La meva primera panoramica.

Per despedir l' any i entrar amb bon peu al 2012... Us deixo la meva primera panoramica feta l' altre dia en companyia d'en Gorka i d'en Sergi, als Cingles de Tavertet.

Vàrem tenir molta sort, doncs hi havia boira i el cel durants uns pocs instants es va tenyir una mica, el que si no ens va perdonar va ser el fred.

Salut i sort per el 2012.

El pasado refuerza el futuro

Hoy conduciendo para casa después de una sesión en una nueva localización, junto con Gorka y Sergi, pensaba en como enfocar esta entrada.

Pensaba que quién más o quién menos tiene cadáveres en el armario, fotográficamente hablando claro esta. Yo por desgracia o por suerte perdí mis muchísimos cadáveres al estropearse el disco duro y no tener copia de seguridad (la verdad es que a parte de las fotografías de los viajes que había realizado, casi todo lo demás no valía el esfuerzo de hacer la copia, bueno... al menos esto pienso ahora))

Pero como en esta época quién más o quién menos hace balance del pasado para encarar el futuro, así que "rebobinaba" mentalmente mis inicios fotográficos, el porqué, el cómo y el cuándo...

Así que he recordado un hosting dónde tenía algunas fotos colgadas de mis inicios. Que tiempos aquellos... sin la presión competitiva! jajajajaja.

Así mis inicios fueron en dos dimensiones, es decir, sólo plasmaba cielos, más o menos bonitos o curiosos, "tiraba" en formato jpeg y el procesado era mínimo.  

Prácticamente siempre son fotografías realizadas mientras paseaba el perro en zonas cerca de mi casa, vaya que hasta el perro se agobiaba de esperar a las luces adecuadas sin poder husmear. (Además como podéis por aquel entonces ya era del Barça...jajajaja)

Y en la consecuente evolución personal, fui introduciendo la tercera dimensión, es decir, el volumen en mis fotografías, presentando la que considero la primera fotografía que me gustó (aunque hoy por hoy le veo muchos peros) y no os cuento la sensación que tuve al empezar a ver surgir la niebla de la nada e ir ganando terreno acercándose hacía mi. Allí la fotografía de naturaleza ganó un adepto mas.

Luego vino un cambio de residencia y de trabajo con lo que se abrió un paréntesis en la afición, para retomarla otra vez hace un par de años. Pero los resultados no me acababan de convencer del todo pues siempre he sido muy exigente conmigo mismo en el trabajo y esa exigencia aún no la había trasladado a la fotografia, hace unos meses que he empezado una metodología más exigente de workflow y empiezo a estar contento con lo que veo en el visor, pues aún a pesar de ser un hobby la implicación tiene que máxima.

Article a la revista LNH nº 4

El fet de llevar-te a hores intempestives, de conduïr varies desenes o fins i tot centenes de quilómetes, de passar fred , de suportar les picades de mosquits, de caminar carregat dels nostres "estris" a l' esquena, de cóneixer bons companys de viatge... per aconseguir una bona fotografia,és el que m' anima a seguir a repetir-ho constantment.

A vegades pero hi ha altres satisfaccions paral.leles que també contribueixen a omplir el dipósit de carburant d'aquesta aficció tant dura.

Una d' aquestes satisfaccions és una proposta que hem va arribar del Javier Alonso per escriu-re un reportatge sobre la Costa Brava, proposta enverinada, doncs vaig tardar bastant a decidir com enfocar-lo.

Molts fotogràfs coneixen la zona i per tant tenen criteri per opinar i d'altres no en saben gaire bé res i va ser a aquest últim col.lectiu que vaig decidir introduïr la nostra costa per tal de fer-se una idea de que es trobarán si la visiten.

Les llums del 2012

Estava guardant aquesta fotografia per una ocasió especial doncs la història que té la darrera és si mes no  significativa o en podriem treu-re un missatge.

A Girona havia plogut tota la nit, el que hem diem col.loquialment a "bots i barrals" (no sé si s'escriu així) i al llevar-me no tenía cap intenció de fer una sortideta fotogràfica llampec, peró vaig veure que el cel de Girona estava ennubolat i la contaminació llúminica els tenyia.

Vaig pensar que en seria una bona oportunitat per treu-re el cap per la costa... de camí pensava on anar doncs la veritat es que la zona ja la tinc bastant trilladeta. Al final vaig decidir anar a la Cala del Paller, on hi ha pocs enquadraments pero no tenía cap fotografia que m' agradés de lloc.

Aparcant el cotxe, vaig veure un cel carbassa fruit de la contaminació llúminica de Platja d'Aro i vaig correr cap la cala doncs m'estava perdent les bones llums.

Feia vent i els núvols corrien molt, pero intuïa que el "divertimento" duraria poca estona doncs els núvols s'acavaven. El moment va durar 5 minuts i escaig, vaja el temps de fer quatre fotografies.

A mi, quan la miro, hem transmet varis missatges codificats, l'efimer de les coses, en que hem de disfrutar el moment que vivim, que hem de fer cas de la nostra intuïció, pero per damunt de tot en que hem de perseguir les nostres llums o il.lusions.

Així doncs us desitjo que troveu les vostres llums aquest proper 2012.

BON NADAL i FELIÇ ANY 2012

Les cames m' han fet "figa"...

2'30 de la matinada els porticons de les finestres peten de valent degut al fort vent.
3'00 de la matinada els gossos no paren de cridar per el vent i els sorolls que provoca.
3'15 de la matinada amb uns ulls com un mussol engego la televisió, no foten res de bó, com sempre.
6'00 de la matinada sento un soroll continuat i repetitiu, és el despertador que m'avisa que m' aixequi.
6'15 de la matinada enfilo la carretera... no tinc el cap clar per decidir si "tiro" cap a Lloret o cap a Platja d'Aro.

