dimecres, 30 de maig de 2012

Buscant boires...



 

Dilluns passat, arrivo a casa sobre les 14 hores mentre escoltava el butlletí de les notícies i especialment l'apartat del temps. Indiquen tamborinada de tarda sobre comarques de Girona i nord de Barcelona, o sigui per la zona del Montseny. Miro el cel en direcció allà i veig que realment s' hi acosta una nuvolada que arriva de la Garrotxa.

Entro a casa, dino ràpidament i agafo els "trapaus" fotogràfics. I surto pitant. Tinc "mono" de boires" i intueixo que si plou en surtiràn.

Conduïnt per agafar l'eix des de casa, el cel es va posant negre.

Agafat l' eix, comença a pedregar que pateixo per la xapa de la furgoneta, inclús penso en para sota  d'algún pont pero ara mateix no en veig cap de proper.

Segueixo endavant...

A mig camí, l' aigua cau a plom pero el Montseny es ben clar, encara que la tempesta s' hi acosta. Vaja anem tots dos cap allà.

Per l'eix, hi ha una vista que m'agrada molt del Monseny, pero clar qui para al mig d'aquesta carretera de país tercer mundista? Hi ha una llum especial, una llum rassant per sota de la negror enfurismada que omple la vista. Quin espectacle, i jo a dins al cotxe.

Finalment arrivo al desviament per començar al pujada al Montseny, encara va plovent pero no tant, es prepara per descarregar una de bona segur!

M'ho jugo, poso els quatre intermitents i baixo de la furgoneta, obro la porta del darrera que es tipus "portó" que m'aixopluga per fer un parell de fotografies, els temps just perque no apareguin els mossos o algun esbojarrat amb el cotxe. Ja no és aquell moment de llum tan especial.

Reprenc la marxa cap amunt. Finalment mentres estic a dalt descarrega amb força, jo escoltant tranquil.lament música al cotxe, esperant el moment oportú... 
Finalment desideixo anar a alguna localització i esperar allà doncs sembla que la pluja amaïna. Camino per entre tolls d'aigua, el terra esta ben xop.

Torna  a ploure amb força i les boires no surten per enlloc. Plou tant que decideixo no treure la càmera i tornar al cotxe i cap a casa.

Es el que té aquesta nostra gran aficció, més fracassos que encerts. Pero mai desistim!

6 comentaris:

  1. Perquè et toqui la loteria has de comprar butlletes...
    Una salutació :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és el problema que jo no compro mai décims, per aixó no hem toca mai!

      Elimina
  2. M'apunto al que diu el Pepet, de totes maneres de tant en tant ja ens va be que tornis a casa de buit!!!
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant?
      FA temps que no tinc un dia gloriós, hehehehe

      Elimina
  3. Ja tens raó ja!!
    Mes fracassos que encerts, sort que de tant en tant la natura ens fa uns regals que ens ajuden a no perdre la motivació.
    Per cert t'ho he dit altres vegades, tu no et pots queixar que tens una bona colecció de grans imatges.
    Salut!!

    ResponElimina
  4. Ai!! aquesta cançó l’he cantada moltes vegades.
    Això d’agafar el cotxe i mentre condueixo veure meravelles, arribar al lloc i... tornar a casa de buit,però amb la satisfacció,si mes no, d’haver presenciat i viscut "un espectacle"
    La fotografia ens ensenya: paciència,constància,perseverança, renuncia i resignació.
    Salutacions.

    ResponElimina