divendres, 25 de febrer de 2011

Dies de boira... hem fan agafar afició.

Ja he comentat alguna vegada que hi ha moments de llum que fan posar "gallina de piel". Alguns d' aquests moments es donen en dies de boira.

Aquesta setmana, vaig poder escapar-me al pantà de Sta. Fe al Montseny, amb l'Enrique Mariscal. No esperava una tarda-vespre gaire especial, doncs vaig sortir de l' Alt Empordà amb un cel ple de núvols espectaculars per la mica de tramuntana que feia, pero a mesura que m' acostava al Montseny, cada cop estava més tapat i el cel era del tot gris sense un bri de llum, però l'experiència m'ha ensenyat que mai es pot donar res per perdut.

Mentre anava pujant, sorgia la boira, i la nostra emoció anava "in crescendo", amb els ulls inspeccionant totes les ombres i siluetes buscant possibles localitzacions, si algú ens hagués vist... semblavem nens petits esperant obrir els regals de reis, doncs la veritat es que són moments que personalment busco i no sempre tinc l'oportunitat ni disponibilitat.

Un cop arribat a la zona que havíem triat, el pantà de Santa Fe, la veritat es que l' aigua no es veia de la boira, tot era confós i només es distingien les siluetes dels arbres. Amb moviments quasi professionals, sense parlar, buscant concentració i absorbint l'atmosfera varem començar a enquadrar i "disparar", la veritat es que l'ambient era tant màgic que hem va costar concentrar-me en la fotografia, són d'aquelles ocasions que fan afició.


Faigs al Montseny.


La boira anava i tornava, tant ràpid, que varies vegades anàvem a buscar un enquadrament diferent però no ens donava temps perquè ja tornava a canviar.

Finalment, i per casualitat, aquesta setmana a una web de fotografia de naturalesa, s'han penjar varies fotografies del mateix enquadrament, i la veritat es que totes m' agraden, doncs representen diferents dies i per tant diferents moments de llums, així podriem anar-hi cada dia i sempre seria una fotografia diferent, que màgica és la llum!




Reflexes al pantà de Santa Fe.


Un cop acavada la sessió i tornant cap a casa intentava "grabar" al meu cervell l'atmosfera que havia viscut, i que ara, tot repassant les fotografies de la sessi,ó m'han sorgit de nou. Per recordar-ho! Segur que a la pròxima ocasió ja tindré automatitzat detalls tècnics que no vaig poder aplicar o d'altres enquadraments.

4 comentaris:

  1. Quin goig, només de llegir-ho!!
    Aquestes vivències són l'objectiu final de la nostra afició... sempre ho dic: la fotografia es a la vegada el motiu i el resultat de unes vivències.
    A veure si et pots apuntar a Tarragona... estaría bé!
    Salut!

    ResponElimina
  2. Buenas Esteve, que bien explicado... y que momentazo que vivimos. Es realmente mágico encontrarte allí y disfrutarlo, además sabiendo que muy poco gente puede hacerlo, sea por el motivo que sea. No nos encontramos un alma en toda la sesión y mira que, como dijiste era uno de esos días que se cotizan en el montseny.
    Muy buenas las tomas... yo la que tienes arriba la tengo más trabajada y se ve bastante distinta contrastando un poco más con las niveles. La de abajo ya la has visto y es muy igual... solo que yo con el 10-20 pillé más a la izquierda que es donde quedaba más rastro de luz.
    Una tarde para recordar... y para repetir, sea donde sea, jejeje... Un saludote.

    ResponElimina
  3. Bons moments Esteve, el Montseny sol tenir això, quan menys n'esperes...
    La primera, penso que la tenim tots el que solem anar-hi, amb mes o menys boira ;)
    Ara, m'atrau especialment aquesta segona, tant difuminada, potser un pelet freda, però amb els tons de dalt, mola!
    Salut!

    ResponElimina
  4. Un treball preciós Esteve!!! El Montseny és increïble!
    Totes dues fotos són excelents.
    Enhorabona.

    ResponElimina