La idea inicial al vespre era anar a Lloret per una sessió pero amb el vent, intueixo que farà mala mar, res a dir, al contrari, és el que busco pero tambe penso que per la zona les cales son petites i amb mala mar no ho trovo recomanable visitar-les i més anant sol. Escullo direcció Platja d'Aro i guanyo temsp per pensar de nou la localització. A Cap Roig ja vaig estar-hi l' altre dia, o sigui que busco una altre a més amb el vent hauria de ser un lloc sense vegetació a causa del moviment que es genera amb vent.

Decideixo anar al Cavall Bernat a veure que tal esta, veig que hi falta sorra i a mé slaplatja esta molt trepitjada i torno a pensar on anar i cada cop tinc menys temps.

Decideixo anar com últim recurs al Paller, tot i que és un cala tancadeta i hem puc perdre la bona llum inicial que ja s' intueix i pinta bé.

Sempre baixo per Roques Planes doncs ho trovo més fàcil d'accedir-hi, però un cop allà veig que podria fer una estona Roques PLanes i després anar a Paller... Dit i fet!

Ahhhhhhhhhhhhh nois! Un cop situat comença un espectacle de llum, de colors, de vent, d' onades impressionant. Vaja que les cames hem feien figa.

Tenía el cap entervolit pero de cop m' ha passat. Decidir un bon enquadrament, un bon enfoc, pujar una mica l' ISO, el diafragma... clic clic clic...

Corrents canvio de lloc i d'enquadrament... clic, clic, clic... Ja ni penso en anar a Paller, ara no puc perdre aquest temps preciós.

Així una mitja hora llarga... la més impressionant en molt de temps. Quin espectacle!

Tinc l'adrenalina que hem surt per les orelles, el cor hem batega com els canons de Navarone... quin stress!

Genial!

Recullo els "trapaus" i somriguent pujo l' escala camí cap el cotxe... Hem arregat el començament del dia!

Presentació en societat...

Primer de tot dir que hem fa molta il.lusió escriu-re aquesta entrada doncs el treball previ que hi ha fins a arribar aquest punt ha sigut llarg i sobretot enriquidor.

Ha sigut un treball d' equip on tothom ha aportat el seu granet de sorra per poder crear aquest projecte, recordo fa varis mesos quan va sorgir la idea, que posteriorment a dalt del Midi d'Ossau és va començar a concretar... i després de "milions" de mails llegit i escrits es fa realitat.

Resulta que tot aquest procés només és la punta de l'iceberg, és el començament d'una filosofia compartida, d' una visió de la natura, d' una manera d'entrendre la fotografia... i que ara volem mostrar i traslladar a aquest projecte.

NORTH PHOTO TOURS és el projecte.

Un grup d'apassionats a la fotografia de naturalesa, que vol apropar una nova manera de fer tallers fotogràfics, molt més pràctics, molt més flexibles, més personalitzats.

Per més informació:     www.northphototours.com

I aqui us deixo un video amb algunes fotografies fetes per nosaltres.

Sensacions costanenques...

Desprès de l' estrena de la nova "temporada" de la web, alguns amics m' han comentat ja sigui al mateix blog, via mail o "soto voce"que hem faltava omplir la galeria de muntanya. Només agraïr l'esforç de fer-hi una ullada i el més important comentar-m'ho.

Ben cert, és un propòsit a tenir en compte per el 2012...

Però és que la costa té aquell encant indescriptible del sentir dels primers crits dels ocells que comencen a sobrevolar-la amb les primeres clarors, els "patacs" de les onades contra les roques o tan sols contra la sorra, el soroll de l' aigua com s'escola entre les codols, la sensació de sol.litud a l'hivern, la descoberta d'un nou paisatge moldejat per les onades després d' un temporal i un llarg reguitzell de sensacions que de ben segur tots tenim.

Us deixo aquesta fotografia feta avui mateix perqué hi penseu.

8 i 7 minuts del matí
400 IS0
86"
f8

North Photo Tours...

Recomano estar atents a les pròximes dates... De moment i per fer boca, us deixo aquest video.

A new North is coming.... from NorthPhotoTours on Vimeo.

Web actualitzada 2011

www.estevegarriga.com

Diuen que per realitzar-se i abans de morir, has d'escriu-re un llibre, plantar un arbre i tenir un fill... Jo al ser bastant materialista afegiria masses coses més, per tant deixem-ho així...

Una de les petites coses que vaig "crear" i que hem va fer molta il.lusió va ser la meva web. VAig estar molts dies intentant triar un disseny que m' agradés, que fos molt senzill, quasi minimalista i fàcil de navegar-hi... Al final el vaig trobar.

El procés d'omplir de contingut, partint de cap experiéncia ni coneixament va resultar una mica frustant i alhora interessant, doncs hi ha moltes decisions a fer, des d'escollir l'allotjament, el domini...

Avui i després d'un any de no tocar-la, l'he actualitzada amb un recull de fotografies. Potser no agradarán algunes de les fotografies, potser no están parametritzades segons els cànons de composició imposats o per els gustos de moda actuals... mes ben igual, a mi m'agraden, en porten a la mèmoria bons moments i moltes sensacions que he tingut mentre les feia, bones i dolentes, des del patiment al Midi d' Ossau perquè no acabava d'agafar-li el "tranquillu" a la nova càmera a una magnifica albada de color taronja tot sol a la Costa Brava...

Però sobretot amb el que hem quedo és amb la qualitat humana de la majoria de gent que la fotografia m'ha fet conèixer...

