diumenge, 1 de febrer de 2015

Sr. he comés els 7 pecats capitals...

Aquest darrer any 2.014, he comés tots els set pecats capitals fotogràficament parlant... I crec que finalment he retrovat el camí de la fe i he tornat per el bon camí...

He comés la gula, perque he volgut més i més, buscant una fotografia que hem satisfés, buscant un moment de llum impactant, un enquadrament increible...

He comés l'avaricia, perque quan he descobert un lloc on hi havia un bon enquadrament o una bona textura no ho he explicat als companys, i he visitat el lloc sol per poder fer una fotografia única...

He comés l'ira, perque he mirat algunes webs de fotografia, amb aquelles fotografies on tot es perfecte, l'ambient, el moment, la sensació, inclús m' he apuntat en algun d'aquests tallers on t'ensenyen a processar un moment impossible tot i que la final no he assistit...

He comés l'enveja, perque he mirat les pantalles de les cameres d'alguns companys de sortides i les hagués volgut tenir-les en la meva...

He comés la sùperbia, perque he presentat alguna fotografia en algun concurs creient-me que era una de les millors que es presentarien...

He comés la mandra, perque no m'he aixecat ben d'hora ben d'hora per anar a "caçar" la bona llum, per poder captar un moment ùnic...

He comés la luxúria, perque només he volgut gaudir de fer fotografies i no admirar el moment que estava visquent, aquests moments ùnics que ens regala la naturalesa...


Pero ara torno al bon camí, al gust de sortir d'hora, quan encara es fosc, amb el vent i la fredor de la matinada glaçant-te la cara, de conduïr escoltant música amb les carreteres buides, d'arribar al lloc i trovar-te sol i pensar que ets un privigeliat, de fer una sessió fotogràfica simplement per viure aquests petits plaers, de donar importància a aquests petits plaers...

No de "buscar" o "crear" una fotografia i arribar a casa, possar-me a hiper-processar, pujar-la a una web de galeries fotografiques i alimentar la meva sùpervia dia rera dia...

Perque jo disfruto mes del camí no del resultat...


16 comentaris:

  1. Amén a tot Esteve! Comparteixo amb tu aquests pecats, jeje. M'agrada gaudir tant del camí com del destí. La veritat que el ritual de llevar-te ben d'hora, ben d'hora (costa), però és un plaer immens :) Molt xula la foto, bona localització! Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cop costa mes, pero hem de lluitar contra la mandra... Hehehe

      Elimina
  2. Bon entrada.
    Que grans ens fa la fotografia, per fer-nos adonarnos de tot això.
    I que gran la natura per deixar-nos gaudir de moments únics.
    Felicitats i seguirem gaudint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gaudir dels moments, som grans incompresos pero no saben el que es perden...

      Elimina
  3. Bé, jo et diria que en el passat he comés el mateixos com a mínim... és una bona manera de créixer si això és el que vols, per altra banda crec que soms uns privilegiats, no per les fotos sinó per viure els moments que vivim... recorda la tempesta eleècrica als Alps, el neguit, la por, el fred, val que cap foto transmeti tot allò però el que vàrem viure si que ho recordaré sempre...

    Respecte a la foto, crec que he estat en un lloc similar no fa gaire amb un "pecador"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, el més important es el privilegi que tenim de viure tots aquests moments que ens regala la natura i a més si podem inmortalitzar-ho molt millor...

      Elimina
  4. Esteve, jo també he pecat, però potser no tant com tu.
    ssss, no ho ho diguis a ningú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tothom peca en menys o mes mesura, l'important es reconeixer-ho...hehehee

      Elimina
  5. Que buenos momentos he pasado ahí debajo. Pere lo dice muy bien, lo importante son los momentos y somos doblemente privilegiados, por saber disfrutar de ellos y poder hacerlo. Tal como estaba estos días la mar por aqui esta foto tan guapa no la podrias hacer con ese nivel de marea .... si aunque la mar la veas allí al fondo. Yo me llevé un buen susto el otro día. Una bella fotografía Esteve. Un abrazo

    ResponElimina
  6. Osti, noi, has deixat la luxúria per al final i, la veritat, m'esperava una altra cosa :-)
    Jo també he pecat i moltes vegades. Fa una anys tenia un amic que deia que li agradava pecar perquè ell volia acabar anant a l'infern, ja que el cel devia ser un avorriment

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tambe prefereixo l infern ja he sigut massa bo...

      Elimina
  7. Tot i tenir la denominació de capitals, són de segon nivell ;-). Uff! quin lloc tan guapo i tan complicat de fotografiar. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I primer cal arribar hi que has de tenir la marea en condicions...

      Elimina
  8. Que bien has descrito esos pecados. Me identifico en mucho de lo que has escrito, pero sobretodo en la ultima frase. Somos afortunados los que vivimos esos momentos.
    Un abrazo

    ResponElimina