Un dia durant una sessió fotogràfica vàrem comentar entre els que estavem, que en la presa d'una fotografia es motl important l'estat d'ànim en el que et troves, doncs ho reflexaràs en ella. Quantes vegades hem passat per un periode de desmotivació fotogràfica i veus que els teus companys estan concentrats intentant extreu-re una bona presa i tu et preguntes que fas allá si el dia es soso, no troves cap enquadrament que t' "il.lumini".
Moltes vegades he sortit a fotografiar només per "aclarir" la ment, amb el que el meu estat d'ànim no era l'óptim i així s'ha reflejat en les fotografies.
Estrenyent una mica més el llaç, en la meva opinió, l'important no es l'estat d'ànim doncs com ja he dit abans, la fotografia transmetrà el teu estat... L'important per mi, i en el que ultimament estic "treballant" és la capacitat de concentració en cada sessió, en saber abstreure del món quotidià, així en las sessions que vaig sol sempre obtinc millors resultats doncs és més fàcil concentrarme.
Per mi un altre punt important és l'estat d'ànim en el moment que processes la fotografia, crec que en aquest pròces encara que es parla de la fidelitat de la fotografia al moment de la presa, sempre s'aporta un granet de sorra de la nostra part, al menys segur que inconscientment jo ho faig. A més a més, s' ha de tenir en compte l'estil particular o els gustos de cadascú.
Seguidament us mostro dos processats d'una mateixa fotografia, aquell dia estava amb l' Enrique Mariscal, estava concentrat buscant aquelles esteles d' aigua pero recordo que el meu estat d'ànim era de cert nerviosisme per la feina, així també ho vaig reflexar en el prime rprocessat doncs va ser just desprès d' arrivar a casa.
Durant aquest passat fi de setmana, revisant l'arxiu, l'he seleccionada per un re-processat amb el Lightroom 4, i la veritat es que estava molt traquil, relaxat i sense preses.
Un dia durante una sesión fotografica comentamos entre los que estabámos, que en la toma de una fotografia es muy importante el estado de ánimo en que te encuentras, pues lo reflejarás en ella. Cuantas veces hemos pasado por un periodo de desmotivación fotografica y ves que tus compañeros están concentrados intentando extraer una buena toma y tú te preguntas que haces allí si el dia es soso, no encuentras ningún encuadre que té "ilumine"...
Muchas veces he salido a fotografiar sólo para "despejar" la mente, con lo que mi estado de ánimo no era el óptimo y así se ha reflejado en las fotografias.
Estrechando un poco más el lazo, en mi opinión, lo importante no es el estado de ánimo pues como ya he dicho antes, la fotografia transmitirá tu estado... Lo importante para mi, y en lo que ultimamente estoy "trabajando" es la capacidad de concentración en cada sesión, en saber abstraerme del mundo quotidiano, así en las sesiones que voy solo siempre obtengo mejores resultados pues me es más fácil concentrarme.
Para mi otro punto importante es el estado de ánimo en el momento que procesas la fotografia, creo que en este proceso aunque se habla de la fidelidad de la fotografia respecto al momento de la toma, siempre se aporta un granito de arena de nuestra parte, al menos seguro que inconscientemente yo lo hago. Además, hay que tener en cuenta el estilo particular o los gustos de cada uno.
Seguidamente os muestro dos procesados de una misma fotografia, ese día aunque estaba con Enrique Mariscal, estaba concentrado buscando esas estelas de agua pero recuerdo que mi estado de ánimo era de cierto nerviosismo por el trabajo, así también lo reflejé en el primer procesado pues fué justo despúes de llegar a casa.
Durante este fin de semana pasado, revisando el archivo, la he seleccionado para un reprocesado con el Lightroom 4, y la verdad es que estaba muy tranquilo, relajado y sin prisas.
Alaaa quina diferència!!! espectacular el canvi. Només voldria un aclariment: vas processar les dues en les mateixes condicions lumíniques?
ResponEliminaBones Sussss
EliminaSi sempre tinc una lampareta al costat sobre la torre del pc...
