Ultimament llegeixo, observo i fns i tot visc algunes situacions que anys enrerra no passaven.
A ran del dit a l'ull de qui ja sabem, el busca-bregues d'en Mourinho, m´ha vingut al cap l'historieta de l'Asterix: La zitzània (La cizaña), fent-me pensar que a tot arreu sempre hi ha un personatge d'aquesta mena.
Avui en dia, la nostra societat viu una espiral de tensió, bàsicament per el ritme que ens marquem, de masses objectius impossibles d'assolir, de presses per arribar a casa o a la segona residéncia (només cal veure la autopistes el divendres per la tarda, fa por de les presses que porten alguns), tot aquest "caos" ens porta la mala educació i a la falta de respecte per als altres, on el "primer jo" s'imposa sobre la resta. i només falta que li cridis l'atenció per esclatar una baralla doncs l'acumulació adrenalitíca és important...
Així veiem, articles con el de La Vanguardia Magazine, on un restaurant per donar un bon servei ha prohibit portar els nens, doncs molestaven als altres clients per la falta d'atenció dels pares. O com l'altre dia a Andorra, un Cayenne aparcat en dos espais d'aparcament en màxim horari d'afluéncia, o gent que va a la platja i es pensa que es casa seva amb la radio a tot volum, o davant de casa que tinc una entradeta i a vegades quan arribo tinc un altre cotxe aparcat per mandra de caminar 100 metres i a sobre haig de donar-li les gràcies sino s' ofen...
Ahir desprès de molts dies sense treu-re la "pols" a la càmera i veien un cel prometedor vaig anar a fer una ullada a L'Escala. A l' arribar al lloc escollit, vaig quedar estorat de la visió, potser hi havia una vintena de barques varades allí, just on volia fer l'enquadrament... vaig pensar que a mida que s'anés fent fosc ja marxarien... peró mentre hem col.locava en posició van passar per davant un parell de submarinistes fent esnorquel, res a dir.
Vaig començar a fer probes amb nous filtres, i quan la llum es posava "interessant" vaig veure que tornaven els submarinistes, amb tanta mala pata, que van parar just dintre l'enquadrament, vaig esperar un temps pudencial, peró no marxaven, fins que els vaig cridar si es podien apartar una mica... hem van contestar de males maneres i clar jo els vaig dir que anessin on "encara que es remeni no fa pudor".
Quan van marxar la llum no era gaire bona pero vaig seguir fent alguna foto, i de cop escolto una veu que venia cap a mi per els pedres cridant-me, venia tant encés que va relliscar per entre els codols... S'acosta i em comença a amenaçar, a dir-me que ell estava cansat i que per aixó havia parat, li vaig etzivar que fent snorquel no es pot cansar doncs tens el tub per respirar... Bé, el paio estava molt crispat peró no va arribar a acostar-se a menys de dos metres de mi doncs potser al veure'm d'aprop i ell media no més de metre seixanta... hehehehe
Desprès va marxar i jo vaig guardar els "trastos", i innevitablament vaig haver de passar per el costat seu. I el paio encara hem maleïa, mentre el seu company hem deia que també feia fotografia i que es pensava que els estava fotografiant... ni que fossin unes sirenes!
 |
| Probant filtre neutre 4 passos, polaritzador, degradat -3 |
Tot conduïmt cap a casa, pensava en que maca és la Costa Brava a l'hivern...
I vaig tenir temps per reflexionar en la deriva de la nostra societat, en que només falta un busca-bregues perque tot esclati... Com en Mou que li posa el dit a l'ull i a sobre encara hem de posar seny perque no vagi a més... però i qui li para els peus perque no hi torni si surt i sense càstig. Així estem primant els busca-bregues evers dels civilitzats?
On anirem a parar...
