dimarts, 12 d’abril de 2011

Autoevaluar-se...

Aquest lloc, és el primer en la temàtica marina que vaig fotografiar, suposo que el vaig buscar per l'espectacularitat d' una fotografia que li vaig veure a en Camilo Margelí. Vaig buscar-lo al google, però poca informació hi havia al respecte, inclús varia gent de la propia zona no el coneixia... més tard vaig saber que "ells" el coneixen com la cadireta i no com Cala Salpaig o Salpaitx depen d'on es busqui.

Hi he tornat moltes vegades, especialment aquesta época quan el sol surt just per davant de l'horitzó i els enquadraments poden fer-se verticals i "apropar" la "cadireta" dins la composició. Quasi sempre he estat sol, i cal aprofitar-ho doncs hi ha una búnkers de la Guerra Civil que just fa unes setmanes van ser traspassats a l' Ajuntament i per tant voldrà arreglar-ho per fer-hi visites... encara que no crec que a les hores que jo m' hi passejo hi hagi algun visitant. Així doncs el propers dies potser "pujo" més fotografies d'aquest lloc.

Segons el meu entendre hi ha dos llocs bons per fer-hi fotografies, al principi de la cala, on es pot agafar tot el seu recorregut ple de codols o apropar-se al final per enquadrar millor la "cadireta", un tercer lloc seria des de d'alt del penyassegat però personalment no m' agrada.

Albada a Salpaitx

En aquest lloc crec que és la millor localització per autoevaluar-me en la progressió com a fotògraf  amateur, doncs just fa l'any i er tant analitzo si sócmés agressiu en els enquadraments, en l´ús de noves tècniques fotogràfiques, en l´ús de nous "artilugis" com ara filtres, parasols, pantalons impermeables per assolir l'objectiu desitjat.


Albada a Salpaitx

Crec que és un exercici bó de fer, sempre que es sigui objectiu i no caure en l'autocomplaença. Així aquests últims dies he "voltat" molt per aquí, sobretot per l'albada doncs de tarda no m' agrada massa, doncs el sol enseguida s'amaga al ser un lloc una mica enclotat.


Albada a Salpaitx

Les tres fotografies estan fetes més o  menys al mateix lloc, en diferents dies i amb la mar molt plana doncs sino és impossible fer aquest enquadrament...

Ultimament quasi tot el que fotografio és en format vertical doncs en horitzontal no trovo enquadraments que m' agradin o potser es que hem fa falta un angular més extrem per captar tot el que veig...

2 comentaris:

  1. Es curiosa aquesta "cadireta", no recordo haver-hi estat mai, per el que veig si que te tema.. ;)
    De les tres, amb molts dubtes potser em quedaria la tercera, les veig bastant igual, amb diferents dominants de color i mes saturada la segona.
    Respecte del format, el vertical indica confusió, estres...quan hi trobis un enquadre horitzontal hi trobaràs la calma ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Hola Esteve,

    Yo també penso que totes 3 són molt semblants tot i que m'agraden molt més la primera i la última per la seva lluminositat.

    Si n'hagués de triar una em quedo sens dubte amb la tercera per tons, nitidesa i lluminositat.

    Això que et diu en Pere m'ho havien dit també que el vertical es un format més "agresiu" i que per això va molt bé amb gran angulars per magnificar la profunditat de camp.

    En qualsevol cas jo quan faig la foto no hi penso en això, faig l'enquadre que penso que funcionarà millor.

    Salutacions ;)

    ResponElimina