dissabte, 3 de desembre de 2011

La primera vegada...

Sempre dic que en la fotografia de paisatge "artística", fa falta la conjunció dels astres per obtenir una bona fotografia, i no parlem del que en diem un "fotón".


A part de la tècnica de realització, que s' ha d' adaptar a la situació que tens al davant o vas programat en la búsqueda d' una determinada fotografia que has "visualitzat" previament abans. Estic parlant de la presa de desicions en la velocitat d' obturació, en l' ISO escollit, ùs dels filtres, en el diafragma, en l´ùs l'angular o el tele...


Personalment distingeixo dos tipus de sortides fotogràfiques, les preparades i enfocades en la búsqueda d'una fotografia visualitzada previament o en la sortida per mantenir-se en forma, ja sigui en companyia o sol.
Aquesta última, per qüestions de feina la practico bastant doncs és difícil programar-la. Es en aquestes situacions on la programació prévia és molt bàsica, l´ únic que programo és el lloc.

Últimanent he llegit varis blogs on es parla del cansament de visitar els mateixos llocs, de la falta motivacional i per tant es genera la necessitat de tenir en cartera un bon reguitzell de localitzacions per anar variant i de tant en tant afegir-n'hi alguna de nova. 

Així doncs a vegades hem dedico a buscar noves zones de "caça" sense ni tant sol portar la càmera o si més no m' enduc la compacta, doncs a part de la comoditat hem serveix per visualitzar la zona un cop arribo a casa i fer-me un dibuix mental. (No us penseu, que tot just ho he fet un parell de vegades)

Aquest és el cas que ocupa aquesta entrada. Vaig visitar aquest lloc fa unes quantes setmanes i vaig quedar gratament sorprès, tot i que no vaig baixar el penya-segat. Ahir per fi tornava a la zona per feina i vaig convinar-m'ho per arribar d'hora i fer una sessió fotogràfica.

Un cop a baix, et dones compte de com canvien les coses amb una perspectiva diferent, de la dificultat de trobar un bon encuadrament sense un bon coneixament de la zona. (A mi personalement la primera vegada que visito una localització nova hem costa obtenir una bona fotografia o si més no que n' estigui content). Vaig probar varies opcions i la veritat es que no hem satisfeien, tot i que la llum era molt dura encara.

Realment hem vaig donar compte de que en aquest tipus de disciplina, es necesària la sort divina o  una conjunció astral per tenir tots els parametres perfectes dins de l'enquadrament escollit de llum, d'onatge marítim, d'un cel amb volum, de no tenir cap pescador o persones passejant. Es a dir, no només amb l'enquadrament és suficient.



En aquesta fotografia, va passar-me aixó, tenia un enquadrament que hem satisfeia peró tenía un pescador dincs la zona, el cel era pla i no hi havia quasi ones. Estava decidit a marxar quan va començar a bufar una mica de vent i voilà! 

Deu minuts més tard tenía tot de cara. només agraïr el pescador que amablement es va canviar de lloc.


16 comentaris:

  1. Molt maca, Esteve. El pescador es va canviar o el vas fer fora??? ;-)
    Jo, de tant en tant, també surto a la caça de noves localitzacions. El principal problema és que si ja tinc poc temps per anar a fer fotos, imagina per cercar nous llocs...
    Salut

    ResponElimina
  2. Molt amablement va canviar a un altre lloc, darrera meu al menys n' hi havia 6 més... molt congorregut le lloc!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt la composició,vas tenir un bon cop de vent i un amable pescador,per fer una bona captura. Salutacions.

    ResponElimina
  4. Hola Esteve,

    Tenir bons llocs buscats és una molt bona opció per anar intentant obtenint aquelles fotos que ens satisfacin realment ja que de ben segur (a mi em passa) cada vegada més som més exigents amb les nostres produccions.

    Però per a mi també és un bon exercici el fet de fer la millor foto possible amb les condicions de llum que et trobes. Potser després no les aprofitaras per a gairebé res però t'entrenes en la presa de decisions i en solventar situacions lumíniques complicades amb millor o pitjor sort.

