dimecres, 27 de juliol de 2011

Porta al cel...

Fa uns quants dies que hem vaig canviar la camera, passant-me a una "full frame", estrenant-la amb una excursió al Midi d'Ossau... No us ho recomano!

Digueu-me capsigrany, pero al menys a mi, m' esta costant adaptar-me i així van sortint les fotografies, no acavo d' enganxar el funcionament de la profunditat de camp i l' enfocament.

Aquests ultims dies, aprofitant que les albades han sigut espectaculars, he sortit a treu-re'n l'entrellat de la qüestió. La veritat es que havia d' ahaver "practicat" una mica a casa, doncs he perdut molt bones llums... pero de tot s'apren.


Dia 1

Aquest lloc que us "ensenyo", es complicat trovar-hi una composició, doncs els primers plans són molt pocs i si baixes a "ran" de mar, les roques que es veuen per sota de l' arc s'enganxen massa a ell i no hem convenç. A mes a més si "obres" massa, comencen a sortir sombrilles de platja  i algun "xiringuitu", per tant s' haurà d'esperar a la primavera vinent que la platja no esta preparada per "atendre" els guiris i el sol surt per davant com ara.

Dia 2


Així he fet varies composicions per "detectar" quina és la quqe més m'a grada, evidentment, el cel que hi hagi fa variar molt el gust. Vosaltres direu.


Dia 3


dimarts, 19 de juliol de 2011

Diumenge tarda...



Aquest diumenge a la tarda, haviem quedat en Gorka, en Sergi, l' Antonio i l' Enrique, previament via mail s'havia discutit l'emplaçament per fer una sessió... que si Costa Brava, que si Montserrat...però com que segons en Molina de TV3, hi hauria pluja, al final triem el Montseny.

Quan vaig arribar a Sant Celoni, primer punt de trovada, el cim del Montseny estava tapat i per tant segurament trovariem alguna boira que tant de joc ens dona i que tant dificil es de fotografiar-la.

Mentre pujavem, la boira sempre la teniem al davant pero mai l' atrapavem, i una vegada arribats a Santa Fe, la boira anava i venia... Era dificil trovar una localització amb boira estancada.

Aixi doncs, varem buscar l'enquadrament d'algun saltant i desprès d' una estona, com la llum no acavava d'acompanyar la vàrem fer petar i cap a casa a veure el capítol final de "la Riera".


dimecres, 13 de juliol de 2011

Midi d' Ossau en bona companyia.

M' afanyo a pujar l' entrada abans que els companys d'aventura pugin les seves entrades doncs llavors l'efecte "sorpresa" de la meva "collita" quedarà diluïda.

Visita ràpida al Midi d' Ossau, imponent muntanya prop de l' estació d' esqui de Formigal, juntament amb l' Enrique Mariscal, en David Cidre y en Javier Alonso... La veritat es que va valer la pena recórrer tanta distància per disfrutar el magnífic espectacle de la natura.

La pujadeta d'unes dues hores, no es que fos massa dura en el seu conjunt, doncs principalmentes realitza per dintre una fageda que dona molta ombra i per tant la temperatura és una mica més agradable, l'únic pero és que varem pujar una mica carregats i aixó es va fer notar.

Quan ja quasi erem a dalt, ja varem trovar en Javier Alonso que estava fent "inspeccions" de possibles enquadraments i ens va acompanyar al lloc escollit per a l' acampada, trovant-nos en David.
Allí mateix vàrem petar la xerrada sobre fotografia en general, sobre aspectes tècnics, sobre plans de futur, del Bilbao Bàsquet i del Barça... vaja del que sempre es parla entre "nosaltres" els aficcionats de la fotografia, tot fent temps per a la llum "bona".

En aquell moment el cel estava genial, alguns núvols sobre el pic del Midi, genial pensar que es podrien posar vermellets. Però arribada l' hora H, res, ni un núvol a la vista. Quina llàstima, pero no sempre tindrem la llum i els núvols de postal. Pero per somiar...

M' agrada quan ens trobem una colla de bojos per la fotografia veure com comencem a preparar-nos com "escollim" i anem variant les nsotres localitzacions i enquadraments, sembla que entrem en una mena de "trànsit", concentrats, en silenci i aïllats de la resta.

Acampant al llac Gentau


I l' espectacle començava, el sol s'anava amagant i la figura del Midi d' Ossau s'anava tenyint de taronja, de vermell, de púrpura i finalment palidejava a la llum de la lluna.

Última llum del capvespre al Midi


Desprès de retrobar-nos, i comentar alguna de les nostres fotografies, era hora de sopar ràpid i a tornar amb una sessió nocturna, encara que la llum de la lluna era molt forta i per tant no sortirien gaires estrelles.


