dilluns, 16 de gener de 2012

L'estil fotogràfic




L'altre dia vaig tenir el plaer de ser jurat de la fotolliga de l' AFIC de Sant Feliu de Guíxols (suposo que com que no participo quasi gens van pensar que sóc més objectiu amb les votacions, hehehe) i mentre feiem la deliberació, sentía comentaris dels assistents que reconeixien algunes fotografies dels participants per l' estil.

Ben cert és que tots som capaços de reconèixer o d' identificar el fotogràf que ha fet tal o qual fotografia, alguns més clarament que d'altres.

Personalment, m'agraden les fotografies amb cels diguem-ne dràmatics i ultimament prefereixo els enquadraments verticals per encara realçar més aquesta "agressivitat" fotogràfica. Per tant la meva temática fotogràfica busca aquest estil constantment, arribant inclús a despreciar altres llums poc "agressives".

Tant es així que a vegades surto amb gent, ells encara aprofiten aquestes llums diguem-ne més suaus o mediterranies en el cas de la nostra costa, quan jo ja tinc els "trapaus" ben guardats. Es més quan arribo a casa, i introdueixo la targeta per visualitzar la sessió i seleccionar, les primeres que borro son les del final de la targeta per falta de "bona" llum.

L'altre dia pero fent neteja vaig fixar-me amb una sèrie que tenía quasi en oblit, doncs les primeres d'aquesta sèrie hem van agradar i allà ja vaig parar de processar. Vaig mirar-les amb més atenció i vaig observar llums mediterrànies, llums "soft", semblants a una aquarel.la i que també hem van agradar...

En vaig processar una i la vaig pujar a diferents foros de fotografia, tot pensant que ni era l' estil de fotografia que agrada al foro ni el meu... Sorpresa en un dels foros, diguem-ne més atomitzat en quan a "gustos" va saltar la banca i vaig rebre un munt de comentaris i agregada com a "favorita"...

Aquest fet, m'ha fet reflexionar i m' ha vingut al cap un llibre que hauria de ser de capçalera de tothom.

Quién se ha llevado mi queso? 

És un llibre bastant antic pero que mitjançant una historieta et fa entendre perquè sempre has de buscar el teu formatge i no conformar-te amb el que ja tens, doncs tard o d'hora s'acavarà i quedaràs fotut... (Resumint-lo ràpidament)

Extrapol.lant-ho a la fotografia m' ha fet reflexionar i analitzar sobre el meu estil, els meus gustos, els gustos de la gent i les tendències dels foros... 

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. La foto es una pasada!!
      Lo del estilo, creo que cada cual tiende a hacer un tipo de fotografía, y yo todavía ando indagando en cuál puede ser mi estilo. Creo que, la foto buena no está en el estilo, sino en el momento. Este momento puede ser del gusto de uno (por luces o tonos), o no, pero al igual que sea o no del gusto de uno, puede ser totalmente lo contrario el efecto producido en otro. Esto me hace pensar en una frase que oí hace un tiempo:
      -"No hay una foto perfecta".
      Se refiere a que nunca una foto le gustará a todo el mundo, puesto que cada uno tiene su propio gusto.
      De aquí el que en algunos sitios te lo hayan puesto por las nubes y en otros no tanto.
      Yo, alguien sin un estilo totalmente definido, opino en que me gusta la foto, aunque también me gusta la última que he subido a las diferentes web-s, y mira que se diferente, eh?!
      Un fuerte abrazo Esteve,
      Iker

      Elimina
  2. Bona foto. A mi també m'agrada molt. Jo intente no obsesionar-me amb el tema de l'estil. M'agraden les fotos xules i ben executades, i poden ser amb cels dramàtics o amb cels suaus.
    A veure si ara ens empalagaràs amb tant de sucre... je, je, je... ;-)

    ResponElimina
  3. Si es el començament d'una nova etapa mes soft, m'agrada!
    ;)

    ResponElimina
  4. M'agraden els colors suaus en fotografia,però també els cels dramàtics.
    M'has inspirat una entrada al meu bloc et faig referència amb el teu permís.
    M'agrada aquesta foto, m'agrada el teu treball.
    Si, tots busquem un estil potser el trobarem potser no, mentre cal gaudir.
    Salutacions.

    ResponElimina
  5. I per què enquadrar-se en un estil si podem gaudir de tota la diversitat i llibertat que ens dona aquest mitjà d'expressió? ... jo intento no limitar-me ni amb estil, ni amb processat, ni en temàtica,...., m'agrada molt disposar d'aquesta llibertat, encara que mai senti dir a ningú:... mira un Aurich! tot mirant una fotografia meva.:-)))
    Esteve, a mi m'agraden molt aquests tons pastel, i aquesta foto és de luxe! ... a més opino que aquests tons rosats i blaus junts no són tan fàcils de captar, són molt més subtils i no sempre s'aconsegueix amb volum com en aquest cas.

    ResponElimina
  6. gràcies Esther per tenir.me en compte en el teu blog

    ResponElimina
  7. Gràcies Pere per passar-te i opinar tant bé...hehehehhe

    ResponElimina
  8. Cal tenir un estil? Cal sentir només alegria i mai tristesa? Cal somriure i mai plorar? Cal estar feliç i no enfadar-se mai? I aquesta va per tu i per l'Ester...cal trencar-s'hi tant el cap??? :-)
    La foto genial...i les anteriors de roques planes...molt més potents...també..!
    Jo me'n alegro que en el camí de buscar el teu estil...hagis sigut capaç de fer-les totes dues! :-)
    La fotografia sense la filosofia...? :-)

    ResponElimina
  9. A part de l'estil, crec que influeix el estat animic d'aquell moment o les modes passatgeres que ens marquen.
    Quines fotos més bones tens perdudes per l'ordenador.

    Salut!!

    ResponElimina
  10. L’estil mai hauria de varia. Si evolucionar, però sense canvis substancials.
    Però els concursos a vegades et fan fer canvis si vols agradar al jurat. A vegades nomes.
    Per cert el llibre… recomanable cent per cent
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. L'estil es molt complicat de definir i va més enllà del tipus de fotografies que em i les llums que solem captar. L'estil també son enquadraments, punts de vista (clàssics o arriscats), processats (molt, poc o gens)i moltes més coses subtils que cadascú té en el seu interior segons les seves vivències i experiències.

    Ara bé, tenir un estil definit no és gens fàcil entre altres coses perquè canvia amb el temps i ens ha de diferenciar dels altres per poder ser apreciat. Avui en dia en que hi ha una afició seriosa per la fotografia l'estil és com la marca propia del nostre territori. Un estil neutre que coincideixi amb el de molta gent no es té en compte ni es valora.

    Tot i això un no s'ha d'obsessionar, ningú diu que sigui fàcil ni cosa d'un dia aconseguir-ho.

    ResponElimina