Així doncs a falta d'alguns retocs que afegiré properament, el que la vulgui mirar i criticar (i sobretot fer-m'ho saber) que la disfruti... o no!

La primera vegada...

Sempre dic que en la fotografia de paisatge "artística", fa falta la conjunció dels astres per obtenir una bona fotografia, i no parlem del que en diem un "fotón".

A part de la tècnica de realització, que s' ha d' adaptar a la situació que tens al davant o vas programat en la búsqueda d' una determinada fotografia que has "visualitzat" previament abans. Estic parlant de la presa de desicions en la velocitat d' obturació, en l' ISO escollit, ùs dels filtres, en el diafragma, en l´ùs l'angular o el tele...

Personalment distingeixo dos tipus de sortides fotogràfiques, les preparades i enfocades en la búsqueda d'una fotografia visualitzada previament o en la sortida per mantenir-se en forma, ja sigui en companyia o sol.

Aquesta última, per qüestions de feina la practico bastant doncs és difícil programar-la. Es en aquestes situacions on la programació prévia és molt bàsica, l´ únic que programo és el lloc.

Últimanent he llegit varis blogs on es parla del cansament de visitar els mateixos llocs, de la falta motivacional i per tant es genera la necessitat de tenir en cartera un bon reguitzell de localitzacions per anar variant i de tant en tant afegir-n'hi alguna de nova. 

Així doncs a vegades hem dedico a buscar noves zones de "caça" sense ni tant sol portar la càmera o si més no m' enduc la compacta, doncs a part de la comoditat hem serveix per visualitzar la zona un cop arribo a casa i fer-me un dibuix mental. (No us penseu, que tot just ho he fet un parell de vegades)

Aquest és el cas que ocupa aquesta entrada. Vaig visitar aquest lloc fa unes quantes setmanes i vaig quedar gratament sorprès, tot i que no vaig baixar el penya-segat. Ahir per fi tornava a la zona per feina i vaig convinar-m'ho per arribar d'hora i fer una sessió fotogràfica.

Un cop a baix, et dones compte de com canvien les coses amb una perspectiva diferent, de la dificultat de trobar un bon encuadrament sense un bon coneixament de la zona. (A mi personalement la primera vegada que visito una localització nova hem costa obtenir una bona fotografia o si més no que n' estigui content). Vaig probar varies opcions i la veritat es que no hem satisfeien, tot i que la llum era molt dura encara.

Realment hem vaig donar compte de que en aquest tipus de disciplina, es necesària la sort divina o  una conjunció astral per tenir tots els parametres perfectes dins de l'enquadrament escollit de llum, d'onatge marítim, d'un cel amb volum, de no tenir cap pescador o persones passejant. Es a dir, no només amb l'enquadrament és suficient.

En aquesta fotografia, va passar-me aixó, tenia un enquadrament que hem satisfeia peró tenía un pescador dincs la zona, el cel era pla i no hi havia quasi ones. Estava decidit a marxar quan va començar a bufar una mica de vent i voilà! 

Deu minuts més tard tenía tot de cara. només agraïr el pescador que amablement es va canviar de lloc.

Reflexions de tarda tardorenca

Aquestes últimes setmanes m' han passat bastantes "coses" fotogràficament parlant... Búsqueda intensa dels colors de tardor, persecucions de boires, mullades de pluja, descobriment de nous llocs per a pròximes sortides... Totes viscudes intensament encara que fotogràficament no hagi estat un periple gaire exitós per les meves expectatives o il.lusions. Tot massa ràpid i concentrat.

Aquesta situació també m'ha fet reflexionar molt del que hem fa mou-re per a fer tots aquests esforços, dels perquè del "cuquet" d'aquesta afició.

Recordo els primers inicis amb una Agfamatic 2000 Pocket, regalada per la meva comunió i com vaig voltar amb ella per tot Europa en cotxe acompanyant als meus pares.

Recordo que només volia fotografiar els monuments clàssics sense les hordes de turistes que en aquells anys ja hi havia. Així d'entre varis tinc la Torre Eiffel, el Partenon, el Colisseum, el Prater, les Piràmides, i un llarg etc. Arribava inclús a cridar que s'apartés algun turista que s' entretenia gaire dins del meu enquadrament i així les fotografies quedaven "netes" dins del possible.

Més tard, amb la independència, vaig començar a visitar països i llocs més paisatgístics com ara Islàndia, Finlàndia, Canadà, Illa de la Reunión... intentant sempre inmortalitzar "llocs naturals" sense rastre de petjada humana, però d'una manera documentalista.

Recordo que un dia desprès d'anys d'abandonar la càmera, navegant per internet vaig anar a parar a un foro de fotografia i vaig reviure el "cuquet" ara ja en format digital i amb una derivació més artística gràcies al coneixament de la tècnica fotogràfica per donar-li el punt òptim, ja sigui mitjançant l'ús del polaritzador i/o dels filtres degradats o més tard "retocant" alguns paràmetres al Lightroom.

Recordo passar-me hores buscant i llegint foros per re-apendre.

Recordo moltes persones que he conegut i he compartit hores intempestives per "caçar" una bona llum.

Recordo preguntar con es pujava una fotografia al foro per compartir-la i que me la critiquesin per apendre...

