La fotografia de naturalesa de paisatge (i no diguem la de fauna) és molt sacrificada i necessita constància per assolir aquella fotografia que tens pensada o que et ronda per el cap i que has de tornar varies vegades al lloc.
A vegades, desprès de llevar-te a unes hores, on les ratlles de la carretera encara no estan posades, com alguns hem diuen, arribes a lloc i la llum no vol aparèixer, o està el cel està tapat... I ni tant sols val la pena treure la càmera.
L' altre dia a Platja d' Aro era un dia d'aquests, s' anava aclarint el dia poc a poc i el cel es mostrava tapat... Havia quedat amb en Jordi Gallego, hem volia ensenyar un lloc que encara que el conec no l' havia fotografiat mai.
Com sempre que quedo amb un company de hobby, intento observar-lo i aprendre el màxim, segur que alguna cosa s' aprèn,.. alguna tècnica, diferents enquadraments, o la utilització del material.
Es curiós observar un bon fotògraf, els seus moviments d' observació, els seus pensaments en veu alta sobre el temps, la seva col.locació per a un possible enquadrament... suposo que jo faig el mateix (encara que no sigui tant bon fotògraf) però sobte l' actitud, la interacció amb el medi que s' arriba a tenir i que realment si no ho observés amb un altre potser no n' ets conscient.
En aquestes que ja estàvem decidits a marxar, desprès de "saltar" per el camí de Ronda varies cales... Bella Dona, Cap Roig... i observem l'horitzó per últim cop i veiem una petita possibilitat.
No estavem preparats, ni molt menys concentrats en buscar un enquadrament doncs els "coneguts" no donaven el joc desitjat... així que vàrem aprofitar els pocs elements que teniem davant nostre.
No estavem preparats, ni molt menys concentrats en buscar un enquadrament doncs els "coneguts" no donaven el joc desitjat... així que vàrem aprofitar els pocs elements que teniem davant nostre.
 |
| Albada a Cap Roig |
Només va durar un instant, potser no seran les millors fotografies, però va valer la pena. Tot l'esforç de llevar-te de matinada, de conduir mig adormit, d'impregnar-te de la humitat del mar, s' ho val. I clar quan ho expliques, veus cares estranyes, segur que pensen que estas una mica grillat... però jo penso que no saben el que es perden.
 |
| Sortida de Sol a Cap Roig |
És una passió sacrificada però per molts intentes fallits que tinguem, el dia que ho aconseguim fa que hagi valgut la pena tots els esforços.
ResponEliminaA veure si jo també visito aquestes localitzacions que dius, que no hi he estat mai ;)
Ui! Per la teva "zona" tens alguns llocs fabulosos... desembocadura del fluvià per reflexes, cala Salpaig a l' Escala, el far de Roses (Aquest el tens en una magnifica fotografia, que un dia et vull copiar, hehehe)i més amunt ja no en parlem del Cap de Creus
ResponEliminaEsteve, la foto que tinc i que pots "copiar" quan vulguis, només faltaria! no es del far de roses, es d'un dels espigons al final de la rambla y es una faret d'aquest d'avis perquè les barques no s'empotrin contra les roques del propi espigó.
ResponEliminaRes, tot és qüestió de quedar un o més dies / nits i sortir a fer fotos ;)
Per cert, ¿vens al taller de l'Oriol Alamany al Cap de Creus (d'aquest cap de setmana)?
Salutacions
Si ens fessin aixecar del llit a aquestes hores per obligació renegaríem dues setmanes seguides!!!!
ResponEliminaDaniel, ja sé quin és i tot el far-espigó aquest, doncs, vaig estar-hi aquest estiu passejant per allà.
ResponEliminaJordi, jo ja m' hi haig d'aixecar per anar a la feina, la qüestió és que si veig possibilitats hem puc "parar" i treure la càmera, es clar, que llavors plegaré més tard... En aquesta época que el sol surt més o menys a les 7, passat setmana santa si que ja és massa d' hora.
Sempre he pensat que benvinguts "sacrificis" si les recompenses son com les que obtenim, res mes a dir.
ResponEliminaDe les fotos, m'agradaria el cel de la segona amb el pp de la primera ;) però potser ja la tens...
Bon cap de setmana!
Unes foto precioses!! Excelents!!
ResponEliminaI quan et lleves aquestes hores i observes aquests espectacles, no penses amb el que es perden els que encara dormen? I llavors els hi ensenyes les fotografies orgullós i dient "això és el que vaig veure!!".
A seguir gaudint d'aquests moments tan fantàstics.
Una salutació.