La primera vegada...

Sempre dic que en la fotografia de paisatge "artística", fa falta la conjunció dels astres per obtenir una bona fotografia, i no parlem del que en diem un "fotón".

A part de la tècnica de realització, que s' ha d' adaptar a la situació que tens al davant o vas programat en la búsqueda d' una determinada fotografia que has "visualitzat" previament abans. Estic parlant de la presa de desicions en la velocitat d' obturació, en l' ISO escollit, ùs dels filtres, en el diafragma, en l´ùs l'angular o el tele...

Personalment distingeixo dos tipus de sortides fotogràfiques, les preparades i enfocades en la búsqueda d'una fotografia visualitzada previament o en la sortida per mantenir-se en forma, ja sigui en companyia o sol.

Aquesta última, per qüestions de feina la practico bastant doncs és difícil programar-la. Es en aquestes situacions on la programació prévia és molt bàsica, l´ únic que programo és el lloc.

Últimanent he llegit varis blogs on es parla del cansament de visitar els mateixos llocs, de la falta motivacional i per tant es genera la necessitat de tenir en cartera un bon reguitzell de localitzacions per anar variant i de tant en tant afegir-n'hi alguna de nova. 

Així doncs a vegades hem dedico a buscar noves zones de "caça" sense ni tant sol portar la càmera o si més no m' enduc la compacta, doncs a part de la comoditat hem serveix per visualitzar la zona un cop arribo a casa i fer-me un dibuix mental. (No us penseu, que tot just ho he fet un parell de vegades)

Aquest és el cas que ocupa aquesta entrada. Vaig visitar aquest lloc fa unes quantes setmanes i vaig quedar gratament sorprès, tot i que no vaig baixar el penya-segat. Ahir per fi tornava a la zona per feina i vaig convinar-m'ho per arribar d'hora i fer una sessió fotogràfica.

Un cop a baix, et dones compte de com canvien les coses amb una perspectiva diferent, de la dificultat de trobar un bon encuadrament sense un bon coneixament de la zona. (A mi personalement la primera vegada que visito una localització nova hem costa obtenir una bona fotografia o si més no que n' estigui content). Vaig probar varies opcions i la veritat es que no hem satisfeien, tot i que la llum era molt dura encara.

Realment hem vaig donar compte de que en aquest tipus de disciplina, es necesària la sort divina o  una conjunció astral per tenir tots els parametres perfectes dins de l'enquadrament escollit de llum, d'onatge marítim, d'un cel amb volum, de no tenir cap pescador o persones passejant. Es a dir, no només amb l'enquadrament és suficient.

En aquesta fotografia, va passar-me aixó, tenia un enquadrament que hem satisfeia peró tenía un pescador dincs la zona, el cel era pla i no hi havia quasi ones. Estava decidit a marxar quan va començar a bufar una mica de vent i voilà! 

Deu minuts més tard tenía tot de cara. només agraïr el pescador que amablement es va canviar de lloc.