dijous, 10 de març de 2011

Perseverància.

Perseverància es l'actitud de ser ferm en assolir un objectiu... (Font Viquipédia)

El passat diumenge per la nit, instigat per l' Enrique i en Gorka, varem anar a fer una sessió fotogràfica a Vallter, volíem fer nocturnes, dormir una mica i després fer l' albada.

Vaig anar-hi amb la ferma promesa que un cop acabada la sessió de la matinada marxaria doncs encara que dilluns era festa a Barcelona, jo treballo a Girona i m' ho podia arreglar simplement plegant més tard de la feina.
Jo vaig arribar primer i amb bastanta antel.lació així que vaig donar un tomb per la zona, desconeguda per a mi, encara que ja era fosc i poder fer una mica de pràctica fotogràfica. Quan van arribar ells, varem decidir buscar una localització una mica endins del terreny, la neu era a estones dura i a estones t' enfonsaves fins els genolls... Aquí vàrem cometre l' error de no posar-nos polaines ni res i clar, jo que anava amb uns pantalons d'estar per casa vaig quedar una mica moll.




Cel nocturn a Vallter amb contaminació lumínica.


Encara que hi havia una mica de contaminació lumínica, el cel era impressionant, ple d'estrelles, amb silenci, nomes interromput per alguna frase o per el clic de les càmeres. Magnífic moment.

Un cop dins del sac de dormir, amb el fred que feia, vaig cometre un altre error, no treure'm els pantalons ni els mitjons i vaig estar tota la nit bastant "húmid" i al llevar-me, vaig decidir que no podia arriscar-me a pujar al refugi segons el pla previst, per no portar uns pantalons una mica adequats... Ells però van continuar amb l'aventura, ara si, ben equipats. Jo vaig quedar-me al "campament base" buscant alguna localització.

L' albada no va ser gaire espectacular, sense núvols al cel, però genial quan va il.luminar el Gra de Fajol... Des la meva posició quedava amagat , jo ja marxava i vaig veure el magnífic espectacle, ràpidament paro el cotxe a peu de carretera i salto disparat amb la càmera, clic clic clic... torno al cotxe i ... no trobo les claus! El cotxe tancat... Merda! Retrocedeixo les passes per buscar les claus... res a fer!


Gra de Fajol.

Al cap d' una bona estona, baixen en Gorka i l' Enrique i els ho explico. M' ajuden a buscar. Res! Truquem a la grua que hem vingui a buscar...

Un cop pujat el cotxe sobre la grua, el "tiu" comença a conduir com un boig... jo que sóc mal copilot de mena, anava agafat a l' ansa del sostre i simulant apretar el pedal de fre. Encara tinc agarrotats tota la musculatura del braç i de la cama. Vaja una aventura!

I finalment, el dimecres amb l' excusa de que tenía d' anar a Olot vaig dir-me que provaria de buscar les claus un últim cop, aixi doncs vaig llevar-me "molt" d' hora doncs amb l' excusa volia aprofitar ara que ja coneixía una mica més la zona de tornar a fer una albada i buscar les claus.



Gra de Fajol.


L' albada, res de l' altre món, però la bona notícia es que vaig trobar les claus! Hehehehehe!

Perseverància!

4 comentaris:

  1. ¿Cuando duermes?...je. Buena y perseverante entrada, después de lo del gorro de Papa Noel, supongo que no le contarías a tu vecino lo de las llaves.

    ResponElimina
  2. Caram Esteve això si que és una aventura! Sort que al final vas trobar les claus, la llástima és que no les trobessis el mateix día que les vas perdre.

    La grua et va portar fins a casa o et vas haver d'espavilar des d'alguna població propera a Vallter?

    ResponElimina
  3. Hem va portar fins a casa però pagant una quantitat (140 €) doncs l' assegurança nomès abona 100 €.
    Quin món el de les assegurances!

    ResponElimina
  4. Divertida entrada Esteve, si a mes, has aprés on deixar les claus i fer aquestes fotos, l'experiencia resulta rodona.
    Bon cap de setmana!

    ResponElimina