El dolç plaer del dolor...

Aquest cap de setmana teníem pensat en anar a Andorra doncs fa temps que hi volem anar, peró una proposta de visita fotogràfica a la Serra del Montsant ens va atreure més i vam canviar els plans.

El principal al.licient era la desconeixença de la zona i havíem parlat varies vegades d'anar de visita per aquelles terres agrestes i tant de moda actualment vinicolament parlant. A més, fa dies que tenia pendent de conèixer a l' Antonio i tornar a quedar amb l' Enrique doncs m´havia donat sort al Montseny i esperava que m' en donés un altre cop.

Vam marxar el dissabte ben dinat per intentar fer alguna fotografia de posta de sol peró vaig arribar tard, així doncs vaig buscar el lloc acordat per fer-hi nit amb les furgonetes i desprès de donar una volta per el poble de La Morera del Montsant, per cert molt ben cuidat i restaurat guardant fidelment la forma de construcció antiga, decidim baixar al poble de la Cornudella doncs no hi havia ni tant sols un restaurant obert on fer un mos.

A la Cornudella vam visitar un celler-botiga molt impactant per les botes de vi immenses que tenien. Com que teníem temps fins que no arribessin els amfitrions vam sentar-nos al bar del poble a veure el barça...

Ja de tornada i amb el cansament acumulat de la setmana decidim posar-nos a dormir i ja quedaríem per l' endemà. A les sis i mitja va tocar diana per intentar fer alguna fotografia d' albada, encara que la tasca era un pèl difícil per la desconeixença del lloc. La llàstima es que feia un vent terrible i la llum no ens va voler oferir res d' interessant.

P.N. de la Serra del Montsant.

Així doncs un cop esmorzat, s'afegeix un grup més de gent disposada a fer una "mini" excursió. I quina excursió, de mini res de res, vam pujar a dalt de tot de la serra, trovant-nos alguns trams una mica complicats per a un neòfit com jo, peró l' espectacular vista des del cim bé s'ho valia.



De baixada cap La Morera del Monsant.



Avui, per un ex-esportista com jo, estic molt content doncs recordo el dolç plaer del dolor provocat per el cansament muscular de l' esforç, aquesta sensació de "notar" la musculatura quan et mous -no estic parlant de les famoses tiretes- m' agrada, crec que és per aquesta sensació que entrenava i no per el fet de competir. Potser ara no podré parar, doncs aquesta sensació de plaer hem crea addicció...