sempre obtinc millors resultats doncs és més fàcil concentrarme.

Per mi un altre punt important és l'estat d'ànim en el moment que processes la fotografia, crec que en aquest pròces encara que es parla de la fidelitat de la fotografia al moment de la presa, sempre s'aporta un granet de sorra de la nostra part, al menys segur que inconscientment jo ho faig. A més a més, s' ha de tenir en compte l'estil particular o els gustos de cadascú.

Seguidament us mostro dos processats d'una mateixa fotografia, aquell dia estava amb l' Enrique Mariscal, estava concentrat buscant aquelles esteles d' aigua pero recordo que el meu estat d'ànim era de cert nerviosisme per la feina, així també ho vaig reflexar en el prime rprocessat doncs va ser just desprès d' arrivar a casa.




Durant aquest passat fi de setmana, revisant l'arxiu, l'he seleccionada per un re-processat amb el Lightroom 4, i la veritat es que estava molt traquil, relaxat i sense preses.



Un dia durante una sesión fotografica comentamos entre los que estabámos, que en la toma de una fotografia es muy importante el estado de ánimo en que te encuentras, pues lo reflejarás en ella. Cuantas veces hemos pasado por un periodo de desmotivación fotografica y ves que tus compañeros están concentrados intentando extraer una buena toma y tú te preguntas que haces allí si el dia es soso, no encuentras ningún encuadre que té "ilumine"...
Muchas veces he salido a fotografiar sólo para "despejar" la mente, con lo que mi estado de ánimo no era el óptimo y así se ha reflejado en las fotografias.
Estrechando un poco más el lazo, en mi opinión, lo importante no es el estado de ánimo pues como ya he dicho antes, la fotografia transmitirá tu estado... Lo importante para mi, y en lo que ultimamente estoy "trabajando" es la capacidad de concentración en cada sesión, en saber abstraerme del mundo quotidiano, así en las sesiones que voy solo siempre obtengo mejores resultados pues me es más fácil concentrarme.

Para mi otro punto importante es el estado de ánimo en el momento que procesas la fotografia, creo que en este proceso aunque se habla de la fidelidad de la fotografia respecto al momento de la toma, siempre se aporta un granito de arena de nuestra parte, al menos seguro que inconscientemente yo lo hago. Además, hay que tener en cuenta el estilo particular o los gustos de cada uno.

Seguidamente os muestro dos procesados de una misma fotografia, ese día aunque estaba con Enrique Mariscal, estaba concentrado buscando esas estelas de agua pero recuerdo que mi estado de ánimo era de cierto nerviosismo por el trabajo, así también lo reflejé en el primer procesado pues fué justo despúes de llegar a casa.

Durante este fin de semana pasado, revisando el archivo, la he seleccionado para un reprocesado con el Lightroom 4, y la verdad es que estaba muy tranquilo, relajado y sin prisas.

diumenge, 11 de març de 2012

Mar de boira / Mar de niebla

Cingles de Tavertet, 5d mkII, 24-105 f4 L, a 55 mm, 25", f11, iso 50



De tant en tant faig neteja i aquests dies que estic més a casa de l' habitual, doncs he aprofitat una estona entre "bibi" i "bibi" per fer neteja de fotografies que només ocupaven espai del disc dur.

De vez en cuando hago limpieza y estos dias que estoy más en casa de lo habitual, pues he aprobechado un rato entre "bibi" y "bibi" para hacer limpieza de fotografias que sólo ocupan espacio en el disco duro.

I sorpresa, hem vaig trobar en unes quantes fotografies que no havia vist, pertanyen a una sessió als Cingles de Tavertet durant les passades festes de Nadal amb en Gorka López i en Sergi Monsegur.

Y sorpresa, me encontré con unas cuantas fotografias que no habia visto, pertenecen a una sesión en los Cingles de Tavertet durante las pasadas fiestas de Navidad con Gorka López y Sergi Monsegur.