Però l' altre dia llegia una reflexió en algun lloc de la xarxa i no és la primera vegada que l'escolto o llegeixo, en que aquesta afició s' està convertint en obsessió. En la competició de qui té una millor fotografia del lloc, en estar present a cada foro, de tenir que comentar 5 o més vegades la mateixa fotografia perquè les trobes a tots els foros, perquè hem d' estar presents a tot arreu. Jo mateix estic present a Fotonatura, 500px, Canonistas, Caborian, i ara la recent Whytake... a part del blog i la web. No parem ja dels blogs dels col.legues, dels "interessants", dels que vull "xafardejar", dels "mestres", dels de la "competència sana", i a tots vas deixant algun que altre comentari. Es de bojos! doncs a mi el que m' agradava i m'agrada és sortir al camp i fotografiar.

És evident que l' ús dela xarxa ha aportat i aportarà moltes bones coses, com ara que et "coneguin"i poder "conèixer" a d'altres i el seu treball,  però el que esta clar es que ara haig d'apendre un nou input, la gestió del temps.

Visca la tardor!

Feia dos caps de setmana que no feia "descans personal" per qüestions de feina i vaig coordinar-m'ho per poder fer festa el divendres i anar de "cacera" tardorenca.

Eren les 6'30 del matí que enfilava la carretera cap a Santa Fe des de l' eix transversal, plovia amb ganes i llapegava amb força. Passat el coll de Sant Marçal, vaig tenir que reduïr la velocitat bruscament. Semblava que havia ocorregut algun tipus de cataclisme, doncs la carretera quasi no es veia de fulles i de petites branques caigudes per la ventada. Seguia plovent amb força.

Arribat al lloc predeterminat per aparcar i poder arribar a la localització escollida rapidament, veig un ramat d'ovelles que "ocupen" la petita esplanada destinada al cotxe. S'aparten lentament al veure les llums apropar-se. 

Encara es ben fosc, plou molt, el vent bufa a ràfegues, i decideixo apagaur el cotxe, seguir escoltant al Basté, mentres un soroll ensordidor de les gotes com cauen al taulat del cotxe es sent de fons. Hem relaxo doncs veig que no tindrè cap albada espectacular, quasi m' adormo.

Finalment, hem poso les botes d' aigua, el paravent, i agafant el paraigües m' endinso en busca del lloc escollit, el pantà. Volia una mica de boira pero res de res.

Segueix plovent.

Arribo a lloc i com puc monto la camera al tres peus tot intentant mantenir-la seca amb el paraigües, sort que ha deixar de bufar el vent. I començo a disparar. 

Volia copçar la tardor en aquest punt. La veritat es que una mica abans d' arribar-hi l' ambient era genial. Sentir com a únic soroll, la pluja caient al terra i al paraigües. Estava sol, en aquest ambient tant brutal. 

La boira anava i venia, i es tenyia amb els colors de tardor, entre vermells i taronges... Buffff!

Finalment, després d' una bona estona vaig decidir parar i anar a d'altres localitzaciones. Els torrents i les rieres baixaven be plenes, quin plaer per els meus ulls, doncs dies abans estaven ben seques.

Dissabte, vaig decidir tornar-hi, però la veritat semblava la cua de la peixateria del mercat, fins i tot un col.lega que vaig trovar al parquing hem va oferïr un tiquet del "su turno", doncs hi ha gent que té la mania de ficar-se dins l' enquadrament sense demanar si es molesta... Ja ni a la muntanya queda educació!

Però jo ja tenía el que volia de divendres i vaig dedicar-me a les relacions públiques i a fer un bon esmorçar al bar.

Cataclisme tardorenc

Aquest cap de setmana i desprès de varis dies o setmanes (ja he perdut el compte) d'anticicló, de calor innusual, de cel ras, de cap núvol... el sr. del temps ens anunciava molt de fred, vent, pluja... vaja suposo que

amb les ganes que tots tenim de que arribi la tardor, vaig "entendre" que vindria un cataclisme.

El primer que vaig fer es omplir el rebost per si quedavem "sitiats", vàrem anar a recollir algunes pinyes per els voltants de casa que van molt bé per encendre la llar de foc, (s'esta molt bé amb la seva escalfor, menjant alguna torrada amb escalivada recient feta amb la seva brasa... Tant que fins i tot sacrificaria un bon cel rogent! hehehehe)

De segon, vaig anar a una nova localització, doncs sempre va bé canviar una mica de zona. Vaig arribar amb una mica d' antel.lació per allò de probar nous enquadraments i /o perspectives, i vaig anar fent estona per la bona llum. La cosa s' animava però no gaire respecte a les expectatives del sr. del temps. Només feia vent de tramuntana, res de fred (només el lògic per la ventolera) ni pluja. Al menys hi havia una mica d'onatge...

Vaig trobar un enquadrament que satisfeia les meves il.lusions, al menys les que les onades hem deixaven doncs a vegades l'aigua de mar hem mullava els pantalons de la cama dreta, el peu el tenía just a sobre una pedra punxeguda i feia que la cama i els dits del peus s' enrapessin, l'equilibri era una mica dificultós doncs a més a més amb una mà feia servir el filtre invers en les llargues exposicions.

Al final estic content... de la tarda del divendres.

La fotografia de viatge

Qui més qui menys, tots ens "inventem" unes vacances a prop d'algun lloc fotogènic i que poguem fer una escapadeta per poder-hi fer una sessió, o dues, o tres... hehehehehe, si anem en familia.

Sempre que veig un anunci d'algún curs de fotografia de viatge, penso, una altre manera qualsevol d'entretenir al personal... no sé que els poden explicar que la lógica no ens ho pugui ensenyar, si, potser si que apendrem algun truc, peró passar-te un cap de setmana parlant d'aixó per mi es massa. Bé, sempre he sigut així d'escèptic, quan estudiava a la universitat sempre pensava que perdíem el temps en classes per omplir el temari... Jo el que volia eren coneixaments pràctics per el dia que hem deixessin sol davant la societat i res d'aixó, només teoria i a més antiquada!

