dimecres, 29 octubre de 2014

El valor d'una fotografia...


La darrera setmana he estat per terres asturianes, gaudint-ne fotogràficament i gastronòmicament. Compartint sortides i xerrades amb en Pere Soler i fent-nos de cicerones en David Álvarez i en Jose Fernandez, i finalment Arturo Lasso... Han estat dies tranquils pero no hem parat de visitar llocs i immortalitzar-los amb la càmera.

Pero el que mes m'ha impresionat i que encara hem provoca pell de gallina quan hi penso es la natura, especialment la costa... Els acantilats, les coves, les roques singulars, els tòtems, les textures, les brumes, les onades... Hi ha tant per gaudir, per descobrir, per admirar, per bocabadat, per fotografiar...

Aquesta foto representa aquest compendi de paraules... El lloc no crec que sigui molt visitat ni tant sols per mariscadors doncs per baixar fins aquí s'ha d'estar una mica sonat. Un sender estret, ple de matolls fins que s'arriba a la baixada, es una baixada dreta que de matinada no es gens aconsellable per la falta de visibilitat i per l'humitat que faria relliscos el caminet, pero a mes a mitja baixada es tant dret el camí que hi ha una corda per baixar quasi fent rappel els últims posem cinquanta metres... I un cop a baix...nomes sents el soroll de les onades com piquen...

La marea va baixant i ens podem endinsar mes al mar, acostar-nos a la roca, pero encara tinc l'adrenalina a ple funcionament doncs minuts abans estàvem fotografiant, sobre una roca, com onades de quatre o cinc metres picaven davant nostre, amarats de suor freda, de salitre, amb un ull a la càmera i l'altre vigilant no caure o no mullar-se de la propera onada... Quin espectacle!!!! Segur que les fotos no fan justícia a la naturalesa...

Vaig saltant per les roques que la marea deixa veure i arribo davant aquest inmens rocam, m'atavalo doncs veig les onades que venen cap on soc, encara que estic enlairat pero tinc al record l'experiencia de fa uns minuts...torna a fluir l'adrenalina...tant concentrat o ensimismat que no hem donc compte que en Pere i en Jose estant al meu costat.

No se quant temps passa pero no he fet mes de 10 fotografies quan sento en Jose que ens mana la pressa, s'esta fent fosc i hem de pujar l' acantilat amb la corda...

Us prometo que si no es per ell encara seria allà, enganxat a aquella cala, el paradís salvatge. Veure't allà baix, per un costat parets de setanta o vuitanta metres tallades a ganivet i per l'altre la platja de pedres i el mar al fons rugint...

De les fotos... Es el de menys!!!







dimarts, 7 octubre de 2014

On el silenci es pot escoltar...

Realment el silenci era ensisador, quasi no es sentia la remor llunyana deles cascades plenes d'aigua del desglaç del glaciar que teniem davant... El temps passava sense donar-nos compte, concentrats en l'espectacle que la natura ens oferia...
Amb ganes de tornar-hi!


dilluns, 29 setembre de 2014

Repassant records...

Sense paraules...
Observar bocabadat...
Respirar profundament...
Gaudir de la pell de gallina...





dimecres, 24 setembre de 2014

Amb nocturnitat...

No sé si es que vaig anar a dormir d'hora, perque un cop fosc a la muntanya i amb una tenda petita poca cosa es pot fer... Pero a la una de la matinada estava amb els ulls oberts com un mússol... Vaig donar voltes i més voltes dins el sac de dormir... Pero res, no podia clucar ull!
A les dues vaig decidir-me... Vaig vestir-me i vaig anar cap a la zona on havia decidit fer la sessió de matinada. Deu minuts caminant, tapat fins les orelles perque feia molt de fred, feia vent, plovisquejava lleugerament, fosc com la gola del llop...
Mai havia fet fotos a aquestes hores, sol enmig de la muntanya, el silenci es podia tallar i a la llunyania es veia el perfil de les muntanyes i especialment el Neuoville, majestuós.
La boira com sempre anava i venia, a vegades no veia res en absolut, a vegades era un cel nitid...
Vaig disfrutar com mai, a pesar del fred, de la humitat, del cansament, d'estar tantes hores dret, pero va valer la pena i segur que ho repetiré...




dimecres, 17 setembre de 2014

L'èxit d'una sortida: La planificació!

