dimarts, 8 de desembre del 2015

Exposició al Foto Montseny

Aquest cop l'entrada arriva una mica tard pero per qüestions de feina m'ha sigut impossible sentar-me a escriu-re ni tant sols unes ratlles...

Avui finalment he pogut sentar-me tranquil.lament i una de les tasques pendents era fer aquesta entrada, si mes no com a agraïment al FotoMontseny, no personalizant amb ningú doncs vull resaltar el bon ambient i amabilitat que sempre els ha caracterizat a tots per igual.

El passat 7 de Novembre vaig tenir el plaer d'inaugurar una exposició a la que vaig posar el títol de MIRANT MÉS ENLLÀ, doncs tot i que sempre he fet fotografía de paisatge ultimament m' estic declinant cap a les formes i textures i era l'oportunitat de fer-ne tria.

Ha estat emocionant i alhora alliçonador fer una tria, doncs realment et dones compte del trajecte que encara falta per poder fer una bona selecció de fotografies, de tornar enrere i mirar l'arxiu i recuperar fotografíes que ja no recordaves... Ha estat un bon exercici.

Des d'aqui un cop mes agraîr als de FotoMontseny l'oportunitat de donar a coneixer les meves fotografies i als que vareu venir a la inauguració i poder xerrar una estona de fotografía o als que l'heu visitat posteriorment, espero que us hagi agradat.



dissabte, 31 d’octubre del 2015

Tardor a Escocia

L'any passat quan vàrem estar per les terres altes d' Escocia van trovar llocs que creiem que tenien un bon potencial fotogràfic pero va ser al final i ja no teneim temps per a dedicar-hi ni tant sols una petita sessió.

Ens va quedar pendent...

Aquest any vàrem decidir tornar-hi pero adelantant un mes les dates per poder captar els colors de la tardor per Escocia. Aixi doncs van planificar nomes la reserva de les dues primeres nits i les altres aniriem una mica a l'aventura segons anessim veien localizacions. 
Aquest cop eren unes vacantes mes intuitives que planificades doncs estavem un mig d'una zona de boscos inmensa, amb els colors al punt, amb uns arbres que m'aturaven la respiració amb la seva magnifica planta, les seves textures, els seus colors... Un plaer visual!

Crec que aquest cop a diferencia de l'any passat que vàrem estar mes "incomunicats" a les illes, hem viscut més la vida social dels escoceses, on hem trovat petites carreteres en mig de boscos que amagaven poblets encantadors, tranquils, com si el temps s'hagués aturat fa un segle, només despertavem del somni per els cotxes moderns.

On hem vist com la gent fins i tot ploven anava a caminar per petits senders s'endinsaven al bosc, on feien el te de les cinc...  Era el que sempre havia pensat de com era l'autentica Escocia!


dilluns, 28 de setembre del 2015

De la postal a la creativitat...

Feia molt de temps que nomes mirava fotos per el facebook de gent que segueixo i estava desconnectat de webs o d'autors que no solen pujar fotografies a la xarxa, si mes no asiduament, doncs no son dels que busquin un grapat de "likes" o no pengen "les bones" doncs les guarden per a participar en concursos...

Aquest darrer cap de setmana, m'he dedicat a veure, repassar pero sobretot a gaudir de fotografia de naturalesa en estat pur. I que en va de bé fer-ho doncs crec que hem permetrà evolucionar i fer millors fotografies.

En converses informals amb fotografs amics, sempre encara que no es vulgui es parla d'algun company o d'algun fotograf famós i de les seves fotografies, moltes vegades surten comentaris del tipus: Ha quedat encasellat, no ha evolucionat, fa postals, totes son iguals...

I en certa manera es cert, hi ha fotografs de paisatge que quan arriven a una localització fan l'enquadrament clàssic o simplement fan una fotografia técnicament perfecte o el que col.loquialment és diu una postal... Tot és vàlid evidentment.

Pero el que vaig observant ja fa temps i aquest cap de setmana m'ho he reafirmat es que la fotografia sobretot en l'àmbit del paisatge ha evolucionat molt i cada cop es presenten a concursos (crec que els concursos són els que marquen les tendències) fotografies més arriscades, més creatives (diguem-ne visio artística personal) més extractives i no els amplis paisatges perfectes de quan vaig començar a aficionar-me, on quasi bé el paisatge i el macro s'arriben a confondre.

