Buscant boires...

 

Dilluns passat, arrivo a casa sobre les 14 hores mentre escoltava el butlletí de les notícies i especialment l'apartat del temps. Indiquen tamborinada de tarda sobre comarques de Girona i nord de Barcelona, o sigui per la zona del Montseny. Miro el cel en direcció allà i veig que realment s' hi acosta una nuvolada que arriva de la Garrotxa.

Entro a casa, dino ràpidament i agafo els "trapaus" fotogràfics. I surto pitant. Tinc "mono" de boires" i intueixo que si plou en surtiràn.

Conduïnt per agafar l'eix des de casa, el cel es va posant negre.

Agafat l' eix, comença a pedregar que pateixo per la xapa de la furgoneta, inclús penso en para sota  d'algún pont pero ara mateix no en veig cap de proper.

Segueixo endavant...

A mig camí, l' aigua cau a plom pero el Montseny es ben clar, encara que la tempesta s' hi acosta. Vaja anem tots dos cap allà.

Per l'eix, hi ha una vista que m'agrada molt del Monseny, pero clar qui para al mig d'aquesta carretera de país tercer mundista? Hi ha una llum especial, una llum rassant per sota de la negror enfurismada que omple la vista. Quin espectacle, i jo a dins al cotxe.

Finalment arrivo al desviament per començar al pujada al Montseny, encara va plovent pero no tant, es prepara per descarregar una de bona segur!

M'ho jugo, poso els quatre intermitents i baixo de la furgoneta, obro la porta del darrera que es tipus "portó" que m'aixopluga per fer un parell de fotografies, els temps just perque no apareguin els mossos o algun esbojarrat amb el cotxe. Ja no és aquell moment de llum tan especial.

Reprenc la marxa cap amunt. Finalment mentres estic a dalt descarrega amb força, jo escoltant tranquil.lament música al cotxe, esperant el moment oportú... 

Finalment desideixo anar a alguna localització i esperar allà doncs sembla que la pluja amaïna. Camino per entre tolls d'aigua, el terra esta ben xop.

Torna  a ploure amb força i les boires no surten per enlloc. Plou tant que decideixo no treure la càmera i tornar al cotxe i cap a casa.

Es el que té aquesta nostra gran aficció, més fracassos que encerts. Pero mai desistim!

Arrels

Estic cansat de tantes sessions de fotografia marina, ja no hem motiva com abans i per tant durant una temporada no anirè a "visitar" el mar, al menys el Mediterrani.

Ara com ja sabeu hem motiva el tema macro-floral i el bosc, que aquests dies esta despertant amb fúria continguda.

L´ultima sessió que vaig fer pero es del pont de principis de maig... sembla una eternitat. Aquell dia com ja he explicat en anteriors entrades, vaig arribar molt d' hora a la localització, pero per la idea que tenia al cap li faltava un parell de setmanes, per carregar-se de fulles i donar aquell color verd radiactiu que tat ens agrada i busquem amb ansietat. Pero tenía un altre element important, la boira.

Primer vaig començar amb un enquadrament obert, que ja tenía "treballat", des d'una posició baixa per realçar les branques.

Pero, no m'acabava d'agradar, aquest cop buscava alguna cosa més, alguna cosa diferent. Així doncs vaig buscar una enquadrament més tancadet, i sense les branques doncs per moments la boira de la part superior hem cremava la imatge de tanta llum que desprenía.

Aquest ja era un altre cosa, la boira del fons m'agradava com "tapava" el bosc, pero volia un primer pla molt més potent, més expressiu, així que he vaig acostar més i vaig desplaçar-me una mica a l'esquerra per tal de fer sortir l´altre faig marcant un pla intermig...

Aquesta ja m' agradava més. pero potser un pla encara més tancat i el primer pla més proper potser li donava més "càracter" a la fotografia, doncs sempre m' han atret les arrels nues dels arbres, hi ha tot un món allí.

Així que no us extranyi que faci alguna entrada amb fotografia de detalls d'arrels...

La proxima entrada sera el "com es va fer", encara que la qualitat de la fotgrafia no es gaire digne, val la pena com a document.

Cephalanthera longifolia (Currià Blanc)

Aquesta és la primera orquidía de la que vaig tenir coneixament real del que era, potser o molt segurament l' havia vista abans, però no era conscient del que veia, o si més no ho mirava amb uns altres ulls.

Des que estic "entusiasmat" amb el macro de flora, els meus ulls ja no miren tant al cel sinó a terra, vigilant de no trepitzar , o buscant detingudamentun especímen. Si més no ara ja no m' entrebancaré més.