D'entre aquesta sèrie de fotografies hi havia aquesta que m'agrada doncs reflecteix el que estavem vivient allà dalt amb un intens fred i el vent que hi havia en aquel moment, donant velocitat a la boira. Vaja un espectacle!

De entre esta serie de fotografias habia esta que me gusta pues refleja lo que estabamos viviendo allí arriba con un intenso frío y el viento que habia en ese momento, dando velocidad a la niebla. Vaya un espectaculo!

Aquesta sessió com a particularitat, a banda de ser la primera vegada que visitavem aquesta localització, amb la conseqüent búsqueda momentània d' un bon enquadrament, era la pirmera vegada que fotografiava boira des de "fora".

Esta sesión como particularidad, a parte de ser la primera vez que visitábamos esta localización, con la consecuente búsqueda momentánea de un buen encuadre, era la primera vez que fotografiaba niebla desde "fuera".

Havia vist moltes fotografies on la boira acarona els cims dels turons pero mai havia tingut l'oportunitat de fotografiar un mar de boira. Finalment, tenia l'ocasió, tot i que potser per la idea que tenia en ment, estavem massa alts respecte als turons. Per mi l' experiència va valdre molt la pena, i ara estic segur que la proxima oportunitat sabré exprémer millor la sessió.

Había visto muchas fotografias dónde la niebla acaricia las cimas de los cerros pero nunca habia tenido la oportunidad de fotografiar un mar de niebla. Finalmente, tenía la ocasión, aunque puede que para la idea que tenía en mente, estabamos demasiado altos respecto a los cerros. Para mi la experiéncia valió mucho la pena, y ahora estoy seguro que la próxima oportunidad sabré exprimir mejor la sesión.


Per cert, a partir d' ara escriuré el blog en bilingüe, us ha esta fàcil de llegir o caldría fer tot l' escrit seguit i desprès l'altre?

Por cierto, a partir de ahora escribiré el blog en bilingüe, os ha parecido fácil de leer o haria falta hacer todo el escrito seguido y luego el otro?




divendres, 9 de març de 2012

Marineros de agua dulce

Panorámica compuesta de dos fotografias, procesadoas en Lightroom 4 y juntadas en Photoshop CS3




Hacía tiempo que queria ir a este lugar, pero la construcción de un nuevo dique en el puerto de Blanes, pues a cada temporal de levante destrozaba todo lo que "pillaba" por enmedio, haría cambiar el entorno.

Uno de los primeros efectos colaterales es que la pequeña playa habia desaparecido con lo que sólo quedaba dos alternativas hacer de cabra montés o ir a nado hasta la punta. Una vez allí suiq ue había un pequeño espacio para escalar de nuevo y desde lo alto de la pared hacer la fotografia.

En este dilema estaba cuando hablando con Antonio y Enrique, decidimos ir bién preparados. Llevamos un equeño bidón estando del Decathlon para poner las tres cámaras dentro y una pequeña palangana (creo recordar que era la bañera de sus peques) para poner un poco de ropa seca y los tripodes.

Era una tarde de principios de junio, el sol calentaba pero el agua estaba fresquita. Nos dirigimos a nado en primer tramo, luego y gracias a las redes que hay para desprendimientos, pasamos el primer trecho y llegamos a una pequeñisima calita y desde exploramos la parte baja de los islotes y al no convencernos los encuadres decidimos escalar para situarnos en lo alto de la pared y hacer unas tomas desde allí. El sitio era muy pequeño sólo cabían un par de tripodes entrelazados, el viento soplaba a modo de brisa pero como ibamos mojados pues la sensación era de frío... clik clik y nos bajamos.

Allí decidimos que era mejor volver todo el trecho a nado pero ahora las olas eran un poco más grandes y dudabamos... Empezaba a anochecer y al final nos pusimos al agua.

Llegamos a la orilla, satisfechos de la aventura... Lástima que la luz no nos acompañó.