Potser és que com diu un bon amic i amb una extensa llista de premis, cal buscar que sorprengui, i per tant les fotografies aerees, les extraccions de Rio Tinto... estan sobresortin a horas d'ara. Lluny queden les fotografies d'aurores boreals, les d'Islàndia, les del cels veremos, les de via láctea... Que será el següent?

L'únic que cal tenir en compte, es fer rutllar la màteria grisa del nostre cervell i tenir una mentalitat oberta... I sobretot no presionar-se en buscar la fotografia guanyadora.


diumenge, 20 de setembre del 2015

Chamonix

Havia estat per la zona fa molts anys, quan era petit visitant la Mer de Glaç i hem feia il.lusió tornar-hi per veure després de quasi 35 anys com havia canviat i quins records en venien a la ment.

La veritat es que recordava molta més neu a la Mer, tot i que aquest cop no vaig baixar fins la cova de gel  pero ho veia des de l'altre cantó de la vall i en quant al poble, dir que es encantador, molt ambient al vespre per sopar, ple de restaurant tipics i cafeteries. Recomanable per fer-hi una visita.

Pero la nostra aventura era d'alta muntanya, concretament al refugi du Lac Blanc, on teniem el Mont Blanc i les demes montanyes just al davant.

Només arribar ja vam tenir el segon esglai, el primer va ser a mig camí que ens pensavem que teniem la roda punxada, al final després d'inflar-la no va ser res, doncs era l'ultim dia que funcionaven els remuntadors, aixi doncs ens tocaria baixar a peu els mil i pico metres de desnivell i des d'allà es veien moooolt drets.

Després de pujar i de caminar fins al refugi amb tot el pes de la motxil.la i d'una calor inesperada, veiem un espectacle que quasi ens fa girar cua. Sense exegerar hi havia unes cent persones per els voltants, la cuina del refugi anava a tope amb les "omelettes" i el seu famós pastis d'aranyons.

Vàrem decidir tenir paciència i sobre les quatre de la tarda com per art de màgia va desapareixer tothom i la pau va invaïr el lloc. Uffff ! que bé s'hi estava. Ara només faltava tenir sort amb les llums. Pero no teniem pressió doncs hi estariem dos o tres nits depenen del grau de satisfacció.

Ens esperaven dies de fotografia, de caminades exploratories per la zona i pastís d'aranyons


divendres, 18 de setembre del 2015

Alps: Any II, logística

Aquest any tornava a visitar els Alps, tal com havia fet l'any passat amb en Pere Soler, on les localitzacions eren de fàcil accès i per tant la logistica no era un problema. Aquest era el principal escull d'enguany, hi havia una localització en un refugi d'alta muntanya i l'equipatge que ens haviem d'endur, doncs ens condicionava moltissim l'estada de 2/3 dies que voliem fer.

En Pere ha fet una entrada al respecte de la seva opció. La meva va ser més conservadora, doncs primer volia provar in situ les necessitats i opcions que es generen.

Així tenia que encavir el següent material fotogràfic:

Camera Fotografica Mk III
24-70 f4
70-200 f4
16-35 f2,8
Bossa de filtres
Cable disparador
Tres Peus
Bateria auxiliar
Targetes SanDisk
Bossa protectora de Pluja
Porta filtres

A mes a més de la roba:

Anorak pluma plegable
Samarreta tècnica
Samarreta tèrmica
Polar prim
Paravent
Jaqueta transpirable
Pantalons tèrmics (al final no utilitzats)
Una muda roba interior de recanvi
Gorro
Guants seda
Guants Gruixuts
Buff
Necesser (pasta dents, dentrific, desodorant i sobre sabó)
Tovallola mitjana

La qüestió era triar entre morxil.la tècnica de muntanya o motxil.la fotogràfica? Vaig decidir-me per la motxil.la fotogràfica a falta d'una opció més adaptable, sobretot quan estem paralnt d'una sortida de dos o tres dies.
Vaig col´locar tot el que vaig poder encavir en els forats de l' interior de la motxil.la i l'altre ben plegat al compartiment auxiliar. i a l'exterior portava el tres peus i el pluma.

El pes era acceptable doncs la Vertex es molt comode i un cop al refugi al existir guixetes podia deixar sense problemes la roba i/o material fotogràfic sense patir.