La veritat es que un cop identificada, n' he vist per molts llocs, sobretto als vorals de la carretera, doncs amb aquest color i la seva grandària són fàcilment identificables visualment.

L' ùnic inconvenient que hi trovo és la dificultat de fotografiar aquests blancs de la flor... La veritat es que vaig estar-hi una bona estona, practicant l' art de la paciència, la búsqueda de petits detalls lluminícs, de subtileses tècniques.

Dos fotografies quasi iguales peró amb un processat una mica diferent, la primera es més suau i la segona una mica més agressiu, la veritat es que totes dues m'agraden pero potser la primera seria un rimer pas per desenvolupar el meu estil...

Limodorum Abortivum

Primers intents dins la disciplina macro de flora...

Fa molt temps que tinc el 100 f2.8 macro i no el feia servir, bé al principi de tenir-lo pero aviat vaig passar-me al paisatge. Suposo que no estava preparat per aquesta disciplina exigent en paciència i en fixar-se en els petits matissos.

Amb el pas del temps i el naixament de la meva filla, el temps comença a escurçar-se, sobretot si tenim en compte els horaris i els desplaçaments que s' han de fer, pero a més ara tinc una mica més de paciéncia i concetració per a tornar a intentar-ho.

Sempre m' ha agradat la bellesa i delicadesa de les flors silvestres pero veia fotografies de les orquídies i sabia que tenien una "àurea especial". Així doncs vaig estar buscant alguna informació per internet i alguns "experts" de la zona per tal de poder-les identificar els exemplars. I com a últim pas vaig quedar amb la Susss per tal de que m' ensenyés alguna de veritat doncs fins aquell moment només les havia vista digitalment. També hem va donar alguns consells i trucs per a la realització de les fotografies.

El següent pas, profitant passejades amb els gossos he buscat intensament alguna localització propera a casa per poder practicar, he recorregut tots els racons que podia, i he tingut éxit! N' hi ha molt a prop de casa, fins i tot hi puc anar a peu. Es clar que després vindrà, voler-ne més, i per tant hauré d' expandir-me territorialment.

Ara puc dir que m' he tornat a enamorar de la fotografia, doncs aquests exemplars tant delicats són simplement una meravella de la natura! I tot just n'he identificat quatre...

El següent pas serà trobar el meu propi estil per transmetre aquesta bellesa.

Dos grans Moments.

En la fotografia de paisatge, un dels millors  ambients que es pot captar són les boires. L'any passat vaig poder gaudir varis d' aquests moments. 

Un d'aquests moments va ser el passat 4 de novembre, en plena explosió de colors al Montseny. Recordo que la nit abans havia plogut molt, amb ratxes de forts vents. Així doncs mentre conduïa cap a la localització, sobretot des del coll de Sant Marçal fins a Sta Fe, la carretera estava plena de fulles i de petites branques que havien caigut a causa del vent, encara plovia i la visibilitat a les sis de la matinada i amb la boira era molt escassa. Vaig baixar la finestra i una bona glopada de fred va entrar a dins del cotxe...

En arribar al lloc vaig esperar-me una bona estona, doncs arrivaba una mica d' hora i no volia estar a fora amb la que queia, més temps de l' imprescindible. Peró tenia una mica de por que un cop arribat allà, tenir les condicions óptimes per una bona sessió fotogràfica, la boira no s' estigués quieta alla.

Al final vaig baixar del cotxe, vaig posar-me una capel.lina, el paraigües, les botes d'aigua i vaig caminar a la llum d' una llinterna cap al lloc escollit.

L' espectacle que veien els meus ulls mentre anava cap el lloc escollit era captivador... Que maca és la natura, el silenci, el repicar de les gotes al paraigües...

Mentre conduïa cap a casa, vaig pensar mentalment que tenía que tornar al mateix lloc però per captar un ambient de primavera, amb aquella boira verda que es genera amb la sortida de les primeres fules.

El passat pont de primers de Maig, es donaven les condicions idonies, tot i que m' esperava trovar-me un munt de gent que haguès tingut la mateixa idea que jo, peró no. Vaig estar sol un altre cop. Vaig gaudir un altre cop de la soletat, de viure i respirar un moment únic, aquest cop millor amb una idea pre-concebuda.

Realment, es increïble com pot canviar un indret al llarg de l' any!

Quant ja marxava, vaig creuar-me bastants cotxes que pujaven... L' espectacle ja savia acavat, anaven tard.