    Respecte al que comentaves de buscar localitzacions noves i que també li passa a altres fotògrafs... a mi també em passa! Moltes vegades necessito d'un lloc que hagi vist poc per motivar-me més. És per a mi com un premi, com "aire fresc".

    Una forta abraçada a la Teia i la Margot!

    PD: Ahir vam anar amb la Gemma pel Montseny i ens vam recordar d'allò que ens vas explicar a Arbúcies. La pobra ja no tira com abans!

    Per cert, vas marxar de seguida de la expo, no? Després del discurs "polític" ja no ens vam tornar a creuar.

    ResponElimina
  5. Bones Esther.
    LA veritat es que el pescador, anava amb una bona colla de companys i es van portar bé... jejejee

    ResponElimina
  6. Bones Daniel
    La veritat es que es va fer tard i vaig marxar abans dels discursos de torn i com que hi havia molt d' enrenou vaig desapareixer sense fer soroll.

    Per cert no he passat llista i no estaves a Montphoto...

    ResponElimina
  7. Esteve, trobar indrets nous és ben difícil, sobretot a la costa brava.
    Es questió d'agafar un matí i dedidar-hi unes quantes hores sense la càmera.
    Jo crec que momés ho he fet un parell de cops i és ben complicat.
    Salut!!

    ResponElimina
  8. jajaja, no al final no hi hem anat. Volia anar a la xerrada de la Isabel Díez però he suposat que estaa a rebentar i m'ha fet molta mandra fer 1 hora d'anar i una altra de tornada per autopista per 50 minuts de xerrada i que ja estigués tant a petar (de gent que ja es quedava de les xerrades anteriors) que la Gemma no pogués seure i hem decidit no anar.

    ResponElimina
  9. Bones Jordi

    La veritat es que amb el poc temps que tenim tots, costa perdre el "temps" buscant nous llocs però al final es temps que inverteixes a la llarga...

    ResponElimina
  10. Bones Daniel
    Nosaltres hem anat a l'aventura i hem trobat lloc de sobres... I desprès paella al passeig maritim amb bona companyia

    ResponElimina
  11. Hola Esteve, es sorprenent "trobar" un lloc nou a la Costa Brava...et felicito noi.
    Al veure la foto en petit he pensat: aquest m'ha pres el pel...es Cap Roig des de la cala del costat...jejeje...però no, encara que no negaràs que hi te una retirada...
    Sona be això de paella en bona companyia.. ;)
    Salut!

    ResponElimina
  12. Bones Pere
    No et pensis que és nou per a mi però per altre gent el té ben "retratat".
    Es cert que té una retirada a Cap Roig, la llàstima es que esta molt enganxat a la costa i a més a més té un matoll a dalt que es dificil de captar sense ennegrir-lo si es fa servir el degradat...
    Que no penses que fos bona companyia? Hehehehe

    ResponElimina
  13. Per el que intuiexo es de posta...llavors es mes fàcil controlar el degradat, de sortida amb un invers...nuse nuse...
    Ah!!! com has dit paella amb bona companyia...m'han vingut al cap els pesols, els escamarlans...que fan bona companyia amb l'arros...
    :P

    ResponElimina
  14. Pere
    És de divendres a la tarda.... La llàstima és que just quan la llum havia de ser més bona uns núvols van tapar el sol.
    Així com l' arbre de la dreta és net, el de sobre esta entortolligat amb uns matolls que fan tot un "pa" vegetal dificil de treu-re un bon resultat... Al menys per a mi! :P

    ResponElimina
  15. Bones Esteve, m'agrada com els núvols semblen sortir del roc gran, com si la roca destil·lés mala llet. Respecte a la reflexió de la casualística de les fotos, és com tu dius, pots preparar-ho tot a la perfecció i tornar amb les mans buides, però tb és la gracia del tema, si fos una ciència exacte de ben segur que no enganxaria tant. Per cert, estem contents de que donessis senyals de vida, ens tenies preocupats! jeje.

    ResponElimina
  16. Bones Gorka
    Exacte, aquesta gràcia és el nostre opi!

    ResponElimina