Records d' infantesa.

Durant la meva infantesa, m' agradava llegir còmics, suposo que com a qualsevol nen. A mi personalment m'agradava en Tíntin, l' Àsterix i Obelix... uns altres que hem van agafar una mica d' "esquitllada" van ser els Roberto Alcazar y Pedrín, Hazañas Bélicas, i el Hombre Enmascarado.

Cada cop que visito aquesta localització de la Costa Brava hem recorda aquest últim, El Hombre Enmascado, més concretament la seva "guarida" en forma de calavera, cert que s' ha de tenir una mica d'imaginació peró... per mi té un aire místic, sobretot durant l' albada en que les formes difuminades en la foscor van apareixent poc a poc.



Albada a Roques Planes.



Llastima que mai he pogut "capturar" un bon cel per donar-hi més dramatisme a a instantània, peró no desisteixo pas...

Autoevaluar-se...

Aquest lloc, és el primer en la temàtica marina que vaig fotografiar, suposo que el vaig buscar per l'espectacularitat d' una fotografia que li vaig veure a en Camilo Margelí. Vaig buscar-lo al google, però poca informació hi havia al respecte, inclús varia gent de la propia zona no el coneixia... més tard vaig saber que "ells" el coneixen com la cadireta i no com Cala Salpaig o Salpaitx depen d'on es busqui.

Hi he tornat moltes vegades, especialment aquesta época quan el sol surt just per davant de l'horitzó i els enquadraments poden fer-se verticals i "apropar" la "cadireta" dins la composició. Quasi sempre he estat sol, i cal aprofitar-ho doncs hi ha una búnkers de la Guerra Civil que just fa unes setmanes van ser traspassats a l' Ajuntament i per tant voldrà arreglar-ho per fer-hi visites... encara que no crec que a les hores que jo m' hi passejo hi hagi algun visitant. Així doncs el propers dies potser "pujo" més fotografies d'aquest lloc.

Segons el meu entendre hi ha dos llocs bons per fer-hi fotografies, al principi de la cala, on es pot agafar tot el seu recorregut ple de codols o apropar-se al final per enquadrar millor la "cadireta", un tercer lloc seria des de d'alt del penyassegat però personalment no m' agrada.

Albada a Salpaitx

En aquest lloc crec que és la millor localització per autoevaluar-me en la progressió com a fotògraf  amateur, doncs just fa l'any i er tant analitzo si sócmés agressiu en els enquadraments, en l´ús de noves tècniques fotogràfiques, en l´ús de nous "artilugis" com ara filtres, parasols, pantalons impermeables per assolir l'objectiu desitjat.



Albada a Salpaitx



Crec que és un exercici bó de fer, sempre que es sigui objectiu i no caure en l'autocomplaença. Així aquests últims dies he "voltat" molt per aquí, sobretot per l'albada doncs de tarda no m' agrada massa, doncs el sol enseguida s'amaga al ser un lloc una mica enclotat.



Albada a Salpaitx



Les tres fotografies estan fetes més o  menys al mateix lloc, en diferents dies i amb la mar molt plana doncs sino és impossible fer aquest enquadrament...

Ultimament quasi tot el que fotografio és en format vertical doncs en horitzontal no trovo enquadraments que m' agradin o potser es que hem fa falta un angular més extrem per captar tot el que veig...

Els capritxos de la natura...

Fa molt de temps que disposo del 100 macro (el vell) i no l' he fet servir gaire bé mai.  L' any passat vaig començar a fotografiar diferents bolets que hem trovava tot passejant els gossos, sempre que no s'acostessin a tafanejar el que feia i hem trenquessin l'objectiu a fotografiar.

En la disciplima macro, el que es "porta" són els bitxos, i la veritat segons quins hem fan una mica de repelús... així l'únic que puc fotografiar són els bolets i les flors... on hi ha veritables experts per la zona.