Fall Colors

Estem entrant en una època on el bosc es comença a despertar, on el verd sorgeix amb força, primer començarà amb verd quasi elèctric i desprès s' amansarà... 

Tinc posades forces esperances en treure un petit grapat de bones fotografies, bones al menys per a mi, doncs un dels molts reptes, masses com sempre, que hem vaig posar a principis d'any era el de posar més enfasi en la fotografia de boscos i montanya doncs quasi no en tinc.

Donada l'escassa presència de neu que hem tingut poso tota la confiança en aquesta estació. Tinc alguns bons enquadraments pensats per l' ocasió i vull visitar alguna zona que encara no conec, a veure que en trec de tot plegat.

De moment m' entretinc processant alguna fotografia d' arxiu de la tardor passada, on realment vaig disfrutar molt i al costat de casa que aixó no es pot dir sempre...

Parc Natural del Montseny, Canon 5 d mk II, 17-40  a 23 mm, 1,3 seg, f11, ISO 200.

Estamos entrando en una época donde el bosque empieza a despertar, dónde el verde surge con fuerza, primero empezará con un verde casi eléctrico y luego se amansará...

Tengo puestas grandes esperanzas en sacar un peuqeño puñado de buenas fotografias, buenas al menos para mí, pues uno de los muchos retos, como siempre demasiados, que me puse a principios de año era el de pner ás enfasis en la fotografia de bosque i montaña pues casi no tengo.

Dada la escasa presencia de nieve que hemos tenido pongo tota la confianza en esta estación. Tengo algunos buenos encuadres pensados para la ocasión y quiero visitar alguna zona nueva que aún no conozco, a ver que saco de todo ello.

De momento me apaño procesando alguna fotografia de archivo del otoño pasado, dónde realmente disfruté mucho y al lado de casa que no se puede decir siempre...

Arròs a la Mar Menuda

Canon 5d mKII, 17-40 f4L, 171" a f 8, ISO400 a 17 mm, hora 07:08

 

Avui presento un lloc que no deixa indiferent a ningú, doncs esta siuat a Tossa de Mar i a l' estiu és impossible no trepitjar a algún banyista.

Aquest lloc és un dels pocs, diguem-ne "mítics" que hem faltaven fotografiar, tot i que molt sovint vaig als restaurants que hi ha al passeig a fer un arròs els diumenges, i sempre hem deia haig de dedicar-li temps a aquest lloc.

Els que hi han estat saben que hi ha un gran focus il.luminant la roca i la vegada que hi vaig anar hem va molestar molt la llum per la idea que portava al cap.

Fa un temps que hem van dir que actualment aquesta llum esta apagada, potser degut a la crisi, encara que no he entès mai el perquè d'aquests tipus d'il.luminació.

Amb aquesta informació nómes calia esperar el dia oportú... Avui després de molts dies d'anticicló, era un dia ideal per trobar un bon cel, no ha estat el que volia, però he disfrutat, que en definitiva és el que importa.

De la sessió m'ha agradat sobretot els ràpids canvis de condicions llumíniques, doncs quan he arribat el cel degut a la nuvolositat i la contaminació llumínica era tot de color taronja i poc a poc s' ha anat tornant grisós, amb una núvol que poc després ha deixat anar quatre gotes mal comptades.

Canon 5d mKII, 17-40 f4 L, 25", f 8, ISO 800 a 17 mm, hora 07:18

Hoy os presento un lugar que no deja indiferente a nadie, pues esta situado en Tossa de MAr y en verano es imposible no pisar a algún bañista.

Este lugar es uno de los pocos, digamos "mítico" que me faltaba fotografiar, a pesar de que a menudo voy a los restaurants que hay en el paseo para un arroz los domingos, i siempre me decía que le tenía que dedicar tiempo a esta roca

Los que han estado allí saben que hay un gran foco iluminando la roca y la vez que fuí me molestó mucho la luz para la idea que tenía en mente.

Hace un tiempo que me digeron que actualmente esta luz esta apagada, puede que debido a la crisi, aunque nunca he entendidoel porqué de este tipo de iluminación.

Con esta información sólo había que esperar el momento oportuno... Hoy después de muchos dias de anticiclón, era un dia para encontrar un buen cielo, aunque no ha sido elq ue yo quería, pero he disfrutado que era de lo que se trataba.

De la sesión me ha gustado sobretodo los rápidos cambios de las condiciones lumínicas, pues cuando he llegado el cielo devido a la nubosidad y la contaminación lumínica era todo de color naranja y poco a poco se ha ido volviendo grisáceo, con una nube que poco después ha dejado ir cuatro gotas.