dimecres, 24 de febrer de 2016

The land of the Buryat

El viatge al centre del Llac Baikal va passar per fer una nit al poble de Listvianka, mes o menys vindria a ser com qualsevol poble de la Costa Brava als anys 60, pero en versió freda.

Imagineu-vos tot de casetes de fusta amb mes o menys ordenació encarades cap al llac, be els carrers sense asfaltar evidentment. Era diumenge i molta gent de la gran ciutat va allà per passejar per sobre del llac, fer picnic, esqui de fons, fer escultures de gel, patinar... I només un petit mercat a l'aire lliure on venen el "famós" peix del Baikal que anomenen Omul. El fan bàsicament fumat i el mantenen calent dins una nevera de platja que la posen dins una caixa de fusta envoltada  de bombetes enceses que "transmet la calor". Quan en demanes te'l posen dins una bossa de plàstic perque després pots anar a una barraca on et venen les begudes i t'ho menges amb els dits. Aixó és el seu cap de setmana d'hivern ideal.


Després de fer una passejada per el lloc i trepitjar per primera vegada el Baikal... Començaven a aflorar els petits nervis de "no és el que esperava fotográficament", encara que l'aventura per si sola ja valia la pena. Pero l'endemà ens tocava fer un viatge de més de cent quilometres amb hovercraft per sobre el gel... El guía ens va dir que erem els primers de la temporada i que no savien com estava el camí doncs just una semana abans havia hagut un terratremol de certa importància.

A les deu del matí en punt ens esperava el hovercraft i mentre ens presentaven el pilot i copilot, un senyor ens anava tirant aigua i anava ressant... Ens estava beneïnt per el viatge! Buffff...

Anar amb hovercraft per sobre del gel a una velocitat considerable es tota una experiéncia i més quan es posa de costat per travesar algunes plaques de gel apilades que sobresurten de tant en tant per tal de no reventar els infables.



De tant en tant feiem alguna parada i baixavem per trepitjar el gel i de passada descansava el conductor i el copilot, doncs el copilot anava amb binocles observant el millor camí a seguir. Ara ja estavem a una zona sense neu i es veia el gel perfectament ple d'esquerdes per la contracció i dilatació i era tan transparent que feia por trepidar-lo per si es trencava sota teu o si més no relliscar. No rellisca en principi!

És una sensació genial! I a més el terra esta ple d'esquerdes, de bombolles i altres elements que formen textures, dibuixos i senefes impossibles.

El viatge dura quasi tot el dia per assolir l'objectiu final, l'Illa d'Olkhon, l'experiència començava a valer la pena un viatge tant llarg. Per fi estavem a la terra sagrada dels Buryat. Ara començava el veritable viatge i aventura.









dimecres, 17 de febrer de 2016

Objectiu Siberia.

Havia treballat de nit, estava acavant unes tasques a l'oficina i veig que m'entra un whatsapp... Llegeixo i hem diu: 

    Estic mirant per anar al llac Baikal, ara.

Jo contesto amb una emoticona de sorpresa.
Al cap d'una estona, torna a entrar un whatsapp:
 
   T'apuntes, pero hem de decidir-nos avui mateix perque marxariem en sis dies i hem de treu-re visat.

El meu cervell comença a funcionar, tinc la feina lligada? El meu pressupost i planning per vacances s'alteraria considerablement, etc... Vaig contestar que endavant!

Fa mes de vint anys que vaig mirar d'anar-hi pero en aquelles époques era prohibitiu en cost i en permisos... I no vaig deixar mai de pensar-hi pero sorgien altres projectes engrescadors i sempre ho deixava de banda. Ara, sorgia l'oportunitat d'anar-hi i a més a més en época hivernal que crec que es més interessant fotogràficament per els meus gustos.

L'únic problema era si aconseguiriem a temps el visat, pero pagant un extra per urgencia estava solucionat. 

Sorgeixen dubtes de quin tipus de roba has de portar quan al vespre veus les previsions a Irkustk... -23 pel cap baix. Tinc de tot, pluma, guants, botes, samarreta térmica... de quan vaig anar a Noruega per fer Aurores pero sempre entre la por de si passaràs fred...

No dic res a ningú fins que tinc el visat a les meves mans, després hem diuen que estem bojos... Pero que carai, cada cop m'engresca més l'aventura i més essent dit i fet!

No he mirat res de res en quan a localitzacions, ni tant sols hi ha gaire per internet... Pot ser un éxit o un fracàs pero s'ha d'intentar perque es una oportunitat única.

Divendres marxem a mig matí cap a Moscú per fer escala, i després cap Irkustk, capital de la Siberia Occidental punt de partida cal al Baikal.

Alucinem al apropar-nos amb l'avió, la ciutat és enorme des de l'aire, tot i que ens pensem que a la Sibéria no s'hi pot viure. Fa molt de fred pero la ciutat es plena de vida, gent per tot arreu. 

L'aventura només a fet que començar, pero el que veig ja m'agrada... L'endemà anem al Baikal!



