dimarts, 10 de juliol de 2012

Quantitat vs Qualitat

Fa dies que vaig llegint a diversos llocs, frases com ara que es valora més la tècnica que la creativitat, que només ens mirem quina càmera porta el fotograf del costat, que hem perdut l' originalitat de les fotografies per la repetició de les localitzacions...

Desprès de llegir l'entrada d'en Pere Soler,  he reflexionat una estona, juntant tots aquests temes.

Suposo que també he arrivat a aquest click que ens comenta. Portava molt de temps revisant el meu portfoli i analitzava el que li faltava,... Evidentment quasi tota la meva "producció" és bàsicament de la Costa Brava per la seva proximitat i per tant es evident que no queda cap racó "singular" que no s' hagi "fusellat" i per tant l' únic punt d' originalitat queda en tenir la sort de trovar-te una llum espectacular.



Així doncs ja hem começava a desmotivar llevar-te d' hora per fer sempre el mateix i vaig decidir fer alguns canvis. El primer pas, com diu en Eduardo Mendizabal, deixar de ser un fotograf "cunetero" i començar a caminar per la montanya, a fer-hi nit per "agafar" les bones llums del vespre o de l' albada. Aquest punt significava prioritzar la qualitat envers la quantitat doncs es evident que no puc fer-ho cada cap de setmana.


Com que no sòc un expert muntanyenc -de moment- els destins són coneguts i alguns estan bastant "fusellats" pero el que intento buscar és l' originalitat dels enquadraments. A l'espera de visitar llocs menys coneguts i originals del tot. Aquest fet comportas una búsqueda exhaustiva via google per observar els diferents enquadraments que s' han fet del lloc i intentar no copiar-los.

Espero que aquesta entrada us fagi analitzar el vostre métode...

9 comentaris:

  1. La primera foto em sembla un luxe tot i ser del Midi, era un lloc on volia anar a la primavera, ja ho tenia previst..però per el tema que ja saps al final vaig tenir que deixar-ho estar...mira que ara no em sap cap greu amb lo gran que és el Piri o altres llocs...podem descobrir tants llocs que en uns mesos poden ser nous llocs de culte...tot es qüestió de posar-hi ganes, feina i imaginació...la resta no compte...càmeres, objectius, tècnica...etc...sense lo primer lo segon no te sentit.
    Enhorabona Nen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Pere
      La veritat es que al ser la segona vegada que visitava el lloc no vaig entretenir-me en les visions clàssiques i volia quelcom més... Per el meu gust vaig quedar-me curt doncs ara si hi torno tinc en ment alguns enquadraments més originals.

      Elimina
  2. He pasado también yo por el blog de Pere y, viendo la última foto que ha subido, y lo que ha escrito, cada vez tengo más ganas de dejar de ir a esos sitios que están tan trillados!!!

    La otra vez me comentabas sobre la suerte que teníamos por aquí por los paisajes que nos rodeaban, pero todas las monedas tienen dos caras. Es cierto que el entorno que aquí tenemos es fabuloso, pero también es cierto que es tan fabuloso como fotografiado, y eso resta interés. O más que restar interés, no ayuda apenas a la hora de ser original. Y tampoco a la hora de evolucionar como "creador" de la foto.

    Ahora ya sabes que ando un poco pillado (supongo que tú también), pero ya tengo fichadas varias localizaciones de las que apenas habré visto fotos y a las que quiero ir para ver qué se puede hacer; porque claro, no todos los sitios nuevos tienen posibilidad de fotos buenas :( , así que todo será ir, ver y... a ver si suena la flauta!

    Con respecto a las fotos que nos muestras (que ya veo aquí tu "verticalidad", jajaja!), me quedo con la primera y la curva que nos hace recorrer toda la foto. Es otra forma de "llegar" al Midi. En la segunda, creo que le puede fallar la fuerte luz que ya tenías sobre ti.

    Un abrazo Esteve!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas Iker
      Si la verdad es que vuestras localizaciones pronto aburriran, aunque son magnificas... Tendremos que subir por allí para aportar visiones novedosas... jejejje

      Elimina
  3. Tens tota la raó Esteve, no sempre és fàcil disposar de temps per fer-ho.
    Sigui per comoditat i a vegades per l'impaciencia ens demana resultats immediats.
    Fins aviat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, el temps es una variable que s'ha de tenir en compte, doncs no és el mateix arribar i moldre que poder disposar de 2/3 dies per a "treballar" una localització.

      Elimina
  4. Acabo d'arribar, no se de que es parla als blocs,si que he vist l'entrada d'en Pere.
    No em de perdre la creativitat i la imaginació,la fotografia es plena de tècniques que estan a la nostre ma per gaudir en qualsevol moment.
    Tu mateix fa unes entrades, estaves gaudint d'altres tècniques...no tot es paisatge, també s'ha de mirar al terra, també hi ha moviment, altres mons, altres visions.
    O no?

    ResponElimina
  5. Doncs tens raó, però jo crec que hi ha un repte encara més gran: Anar a un lloc "afusellat" i fer una foto original, ni que siga amb una llum dolenta. A veure qui té pebrots d'anar als frares i fer alguna cosa maca i diferent...
    Crec que no tot és trobar grans espais espaectaculars, potser tenim fotos molt més aprop del que pensem. De quantes platges de la costa brava no s'ha vist mai cap foto a internet, et podría citar com a mínim 4 o 5 entre Lloret i Tossa...

    ResponElimina
  6. Jo crec que en tema paisatge és molt complicat obtenir fotografies que realment aportin sensacions originals. Això no treu el que tu dius, que la originalitat vingui donada per unes condicions especials de llum l'indret esdevingui "especial". Però vaja, si fos fàcil, no estaríem tant contents quan obtenim una imatge bona oi?

    ResponElimina