Cap on va la fotografia?

Els darrers dies s'ha donat la casualitat de que he estat partícep de varies converses on el tema a debatre es cap on va la fotografia... Vull dir la tendencia. M'explico...

Sempre ha existit el debat amb els amics neófits en fotografia que si he usat el photoshop, que es impossible els colors de les meves fotografies... La meva resposta sempre ha estat si alguna vegada s'han llevat a hores intempestives, agafat el cotxe per conduïr una llarga estona i arribar a la Costa Brava i tenir la sort de veure sortir el sol i no dic ja si hi ha nuvols alts per exemple...Pero ara el debat es centra en diguem-ne entre colegues de la mateixa afició. 

Ultimament hi ha molta gent que esta fent servir la técnica de l'apilament, de la doble exposició, o del tractament per zones portat al limit i algun que altre "corta y pega"... I son vistos com a "cracks" de la fotografia... Bé jo diria del tractament, es evident que han de tenir una visió per "construïr" una fotografia per parts i "muntar-la" a casa. I clar totes les fotografies son realment "fotons", s'ha acavat alló de dir que hem conformo amb 4/5 fotons a l'any...

Per a mi tot es vàlid sempre i quan s'expliqui i no es vulgui fer passar gat per llebre, doncs sobretot per els neófits en la màteria i que veuen aquestes fotografies s' apuntin a un taller pensant que arribarà a casa seva el diumenge vespre i tindrà al sarró algunes fotografies semblants a la que es promociona tal o qual taller per posar un exemple. O simplement que entrin a una galeria de les de moda i veus unes fotografies perfectes i no hem refereixo a la composició...

Un altre punt a tenir en compte, son els concursos, on crec que s'hauria d'establir una categoria especial per aquest tipus de fotografia doncs tot i que en les seves bases ho indiquen no es de rebut que participin en una mateixa categoria una doble exposició amb una fotografia d' un sol raw doncs no crec que tingui les mateixes oportunitats a priori...

Es un tema que portarà molt a parlar...Ho deixo aqui...

Escocia, objectiu assolit!

No sé si a vosaltres us passa, pero a mi sempre m'ha agradat buscar, trovar i visitar l'ultima frontera... Al mon cada cop n'hi ha menys d'aquests llocs.. I fa anys Escocia en considerava un...

Cada any volia fer-hi una escapada, especialment a l'illa d'Skye doncs en diuen la petita escocia per concentrar-ne tota l'essencia. Pero per una cosa o altre no sortia l'oportunitat... I finalment aquest any ha pogut ser. Ens vam coordinar en Pere Soler i en Vicenç Gimeno per anar-hi.

Una part del viatge la teniem tancada i l'altre era oberta per la possibilitat de flexibilitzar les zones a visitar, perque fotograficament es millor "treballar-ne" poques i ben fetes que moltes i malament, a més del factor vacances... Es a dir, tranquilitat i relax!.

Dels deu dies que hem voltat per la zona nomes ens ha plogut el dia d'arribada i l'endemà, doncs la resta de dies el temps ha estat genial, i hem refereixo al que busquem en la fotografia, nuvols, colors... 

L' ùnic pero que hi poso es que feia anys que tenia idealitzat l'illa d'Skye i la veritat qu al arribar ens va decepcionar molt com aprimera impressió doncs era molt humanitzada i turistica, no així d'altres llocs com l'illa d'Eigg on esta prohibit dur el cotxe i nomes hi ha un servei de dos taxis en tota la illa que puguin operar. Definitivament hem estat en una de les ultimes fronteres, on la vida es duríssima per les condicions climàtiques, per la falta de feina i sobretot els mes joves emigren al continent quedant-se els que realment s'estimen aquella terra...

Treient-me els dubtes...

Elsprimers filtres degradats que vaig començar a utilitzar van ser els Singh Ray, doncs encara que son cars es comentava que no deixaven dominants... Durant tots aquests anys hem van anar perfectes, pero al canviar-me el 17-40 i passar al 16-35, el diamatre passa de 77 a 82 i vaig tenir que canviar el tamany dels filtres i vaig decidir comprar uns Hitech...