A la foto un dels pocs divertiments que té la gent al Baikal, tallar blocs de gel per fer escultures. (Foto feta amb el móvil)



dijous, 21 de gener de 2016

Fotografío perque viatjo o viatjo per fotografiar?

Cada any, per aquestes dates, quan intento planificar on aniré de vacances comença un periode de reflexió i de dubtes. Moltes preguntes hem venen al cap...

Que faig, vaig a un lloc conegut i l'acavo d'explotar fotogràficament?
Repeteixo lloc perque m'ho vaig passar molt bé i fa va ser molt profitós?
Vull coneixer un altre lloc?
Prioritzo fotografia o prioritzo natura?
Convino amb visites a ciutats o només fotografia?
En definitiva, fotografío perque viatjo o viatjo per fotografiar?

A vegades hem parlat amb algun company per programar una sortida i sorgeixen varies localitzacions i la veritat es que sempre tenim dificultats per triar, doncs a vegades no motiva el lloc en l'epoca, a vegades esta massa vist o conegut, a vegades... Si ja passa amb una sortida d'un dia, imaginat amb una d'una setmana o més...

A més, si viatges amb d'altres companys, hi ha els diferents interessos fotogràfics i per tant els dubtes encara s'intensifiquen.

Ara estic en el "impasse" de si vull viatjar per fotografiar o simplement viatjar...



diumenge, 3 de gener de 2016

Vent del Sud

Aprofitant que he tingut uns dies de vacances i com ja s'esta convertint en una petita tradició hem fet una escapada juntament amb el "mestre" Pere Soler per visitar la sempre sorprenent costa asturiana i als amics i colegues de fotografía que viuen per aquelles terres.

He de dir que he disfrutat com mai gracies a les condicions meteorológiques tot i que per ser en apuesta época crec que es una mala senyal doncs quasi bé podíem anar en maniga curta de les temperatures que hem tingut.

Tots els dies i per extenció totes les sessions hem tingut mes o menys sort amb les llums gràcies al famós vent sud que aporta color al cel. Situación que en les meses tres visites anteriors no hacia disfrutar mai, siempre fins ara hacia tingut cels plans.

També hem disfrutat de noves localitzacions, i no hem visitat d'altres degut a la impossibilitat per esllevissades del camí de baixada a la cala o simplement de l'empitjorament o perillositat del camí. I en d'altres perque simplement la marea no coincídia.

En definitiva una bona despedida d'any! Tot esperan que aquest any sigui millor en tot.


dimarts, 8 de desembre de 2015

Exposició al Foto Montseny

Aquest cop l'entrada arriva una mica tard pero per qüestions de feina m'ha sigut impossible sentar-me a escriu-re ni tant sols unes ratlles...

Avui finalment he pogut sentar-me tranquil.lament i una de les tasques pendents era fer aquesta entrada, si mes no com a agraïment al FotoMontseny, no personalizant amb ningú doncs vull resaltar el bon ambient i amabilitat que sempre els ha caracterizat a tots per igual.

El passat 7 de Novembre vaig tenir el plaer d'inaugurar una exposició a la que vaig posar el títol de MIRANT MÉS ENLLÀ, doncs tot i que sempre he fet fotografía de paisatge ultimament m' estic declinant cap a les formes i textures i era l'oportunitat de fer-ne tria.

Ha estat emocionant i alhora alliçonador fer una tria, doncs realment et dones compte del trajecte que encara falta per poder fer una bona selecció de fotografies, de tornar enrere i mirar l'arxiu i recuperar fotografíes que ja no recordaves... Ha estat un bon exercici.

Des d'aqui un cop mes agraîr als de FotoMontseny l'oportunitat de donar a coneixer les meves fotografies i als que vareu venir a la inauguració i poder xerrar una estona de fotografía o als que l'heu visitat posteriorment, espero que us hagi agradat.



dissabte, 31 d’octubre de 2015

Tardor a Escocia

L'any passat quan vàrem estar per les terres altes d' Escocia van trovar llocs que creiem que tenien un bon potencial fotogràfic pero va ser al final i ja no teneim temps per a dedicar-hi ni tant sols una petita sessió.

Ens va quedar pendent...

Aquest any vàrem decidir tornar-hi pero adelantant un mes les dates per poder captar els colors de la tardor per Escocia. Aixi doncs van planificar nomes la reserva de les dues primeres nits i les altres aniriem una mica a l'aventura segons anessim veien localizacions. 
Aquest cop eren unes vacantes mes intuitives que planificades doncs estavem un mig d'una zona de boscos inmensa, amb els colors al punt, amb uns arbres que m'aturaven la respiració amb la seva magnifica planta, les seves textures, els seus colors... Un plaer visual!

Crec que aquest cop a diferencia de l'any passat que vàrem estar mes "incomunicats" a les illes, hem viscut més la vida social dels escoceses, on hem trovat petites carreteres en mig de boscos que amagaven poblets encantadors, tranquils, com si el temps s'hagués aturat fa un segle, només despertavem del somni per els cotxes moderns.

On hem vist com la gent fins i tot ploven anava a caminar per petits senders s'endinsaven al bosc, on feien el te de les cinc...  Era el que sempre havia pensat de com era l'autentica Escocia!