Retorn

Bones

Fa molt de temps que no escribia una entrada al blog... I encara que tinc poc temps, el principal motiu és que estava avorrit de la fotografia.

Quan vaig començar en aquest hobby, era principalment per fer alguna activitat fisica pensant que mentre faria alguna excursió doncs aprofitaria per plasmar el que veien els meus ulls. Ràpidament hem va enganxar i vaig veure que hem faltaven eines i coneixaments, així mitjançant internet, alguns cursos i sobretot amb sortides amb companys d'aficció vaig anar aprenent, pero cada vegada volia més i més...

Recordo com algun cap de setmana caminava donant volstes per casa mirant el cel, recordant-me una imatge d'un felí donant voltes per la gàbia... I cada cop sortia més i més sovint buscant aquell moment, aquell llum, aquell racó... I cada cop hem pressionava més, volia una foto espectacular... D'aquelles que poques fem a l'any...

Fins que al final sortia presionat i tornava desil.lusionat cap a casa... Jo no ho sabia pero tenia ansietat de la foto perfecte i aquesta no arribava... 

Aquest cap de setmana passat volia fer una sortida per relaxar-me i si "queia" alguna fotografia doncs benvinguda... El lloc escollit ha estat els Alps Francesos, un lloc desconegut per mi en fotografia pero havia estat un parell de cops fa anys per esquiar-hi.

El planning era marxar sol per desconectar d'un estiu durissim de feina... Pero al final es va apuntar en Pere Soler, pero el pla seguia essent principalment el relax, només dues localitzacions per quatre dies...

Un cop arrivat al lloc, la realitat va superar les previsions, un lloc realment espectacular! Un lloc on es pot escoltar el silenci i composicions fotogràfiques per una setmana sencera!

I finalment he tornat a disfrutar de la fotografia, sense pressió, sense voler portar a casa la foto de l'any, simplement he fruït...

Caminant sota l`Aurora

Imagineu caminar sota una negre nit, durant força estona, el cami quasi no s'intuïa, nevat, a vegades gelat i relliscós...  Tapats fins les orelles... Hem sembla recordar que en un moment o altre cadascú va relliscar, carregats amb l'equip fotogràfic i cada cop que miravem al cel s'intuïa una aurora meravellosa, doncs estava una mica tapada per la montanya que teniem davant i que estavem vorejant...

I un cop arrivat a lloc, quina tranquilitat, quina pau, estavem arrasserats al bell mig d'un fiord...Quasi no feia fred o es que estavem concentrats fent fotos... Silenci absolut, ni tant sols es sentia la remor de l'aigua...Les pedres estaven congelades, relliscosses...
Un dels millors moments viscuts!

Mars Attack

Avui, finalment he pogut edicar una bona estona a revisar el material fotografic que he portat de Noruega, i la veritat es que estic força content. Us prometo que no hem queixaré pas.

La veritat es que qui hem coneix una mica sap que soc un enamorat dels països nórdics i cada cop que hi torno més incrementa la meva admiració per aquells paisatges, per aquella gent... La veritat es que mai he descartat anar-me'n a viure allà... De fet he viscut alguna temporada allà i per tant parlo amb causa...

Northern Lights

Tal i com vaig dir a l'última entrada, la primera de l'any seria sobre l'escapada a Noruega a veure Aurores Boreals. Un dels vells somnis que tenia en ment.
Només dir que recomano a tothom fer-hi una visita i mes si té la sort que nosaltres vàrem tenir doncs cada dia en vàrem poder veure amb més o menys intensitat i molt a prop del "camp base", doncs només havien de sortir de l'àrea d'influencia de la ciutat per poder veure-les i fotografiar-les, gràcies a que teniem instal.lat sobre nostre un anticicló.

Tot i que encara hem falta revisar molt de l'arxiu doncs vaig fer moltes fotografies he fet una primera ullada a una targeta i n'he editat alguna per matar el cuquet...

Agraïr els dies que vaig passar en la molt bona companyia d'en Vicenç, de l' Emili i d'en Francesc, alies "Furri"... Feia anys que no reia tant!

Bones Festes i Bon any nou...

Només unes poques paraules per desitjar-vos el típic d'aquests dies, Bon Nadal i Bones Festes...