Pero no havia tingut gaires oportunitats de fer-los servir fins a Asturies... Hem vaig arribar a frustar una mica doncs a part de les dominants, crec que son molt mes diguem-ne foscos del que estava acostumat i moltes de les fotografies que feia no m'agradaven o simplement les transicions eren molt evidents... Al final de la setmana ja vaig començar a agafar-l'hi el traç del funcionament pero no hem va deixar satisfet del tot.

En tornar a casa, vaig decidir comprar un altre cop un Singh Ray... i avui he aprofitat que per qúesitons de feina anava a l'Empordà he aprofitat per probar-lo...  A part la llum ha sigut bestial!

Singh Ray invers 2 passos.

Ara torno a estar satisfet... A vegades val mes tirar pel dret que fer drecesseres!

L'Altre porta...

Segueix el meu enamorament d' Astúries...
de la seva costa...
de les seves cales...
de les seves singulars roques...

El valor d'una fotografia...

La darrera setmana he estat per terres asturianes, gaudint-ne fotogràficament i gastronòmicament. Compartint sortides i xerrades amb en Pere Soler i fent-nos de cicerones en David Álvarez i en Jose Fernandez, i finalment Arturo Lasso... Han estat dies tranquils pero no hem parat de visitar llocs i immortalitzar-los amb la càmera.

Pero el que mes m'ha impresionat i que encara hem provoca pell de gallina quan hi penso es la natura, especialment la costa... Els acantilats, les coves, les roques singulars, els tòtems, les textures, les brumes, les onades... Hi ha tant per gaudir, per descobrir, per admirar, per bocabadat, per fotografiar...

Aquesta foto representa aquest compendi de paraules... El lloc no crec que sigui molt visitat ni tant sols per mariscadors doncs per baixar fins aquí s'ha d'estar una mica sonat. Un sender estret, ple de matolls fins que s'arriba a la baixada, es una baixada dreta que de matinada no es gens aconsellable per la falta de visibilitat i per l'humitat que faria relliscos el caminet, pero a mes a mitja baixada es tant dret el camí que hi ha una corda per baixar quasi fent rappel els últims posem cinquanta metres... I un cop a baix...nomes sents el soroll de les onades com piquen...

La marea va baixant i ens podem endinsar mes al mar, acostar-nos a la roca, pero encara tinc l'adrenalina a ple funcionament doncs minuts abans estàvem fotografiant, sobre una roca, com onades de quatre o cinc metres picaven davant nostre, amarats de suor freda, de salitre, amb un ull a la càmera i l'altre vigilant no caure o no mullar-se de la propera onada... Quin espectacle!!!! Segur que les fotos no fan justícia a la naturalesa...

Vaig saltant per les roques que la marea deixa veure i arribo davant aquest inmens rocam, m'atavalo doncs veig les onades que venen cap on soc, encara que estic enlairat pero tinc al record l'experiencia de fa uns minuts...torna a fluir l'adrenalina...tant concentrat o ensimismat que no hem donc compte que en Pere i en Jose estant al meu costat.

No se quant temps passa pero no he fet mes de 10 fotografies quan sento en Jose que ens mana la pressa, s'esta fent fosc i hem de pujar l' acantilat amb la corda...

Us prometo que si no es per ell encara seria allà, enganxat a aquella cala, el paradís salvatge. Veure't allà baix, per un costat parets de setanta o vuitanta metres tallades a ganivet i per l'altre la platja de pedres i el mar al fons rugint...

De les fotos... Es el de menys!!!

Repassant l'arxiu...

Repassant arxiu...
Recordant sensacions...
Planejant...

On el silenci es pot escoltar...

Realment el silenci era ensisador, quasi no es sentia la remor llunyana deles cascades plenes d'aigua del desglaç del glaciar que teniem davant... El temps passava sense donar-nos compte, concentrats en l'espectacle que la natura ens oferia...
Amb ganes de tornar-hi!