Puc estar equivocat però el principal quan s'organitza un viatge, sigui fotogràfic o de vacances, (a no ser que triis un en el que t'ho fan tot, lloc on no m'hi trovareu mai!) és precisament l' organització, amb més o mens detall. Personalment m' agrada saber una mica pero també vull trovar-me alguna cosa no prevista.

Per organització vull dir: decidir on es va, quins llocs semblen interessants, hospedatge, distàncies... Avui en dia, gràcies a internet aquest aspecte és bastant fàcil. Evidentment com més especific sigui el viatge a una zona en concret més dificil o tindràs, però conec gent que quan acava un viatge ja comença a planificar l' altre...

Normalment, nosaltres estem "tres mesos" decidin on volem anar. Mai acavem de triar doncs hi ha molts llocs on ens agradaría anar i visitar. Els darrers anys preferim fer 3 ó 4 sortides curtes que fer-lo tot de cop, potser desconectem més, no sé.

Clar, amb aquesta perspectiva, hi ha moltes zones a prop que són interessants, i amb un "cop" de cotxe hi pots arribar, com ara el País Basc, Normandia, Alps Francesos, Dolomites, Toscana, Provença, Cabo de Gata, Astúries, Cantabria, Aigüestortes, Ordesa,... tenim infinitat de destinacions per escollir i de diferents tipologies, i moltes ja hi hem estat pero no ens importaria repetir.

Cal afegir però que nosaltres al viure a Girona, tenim a prop l' aeroport i que amb un "cop" d'avió ens facilita més destinacions intermitges i a un cost assequible del primer desplaçament de viatge, com ara Noruega, Escòcia, Dinamarca, Cracòvia,... Bé, ara amb la reducciò a veure que passarà!

Així doncs un cop tens el destí i tens triat un recorregut minim, doncs busques la lògistica... com ara si has de llogar cotxe, hospedatge... i en el nostre cas, fem un pas més.

Aquest pas és la búsqueda de fotografs de la zona, o de gent que hi ha estat i els hi demanem informació, inclús "negociem" alguna sortida plegats, i a ser possible que ens portin als llocs clau sense perdre temps per buscar-los. La veritat es que tothom ens ajuda, al menys sempre que ho he demanat l' he trovada.

Podem afegir-hi que fem coïncidir les dates amb algun tipus de marea o de lluna, busquem fotografies per trovar ja els enquadraments clàssics... I puc dir que molts ho fan inconcientment, amagats en la foscor de la nit o de l' oficina i de la familia... Així un cop allà ens ho trobem per casualitat. Hehehehehe. (I no parlo del TPE i els angles de sortida o fugida del sol i la lluna...)

Desprès d' estar un mes o menys preparant tot aquest enrenou, arriba la data de partida, vigilant de no descuidar-nos res, especialment del nostre equip fotogràfic. (De fet, és l'ùnic del que estem pendents!) Si el maleter del cotxe no hi cap tot , deixarem roba o el que faci falta, pero la motxil.la fotogràfica és sagrada.

Just abans de tancar la porta de cas per marxar, encara estem mirant el temps que tindrem per "clavar" millor les opcions de sortida, però és l' únic que no podem programar, el temps! i segurament tindràs anticicló!... Jo personalment ja hem quedaría a casa! Hehehehehe.

Desprès, anant cap allà penses, bé es igual algun nùvol segur que hi haurà, o ja trovarè algun detall on concentrar-me.

Quan arribes a la destinació, tot és increïble (i ho inmortalitzaries tot), però la ruta es la que és i no es pot parar a qualsevol lloc... i vas veient possibles "fotons" com passen per la finestra del cotxe. Quan finalment pots fer una sessió, la llum no és la que més t'agrada!

I comença la cursa per portar a casa un "fotón"... i deixes de disfrutar de les vacances tot obsessionant-te amb les fotografies.

I encara diria més... quan arribes a casa i les poses a l' ordinador, veus que realment no pots aprofitar gran cosa i tornes a pensar quan podràs tornar-hi per fer aquella fotografia que has visualitzat, per motivar-te de la decepció que tens al cos i explicant als amics que s'autoinviten a sopar amb l'excusa de que els fassis un passi de les fotografies que la llum no valia res, que tens mala sort! Hehehehehe.

Urros de Costa Quebrada, Cantabria

Ull, i no parlem de si fas unes vacances de trekking, que amb el cotxe no has de carregar gaire el trespeus...

Capvespre a Barrika, País Basc

Per tant segueixo pensant que la millor fotografia per nosaltres, els aficionats, la tindrem a 15 minuts de casa, perque cada dia passem per allà, coneixem les llums i podem anar-hi tantes vegades com vulguem fins que tinguem la "foto".

PD: Aquest escric no es autobiogràfic, pero tinc un amic que li ha passat...

Fotografia Micológica

La fotografia macro mai m' ha acavat d'enganxar del tot, especialment en el tema dels bitxos, potser perque hem recorden quan era petit i tenia febre que sommiava que hem perseguia un monstre i just quan m' estava a punt d' atrapar hem despertava tot suat... quin mal record!

La tardor passada vaig decidir fer un esforç i practicar una mica aquesta disciplina tant pacient i alhora tant entretinguda, vaig escollir els tema dels boltes potser per la facilitat de la seva búsqueda i per el fet de que esta quiets i no es mouen com les flors si fa vent o com els bitxos... encara que més endavant m'he anat assabentant de la tècnica per "caçar-los". millor.

