diumenge, 27 de novembre de 2011

Reflexions de tarda tardorenca

Aquestes últimes setmanes m' han passat bastantes "coses" fotogràficament parlant... Búsqueda intensa dels colors de tardor, persecucions de boires, mullades de pluja, descobriment de nous llocs per a pròximes sortides... Totes viscudes intensament encara que fotogràficament no hagi estat un periple gaire exitós per les meves expectatives o il.lusions. Tot massa ràpid i concentrat.

Aquesta situació també m'ha fet reflexionar molt del que hem fa mou-re per a fer tots aquests esforços, dels perquè del "cuquet" d'aquesta afició.

Recordo els primers inicis amb una Agfamatic 2000 Pocket, regalada per la meva comunió i com vaig voltar amb ella per tot Europa en cotxe acompanyant als meus pares.
Recordo que només volia fotografiar els monuments clàssics sense les hordes de turistes que en aquells anys ja hi havia. Així d'entre varis tinc la Torre Eiffel, el Partenon, el Colisseum, el Prater, les Piràmides, i un llarg etc. Arribava inclús a cridar que s'apartés algun turista que s' entretenia gaire dins del meu enquadrament i així les fotografies quedaven "netes" dins del possible.
Més tard, amb la independència, vaig començar a visitar països i llocs més paisatgístics com ara Islàndia, Finlàndia, Canadà, Illa de la Reunión... intentant sempre inmortalitzar "llocs naturals" sense rastre de petjada humana, però d'una manera documentalista.
Recordo que un dia desprès d'anys d'abandonar la càmera, navegant per internet vaig anar a parar a un foro de fotografia i vaig reviure el "cuquet" ara ja en format digital i amb una derivació més artística gràcies al coneixament de la tècnica fotogràfica per donar-li el punt òptim, ja sigui mitjançant l'ús del polaritzador i/o dels filtres degradats o més tard "retocant" alguns paràmetres al Lightroom.
Recordo passar-me hores buscant i llegint foros per re-apendre.
Recordo moltes persones que he conegut i he compartit hores intempestives per "caçar" una bona llum.
Recordo preguntar con es pujava una fotografia al foro per compartir-la i que me la critiquesin per apendre...

Però l' altre dia llegia una reflexió en algun lloc de la xarxa i no és la primera vegada que l'escolto o llegeixo, en que aquesta afició s' està convertint en obsessió. En la competició de qui té una millor fotografia del lloc, en estar present a cada foro, de tenir que comentar 5 o més vegades la mateixa fotografia perquè les trobes a tots els foros, perquè hem d' estar presents a tot arreu. Jo mateix estic present a Fotonatura, 500px, Canonistas, Caborian, i ara la recent Whytake... a part del blog i la web. No parem ja dels blogs dels col.legues, dels "interessants", dels que vull "xafardejar", dels "mestres", dels de la "competència sana", i a tots vas deixant algun que altre comentari. Es de bojos! doncs a mi el que m' agradava i m'agrada és sortir al camp i fotografiar.




És evident que l' ús dela xarxa ha aportat i aportarà moltes bones coses, com ara que et "coneguin"i poder "conèixer" a d'altres i el seu treball,  però el que esta clar es que ara haig d'apendre un nou input, la gestió del temps.

12 comentaris:

  1. Bones Esteve,
    Quina entrada mes llarga de lletra!! jejeje
    Tens tota la raó, s'ha d'aprendre la gestió del temps o "prioritzar", jo com tu, intento estar "present" a aquests llocs, però on em sento còmode, em volco i en recullo mes fruits es del bloc.
    Salutacions d'un "competidor... sa!"

    ResponElimina
  2. És la rata de la que parlava en Galen Rowel... que visqui molts anys, nen!
    I que tingui molta cosa que rossegar al teu interior.
    No és obsessió, és passió.
    La passió és el més humà que podràs tenir...
    ... I la que et vindrà a sobre, jaaaajaja. Ja se't gestionarà el temps ell solet, juas!
    Salut a tots!!!

    ResponElimina
  3. Esteve tot un plaer,haver coincidir amb tu,sobretaula,”fent” sobretaula....tu eres per a mi l'home corpulent que va trepitjar cert trípode,fins ara.
    A mi també m’agrada el bloc el trobo més personal i proper, també no està malament com et vaig dir un lloc per tenir les fotografies públiques,per ara m’està agradant molt el format whytake, sense complicacions,ni vots, qui vol et te de favorit a mes no ho saps,no calen comentaris aduladors. Com dic a la meva ultima entrada em d'aportar un granet de sorra, envers la natura,mostrant les nostres fotografies.
    Que m'enrroli avui així no vol dir que ho faci sempre,descuida que no t’ompliré les entrades amb comentaris tant llargs sempre..... pot ser la majoria de vegades,però no sempre ;)
    El que es dit,tot un plaer,salutacions.

    ResponElimina
  4. Estic amb en Pere,
    S'ha d'aprendre a prioritzar. Què t'interessa més? Avui pots sortir, doncs surt a fer fotos, que fas aquí! Avui no puc sortir (pel motiu que sigui: feina, familia, el temps...) doncs pots xafardejar una mica.

    Una de les coses que jo també he vist i he comprovat és la falta d'humilitat i sobretot les relacions socials. Aquell mirar de reüll i dir o pensar que les meves fotos són millors que les d'un altre, o aquella "emprenyada" de mira quines fotos fa aquell paio segur que tenen trampa, o segur que no se qué...

