dissabte, 21 de maig de 2016

El valor d'una fotografia

L'altre dia parlant amb un amic, hem va comentar que tenia una pared i que li agradaria posar-hi una fotografia de les que faig tant xules...

La conversa va generar que li agradaria fer un viatge amb mi per poder fer fotos "xules". Jo l'anava escoltant i esperant l'oportunitat d'explicar-li el que m'ha costat cadascuna de les fotografies que he fet, siguin bones, dolentes, xules o premiades.

De fet l'hi vaig explicar les darreres aventures que m'han passat per poder fer una fotografía "xul.la":

Ultim dia del viatge a Escocia, es tant d'hora que encara no han obert els carrers i despres de fer el cheking arribem a la zona de control de passatgers i la cua es enorme, van molt lents i en Pere i Vicens com saben segur que els paren hem demanen que vigili les motxil.les fotografiques. Amb l'enrenou de tres motxil.les i jaquetes, jo perdo el meu bitllet... Els nervis estan a flor de pell...

El sopar va ser genial, estavem en José Fernandez, l'Arturo Lasso, en Pere Soler i jo, varem dir que abans de marxar cap a casa aniriem a fer una ultima sessió a Gueirua amb l'Arturo perque ell no havia estat mai i havia vingut expressament a veure-n's per coneixer el lloc. Jo durant la nit vaig trovar-me malament i al mati a l'hora acordada vaig dir que no anava, volia descansar una mica mes. A la tornada en Pere hem diu que es trova fatal... Hem patit una intoxicació del dinar... Imagineu la tornada de nou hores conduïnt cap a casa... 

Estavem pujant cap a l'estació de Gornengrad a Suissa amb el tren cremallera, gaudint de les imponents vistes i de cop en Pere surt disparat i baixa del tren i veig que les nostres maletes están a l'andana, algu les havia agafat amb l'enrenou, i les portes ja es tancaven per marxar... Un minut mes i les perdem.

Hotel a Escocia, ens va agradar tant que van voler tornar-hi al tenir que canviar el pla inicial i com ja ens coneixien els vaig trucar per reservar habitació. Ens donen una habitació ubicada a les golfes i el sostre era tant baix que per dutxar-nos haviem de posar-nos de genolls...

Estem fent fotos dins l'estuari d'un riu perdut a les Hebrides Exteriors, estavem tant concentrats i meravellats amb el que veien els nostres ulls que vam caminar molta estona per enmig de l'estuari, tant era la nostra concentració que no ens vam adonar que la marea pujava... I molt ràpid... Vam haver de correr i mullar-nos els pantalons...

Estem al ferry per anar a La Gomera, en Pedro Javier, en Pere Soler i jo mateix i en Pere truca a la persona que l'hi haviem llogat la casa i veig com en Pere es posa pàl.lid, no ens havia "entès" i no teniem casa reservada per els propers cinc dies...

Arribo a Sicilia i vaig a recollir el cotxe de lloguer i hem demana mil vuit cents euros de fiança, que despres sino passa res ja les desbloquejara... 

Estic als Alps francesos, pujant en teleferic de l'agulle du Midi, i el teleferic puja tant de cop i a tanta altura que hem vaig mig marejar i vaig estar una estona per recuperar-me i era difícil perque anava veint gent que es trovaba malament i fins i tot algu va necesitar asistencia... I en Pere no parava de fer fotos i riure...

Totalment extasiat fotografiant textures i dibuixos al bell mig del llac Baikal, no noto ni tant sols el fred i de cop sento com un tro i seguidamet un crac llarg i perllongat i de sobte veig que sota els meus peus s'obre una petita esquerda i comença a sortir aigua, miro a uns dos cents metres on el nostre guia i xofer pugen ràpidament a la furgoneta i marxen... Miro en Pere Soler que deu estar cent metres mes enllà en direcció contraria i en Roberto que està al costat meu i esta pàlid...

Cinc dies pujant a l'Stromboli per arribar sobre les set i mitja de la tarda per preparar la sessió i sobre les dotze de la nit baixar caminant dos hores cap l'hotel, sense treu-re la camera doncs el vent, el fum, la boira, la pluja no ens deixa veure el con del volcà... Nomes l'ultim día van poder disfrutar de l'espectacle i vam allargar la sessió per arribar a l'hotel sobre les cinc i mitja de la nit i el ferry marxaba a les set del mati...

I moltes més... 

No cal parlar de les largues caminades amb la motxil.la carregada de l'equip fotogràfic, de passar fred, de dormir poc, de mullar-te, de fer molts quilometres en cotxe, de tenir calor, de no poder-te dutxar...

