dimarts, 30 d’octubre de 2012

Vall de Pineta

L'any passat, buscant nous estímuls i noves visions de llocs, volia anar a Ordesa, pero al final per una cosa o altre no vaig poder anar-hi. Així que aquest any volia treu-re'm l'espina... Durant uns dies anavem parlant amb alguns companys per fer-hi una visita pero al final no ens vàrem poder coordinar... 

Al final, a l'últim moment, vaig decidir marxar sol, sortint dijous tarda i tornant dissabte migdia. Insuficient per unes bones sessions pero suficient per fer-te una idea del lloc i tornar-hi l'any vinent amb les idees més clares.

Com que el trajecte era llarguet, vaig posar-me un cd de la Shania Twain, rememorant tot de records de la tardor, de Halloween... de la meva estança a Canada on allà és una gran estrella i la tardor es espectacular. Vaja l'ambient i la música enllaçaven molt bé amb els records.

Esperava uns dies emboirats, amb pluja i potser una mica de llum... I quasi l'encerto plenament doncs nómes hem va faltar una mica de llum.

Ben assessorat vaig decidir-me per la Vall de Pineta, potser un gran desconegut, pero l'espectacle va valdre molt la pena, potser més per als ulls que per el "botí" que he portat, pero tot aixó que m' enduc a la memòria.


Realment el dijous a la nit va ploure molt, moltíssim, i al llevar-me no sabia canviar de plans, doncs volia pujar fins un lloc elevat per agafar una millor visió panoràmica. Un cop presa la decisió, vaig pujar de nit, plovent i sortejant tot d'escorrenties d'aigua... Un cop a dalt quan ja començava a clarejar vaig adornar-me'n que no havia valgut la pena doncs la boira no deixava ni tant sols entreveure les siluetes. Això si, de pinetells i rovellons vaig veure'n com mai, llàstima que no portava res per agafar-los.




Desprès un cop a baix, vaig decidir vistes les opcions, anar a visitar altres llocs a mode d' exploració amb el cotxe doncs seguia plovent i la boira ho tapava tot.




A la tarda vaig tornar a la Vall de Pineta i allà vaig trovar-me en Jep Flaqué i vàrem estar xerrant i comentant la jugada. Allargant-ho amb sopar inclòs afegint-s'hi en Chabier Lozano. Realment una bona estona parlant de molts temes, no només de fotografia.


L'endemà la "cosa" semblava ben encaminda pero res, les nuvolades ens van fer la guitza i jo vaig decidir marxar cap a casa... Pero de ben segur que l' any vinent tornaré a fer-hi una visita.

14 comentaris:

  1. Molt maques esteve, l,any que ve però, tindràs dos seguidores per anar recollint els bolets mentre tu fas fotos!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JAjajajajaja... A veure si es veritat! Un cap de setmana llarg com a minim!

      Elimina
  2. Aquestes experiències en solitari són molt enriquidores, malgrat que la sort no siga present.
    Jo, les fotos, les trobe ben maques. No crec, ni de bon tros, que te n'hages tornat amb les mans buides.
    Salutacions :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens toa la raó, una bona experiència, encara que desprès hem vaig trobar a companys d'afició i també es ben aprofitable.

      Elimina
  3. Ja conoixes el lloc, i a un aborigen :-)
    Una miqueta de mala sort sí que vau tenir, perquè quan vol sortir el sol després de ploure, Pineta és encara més maca.
    Ja hi tornaràs, que hi ha molts anys de tardor. Fins la primavera, un plaer haver-te conegut.

    ResponElimina
  4. Jo tampoc crec que hagis tornat amb les mans buides, sobretot la primera i la darrera i alguna més que deus tenir en el sarró... tot i que amb un WB més fred segur que guanyen més força.
    Pineta és un bon destí, igual que la propera Barrosa i alguna més no tant transitada ;-)
    Salut!

    ResponElimina
  5. Coincideixo amb el personal, la primera és ben guapa i l'última te una profunditat molt currada. La pròxima sortida millor!

    ResponElimina
  6. No et queixes Esteve, els colors els veig al punt, oi?
    Jo també veig les dues primeres massa càlides pel meu gust.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es el que te la falta de llum, voler forcar una mica la calidesa

      Elimina
  7. La primera per artística i l'última pel contrast de fred que dona l'aigua i calor que donen els colors m'encanten,sense menys prear les demés.
    Molt bona captura i amb merit per superar el mal temps que va fer.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Vaya colección Esteve!!!

    He visto una, después la otra, luego la tercera,... y la verdad es que cuando he visto la cuarta he dicho: "¿y cuál es la que más me gusta?" Todas tienen su punto de interés, y cada una es diferente de las otras!

    Por quedarme con una, me quedo con la última por el color y la profundidad y la primera, por ese misterio que aporta la niebla!!!

    Plas! Plas! Plas!

    ResponElimina
  9. No et queixis que ben maques que son les quatre, a mes ja saps el que trovar la proxima vegada, a mi m'agraden aixi de calides les dos primeres

    Salut!!

    ResponElimina