dimarts, 4 d’octubre de 2011

La fotografia de viatge

Qui més qui menys, tots ens "inventem" unes vacances a prop d'algun lloc fotogènic i que poguem fer una escapadeta per poder-hi fer una sessió, o dues, o tres... hehehehehe, si anem en familia.

Sempre que veig un anunci d'algún curs de fotografia de viatge, penso, una altre manera qualsevol d'entretenir al personal... no sé que els poden explicar que la lógica no ens ho pugui ensenyar, si, potser si que apendrem algun truc, peró passar-te un cap de setmana parlant d'aixó per mi es massa. Bé, sempre he sigut així d'escèptic, quan estudiava a la universitat sempre pensava que perdíem el temps en classes per omplir el temari... Jo el que volia eren coneixaments pràctics per el dia que hem deixessin sol davant la societat i res d'aixó, només teoria i a més antiquada!

Puc estar equivocat però el principal quan s'organitza un viatge, sigui fotogràfic o de vacances, (a no ser que triis un en el que t'ho fan tot, lloc on no m'hi trovareu mai!) és precisament l' organització, amb més o mens detall. Personalment m' agrada saber una mica pero també vull trovar-me alguna cosa no prevista.

Per organització vull dir: decidir on es va, quins llocs semblen interessants, hospedatge, distàncies... Avui en dia, gràcies a internet aquest aspecte és bastant fàcil. Evidentment com més especific sigui el viatge a una zona en concret més dificil o tindràs, però conec gent que quan acava un viatge ja comença a planificar l' altre...

Normalment, nosaltres estem "tres mesos" decidin on volem anar. Mai acavem de triar doncs hi ha molts llocs on ens agradaría anar i visitar. Els darrers anys preferim fer 3 ó 4 sortides curtes que fer-lo tot de cop, potser desconectem més, no sé.

Clar, amb aquesta perspectiva, hi ha moltes zones a prop que són interessants, i amb un "cop" de cotxe hi pots arribar, com ara el País Basc, Normandia, Alps Francesos, Dolomites, Toscana, Provença, Cabo de Gata, Astúries, Cantabria, Aigüestortes, Ordesa,... tenim infinitat de destinacions per escollir i de diferents tipologies, i moltes ja hi hem estat pero no ens importaria repetir.

Cal afegir però que nosaltres al viure a Girona, tenim a prop l' aeroport i que amb un "cop" d'avió ens facilita més destinacions intermitges i a un cost assequible del primer desplaçament de viatge, com ara Noruega, Escòcia, Dinamarca, Cracòvia,... Bé, ara amb la reducciò a veure que passarà!

Així doncs un cop tens el destí i tens triat un recorregut minim, doncs busques la lògistica... com ara si has de llogar cotxe, hospedatge... i en el nostre cas, fem un pas més.

Aquest pas és la búsqueda de fotografs de la zona, o de gent que hi ha estat i els hi demanem informació, inclús "negociem" alguna sortida plegats, i a ser possible que ens portin als llocs clau sense perdre temps per buscar-los. La veritat es que tothom ens ajuda, al menys sempre que ho he demanat l' he trovada.

Podem afegir-hi que fem coïncidir les dates amb algun tipus de marea o de lluna, busquem fotografies per trovar ja els enquadraments clàssics... I puc dir que molts ho fan inconcientment, amagats en la foscor de la nit o de l' oficina i de la familia... Així un cop allà ens ho trobem per casualitat. Hehehehehe. (I no parlo del TPE i els angles de sortida o fugida del sol i la lluna...)

Desprès d' estar un mes o menys preparant tot aquest enrenou, arriba la data de partida, vigilant de no descuidar-nos res, especialment del nostre equip fotogràfic. (De fet, és l'ùnic del que estem pendents!) Si el maleter del cotxe no hi cap tot , deixarem roba o el que faci falta, pero la motxil.la fotogràfica és sagrada.

Just abans de tancar la porta de cas per marxar, encara estem mirant el temps que tindrem per "clavar" millor les opcions de sortida, però és l' únic que no podem programar, el temps! i segurament tindràs anticicló!... Jo personalment ja hem quedaría a casa! Hehehehehe.

Desprès, anant cap allà penses, bé es igual algun nùvol segur que hi haurà, o ja trovarè algun detall on concentrar-me.

Quan arribes a la destinació, tot és increïble (i ho inmortalitzaries tot), però la ruta es la que és i no es pot parar a qualsevol lloc... i vas veient possibles "fotons" com passen per la finestra del cotxe. Quan finalment pots fer una sessió, la llum no és la que més t'agrada!

I comença la cursa per portar a casa un "fotón"... i deixes de disfrutar de les vacances tot obsessionant-te amb les fotografies.
I encara diria més... quan arribes a casa i les poses a l' ordinador, veus que realment no pots aprofitar gran cosa i tornes a pensar quan podràs tornar-hi per fer aquella fotografia que has visualitzat, per motivar-te de la decepció que tens al cos i explicant als amics que s'autoinviten a sopar amb l'excusa de que els fassis un passi de les fotografies que la llum no valia res, que tens mala sort! Hehehehehe.