De fer grans amics, de coneixer gent increible, de veure paisatges que mai oblidaré, de re-viure les aventures cada cop que mires les fotografies, de probar exquisiteses culinaries, de trencar la rutina de la feina, de preparar el viatge, de riure i disfrutar...

I vaig veure que no estava dispostat a fer una fotografia xul.la...

Per mi es el que dona el valor a una fotografia... sigui bona, maca, dolenta, premiada, o xul.la!







dimecres, 24 de febrer de 2016

The land of the Buryat

El viatge al centre del Llac Baikal va passar per fer una nit al poble de Listvianka, mes o menys vindria a ser com qualsevol poble de la Costa Brava als anys 60, pero en versió freda.

Imagineu-vos tot de casetes de fusta amb mes o menys ordenació encarades cap al llac, be els carrers sense asfaltar evidentment. Era diumenge i molta gent de la gran ciutat va allà per passejar per sobre del llac, fer picnic, esqui de fons, fer escultures de gel, patinar... I només un petit mercat a l'aire lliure on venen el "famós" peix del Baikal que anomenen Omul. El fan bàsicament fumat i el mantenen calent dins una nevera de platja que la posen dins una caixa de fusta envoltada  de bombetes enceses que "transmet la calor". Quan en demanes te'l posen dins una bossa de plàstic perque després pots anar a una barraca on et venen les begudes i t'ho menges amb els dits. Aixó és el seu cap de setmana d'hivern ideal.


Després de fer una passejada per el lloc i trepitjar per primera vegada el Baikal... Començaven a aflorar els petits nervis de "no és el que esperava fotográficament", encara que l'aventura per si sola ja valia la pena. Pero l'endemà ens tocava fer un viatge de més de cent quilometres amb hovercraft per sobre el gel... El guía ens va dir que erem els primers de la temporada i que no savien com estava el camí doncs just una semana abans havia hagut un terratremol de certa importància.

A les deu del matí en punt ens esperava el hovercraft i mentre ens presentaven el pilot i copilot, un senyor ens anava tirant aigua i anava ressant... Ens estava beneïnt per el viatge! Buffff...

Anar amb hovercraft per sobre del gel a una velocitat considerable es tota una experiéncia i més quan es posa de costat per travesar algunes plaques de gel apilades que sobresurten de tant en tant per tal de no reventar els infables.



De tant en tant feiem alguna parada i baixavem per trepitjar el gel i de passada descansava el conductor i el copilot, doncs el copilot anava amb binocles observant el millor camí a seguir. Ara ja estavem a una zona sense neu i es veia el gel perfectament ple d'esquerdes per la contracció i dilatació i era tan transparent que feia por trepidar-lo per si es trencava sota teu o si més no relliscar. No rellisca en principi!

És una sensació genial! I a més el terra esta ple d'esquerdes, de bombolles i altres elements que formen textures, dibuixos i senefes impossibles.

El viatge dura quasi tot el dia per assolir l'objectiu final, l'Illa d'Olkhon, l'experiència començava a valer la pena un viatge tant llarg. Per fi estavem a la terra sagrada dels Buryat. Ara començava el veritable viatge i aventura.









dimecres, 17 de febrer de 2016

Objectiu Siberia.

Havia treballat de nit, estava acavant unes tasques a l'oficina i veig que m'entra un whatsapp... Llegeixo i hem diu: 

    Estic mirant per anar al llac Baikal, ara.

Jo contesto amb una emoticona de sorpresa.
Al cap d'una estona, torna a entrar un whatsapp:
 
   T'apuntes, pero hem de decidir-nos avui mateix perque marxariem en sis dies i hem de treu-re visat.

El meu cervell comença a funcionar, tinc la feina lligada? El meu pressupost i planning per vacances s'alteraria considerablement, etc... Vaig contestar que endavant!

Fa mes de vint anys que vaig mirar d'anar-hi pero en aquelles époques era prohibitiu en cost i en permisos... I no vaig deixar mai de pensar-hi pero sorgien altres projectes engrescadors i sempre ho deixava de banda. Ara, sorgia l'oportunitat d'anar-hi i a més a més en época hivernal que crec que es més interessant fotogràficament per els meus gustos.

L'únic problema era si aconseguiriem a temps el visat, pero pagant un extra per urgencia estava solucionat. 

Sorgeixen dubtes de quin tipus de roba has de portar quan al vespre veus les previsions a Irkustk... -23 pel cap baix. Tinc de tot, pluma, guants, botes, samarreta térmica... de quan vaig anar a Noruega per fer Aurores pero sempre entre la por de si passaràs fred...