Doncs has fet una reflexió molt interessant i molt ben documentada. Has posat dos molt bons exemple. A mi m'agrada més l'estat d'ànim de la segona, malgrat penso que ambdues són magnífiques! :-)
ResponEliminaBones Montse...
EliminaA mi també m' agrada la segona... fins i tot estic pendent d'imprimir-la en gran a veure que tal queda.
Dons jo em quedaria amb el pp de la primera i el cel de la segona, però com dius potser el meu estat d'ànim deu estar entremig de les dues.
ResponEliminaBon treball, jo seria incapaç de treure la primera amb LR solament.
Ben tornat Pere...
EliminaDoncs nomñes hi ha LR, aixó si, l' enfocament i el vinyeteig si que els he fet amb PS.
Jo això dels estats d'ànim i la fotografia son una mica escèptic... Si potser fos escriure una cançó o uns versos n'estic segur que es podria (o no) notar, però per enquadrar?... Quantes vegades heu sortit sense cap ganes de fer fotos i per sorpresa heu acabat portant algunes de les millors que teniu? Al final composar es quasi una qüestió purament matemàtica, i les bones llums o be qüestió de sort o d'insistir molt sovint. Crec!
ResponEliminaA mi m'agrada molt mes la segona ;)
Per mí la fotografia es un bàlsam per l'esperit, a part de que em fa gaudir de la natura, mentre estic prenent la foto m'oblido del món mundial tant, que si algú en diu res em puc arribar a espantar, per que marxo, em desentenc de on soc.
ResponEliminaEls resultats que mes m'agraden son els que faig estan sola.
El processat es el moment decisiu, ho ensenyes perfectament en aquests dos exemples.
La primera, es dramàtica contrastos durs i colors freds.
La segona, expressa suavitat amb colors càlids.
M'agraden les dues per en elles l’artista expressa el seu estat d'ànim en moments diferents, això l'art (al meu entendre) una altre cosa es que vulguis reflectir exactament els colors que vas veure al prendre la fotografia aquell dia,aquell moment.
Salutacions.
Deu ser perquè estic d'exàmens que m'agrada més la primera, je, je...
ResponEliminaBones reflexions
Hehehehehe.... Desprès d' exàmens fes-hi una latre ullada i segur que canvies.
EliminaLa primera, la primera... té molta més força... també als gustos de veure fotos importa no ja l'estat d'ànim personal, si no els gustos :-) i jo sòc un tipus d'acció, jaaaaaaajaja.
ResponEliminaM'encanta reprocessar fotos passat el temps.
Jo et proposo editar una tercera versió i fer un tríptic, una al costat de l'altra, quedarà molt guapo!
ResponEliminaDiga'm en quin estat vols que la processi...
EliminaJo només tinc el nerviós o el tranquil... hehehehe
D'aquí a unes setmanes estaràs en estat "adormit pels racons", jaaaaaaaaaaaaaaa, aleshores torna-la a processar :-)
EliminaJajajajjaja Sussss... no pas que soc de dormir a qualsevol lloc i qualsevol hora
EliminaJo, com quasi tothom, em quedo amb la segona, la veig més càlida i se'm fa més agradable. Però només perquè n'he d'estriar una. La primera també està molt ben processada, nogensmenys (que deia aquell). JC
ResponEliminaHola Esteve. pues a mi me gusta ma sla primera!La veo mas agresiva, y me gusta el juego cromatico de tonos frios y calidos. en cualquier caso las dos estan de lujo
ResponEliminaun saludo
Doncs mira nois... jo amb la fotografia m'ho passo bomba, només lamento no poder-mi dedicar professionalment, quant surto a fotografiar o em poso a processar perdo el món de vista i la noció del temps... la meva dòna ja m'ho diu : "que tens una amant o què?! :-p ...per les hores que em passo a l'ordinador mirant i retocant fotografies i es que això és un vici canalla!
ResponEliminaHòstia que s'em crema la pizza! Una abraçada! :-)
Per cert Esteve... la primera is the best company!!
Ostres Esteve, dos revelats ben diferents. A mi m'agrada mes la primera, tot i que li trobo un revelat bastant agresiu.
ResponEliminaSalut!!