dimecres, 25 de juliol de 2012

Crònica d' una mala sort.

El cap de setmana passat, juntament amb en Jordi Amela, Sergi Monsegur i en Josep Lluis sanchez -que no Ferrari, hehehe- vàrem fer una sortida al refugi Ventosa i Calvell dins del Parc Nacional d'Aigüestortes.

El "parte" meteorològic pintava bones condicions per a fotografia de paisatge... I les espectatives eren grans.

Un cop arrivat al pàrking de la presa de Cavallers, iniciem la pujada tot borejant el pantà, el camí no es costerut pero si molt pedregós i monóton. Seguim pendent amunt, i el camí encara es torna més pedregós.

Un cop arrivat al refugi després d'unes dues hores i mitja de pujada, decidim que tenim temps de fer una migdiada d' una hora i escaig per recàrregar piles. Un cop peu a terra, veiem que els temps als cims és molt boiròs i sense cap oportunitat de poder observar les agulles de Travessani. Tot i aquesta incidència decidim marxar del refugi a buscar localitzacions per si de cas la boira desapareguès per sorpresa.

Vàrem estar voltant per els diferents estanys que hi ha per la zona una bona estona i al veure les nul.les possibilitats de fotografiar decidim tornar al refugi doncs el vent i la sensació térmica eren importants.

Mentre esperavem en Jordi i en Josep Lluís que van decidir explorar més estona... Jo vaig treu-re el 70-200 i vaig fer alguna fotografia als pics de davant dincs la boira deixava una petita clapa per poder observar-los.
Haig de dir que mai porto aquest objectiu a la motzil.la per economitzar pes, pero dies abans mentre xerravem via mail per preparar la sortida en Sergi ens va fer la pregunta màgica: Quins objectius portareu? Jo portarè el 70-200... El dubte ja estava a les nostres ments.
Finalment, tots el vàrem portar excepte... Si, en Sergi, que ens va fer la pirul.la! Pero l'hi haig d' agraïr doncs he pogut fer-lo servir.


L' endemà, tot esperant tenir més sort que a la tarda, vàrem digirir-nos a la zona escollida. Les montanyes es van començar a pintar i just en aquest moment el cel es va tapar per on sortia el sol i la jornada va quedar finiquitada. Quina mala sort!



En quant a la baixada, us prometo que mai havia fet un trajecte tant cansat mentalment, doncs has de mirar constantment a terra per les pedres i es fa molt pesat, tant que encara estic agoviat de la baixada...

dilluns, 16 de juliol de 2012

Caracremada

El passat divendres tenía planejat anar al Pirineu Aragonés, pero un company hem va trucar a principis de setmana i hem va fer una proposta que hem va fer variar la idea inicial. Així, el divendres vàrem marxar a la localització escollida, al Pirineu Francés, desconeguda totalment per mi pero que havia sentit a parlar varies vegades. Per fi podría estrenar el nou "juguet" que tinc des de fa una setmana, el 16-35 f 2.8L II.

El paisatge que anavem trobant mentre pujavem al lloc escollit, era molt engrescant, doncs cada estany que anavem passat era més i més maco, amb un gran ventall de possibilitats, i m' anava engrescant tot pensant en el que ens trobariem al final de la ruta.

L'únic problema que teníem era la forta tramontana que bufava, i per tant no ens adonavem del fort sol que hi havia, a més aquest fet no ens deixava veure cap reflexe als estanys i es perdia la perspectiva dels enquadraments futurs. Quan vam arribar a l' últim estany, i després de montar la tenda per l' acampada en un lloc força recollit per el fort vent que teneiem, va tocar l' exploració de la zona, i comencen els dubtes, doncs sabent que els reflexes de tarda s' han perdut per causa del vent, ens concentrem amb l'albada.. Ens apropem a la muntanya o ens allunyem, busquem primers plans potents, quin enquadrament escollim, tindrem bona llum, haurà desaparegut el vent...

A "tiro passat" crec que ens vàrem equivocar perquè baixant vaig veure estanys més macos, amb més possibilitats, molts més possibles primers plans, pero sobretot van aparéixer núvols a la part alta de la muntanya, quina llàstima no haver aparegut mitja hora abans. Haurem de tornar-hi.



Finalment, molt poca cosa he pogut aprofitar de la jornada, fotogràficament parlant, doncs el sol va "pintar" les muntanyes massa tard i per tant la llum era massa dura per el meu gust tot i que el vent havia desaparegut, pero l´espectacle vist novament amb la via làctea de protagonista durant la nit va valer la pena. 




PD: He llegit moltes entrades on s' explica que cal porta a la motxil.la per una sessió fotogràfica... Mai s'ha parlat de crema protectora i crema de llabis... Caracremada.




dimarts, 10 de juliol de 2012

Quantitat vs Qualitat

Fa dies que vaig llegint a diversos llocs, frases com ara que es valora més la tècnica que la creativitat, que només ens mirem quina càmera porta el fotograf del costat, que hem perdut l' originalitat de les fotografies per la repetició de les localitzacions...

Desprès de llegir l'entrada d'en Pere Soler,  he reflexionat una estona, juntant tots aquests temes.

Suposo que també he arrivat a aquest click que ens comenta. Portava molt de temps revisant el meu portfoli i analitzava el que li faltava,... Evidentment quasi tota la meva "producció" és bàsicament de la Costa Brava per la seva proximitat i per tant es evident que no queda cap racó "singular" que no s' hagi "fusellat" i per tant l' únic punt d' originalitat queda en tenir la sort de trovar-te una llum espectacular.



Així doncs ja hem começava a desmotivar llevar-te d' hora per fer sempre el mateix i vaig decidir fer alguns canvis. El primer pas, com diu en Eduardo Mendizabal, deixar de ser un fotograf "cunetero" i començar a caminar per la montanya, a fer-hi nit per "agafar" les bones llums del vespre o de l' albada. Aquest punt significava prioritzar la qualitat envers la quantitat doncs es evident que no puc fer-ho cada cap de setmana.


Com que no sòc un expert muntanyenc -de moment- els destins són coneguts i alguns estan bastant "fusellats" pero el que intento buscar és l' originalitat dels enquadraments. A l'espera de visitar llocs menys coneguts i originals del tot. Aquest fet comportas una búsqueda exhaustiva via google per observar els diferents enquadraments que s' han fet del lloc i intentar no copiar-los.

Espero que aquesta entrada us fagi analitzar el vostre métode...