    En alguns indrets he vist com fins i tot em miraven per sobre l'espatlla. Si això és el que s'està convertint la fotografia, passo de les relacions socials!

    Què se n'ha fet d'aquell compartir?

    La humilitat és un dels més grans valors a tenir tant si se'n sap molt com si no i rodejar-se de tots tant si tenen un "renom" com si no.

    Ja no parlem d'aquestes galeries online on tot és un clan tancat i com que no formes part ja ni et comenten o bé et valoren negativament perquè no surtis a la pàgina principal (ja que no ho diu ningú, ho dic jo!).

    Jo també estic a molts llocs, però cada vegada més, no n'estic a cap més que al meu bloc i al bloc de la gent que m'interessa seguir fotogràficament (no necessàriament ni millors ni pitjors que jo.

    I cada vegada estic gaudint més de les exposicions amb imatges impreses a tamany generòs que no pas de les visualitzaciions digitals de les galeries.

    No sé si jo sóc competidor o no, però si que em considero col·lega i el teu un dels blocs a seguir o sigui que per a tu aquesta parrafada reflexiva meva ;)

    Salut!

    ResponElimina
  5. Estic d' acord amb el que s' ha "reflexionat" fins ara...
    Clans a les galeries, falta d'humilitat i competitivitat sana...

    Estic d'a cord que es un paler les exposicions "en paper" com les del Foto Montseny.

    ResponElimina
  6. Bentrobat, Esteve, després d'uns quants anys :-)

    Jo també tinc clar que la meua prioritat és fer fotos. I fer-les per mi. Pel plaer de tenir-les. Així que si tinc temps, l'opció està clara, sortir a fer fotos. No quedar-se a casa a procesar ni a veure webs o blocs.

    Per aquestes altres coses secundàries sempre quedarà alguna estona morta a casa (o millor encara al treball, je, je...)

    ResponElimina
  7. És difícil trobar el punt mig sobre a quants portals pots participar activament alhora... Jo crec que es millor centrar-se en un o dos i oblidar la resta. En el tema de les relacions socials sempre són difícils, i més quan s'utilitza el medi escrit. Hem de saber mirar les coses amb certa equitat i perspectiva i no escalfar-nos, que a última hora fem fotos per gaudir del procès.

    ResponElimina
  8. hola Esteve,
    vam coincidir aquest darrer dissabte, como no!
    vaig poder escoltar de tu aquests pensaments, assegut al seient del darrera de la teva "W"... com entenc els teus raonaments
    la meva història fotogràfica és semblant, la meva va ser una "superCapta" també per la comunió, però els meus periples fotogràfics van ser pels Pirineus... els viatges han estat de més gran
    be, no vull omplir més la teva entrada, sols dir-te seguiré el teu bloc de tant en tant i si puc, comentaré
    s@lut

    ResponElimina
  9. Bones Ricard i gràcies per passar.
    Jo ja estic "inscrit" al teu bloc

    ResponElimina
  10. Amb el que em vas dir que t'espera ben aviat, jo crec que n'aprendràs a marxes forçades, de gestionar el temps ;-)

    ResponElimina
  11. Opino com el Pere cal prioritzar i el tema de les webs de fotografia estan be per passar l'estona quan no tens res que fer.Personalment m'agradem més els blogs son més intimistes, sempre he dit que darrere d'una foto hi ha una historia i es quan pren sentit el blog.
    Quan vulguis fer l'escapada momés cal dir-ho i muntem alguna sortida per aqui al Sud

    Salut!!

    ResponElimina
  12. Hola Esteve. Trobo ideal aquesta entrada teva per comentar el que fa temps que em ronda pel cap, tot i que sóc conscient que fent tant de temps que està escrit, només el llegiràs tu, però ja em va bé. Vaig trobar el teu blog fa uns dies per casualitat (justament per això que comentes que "hem d'estar a tot arreu"). A mi la fotografia sempre m'ha agradat, si bé estic en el moment de la meva vida que li dedico més hores (i tampoc no en són gaires). He trobat molt interessant del teu blog, el link de la revista on expliques llocs de la Costa Brava, jo visc a BCN però de ben segur que en algun moment els aniré a trobar.
    Ara bé, la pregunta és: Com us heu conegut amb tota la gent que penja comentaris al teu blog? No sé com dir-ho, a veure si m'expresso bé, però veig que sou uns quants "entesos" els que sempre opineu en els blogs d'uns i altres. Jo vaig començar per "conèixer" (a la xarxa) a l'Oriol Alamany, després al Pere Soler, després al Gorka... ara he arribat a tu, i veig que entre vosaltres us coneixeu personalment. M'encurioseix el fet de pensar com us heu conegut. Les meves sortides fotogràfiques, fins el moment (que n'he fet poques) les he fet en solitari, i és clar, seria molt millor poder compartir aquesta afició amb algú. Amb l'Oriol vaig fer un curs que em va encantar i del que en vaig aprendre molt, però vaig marxar sense saber el nom de ningú (també és cert que hi vaig anar per aprendre i no per fer amics, però no deixa de ser curiós). Per això m'encurioseix saber com us heu conegut entre vosaltres.
    Bé, perdona el rotllo, és que llegint aquest post he trobat que era el lloc on comentar-ho.
    Per cert, per si t'interessa treure el cap, fa poc que m'he fet un blog, en el que espero que s'hi vagi veient la meva evolució. www.fotosperaficio.blogspot.com
    Perdona el rotllo i gràcies per llegir-me si és que has arribat fins aquí!
    Susanna

    ResponElimina