Va ser una temporada de pràctica, de búsqueda de tècniques, de trucs... vaig tenir algun resultat però no tal i com jo esperava, doncs encara que ho sembli té la seva dificultat i realment necessita molt de treball previ abans de "disparar", doncs has de cuidar molt tots els detalls doncs aquests es magnifiquen.

La qüestió és que aquest any tornaré a intentar-ho doncs hem va agradar el fet de no tenir que llevar-me tant d'hora i recórrer distàncies considerables amb elc otxe per a les localitzacions doncs darrera casa ja podia trovar algun exemplar prou aprofitable, a més m' ho podia convinar tot passejant els gossos, encara que no es bona idea si t'entretens massa doncs llavors venen a buscar-te i t'espatllen la "paradeta".

Costa Quebrada I

Aquest any haviem planejat unes vacances a Escòcia, una setmaneta i pico per l' Illa d'Skye i les Highlands, ja tenía els plans fets, recorreguts, hores de sortida de sol, capvespres, marees, localitzacions consensuades amb varis fotografs escocessos (molt amables i això que no vaig prometre cap cervesa ni altres brevatges "espirituals")... vaja que tenía la mel a la boca i fins i tot regalimava.

Però al final, cal tenir mès cap que cor i vàrem haver de canviar de plans. Així, ens que ens decidirem per la Costa Quebrada, doncs molts fotografs m' havien parlat molt bé de la zona i de fàcil accéss per caminar-hi.

A més sembla que ha sigut la moda de l`estiu, doncs en Jordi, l' Enrique, l' Antonio, hi han fet una visita i encara falta en Pere, que amb la sort que té ell segur que agafa bones llums.

Vaig contactar amb varis fotografs de la zona per demanar informació i es d'agraïr que un fotograf de la qualitat de Javier Alonso, vinguès expressament des de Bilbao per fer una sortideta, especialment quant les previsions meteorològiques pintaven adveses per la nostra aficció, es a dir, cel pla.

La veritat es que la zona val molt la pena, primer perque pots estar fotografiant la zona amb infinitat d'enquadraments i desprès perque pots anar-hi de matinada o de capvespre i sempre esta ple de fotografs.

Acostumat a la costa Brava que són caletes petites i amb enquadraments més selectius i no pots canviar de lloc sense perdre els instants de llum, en canvi aquest lloc és una cornisa i vas canviant de posició a mida que el sol s'alça o baixa. Pots començar fotografiant la platja de l' Arnía, passar per els Urros i acavar a la platja de Portío en menys de 500 metres, vaja una delicia!



Urros a l'albada i amb detall de la cornisa



I no parlem si decideixes baixar a les platges llavors els enquadraments siguin tancats o oberts es multipliquen i a més s' ha d'afegir la marea alta o baixa... quina sort els del nord!



Urros a l' albada



La localització més coneguda potser són los Urros, una porta al mar, sembla mentida el que la natura pot fer, unes roques, amb aquesta forma, encara que a les fotografies no s'aprecii molt bé són d' un tamany enorme per no dir gegantesc i el fet que estiguin a prop de la costa fa que siguin fotografiables amb l' angular.



Urros a mitja tarda



El temps durant tots els dies no ens va acompanyar gens fotogràficament parlant, cap nùvol aprofitable per tant els enquadraments són quasi bé sense cel. Fins i tot el paio de la posada on ens vàrem instal.lar ens va dir que eren els millors dies de tot l' estiu... vaja una mala sort!



Urros al capvespre



Però vàrem estar tant bé a la posada real "La Victoria" que de ben segur hi tornarem potser i tot abans de finals d anys a buscar bones llums.

Continuarà...

S'acosta...

S'acosta la millor època per a la nostra aficció-passió-obsessió, la tardor. Ja començo a llegir algun mail, alguna entrada de blog, algun comentari al facebook i alguna que altre xerradeta que he tingut on es detecta una mica d'impaciència, de preparatius, de kdd, "d'esmolar" els filtres... s' ens genera feina!

Jo ahir vaig fer una repassada a antigues fotografies per analitzar que havia fet, possibles llocs per tornar, o flagelar-me per els errors comesos. Pero vaig trobar alguna sorpresa que amb el pas del temps mires amb uns altres ulls. Sempre hem passa! O potser les ganes fan que les miris amb més "carinyu".

Mateixos "territoris", noves sorpreses

El dia abans de fer les mini-vacances, l'Antonio hem va trucar per fer una sortida per els meus "territoris" con diu ell. Vaig proposar la zona de Cap Roig doncs és un lloc ple de possibilitats encara que com solem dir, "ja esta tot fet", només alguna llum extraordinària pot aportar alguna cosa "diferent".

Feia unes setmanes que havia anat amb en David Cidre i no haviem tingut gaire sort, i en aquesta la "cosa" no pintava gaire més bé, però amb l'optimisme que sempre porta a la bossa l' Antonio... tot podia passar.

Sempre dic, que m' agrada molt quant quedo amb algú observar de reüll com treballa, si mes no alhora de buscar enquadraments, aquest cop no era diferent, encara que amb un personatge com ell era d' esperar que grimparia o si mes no adoptaria alguna posició diguem-ne incomode... No hem va decepcionar gens ni mica!

L' ambient era tapadot, pero si mes no hi havia "alguna cosa" al cel... Però a mesura que s' aclaria varem intuïr que podiem treu-re alguna bona fotografia. La llum era molt equilibrada i per tant podiem "jugar" molt més que sino tinguessim alguna llum extrema.

El fet més sorprenent es que a mesura que passava el temps, l' aigua anava retrocedint i deixava a la vista una llosa de pedra que ens permetia jugar amb el recorregut de l' aigua i alhora aportava riquesa cromática amb les algues de color marró i verd.

