dissabte, 11 de febrer del 2017

Fotografiar experiències

Crec que com tothom, més o menys, té alts i baixos fotogràfics, i jo fa dos estius faig arribar a plantejar-me moltes coses fins i tot deixar aquest hobby que m'ha fet viure moments increïbles.

Tenia una pregunta recurrent al meu cap, per que hem llevo tant d'hora i faig un munt de quilòmetres per captar una sortida de sol, per que passo fred, em mullo per extreu-re un moment màgic de la natura... En definitiva, que m'aportaba la fotografía i els "sacrificis" que feia.

Així vaig creure que necessitava estímols o objectius per seguir endavant. En aquell moment entenia que havia que relacionar-me més assíduament amb gent que comparteixi el meu hobby per poder ajudar-me a evolucionar i a tornar a motivar-me. 

Vaig entrar dins del col.lectiu Portfoli Natural, on segons el meu parer, hi ha molta excel.lència creativa i fins aquell moment era una de les referències que seguia. Vaig fer-me de la Societat Catalana de Fotografia de Natura per poder assistir a les xerrades que es fan assíduament i "veure" més coses que s'estaven proposant en l'àmbit fotogràfic.

Vaig començar a presentar-me a concursos fotogràfics per veure si trobava aquell fil motivador per saber que feia i on anava.

Però tot i així no acabava de trobar aquell punt, aquella focalització que buscava per poder evolucionar, si es que em calia evolucionar...

Però va ser per els voltants de Nadal que vaig entendre el que hem passava.... Simplement estava mal enfocat. 

Un dia xerrant em van dir... A tu no et fa falta cap regal tradicional que l'hagis de desenbolicar, perque no el gaudiràs com altres,  el que s'ha de regalar-te són experiències.

I crec que tenia raó... Cada cop més m'agrada fotografiar o plasmar experiències... Poder ser grans, petites, rares, cansades... Peró tot són o almenys ara m'ho miro des del punt de vista que fotografio experiències i per tant visc més el moment. Potser la meva forma de fer fotografia no canviarà peró si la vivència amb qué ho faig.

D'aquesta manera ho vaig viure el cap de setmana passat a Gallocanta, intentant fotografiar grulles. Tothom em va avisar del fred que passaria, de la incomoditat dels hides, de la probabilitat que no entressin per ser fotografiades, de ser la primera vegada que fotografiava fauna... Pero jo ho vaig viure com una experiència nova i la vaig disfrutar axil.



2 comentaris:

  1. Les fotos on darrera hi ha una gran experiència/aventura són les que més bons records guardem, jo de fet a vegades sobrevaloro una foto meva per la història que hi ha al darrera, aquests moments són el millor de la fotografia almenys per mi.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et donc total la raó, la foto és el record de l'experiència viscuda!

      Elimina