dimecres, 25 de juliol del 2012

Crònica d' una mala sort.

El cap de setmana passat, juntament amb en Jordi Amela, Sergi Monsegur i en Josep Lluis sanchez -que no Ferrari, hehehe- vàrem fer una sortida al refugi Ventosa i Calvell dins del Parc Nacional d'Aigüestortes.

El "parte" meteorològic pintava bones condicions per a fotografia de paisatge... I les espectatives eren grans.

Un cop arrivat al pàrking de la presa de Cavallers, iniciem la pujada tot borejant el pantà, el camí no es costerut pero si molt pedregós i monóton. Seguim pendent amunt, i el camí encara es torna més pedregós.

Un cop arrivat al refugi després d'unes dues hores i mitja de pujada, decidim que tenim temps de fer una migdiada d' una hora i escaig per recàrregar piles. Un cop peu a terra, veiem que els temps als cims és molt boiròs i sense cap oportunitat de poder observar les agulles de Travessani. Tot i aquesta incidència decidim marxar del refugi a buscar localitzacions per si de cas la boira desapareguès per sorpresa.

Vàrem estar voltant per els diferents estanys que hi ha per la zona una bona estona i al veure les nul.les possibilitats de fotografiar decidim tornar al refugi doncs el vent i la sensació térmica eren importants.

Mentre esperavem en Jordi i en Josep Lluís que van decidir explorar més estona... Jo vaig treu-re el 70-200 i vaig fer alguna fotografia als pics de davant dincs la boira deixava una petita clapa per poder observar-los.
Haig de dir que mai porto aquest objectiu a la motzil.la per economitzar pes, pero dies abans mentre xerravem via mail per preparar la sortida en Sergi ens va fer la pregunta màgica: Quins objectius portareu? Jo portarè el 70-200... El dubte ja estava a les nostres ments.
Finalment, tots el vàrem portar excepte... Si, en Sergi, que ens va fer la pirul.la! Pero l'hi haig d' agraïr doncs he pogut fer-lo servir.


L' endemà, tot esperant tenir més sort que a la tarda, vàrem digirir-nos a la zona escollida. Les montanyes es van començar a pintar i just en aquest moment el cel es va tapar per on sortia el sol i la jornada va quedar finiquitada. Quina mala sort!



En quant a la baixada, us prometo que mai havia fet un trajecte tant cansat mentalment, doncs has de mirar constantment a terra per les pedres i es fa molt pesat, tant que encara estic agoviat de la baixada...

19 comentaris:

  1. Quina entrad més depriment!!!
    La primera és molt curiosa, jo aprofitaré ben poca cosa.
    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehehe, encara estic deprimit per la baixada...
      Si noi, mentres us esperavem vaig disparar amb el famós 70-200 per treu-rel'hi la pols

      Elimina
  2. Aquest tipus de boira que llisca per les muntanyes, dona molt de joc.
    Cada vegada tinc més clar que s'ha de passar almenys 3- 4 dies a la muntanya per veure que t’ofereix.
    Teniu excusa per una propera !!!
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. A mi em va passar una cosa similar el diumenge, va començar molt bé, però als cinc minuts va deixar de veure's la llum rogenca per una boira. El lloc es molt maco, i m'agraden les dues fotos.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament el que ens va pssar diumenge... quina llàstima doncs pintava molt bé

      Elimina
  4. Tot i la "mala sort" les fotos han recreat un ambient diferent que l'has sabut captar perfectament,bon feina.

    Salut, Francesc

    ResponElimina
  5. Home, ja tocava desprès del botí del Midi :P
    De totes maneres has conegut un nou lloc, tens idees per una nova sessió i segur que alguna coseta mes al sarró...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi haurè de tornar-hi pero ara per ara encara estic mentalment cansat, quina baixada més avorrida i pedregrosa

      Elimina
  6. Doncs aquestes dues fotos estan molt bé! Estar clar que no es pot tindre tot jejejeje. Salut!

    ResponElimina
  7. No compres butlletes de loteria aquesta setmana.....

    ResponElimina
  8. Amb dona la sensació que ja comences a està recuperat, veig que el cuc de la perseverancia comença a trucar a la porta i demana una nova oportunitat aquest joc.
    M'agradava especialment la primera, poder es que que es molt diferent al que vaig portar jo i ames te un ambient maco.

    ResponElimina
  9. Ooooooh!!!!

    Suele ser muy doloroso tirar al monte con grandes esperanzas y que el tiempo se vuelva en tu contra. Suele ser uno de los riesgos que tiene la fotografía de naturaleza. En este caso parece que no, pero hay veces que el tiempo cambia a "mejor", incluso para hacer cosas mejores (y diferentes) a las que llevabas en la mente.

    Queriendo darte ánimos, también hay que mirar su lado positivo y pensar en que la siguiente vez irás con más ganas de saciar ese hambre que tiene la rata!!!

    En cuanto a lo del 70-200... no me he enterado de nada, jajajaja!!!

    Un fuerte abrazo y a por otra!!!

    Iker

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas Iker
      Pues respecto al 70-200, Sergio nos dijo de llevarlo y al final él no lo trajo y nosotros cargando cada uno el suyo... Con la subidita que hay.
      Si que hay ganas de volver pero el trayecto qe hay para llegar es de aúpa!

      Elimina
  10. Doncs la primera mola prou, l'has provat en B/N?

    ResponElimina
  11. Ah... la sort... Et prepares, indagues per internet, et mires mapes, previsions climatològiques en les que confies, angles de sortida o psota del sol, decideixes l'equip en funció de pensar molt que és el que pots necessitar i... xof, tot se'n va en orris en un plis plas sense ni creure-t'ho!

    La fotografia de natura necessita perseverància. Segur que més endavant en un moment o en un altre ho aconseguiras!

    ResponElimina