Aquesta llosa, mai l'havia vista tant descoberta, doncs fins i tot a la primavera estava del tot "tapada" per la sorra i ara esta magnifica. A més la petita marea que vàrem tenir ens va permetre pujar al damunt i poder fer algun enquadrament millor, no penseu ara que es molt alta doncs aixó de la fotografia enganya...

El cel tapat ens permetia anar fent fotografies fins i tot desprès fer fer una bona estona que el sol sortís doncs aquest estava ocult darrera els núvols.

Al final la sessió va ser tot un èxit, he recollit una bona collita.

Preludi o falsa alarma?

Ahir a l' Alt Empordà va ploure, va fer vent i el cel estava ennuvolat, al capvespre, hi havia una barreja de núvols negras de tormenta amb d'altres rogencs il.luminats per els ultims raigos de sol... quina meravella (Encara que els mirès des de la finestra doncs la retransmissió del Barça hem feia quedar a casa...)

Vaig pensar que era el preludi del final de l' estiu i el començament de la tardor, es a dir, que es gira feia per a nosaltres, els que ens agrada la fotografia de paisatge... quina época que ens espera!

Temps dels primers freds, de les primeres boires matineres, de pluja, de cels espectaculars i finalment de canvis de color als boscos.

Ja teniu localitzacions preparades o tornareu a les mateixes de sempre?

Crispació fotogràfica

Ultimament llegeixo, observo i fns i tot visc algunes situacions que anys enrerra no passaven.

A ran del dit a l'ull de qui ja sabem, el busca-bregues d'en Mourinho, m´ha vingut al cap l'historieta de l'Asterix: La zitzània (La cizaña), fent-me pensar que a tot arreu sempre hi ha un personatge d'aquesta mena.

Avui en dia, la nostra societat viu una espiral de tensió, bàsicament per el ritme que ens marquem, de masses objectius impossibles d'assolir, de presses per arribar a casa o a la segona residéncia (només cal veure la autopistes el divendres per la tarda, fa por de les presses que porten alguns), tot aquest "caos" ens porta la mala educació i a la falta de respecte per als altres, on el "primer jo" s'imposa sobre la resta. i només falta que li cridis l'atenció per esclatar una baralla doncs l'acumulació adrenalitíca és important...

Així veiem, articles con el de La Vanguardia Magazine, on un restaurant per donar un bon servei ha prohibit portar els nens, doncs molestaven als altres clients per la falta d'atenció dels pares. O com l'altre dia a Andorra, un Cayenne aparcat en dos espais d'aparcament en màxim horari d'afluéncia, o gent que va a la platja i es pensa que es casa seva amb la radio a tot volum, o davant de casa que tinc una entradeta i a vegades quan arribo tinc un altre cotxe aparcat per mandra de caminar 100 metres i a sobre haig de donar-li les gràcies sino s' ofen...

Ahir desprès de molts dies sense treu-re la "pols" a la càmera i veien un cel prometedor vaig anar a fer una ullada a L'Escala. A l' arribar al lloc escollit, vaig quedar estorat de la visió, potser hi havia una vintena de barques varades allí, just on volia fer l'enquadrament... vaig pensar que a mida que s'anés fent fosc ja marxarien... peró mentre hem col.locava en posició van passar per davant un parell de submarinistes fent esnorquel, res a dir.

Vaig començar a fer probes amb nous filtres, i quan la llum es posava "interessant" vaig veure que tornaven els submarinistes, amb tanta mala pata, que van parar just dintre l'enquadrament, vaig esperar un temps pudencial, peró no marxaven, fins que els vaig cridar si es podien apartar una mica... hem van contestar de males maneres i clar jo els vaig dir que anessin on "encara que es remeni no fa pudor".

Quan van marxar la llum no era gaire bona pero vaig seguir fent alguna foto, i de cop escolto una veu que venia cap a mi per els pedres cridant-me, venia tant encés que va relliscar per entre els codols... S'acosta i em comença a amenaçar, a dir-me que ell estava cansat i que per aixó havia parat, li vaig etzivar que fent snorquel no es pot cansar doncs tens el tub per respirar... Bé, el paio estava molt crispat peró no va arribar a acostar-se a menys de dos metres de mi doncs potser al veure'm d'aprop i ell media no més de metre seixanta... hehehehe

Desprès va marxar i jo vaig guardar els "trastos", i innevitablament vaig  haver de passar per el costat seu. I el paio encara hem maleïa, mentre el seu company hem deia que també feia fotografia i que es pensava que els estava fotografiant... ni que fossin unes sirenes!

Probant filtre neutre 4 passos, polaritzador, degradat -3

Tot conduïmt cap a casa, pensava en que maca és la Costa Brava a l'hivern...

I vaig tenir temps per reflexionar en la deriva de la nostra societat, en que només falta un busca-bregues perque tot esclati... Com en Mou que li posa el dit a l'ull i a sobre encara hem de posar seny perque no vagi a més... però i qui li para els peus perque no hi torni si surt i sense càstig. Així estem primant els busca-bregues evers dels civilitzats?

On anirem a parar...

Tots tenim "cagades" fotogràfiques... o no?

Ahir va tornar a ser un dia de neteja al Lightroom, i vaig trobar fotografies que considero interessants, que m'agraden, que hem fan recordar, que hem fan empreyar, que no m' agraden, que observo evolució, ...

