dilluns, 13 de juny de 2011

El perfecte de l' imperfecte...

L'altre dia per qüestions de feina, tenía que visitar la Garrotxa i vaig avisar en Pere Soler per fer una escapadeta prop de la seva zona "d'influència", ben ràpid es va apuntar!

La tarda no pintava amb gaires expectatives i per tant vàrem decidir anar a una zona que no coneixiem gaire i fer si més no una petita exploració del territori. Vaja que començavem la sortida amb bastants inconvenients, una sortida del tot imperfecte. Es ben clar que quasi tots els racons ja han estat "clicats" i per tant no queda més remei que buscar d' altres localitzacions per aportar una mica més d' originalitat al nostre hobby.

Conduïnt cap el lloc escollit no es veia clar que tindriem gaire éxit, i un cop allà vàrem decidir caminar, endinsant-nos dintre del bosc per "detectar" algún rierol o cascada per fer les nostres delicies. Res! Vàrem escollir malament, però tot tornant, en Pere es va fitxar en un corriolet i vàrem inspeccionar-lo. Genial idea! Doncs era un clap ple de faigs enormes i el més important separats l´un de l'altre i més o menys amb terreny net d'arbustos. Donava per "jugar" a fer composicions, perfecte!



Cadascú va triar un lloc i vàrem començar la sessió entre paraules d'alegria... però encara ens vam alegrar més quan vam veure que entrava la boira, perfecte! Va haber moments que vaig deixar de disparar o si més no disparava sense re-enquadrar per poder observar aquella llum, difusa, amb un tot verdòs agafat de les fulles, amb un silenci només trencat per les nostres paraules i esbufegs d'alegria. (Com molt bé diu en Pere, semblava el territori dels Follets) Quina sessió!



Hi havia moments que estavem a menys de 30 metres i quasi no ens veiem entre la foscor del lloc i la boira que difuminava l' ambient. La boira llavors anava i venía, de cop omplia el lloc i de cop el buidava... com si ens avisés de que no molestessim més el descans del bosc o qui sap si era perque els follets volien sortir dels seus amagatalls...



De ben segur que hi tornarem, per explorar més detingudament el lloc i per fer una sessió amb els colors de la tardor.
Quan vaig estar a la País Basc vaig estar en una conversa on es deia que els colors de la tardor són especials amb les seves boires i un del grup va comentar que no s' ha de despreciar els verds de la primavera i les seves boires... la veritat es que ara mateix no sabria quina opció triar...

8 comentaris:

  1. No hay que escoger, si te puedes quedar con las dos.

    ResponElimina
  2. Bones Esteve.
    Un lloc per tornar-hi dons no hem vist ni una quarta part encara... i si ara es maco, a la tardor pot ser brutal...ara..tindrem que portar un pot amb boira :))
    Salut!!

    ResponElimina
  3. Quin, moment!
    No se com serà per la tardor,ara per ara,aquest color verd, es màgic.
    Felicitats a tots dos,pel moment viscut.
    Son fotografies per mirar-les, amb tranquil.litat.

    ResponElimina
  4. Uff, nen. La segona!!!!!!! quina gran foto... sí señor!
    perseverància... i a recogir les fruites de la gloria, jeje. Salut.
    Ahir es va arreglar la tarda però et vas perdre gran cosa... Fins aviat!

    ResponElimina
  5. Hi ha vegades en que la sort és molt important per tenir l'escenari desitjat o necessari per tal que la pericia del fotògraf la pugui immortalitzar amb toc artístic ;)

    ResponElimina
  6. Si no saps que triar, si la tardor o la primavera, tria les dos, tindràs mes dies per anar al bosc.
    A disfrutar d'aquests moments que ens dona la fotografia.

    Salut!!!

    ResponElimina
  7. Molt maques les imatges i ben aprofitat el moment. Potser també em quedaria amb la segona. I potser també em quedaría amb la primavera i amb la tardor...

    ResponElimina
  8. Preciosa luz verde en todas, y un ambiente envidiable.
    saludos

    ResponElimina