Urros de Costa Quebrada, Cantabria

Ull, i no parlem de si fas unes vacances de trekking, que amb el cotxe no has de carregar gaire el trespeus...

Capvespre a Barrika, País Basc

Per tant segueixo pensant que la millor fotografia per nosaltres, els aficionats, la tindrem a 15 minuts de casa, perque cada dia passem per allà, coneixem les llums i podem anar-hi tantes vegades com vulguem fins que tinguem la "foto".

PD: Aquest escric no es autobiogràfic, pero tinc un amic que li ha passat...

8 comentaris:

  1. Ja, ja, a mi no, però jo també tinc un amic a qui també li passa :-)
    La de Barrika, m'agrada molt: un clàssic ben resolt.

    ResponElimina
  2. mmm... doncs jo m'identifico amb la majoria de coses que has dit... potser sóc jo a qui li ha passat? jajaja

    Estic totalment amb tu. Excepte a llocs on puguis anar més d'una vegada (per exemple nosaltres al país basc hi tenim amistats i aquesta es l'excusa) la clau és " fer la millor foto que puguis amb la llum que trobis".

    Si estic també d'acord que és important fer un cop d'ull al TPE i al Google Earth, y a moltes galeries de fotògrafs de la zona però al final el moment en el que hi ets no té perquè ser ni en el moment millor ni amb la millor llum i toca fer lo millor que sàpigues. Al final no deixa de ser un exercici de tècnica fotogràfica, una altrra cosa es que la teva autoexigència et permeti "arpofitar les fotos o no". En el meu cas, la immensa majoria acaben a la paperera.

    En quant als cursos depèn molt del nivell que tinguis i allò que busquis. No hi vagis si ja saps de que és parlarà. Perdras temps i diners però si en canvi busques compartir i coneixer més gent i passar un molt bon cap de setmana t'ho recomano de totes totes. Una altra cosa són els viatge fotogràfics aquests ja són massa cars per a moltes butxaques (incloses les meves) i si es pot comparteixo la teva idea de fer-ho pel teu compte i amb total llibertat.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Bones Daniel
    Estic d'acord amb tu que un curs també es pot fer per compartir experiències, i conèixer més sonats com nosaltres...

    ResponElimina
  4. Estic d'acord en quasibé tot.
    Els cursos/tallers on t'ho donen tot mastegat em semblen una pèrdua de temps i de diners. Potser val més estalviar-los per comprar algun filtre, objectiu...
    Coincidisc amb tú que un viatge no comença quan eixim de casa, sino molt abans.
    Quan viatge intente no obsersionar-me amb les fotos, sobretot si vaig amb més gent. Per exemple, aquest estiu vaig tornar de la Bretanya sense cap foto de Mt St-Michel. El lloc em va agobiar i no el vaig fotografiar. I mira que vaig estudiar des de setmanes abans la posició de la lluna, les marees...
    Salut!

    ResponElimina
  5. Bones Esteve,
    No sé qui serà aquest amic però m'hi sento bastant identificat...Jo he tastat les dos maneres de viatjar, de fet fa dos anys que faig un viatge de cada i et tinc que dir que tanta il·lusió em fa fer-ho d'una manera que de l'altre.
    Si el tinc que muntar jo, perdo mes temps en l'intendencia que en la fotografia pròpiament dita, però l'avantatge es que vaig allà on vull anar i m'hi estic el temps que em dona la gana...i que és bàsicament, la pega mes gran que he trobat en els viatges fotogràfics "organitzats".
    De fet, ara mateix estic muntant-ne dos organitzat per mi i la dedicació es molt gran...m'absorbeix i em motiva, em fa venir mes ganes de les que tinc.
    Celebro que vosaltres pugueu dissociar la fotografia del viatge, la meva "obsessió" va mes enllà i no puc i mira que ho dic quan ho planejo, però la fotografia s'acaba convertint en l'objectiu del destí i no al reves...
    Bona entrada i bones reflexions!
    Salut!

    ResponElimina
  6. El tema es no estressar-se amb el viatge, fer els deures a casa abans de sortir, i un cop arrives tampoc obsessionar-se, com diuen els americans: "go with the flow", si et mola algo doncs canvies els plans i ja està. Que tampoc cobrem un duro per fer això....

    ResponElimina
  7. Aquest estiu he aprés que per tenir uns bons resultats, en els viatges fotogràfics, el primer es organitzar-los des de casa, al detall i no sortir de la ruta establerta, ja que m’he trobat que l’esgotament, es tant gran que,al arribar a l’hotel,només tenia forces d’una dutxa i cap el llit, ni temps per pensar.
    Parlo,sota la meva,experiència,es clar.


    Fa poc em deia a un amic comú (je,je,je): "El moment es el que és i és aquest, llavors no et capfiquis i treu-ne el major profit"...
    Bonica imatge de Barrika, jo no vaig tenir ni una sola posta de sol ,allà en tres dies.
    Salutacions, Esteve.

    ResponElimina
  8. Ostres Esteve, jo també conec un amic que fa el mateix, jeje
    Salut!!

    ResponElimina