dilluns, 9 de maig de 2011

San Juan de Gaztelugatxe

A Euskadi, també vaig visitar San Juan de Gaztelugatxe, prop de la localitat costera de Bakio. L'altre vegada vaig anar-hi des de l'altre costat i ens vam trobar al carretetra tallada per una esllavissada així que vàrem recórrer els 2 ó 3 últims quilometres a peu fent que arribessim tard per buscar un enquadrament digne, així doncs aquesta vegada, inclús, que m'informessin a l'oficina de turisme que la carretera estava ja arreglada, m'hen vaig malfiar... sort! La carretera continua tallada!

Com que s' ha de baixar a peu un bon tros i amb força pendent, vàrem arribar amb bastant antel.lació, el camí ara (per l' altre banda) és més curt però amb una forta pendent, i recorda, per els que no ho saben... que tot el que baixa desprès puja i la tornada seria de nit.

Un cop arribat allà, resulta que ara hi ha un "vigilant", bé és un noi que s' ha instal.lat allà i fa de vigilant, realment viu en unes condicions molt dures, doncs la caseta que té deu fer menys de 10 metres quadrats però ell es feliç i es fa amb tothom. Ens va explicar per on baixar a la platja, que en dies de lluna plena està ple de fotògraf...

Vàrem baixar tot esperant la baixamar per poder "passar" a la platja i apropar-me a les "fotogèniques" roques de forma singular. La veritat es que no sembla que estiguin gaire lluny però deu ni do, a més, les roques mullades amb una mica de verdet que hi havia, la cosa resultava relliscosa...

Un cop arribat al lloc més o menys escollit, vaig buscar diferents posicions, i volia que sortís una mica de les roques amb verdet, però un cop arribat allà, vaig veure que els roques eren molt fosques i ja vaig intuir que seria difícil per la diferència de tonalitats entre el cel i les roques.



Vaig tenir que esperar fins que el sol quasi desapareixes, sort que hi havia una mica de boirina just a sobre el mar cosa que hem va facilitar la tasca.Un altre punt del que vaig estar de sort, en tota l' estona no va haver-hi cap núvol, però una estona abans de que comences la sessió, en van aparèixer uns. Quina sort! veien el panorama que pintava minuts abans. Però ja es sap, amb la natura no es poden fer gaires prediccions,  però desprès d' un llarg viatge just per fer unes fotografies i que el temps no sigui l'adient...




Però el més greu de tot, i que hem va fer patir bastant era la falta de bateria que tenía, sempre en porto dues però aquest cop només en tenía una doncs l'altre no havia tingut temps de carregar-la i al fer servir el live-view la veritat es que el consum és molt més ràpid. Aixi doncs aquest cop tenía que "disparar" sense gaire probés, com si fos en temps d' analògic, quina por... Però al final quan ja estava "calent" i començava a agradar-me el que veia en el display, caput!

La veritat es que en quant a riquesa de fotografies no estic gaire content, però al menys ara tinc més experiència per tornar-hi i fer-ho millor, tenir en compte les marees però és bàsic. Però el que m' enporto és l' experiència viscuda "in situ" i el soparet que ens van "donar" al restaurant d' allà mateix.




Una vegada hem van dir... les millors fotografies són les que faràs a 5 ó 10 minuts de casa doncs d'aquesta manera coneixes els moment, el lloc, l`època i finalment la llum en determinats moments.
A vegades, veig per el facebook algun fotògraf Basc que diu que per la finestra veu alguns núvols "interessants" i que marxa a veure que "troba"... quina sort que tenen amb el joc que tenen entre les marees i les cels!









4 comentaris:

  1. Eih! Aquest Esteve, si aixó ho llegeix la Teia, miiiiiiiiiiil disculpes... ja ho saps.
    M'encanta aquell racó. Quan vaig estar et puc dir que allò rellisca com si estiguessin cobertes de mantega, les pedres, però si "camines" ben enganxat al penya-segat la cosa es més tranquila... pero vaja, alguna culada vaig fotre, jeje.
    En fin, m'agrada molt la primera, pero amb una mica més de negres, salut i fins la propera...

    ResponElimina
  2. Ostres Esteve, enhorabona!!!

    M'agrada l'entrada, m'has recordat com llisquen aquelles roques que semblen de vidre, les fosques les que mes, hi vaig deixar mes d'un cop de cul :))

    Quan veus fotos d'un lloc, tothom pensa, es fàcil, sabia on anava...etc...etc... però a que ara saps realment que hi ha la darrera???
    Un dia hi vaig anar a les 5 del matí a fer la posta de lluna, va estar especial, perillós, però especial.

    El que et deia...enhorabona!

    ResponElimina
  3. És un indret magnífic. Bé, de fet tota la costa nord té racons fantàstics per la nostra afició. Jo hi he estat i, clar, recordo el que patina... de llavors tinc el coxis trencat...però les fotografies que en vaig treure minimitzen els danys colaterals ;)

    ResponElimina
  4. Buenas esteve, pensaba que te había dicho algo de la entrada de "Gaztelu". Me quedo con la última...buena luz y buena compo... allí me quedé a medio camino. Seguro que una experiencia estupenda, aquel lugar tiene magia!!! Un saludote...

    ResponElimina