Com ja veieu els que seguiu el blog, ha sigut un any diguem-ne complicat i l' he deixat abanonat, però prometo que a partir del pròxim any "la cosa" canviarà radicalment, ja ho diuen any nou, vida nova... De fet, segur que la pròxima entrada serà sobre aurores boreals... i no puc dir res mes... Hehehehe

Fins l'any vinent!

Gorbeia

Per temes de feina vaig tenir que anar a Saragossa el passat dijous i aprofitant l'avinentesa vaig decidir estirar la "sortida" fins a les terres del Nord. Vaig quedar amb l'Urtzi Vera el mateix dijous a la tarda i hem va ensenyar els seus dominis tot i que no vàrem tenir gaire sort amb el temps, doncs buscàvem les famoses boires... Però el lloc que hem va ensenyar amb la boira ha de ser magnific.

El divendres vaig quedar amb en Javier Alonso per la mateixa zona i la veritat es que aquest cop si que hi havia boira, a més la nit anterior havia enfarinat lleugerament el bosc, la qual cosa l'atmosfera era inmillorable. La zona ja és molt famosa fotogràficament parlant pero vista "in situ" treu l'alè. Quina meravella de bosc tot i que el terra estava una mica pelat de l'hivern.

La sorpresa la vàrem tenir quan va començar a nevar abundantment, una neu seca que no s'enganxava a la roba i aquest fet ens permetia concentrar-nos en la fotografia, tot i que al cap d'una estona tenien els peus glaçats doncs portavem les botes d'aigua per la quantitat de fang que hi havia. En un tres i no res tot va quedar enfarinat, donant un ambient fantàstic. I la boira anava i venia... Quina sort poder gaudir un moment així.

Ja a la tarda, vaig quedar amb el grup dels Canonikos, magnifica gent, magnifica acollida, magnific sopar... La zona escollida era San Juan de Gaztelugatxe, lloc també conegut i amb una marea baixa, llàstima que el temps no va acompanyar doncs un cop a baix ens va caure una tromba d'aigua que els menys agosarats ens va fer retirar xops.
Un cop sopats vaig decidir tornar cap a casa i a l'autopista a la zona de l'Alt d'Altube va començar a nevar intensament i juntament amb un altre cotxe vàrem quedar atrapats enmig de la caretera, sort que al cap d'una mitja hora "eterna" va passar la llevaneus i vàrem poguer seguir el camí... Doncs volia arribar a la zona de Bàrdenas Reales i fer l'albada allà.
Res de sort, tota la nit plovent i al matí igual, així que desprès de donar una volta per allà vaig fer camí cap a casa.

Flexibilitat fotográfica

Ultimament he llegit alguns blog on es descriu la necessitat de planificar i organitzar les sortides per aconseguir aquella fotografia desitjada, i en d'altres la necessitat de modificar les idees inicials un cop les condicions que tenim no son les esperades. Tenen tota la raó.

A vegades ens entra la obsessió per una localització i dintre d'aquesta mateixa busquem nous enquadraments pero  quasi bé sempre són petites variants, diferencies de llums... Pero els elements principals són els mateixos.

L'altre dia vaig visitar la cala Canyet al costat de Palamós, feia mar de fons i per tant l'enquadrament que buscava no podia fer-se sino hem volia mullar, vaig mirar l'altre que tinc "ullat" pero també hem mullaria, o sigui que va ser el moment de buscar nous reptes.

Just al costat hi ha un mirador, vaig inspeccionar les roques del fons on hi picaven les onades i al cel hi havia uns quants nuvolets desperdigats. Encara era una mica d'hora per a les bones llums, així que vaig decidir sentar-me a la vorera del mirador i gaudir una mica de l'espectacle de la Costa Brava tot esperant l'aribada de les llums, sabia que tindria "una mica de color".

Per a la primera fotografia vaig fer servir el 70-200 f4, després de tants anys portant-lo a la motxil.la per fi el faig servir i molt últimament, doncs vaig veure que la roca quedava una mica il.luminada per les ultimes llums

 Per aquesta vaig fer servir l'angluar 16-35 per buscar més amplitud i incorporar-hi les illes Formiges