Hem fan recordar les "cagades" que he fet per no estar concentrat amb el que feia, per anar amb preses, per no tenir la suficient experiència, per no probar arriscant enquadraments, en pujar isos, en l' ús dels filtres, en la falta de més angular... Però el pitjor és que m' han fet enfadar per desaprofitar algun moment de llum màgic que es presenta una vegada i no l'aprofites prou i et queda un regust amarg... Evidentment, aquesta lluita entre tots aquests aspectes és una de les millors motivacions que tnc per llevar-me d'hora i sortir a "lluitar" contra la natura i sortir-ne guanyador.

També ahir a la matinada vaig quedar amb en Daniel Arenas, el qual fa temps que el conec iq ue encara que vivim molt a prop encara mai haviem fet una sortida junts. El vaig portar a una caleta poc coneguda i aprop de casa nostra, de la qual en dies de tramuntana he tingut grates sessions. Aquesta no ha sigut gaire prolifica en fotografia peró si en xerrameca... hehehehehe

Li deixo aqui una fotografia feta el desembre del 2009, sessió de la qual estic amb un gust agredolç, però el moment de llum que vaig poder viure allà va ser únic.

PD: Aprofito per donar-li les gràcies per comptar amb mi en la seva última entrada on exposa alguns dels fotografs que segueix i en els quals estic inclòs.

Illes Medes tot fent "dissabte"

Aquesta zona, potser perque l'Estartit queda una mica massa lluny d'anar-hi doncs has de travessar Torroella de Montgri, no l' he "treballat" gaire, encara que hi he estat unes 3 ó 4 vegades.

La primera vaig anar a la gola del Ter i us asseguro que no hi torno mai més! Vaig quedar "encallat" amb el cotxe doncs al ser fora de temporada la zona no estava arreglada... sense paraules la que es va liar allà!

Desprès, un altre dia, amb una mica més de seny, vaig buscar un lloc, on les illes quedessin més aprop de la costa... ja el vaig trovar pero només hi havia un tros de passarel.la de fusta com a primer pla, arrivat del temporal d'un parell de dies abans. Així que com que els enquadraments no hem van satisfer del tot, doncs no vaig tornar-hi més.

Avui peró fent "dissabte" al Lightroom, m'he mirat aquella sessió amb un amica més de "carinyu" i la veritat es que he agafat algunes idees per nous enquadraments i execució tècnica i tornar-hi aviat, doncs a finals de setembre el sol surt per aquella zona.

Vintage

Avui entrem a l'Agost, i per tant en la nostra "societat" encara que no facis vacances el ritme de treball s'adormeix una mica... així que després del cap de setmana, començar amb força el primer dilluns d'agost, desprès d'haver agafat la BTT durant el cap de setmana per primera vegada des de fa molt temps - les teranyines l'havien envoltat-, quan encara les cames "hem fan figa" de l'esforç, he remenat per la xarxa i m' he parat en una web-hosting d'imatges que feia servir fa alguns anys. Tot just quan començava a interessar-me per la fotografia, hem van recomanar aquest lloc, i amb el temps he anat fent-ne servir d' altres i actualement quasi no els faig servir amb els nous interfaces, però per no fer còpies de seguretat un bon dia vaig perdre tot vestigi dels meus inicis en aquesta disciplina... Així que he trovat còpies penjades per la red que jo no tinc l'original.

Evidentment per el tamany de les fotografies la qualitat no és la millor però al menys tinc algun record agradable. Aixi he "rescatat" de l' oblid alguna fotografia que m' ha cridat l'atenció. Aquesta en concret és de la platja de Sant Pere Pescador mirant cap L'Escala.

Espero que us agradi.

Porta al cel...

Fa uns quants dies que hem vaig canviar la camera, passant-me a una "full frame", estrenant-la amb una excursió al Midi d'Ossau... No us ho recomano!

Digueu-me capsigrany, pero al menys a mi, m' esta costant adaptar-me i així van sortint les fotografies, no acavo d' enganxar el funcionament de la profunditat de camp i l' enfocament.

Aquests ultims dies, aprofitant que les albades han sigut espectaculars, he sortit a treu-re'n l'entrellat de la qüestió. La veritat es que havia d' ahaver "practicat" una mica a casa, doncs he perdut molt bones llums... pero de tot s'apren.

Dia 1

Aquest lloc que us "ensenyo", es complicat trovar-hi una composició, doncs els primers plans són molt pocs i si baixes a "ran" de mar, les roques que es veuen per sota de l' arc s'enganxen massa a ell i no hem convenç. A mes a més si "obres" massa, comencen a sortir sombrilles de platja  i algun "xiringuitu", per tant s' haurà d'esperar a la primavera vinent que la platja no esta preparada per "atendre" els guiris i el sol surt per davant com ara.



Dia 2



Així he fet varies composicions per "detectar" quina és la quqe més m'a grada, evidentment, el cel que hi hagi fa variar molt el gust. Vosaltres direu.



Dia 3



Diumenge tarda...

Aquest diumenge a la tarda, haviem quedat en Gorka, en Sergi, l' Antonio i l' Enrique, previament via mail s'havia discutit l'emplaçament per fer una sessió... que si Costa Brava, que si Montserrat...però com que segons en Molina de TV3, hi hauria pluja, al final triem el Montseny.

Quan vaig arribar a Sant Celoni, primer punt de trovada, el cim del Montseny estava tapat i per tant segurament trovariem alguna boira que tant de joc ens dona i que tant dificil es de fotografiar-la.

Mentre pujavem, la boira sempre la teniem al davant pero mai l' atrapavem, i una vegada arribats a Santa Fe, la boira anava i venia... Era dificil trovar una localització amb boira estancada.

Aixi doncs, varem buscar l'enquadrament d'algun saltant i desprès d' una estona, com la llum no acavava d'acompanyar la vàrem fer petar i cap a casa a veure el capítol final de "la Riera".