Midi a la llum de la lluna

Jo per la meva part, tenia la dificultat afegida d'intentar "dominar" la nova càmera, cosa que com alguns companys m' havien avançat i que ara podia sentir-ho en la pròpia pell, aquesta FF és molt exigent, però dona moltes satisfaccions.

Per últim, no volia marxar sense una nocturna amb la tenda a primer pla i gràcies a l'ajuda desde dins la tenda d' en Javier ho varem assolir.


Tenda davant del Midi

En resum, una magnífica sortida, en uns paratges de gran bellesa, pero sobretot la bona companyia que vaig gaudir, a l'Enrique ja el conec de varies "batalles" pero a en Javier i en David, tot i que ja vaig tenir una agradable conversa feia uns mesos abans, aquesta vegada amb una convivència més llarga ha estat genial. Segur que repetirem més sovint!




dimecres, 6 de juliol de 2011

Enyorança

Dona la casualitat que tenía pensada l' entrada i just abans d' escriu-re'la, he vist que en Jep Flaquè parlava més o menys del mateix, de la preparació de la tardor fotogràfica. És pura casualitat!

No sé si perquè l'estiu i la calor ha arribat de cop però aquests dies m' arrossego buscant les zones d'ombra, ni tant sols tinc esma de sortir a fotografiar els girasols que estan en el seu punt àlgid a l'Alt Empordà, ni les bales de palla... la calor mai m' ha agradat!

Sempre que he pogut durant les vacances he visitat països nórdics, per contrarrestar la calor, per els paisatges i per el nivell de vida que ofereixen aquestes destinacions.

Sempre m' he dit que mai tornaría a un lloc que ja he visitat previament doncs prefereixo visitar-ne d' altres però el el cas dels "nórdics" no m' importaria, doncs hem transmeten molt bones sensacions. Es ara quan hem venen al records les visites a Cànada, Finlàndia, Noruega, i Islàndia. Tot preparant les vacances penses en ells com a possibles destins.

Però mentrestant, no ens acavem de decidir, enyoro els cels i sobretot les temperatures de la nostra tardor i hivern.

Riu Flùvia. Sant Pere Pescador


dilluns, 4 de juliol de 2011

Nova estrena i nous escenaris...

Aquest passat divendres vaig fer una sortida amb en Pere Soler i en Jordi Amela, coincidint amb lluna nova per fer unes nocturnes i de passada aprofitar per estrenar la nova càmera.
No es que no estigués content amb la 40d pero ja feia temps que volia passar-me  a una FF, encara recordo un dia que vaig llegir aquestes sigles i la feinada que vaig tenir en averiguar que significaven... full frame. Des d'aquell dia vaig dir-me que un dia voldria tenir-ne una, pero primer havia d'aprofitar totes les caracteristiques i portar al limit l' actual càmera. Cada màquina al seu temps.

Volia esperar-me a la MkIII pero, al final m' he cansat d'esperar, ara, que tot es possible i que en un mes Canon decideixi llançar-la al mercat, doncs quan vaig comprar-me la 40d, al cap d' un mes va sortir la 50d i quan vàrem comprar la g11 al cap d' un mes va sortir la g12...

Ha vingut acompanyada d'un nou objectiu a la familia, el 24-105 f4L, un tot terreny del qual m' han parlat maravelles, tot esperant en un futur no gaire llunyà el 16-35 f 2,8L, aquesta manera tindria juntament amb el 70-200 f4 L IS un bon material.

Així doncs, vàrem anar fins als peus del Balandrau, jo aquella zona la conec d' anar a buscar-hi rovellons (Shhhhhttttttt! que ningú me'ls prengui!) pero aquest cop anavem una mica més munt per tal d'escapar-nos de la contaminació llúminica. Un cop arribat al lloc, un petit estany ens servia per enquadrar amb una mica més de riquesa compositiva pero la mala sort es que s' estava tapant el cel i la llum i les estrelles no es deixaven veure. L´únic que veiem era que la gran quantitat de vaques que estaven pastant s´estaven acostant a l' estanyol per posar-se a dormir i algunes , les mes curioses, s' acostaven per xafardejar.

Vàrem fer un mos i al veure que seguia tapat, vam decidir marxar,pero en arribar a la creu de fusta de Tregurà, el cel semblava que ens faria una mica de cas. La veritat es que veure aquell cel impressionava, doncs mai havia sortit en aquestes condicions.

Creu de Fusta. Tregurà

Tot i la llunyanyia del lloc encara hi havia molta contaminació llúminica de la zona de Camprodon i de Ripoll per un costat i de Set Cases per l' altre, pero tot i aixó per molt va valer la pena. Els únics "peros" l' esglai d'en Pere i la son de la tornada.