Costa Quebrada I

Aquest any haviem planejat unes vacances a Escòcia, una setmaneta i pico per l' Illa d'Skye i les Highlands, ja tenía els plans fets, recorreguts, hores de sortida de sol, capvespres, marees, localitzacions consensuades amb varis fotografs escocessos (molt amables i això que no vaig prometre cap cervesa ni altres brevatges "espirituals")... vaja que tenía la mel a la boca i fins i tot regalimava.

Però al final, cal tenir mès cap que cor i vàrem haver de canviar de plans. Així, ens que ens decidirem per la Costa Quebrada, doncs molts fotografs m' havien parlat molt bé de la zona i de fàcil accéss per caminar-hi.

A més sembla que ha sigut la moda de l`estiu, doncs en Jordi, l' Enrique, l' Antonio, hi han fet una visita i encara falta en Pere, que amb la sort que té ell segur que agafa bones llums.

Vaig contactar amb varis fotografs de la zona per demanar informació i es d'agraïr que un fotograf de la qualitat de Javier Alonso, vinguès expressament des de Bilbao per fer una sortideta, especialment quant les previsions meteorològiques pintaven adveses per la nostra aficció, es a dir, cel pla.

La veritat es que la zona val molt la pena, primer perque pots estar fotografiant la zona amb infinitat d'enquadraments i desprès perque pots anar-hi de matinada o de capvespre i sempre esta ple de fotografs.

Acostumat a la costa Brava que són caletes petites i amb enquadraments més selectius i no pots canviar de lloc sense perdre els instants de llum, en canvi aquest lloc és una cornisa i vas canviant de posició a mida que el sol s'alça o baixa. Pots començar fotografiant la platja de l' Arnía, passar per els Urros i acavar a la platja de Portío en menys de 500 metres, vaja una delicia!



Urros a l'albada i amb detall de la cornisa



I no parlem si decideixes baixar a les platges llavors els enquadraments siguin tancats o oberts es multipliquen i a més s' ha d'afegir la marea alta o baixa... quina sort els del nord!



Urros a l' albada



La localització més coneguda potser són los Urros, una porta al mar, sembla mentida el que la natura pot fer, unes roques, amb aquesta forma, encara que a les fotografies no s'aprecii molt bé són d' un tamany enorme per no dir gegantesc i el fet que estiguin a prop de la costa fa que siguin fotografiables amb l' angular.



Urros a mitja tarda



El temps durant tots els dies no ens va acompanyar gens fotogràficament parlant, cap nùvol aprofitable per tant els enquadraments són quasi bé sense cel. Fins i tot el paio de la posada on ens vàrem instal.lar ens va dir que eren els millors dies de tot l' estiu... vaja una mala sort!



Urros al capvespre



Però vàrem estar tant bé a la posada real "La Victoria" que de ben segur hi tornarem potser i tot abans de finals d anys a buscar bones llums.

Continuarà...