Sóc un persona que no m'agrada planificar gaire el meu temps lliure, ja prou que vaig a "toc de pitu" a la feina com per fer-ho a la vida privada... Pero cada cop comprobo que per tenir éxit fotogràficament parlant cal fer-ho i més si es un desplaçament a una localització lluny de la residència. Doncs esta clar que si es a prop es pot repetir la sortida moltes vegades fins a aconseguir la fotografia que tens al cap. (Per aixó diuen que les millors fotografies estan fetes a 10 minuts de casa...)

Us explicaré com s'ha montat l'escapada als Alps francesos i que tant bé ha anat fotogràficament per si us pot servir d'alguna cosa...

Al meu entendre hi ha dos variables importants a definir:

1.- Dates de la sortida.
2.- Localització.

A vegades les vacances condicionen el lloc i a l'inrevès, doncs per exemple no es el mateix anar a la Selva d'Irati a l'estiu o a la tardor...

El lloc escollit era els Alps, doncs es buscava un lloc nou, poc "trillat" i que motivés... Aixi el que es va fer un cop escollit el lloc es començar el següent procès:

  1. Bùsqueda per internet de fotografies de la zona i anotar les que agraden i estan localitzades.
  2. Navegar per la web o red social de l'autor per aprofundir en la seva fotografia, doncs normalment n'hi ha mes d'una del lloc.
  3. Un cop tens una idea general de la zona, cal focalitzar més la zona a visitar, seleccionant varies localitzacions properes que "interessin" per evitar llargs desplaçaments. Personalment prefereixo visitar una zona en concret que una gran extensió, aixi es va selecciona dues localitzacions distants 1 hora per 4 dies. (2 i 2).
  4. Escollir les de mati i les de tarda, personalment crec que es millor reduir a 2/3 i treballar-les a fons i no estressar-se en desplaçaments i corredisses. En el cas que ens ocupa per sort les mateixes localitzacions eren vàlides a tot hora.
  5.  NO canviar de plans fàcilment, vull dir que a vegades passa que un cop allà, decidim canviar de localització, desprès no estas ni a un lloc ni a l'altre... NO cal sempre tenir un cel tètric o de color... Nosaltres vàrem estar a punt de canviar i crec que finalment vàrem comentar més d'una vegada la sort de no haver canviat.
Cal dir que aquest procès ha sigut llarg, doncs s'ha fet a estones mortes al vespre, pero alhora ha estat interessant, motivador i reservades futures localitzacions per una altre sortida per la zona.



Es evident que si es vol complicar per tal de coincidir amb la fase lunar o els angles de sortida i posta solar o la marea... hi hauria la fase de buscar la coordinació entre aquests ìtems i les dates concretes, pero aquest aspecte o el vàrem tenir en compte per a aquesta sortida.

divendres, 12 setembre de 2014

Retorn

Bones

Fa molt de temps que no escribia una entrada al blog... I encara que tinc poc temps, el principal motiu és que estava avorrit de la fotografia.

Quan vaig començar en aquest hobby, era principalment per fer alguna activitat fisica pensant que mentre faria alguna excursió doncs aprofitaria per plasmar el que veien els meus ulls. Ràpidament hem va enganxar i vaig veure que hem faltaven eines i coneixaments, així mitjançant internet, alguns cursos i sobretot amb sortides amb companys d'aficció vaig anar aprenent, pero cada vegada volia més i més...

Recordo com algun cap de setmana caminava donant volstes per casa mirant el cel, recordant-me una imatge d'un felí donant voltes per la gàbia... I cada cop sortia més i més sovint buscant aquell moment, aquell llum, aquell racó... I cada cop hem pressionava més, volia una foto espectacular... D'aquelles que poques fem a l'any...

Fins que al final sortia presionat i tornava desil.lusionat cap a casa... Jo no ho sabia pero tenia ansietat de la foto perfecte i aquesta no arribava... 



Aquest cap de setmana passat volia fer una sortida per relaxar-me i si "queia" alguna fotografia doncs benvinguda... El lloc escollit ha estat els Alps Francesos, un lloc desconegut per mi en fotografia pero havia estat un parell de cops fa anys per esquiar-hi.

El planning era marxar sol per desconectar d'un estiu durissim de feina... Pero al final es va apuntar en Pere Soler, pero el pla seguia essent principalment el relax, només dues localitzacions per quatre dies...

Un cop arrivat al lloc, la realitat va superar les previsions, un lloc realment espectacular! Un lloc on es pot escoltar el silenci i composicions fotogràfiques per una setmana sencera!

I finalment he tornat a disfrutar de la fotografia, sense pressió, sense voler portar a casa la foto de l'any, simplement he fruït...