Midi d' Ossau en bona companyia.

M' afanyo a pujar l' entrada abans que els companys d'aventura pugin les seves entrades doncs llavors l'efecte "sorpresa" de la meva "collita" quedarà diluïda.

Visita ràpida al Midi d' Ossau, imponent muntanya prop de l' estació d' esqui de Formigal, juntament amb l' Enrique Mariscal, en David Cidre y en Javier Alonso... La veritat es que va valer la pena recórrer tanta distància per disfrutar el magnífic espectacle de la natura.

La pujadeta d'unes dues hores, no es que fos massa dura en el seu conjunt, doncs principalmentes realitza per dintre una fageda que dona molta ombra i per tant la temperatura és una mica més agradable, l'únic pero és que varem pujar una mica carregats i aixó es va fer notar.

Quan ja quasi erem a dalt, ja varem trovar en Javier Alonso que estava fent "inspeccions" de possibles enquadraments i ens va acompanyar al lloc escollit per a l' acampada, trovant-nos en David.

Allí mateix vàrem petar la xerrada sobre fotografia en general, sobre aspectes tècnics, sobre plans de futur, del Bilbao Bàsquet i del Barça... vaja del que sempre es parla entre "nosaltres" els aficcionats de la fotografia, tot fent temps per a la llum "bona".

En aquell moment el cel estava genial, alguns núvols sobre el pic del Midi, genial pensar que es podrien posar vermellets. Però arribada l' hora H, res, ni un núvol a la vista. Quina llàstima, pero no sempre tindrem la llum i els núvols de postal. Pero per somiar...

M' agrada quan ens trobem una colla de bojos per la fotografia veure com comencem a preparar-nos com "escollim" i anem variant les nsotres localitzacions i enquadraments, sembla que entrem en una mena de "trànsit", concentrats, en silenci i aïllats de la resta.

Acampant al llac Gentau

I l' espectacle començava, el sol s'anava amagant i la figura del Midi d' Ossau s'anava tenyint de taronja, de vermell, de púrpura i finalment palidejava a la llum de la lluna.

Última llum del capvespre al Midi

Desprès de retrobar-nos, i comentar alguna de les nostres fotografies, era hora de sopar ràpid i a tornar amb una sessió nocturna, encara que la llum de la lluna era molt forta i per tant no sortirien gaires estrelles.



Midi a la llum de la lluna



Jo per la meva part, tenia la dificultat afegida d'intentar "dominar" la nova càmera, cosa que com alguns companys m' havien avançat i que ara podia sentir-ho en la pròpia pell, aquesta FF és molt exigent, però dona moltes satisfaccions.

Per últim, no volia marxar sense una nocturna amb la tenda a primer pla i gràcies a l'ajuda desde dins la tenda d' en Javier ho varem assolir.



Tenda davant del Midi



En resum, una magnífica sortida, en uns paratges de gran bellesa, pero sobretot la bona companyia que vaig gaudir, a l'Enrique ja el conec de varies "batalles" pero a en Javier i en David, tot i que ja vaig tenir una agradable conversa feia uns mesos abans, aquesta vegada amb una convivència més llarga ha estat genial. Segur que repetirem més sovint!