No dic res a ningú fins que tinc el visat a les meves mans, després hem diuen que estem bojos... Pero que carai, cada cop m'engresca més l'aventura i més essent dit i fet!

No he mirat res de res en quan a localitzacions, ni tant sols hi ha gaire per internet... Pot ser un éxit o un fracàs pero s'ha d'intentar perque es una oportunitat única.

Divendres marxem a mig matí cap a Moscú per fer escala, i després cap Irkustk, capital de la Siberia Occidental punt de partida cal al Baikal.

Alucinem al apropar-nos amb l'avió, la ciutat és enorme des de l'aire, tot i que ens pensem que a la Sibéria no s'hi pot viure. Fa molt de fred pero la ciutat es plena de vida, gent per tot arreu. 

L'aventura només a fet que començar, pero el que veig ja m'agrada... L'endemà anem al Baikal!



A la foto un dels pocs divertiments que té la gent al Baikal, tallar blocs de gel per fer escultures. (Foto feta amb el móvil)



dijous, 21 de gener de 2016

Fotografío perque viatjo o viatjo per fotografiar?

Cada any, per aquestes dates, quan intento planificar on aniré de vacances comença un periode de reflexió i de dubtes. Moltes preguntes hem venen al cap...

Que faig, vaig a un lloc conegut i l'acavo d'explotar fotogràficament?
Repeteixo lloc perque m'ho vaig passar molt bé i fa va ser molt profitós?
Vull coneixer un altre lloc?
Prioritzo fotografia o prioritzo natura?
Convino amb visites a ciutats o només fotografia?
En definitiva, fotografío perque viatjo o viatjo per fotografiar?

A vegades hem parlat amb algun company per programar una sortida i sorgeixen varies localitzacions i la veritat es que sempre tenim dificultats per triar, doncs a vegades no motiva el lloc en l'epoca, a vegades esta massa vist o conegut, a vegades... Si ja passa amb una sortida d'un dia, imaginat amb una d'una setmana o més...

A més, si viatges amb d'altres companys, hi ha els diferents interessos fotogràfics i per tant els dubtes encara s'intensifiquen.

Ara estic en el "impasse" de si vull viatjar per fotografiar o simplement viatjar...



diumenge, 3 de gener de 2016

Vent del Sud

Aprofitant que he tingut uns dies de vacances i com ja s'esta convertint en una petita tradició hem fet una escapada juntament amb el "mestre" Pere Soler per visitar la sempre sorprenent costa asturiana i als amics i colegues de fotografía que viuen per aquelles terres.

He de dir que he disfrutat com mai gracies a les condicions meteorológiques tot i que per ser en apuesta época crec que es una mala senyal doncs quasi bé podíem anar en maniga curta de les temperatures que hem tingut.

Tots els dies i per extenció totes les sessions hem tingut mes o menys sort amb les llums gràcies al famós vent sud que aporta color al cel. Situación que en les meses tres visites anteriors no hacia disfrutar mai, siempre fins ara hacia tingut cels plans.

També hem disfrutat de noves localitzacions, i no hem visitat d'altres degut a la impossibilitat per esllevissades del camí de baixada a la cala o simplement de l'empitjorament o perillositat del camí. I en d'altres perque simplement la marea no coincídia.

En definitiva una bona despedida d'any! Tot esperan que aquest any sigui millor en tot.


dimarts, 8 de desembre de 2015

Exposició al Foto Montseny

Aquest cop l'entrada arriva una mica tard pero per qüestions de feina m'ha sigut impossible sentar-me a escriu-re ni tant sols unes ratlles...

Avui finalment he pogut sentar-me tranquil.lament i una de les tasques pendents era fer aquesta entrada, si mes no com a agraïment al FotoMontseny, no personalizant amb ningú doncs vull resaltar el bon ambient i amabilitat que sempre els ha caracterizat a tots per igual.

El passat 7 de Novembre vaig tenir el plaer d'inaugurar una exposició a la que vaig posar el títol de MIRANT MÉS ENLLÀ, doncs tot i que sempre he fet fotografía de paisatge ultimament m' estic declinant cap a les formes i textures i era l'oportunitat de fer-ne tria.

Ha estat emocionant i alhora alliçonador fer una tria, doncs realment et dones compte del trajecte que encara falta per poder fer una bona selecció de fotografies, de tornar enrere i mirar l'arxiu i recuperar fotografíes que ja no recordaves... Ha estat un bon exercici.

Des d'aqui un cop mes agraîr als de FotoMontseny l'oportunitat de donar a coneixer les meves fotografies i als que vareu venir a la inauguració i poder xerrar una estona de fotografía o als que l'heu visitat posteriorment, espero que us hagi agradat.