dissabte, 21 de maig de 2016

El valor d'una fotografia

L'altre dia parlant amb un amic, hem va comentar que tenia una pared i que li agradaria posar-hi una fotografia de les que faig tant xules...

La conversa va generar que li agradaria fer un viatge amb mi per poder fer fotos "xules". Jo l'anava escoltant i esperant l'oportunitat d'explicar-li el que m'ha costat cadascuna de les fotografies que he fet, siguin bones, dolentes, xules o premiades.

De fet l'hi vaig explicar les darreres aventures que m'han passat per poder fer una fotografía "xul.la":

Ultim dia del viatge a Escocia, es tant d'hora que encara no han obert els carrers i despres de fer el cheking arribem a la zona de control de passatgers i la cua es enorme, van molt lents i en Pere i Vicens com saben segur que els paren hem demanen que vigili les motxil.les fotografiques. Amb l'enrenou de tres motxil.les i jaquetes, jo perdo el meu bitllet... Els nervis estan a flor de pell...

El sopar va ser genial, estavem en José Fernandez, l'Arturo Lasso, en Pere Soler i jo, varem dir que abans de marxar cap a casa aniriem a fer una ultima sessió a Gueirua amb l'Arturo perque ell no havia estat mai i havia vingut expressament a veure-n's per coneixer el lloc. Jo durant la nit vaig trovar-me malament i al mati a l'hora acordada vaig dir que no anava, volia descansar una mica mes. A la tornada en Pere hem diu que es trova fatal... Hem patit una intoxicació del dinar... Imagineu la tornada de nou hores conduïnt cap a casa... 

Estavem pujant cap a l'estació de Gornengrad a Suissa amb el tren cremallera, gaudint de les imponents vistes i de cop en Pere surt disparat i baixa del tren i veig que les nostres maletes están a l'andana, algu les havia agafat amb l'enrenou, i les portes ja es tancaven per marxar... Un minut mes i les perdem.

Hotel a Escocia, ens va agradar tant que van voler tornar-hi al tenir que canviar el pla inicial i com ja ens coneixien els vaig trucar per reservar habitació. Ens donen una habitació ubicada a les golfes i el sostre era tant baix que per dutxar-nos haviem de posar-nos de genolls...

Estem fent fotos dins l'estuari d'un riu perdut a les Hebrides Exteriors, estavem tant concentrats i meravellats amb el que veien els nostres ulls que vam caminar molta estona per enmig de l'estuari, tant era la nostra concentració que no ens vam adonar que la marea pujava... I molt ràpid... Vam haver de correr i mullar-nos els pantalons...

Estem al ferry per anar a La Gomera, en Pedro Javier, en Pere Soler i jo mateix i en Pere truca a la persona que l'hi haviem llogat la casa i veig com en Pere es posa pàl.lid, no ens havia "entès" i no teniem casa reservada per els propers cinc dies...

Arribo a Sicilia i vaig a recollir el cotxe de lloguer i hem demana mil vuit cents euros de fiança, que despres sino passa res ja les desbloquejara... 

Estic als Alps francesos, pujant en teleferic de l'agulle du Midi, i el teleferic puja tant de cop i a tanta altura que hem vaig mig marejar i vaig estar una estona per recuperar-me i era difícil perque anava veint gent que es trovaba malament i fins i tot algu va necesitar asistencia... I en Pere no parava de fer fotos i riure...

Totalment extasiat fotografiant textures i dibuixos al bell mig del llac Baikal, no noto ni tant sols el fred i de cop sento com un tro i seguidamet un crac llarg i perllongat i de sobte veig que sota els meus peus s'obre una petita esquerda i comença a sortir aigua, miro a uns dos cents metres on el nostre guia i xofer pugen ràpidament a la furgoneta i marxen... Miro en Pere Soler que deu estar cent metres mes enllà en direcció contraria i en Roberto que està al costat meu i esta pàlid...

Cinc dies pujant a l'Stromboli per arribar sobre les set i mitja de la tarda per preparar la sessió i sobre les dotze de la nit baixar caminant dos hores cap l'hotel, sense treu-re la camera doncs el vent, el fum, la boira, la pluja no ens deixa veure el con del volcà... Nomes l'ultim día van poder disfrutar de l'espectacle i vam allargar la sessió per arribar a l'hotel sobre les cinc i mitja de la nit i el ferry marxaba a les set del mati...

I moltes més... 

No cal parlar de les largues caminades amb la motxil.la carregada de l'equip fotogràfic, de passar fred, de dormir poc, de mullar-te, de fer molts quilometres en cotxe, de tenir calor, de no poder-te dutxar...

De fer grans amics, de coneixer gent increible, de veure paisatges que mai oblidaré, de re-viure les aventures cada cop que mires les fotografies, de probar exquisiteses culinaries, de trencar la rutina de la feina, de preparar el viatge, de riure i disfrutar...

I vaig veure que no estava dispostat a fer una fotografia xul.la...

Per mi es el que dona el valor a una fotografia... sigui bona, maca, dolenta, premiada, o xul.la!







2 comentaris:

  1. M'ha encantat llegir-te crec que als que ens agrada la fotografia de natura, tots els sacrificis que hem de fer i que no es veuen a la fotografia realitzada, una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Manel
      Gracies per passar-te i comentar...
      Si, les aventures darrera la fotogrfaia es el que menys s'explica i per mi es el que m'es m'impacta.

      Elimina