Falguera



Així doncs ara que llevar-se d' hora ja es bastant dificil doncs el sol surt molt d' hora, comença la nova temporada de flors. Un dels temes que volia fer era les formes de les falgueres quan surten, l'any passat no hem van agradar les fotografies que vaig fer, pero aquest any i en la primera sortideta rápida que he fet, doncs hi ha alguna cosa interessant... Encara que hem penso que he arrivat tard doncs per la zona que visito ja estan totes sortides.





Falguera



Falguera



Seguirè fent sortides per millorar aquesta tècnica i observant  en "petit" els diferents enquadraments que ens ofereix la natura i lesseves meravelloses formes i colors.

Retorn als orígens...

Aquests primers dies de tanta calor, acostumo a passar-ho malament, potser perqué sóc de costums i necessito adaptar-me als canvis de temps, desprès ja estic acostumat i fins i tot sóc capaç de sortir amb BTT per el carrilet al migdia amb la calorada...

També són els primers dies on el sol surt per la "meva" zona, es a dir, per la platja de Sant Pere Pescador,  l'Escala o Sant Martí d'Empúries i per tant torno a fer-hi sortidetes. Ës aquí on cada cop que hi torno, noto si he evolucionat en termes fotogràfics, en diferents visions, en arriscar amb els enquadraments, en utilitzar noves tècniques. Però aixó ja ho explicarè més endavant.

L' altre dia en Jep Flaqué hem va comentar una fotografia de Cap Roig dient-me que calia no "aclarir" les negres, que també convé tenir-los i a més donen joc. Tenía raó. Es per aixó que avui ensenyo aquesta fotografia, doncs m' ha recordat el consell que hem va donar a part de que també té una influència tècnica de l' Enrique Mariscal que ja la sabia però no l'utilitzava i la veritat es que m' ha donat molt bon resultat.

Bon cap de Setmana de paella, fideuada o platja...

Cala Salpaig, l' Escala

El sacrifici del nostre "hobby"

La fotografia de naturalesa de paisatge (i no diguem la de fauna) és molt sacrificada i necessita constància per assolir aquella fotografia que tens pensada o que et ronda per el cap i que has de tornar varies vegades al lloc.

A vegades, desprès de llevar-te a unes hores, on les ratlles de la carretera encara no estan posades, com alguns hem diuen, arribes a lloc i la llum no vol aparèixer, o està el cel està tapat... I ni tant sols val la pena treure la càmera.

L' altre dia a Platja d' Aro era un dia d'aquests, s' anava aclarint el dia poc a poc i el cel es mostrava tapat... Havia quedat amb en Jordi Gallego, hem volia ensenyar un lloc que encara que el conec no l' havia fotografiat mai.

Com sempre que quedo amb un company de hobby, intento observar-lo i aprendre el màxim, segur que alguna cosa s' aprèn,.. alguna tècnica, diferents enquadraments, o la utilització del material.

Es curiós observar un bon fotògraf, els seus moviments d' observació, els seus pensaments en veu alta sobre el temps, la seva col.locació per a un possible enquadrament... suposo que jo faig el mateix (encara que no sigui tant bon fotògraf) però sobte l' actitud, la interacció amb el medi que s' arriba a tenir i que realment si no ho observés amb un altre potser no n' ets conscient.

En aquestes que ja estàvem decidits a marxar, desprès de "saltar" per el camí de Ronda varies cales... Bella Dona, Cap Roig... i observem l'horitzó per últim cop i veiem una petita possibilitat.
No estavem preparats, ni molt menys concentrats en buscar un enquadrament doncs els "coneguts" no donaven el joc desitjat... així que vàrem aprofitar els pocs elements que teniem davant nostre.



Albada a Cap Roig



Només va durar un instant, potser no seran les millors fotografies, però va valer la pena. Tot l'esforç de llevar-te de matinada, de conduir mig adormit, d'impregnar-te de la humitat del mar, s' ho val. I clar quan ho expliques, veus cares estranyes, segur que pensen que estas una mica grillat... però jo penso que no saben el que es perden.



Sortida de Sol a Cap Roig



Salto o no salto?

Aquesta és la qüestió... I la veritat es que no sé que fer...  Que opineu?