La meva valoració final es que falta una motxil.la especifica per a sortides d'alta muntanya/trekkings per a fotogràfs i accesible económicament, doncs la Rover s'enfila fins als quasi tres-cents euros i segons hem diuen esgotada. 
Amb l'opció escollida m´he sentit comode i no he trovat a faltar res, tot i que l'espai es justissim i s'ha de valorar i escollir molt bé tot el que s'ha de portat pero alhora de fer fotografia es molt agraïda.
De cara a una altre vegada, sobretot depenen del tipus de refugi i els serveis que s'hi donen hauré de valorar l'altre opció.







dijous, 9 de juliol del 2015

Vacances d'estiu

Amb aquesta calor, el que mes hem bé de gust es anar a banyar-me a la platja, pero a ultima hora de la tarda quan el sol ja no escalfa...

Pero algú ha de mantenir viu aquest pais i per qüestions de feina ara estic en "temporada alta" o sigui que no tinc vacances i fins i tot pocs caps de setmana lliures...

Així que us desitjo bones vacances els que en feu, segur que alguns fareu viatges al.lucinants, a simplement estareu de relax a casa, la qúestió es desconectar de la rutina diaria.

Ara, recordeu que quan tots estigueu treballant a la tardor, jo us faré dentetes...



dimecres, 1 de juliol del 2015

Disfrutant de la calor amb els records...

Fa calor, oi?
Jo distrec la ment amb l'escapada que varem fer a Escocia, visitant alguna de les Illetes el passat novembre..
Jornades de mes de vuit hores fotografiant sense parar, bon menjar (sobretot els esmorzars), paisatges inmensos, tranquils, silenciosos, on nomes el vent i alguna "shower" de tant en tant ens trencava el ritme compositiu...
L'unic que hem fa faltar per disfrutar al màxim... Unes botes d'aigua!
Un lloc per tornar-hi, relaxadament...




dissabte, 27 de juny del 2015

Reflexions en veu alta

Últimament tothom parla de les "coleccions de cromos" que es fan a partir de veure imatges a la xarxa, copiant escrupulosament els enquadraments fets per altres o simplement anar a la localització i fer-hi una sessió i quasi sempre identificaràs un enquadrament o una idea i segur que la copiaràs, sigui conscient o insconscientment doncs la massificació de fotografies que veiem ens influencíen irremediablement.
Evidentment com més fàcil sigui arribar a la localització més "trillada" estarà.

Està clar que d'aquesta manera es descobreixen nous llocs inexplorats fotogràficament pero tot té els seus punts negatius. Jo també colecciono algun cromo pero en la meva evolució fotogràfica procuro fer els meus i si vaig a un lloc mitic, segur que el farè pero serà per a mi no per mostrar-lo. Així doncs llocs com Otzarreta, Gueirua, Barrika, Els Frares... están saturats i crec que cremats.

Particularment hem passa amb la Costa Brava en general, com que hem quedava prop de casa, hi vaig anar moltes vegades, crec que he visitat cada cala i caleta de la zona, a algunes he repetit moltes vegades a d'altres només unes poques, de totes tinc alguna fotografia que m'agrada pero crec que n'he tret tot el "suc" possible, evidentment que hi tornaré a buscar llums pero crec que ja s'han fet tots els enquadraments possibles i sumant-hi les fotografies que n' he vist de companys de hobby, doncs m' ha saturat, i tinc la necessitat d'aire fresc... 

De fet potser fa dos anys que no hi vaig a fer fotos, ni tant sols a passejar-hi tot i que a l'hivern m' encantava anar a la platja de Sant Pere Pescador a observar la sortida de sol o simplement a veure les dunes que es fan després d'un temporal de tramuntana o llevantada.

Així doncs a falta de poder viatjar i veure llocs paisatgistícs nous, m'atrau el món de les textures on a pesar de no ser gens fàcil es pot explotar, desenvolupar i fins i tot apendre la creativitat.

L'avantatge es que pots sortir a passejar per els entorns on vius amb la camera i potser veus alguna "situació" que et crida l'atenció i plasmar-la, tot és qüestió d'imaginació.

Es evident que es dificil de que tingui molts de "likes" pero crec que es la fotografia que més arriva a satisfer a l'autor doncs es podrà imitar pero mai copiar.





divendres, 19 de juny del 2015

Colors de Rio Tinto

Aquest cap de setmana passat vaig estar a Rio Tinto, un lloc que feia temps que hem cridava l'atenció, eren les meves vacances d'estiu doncs per qüestions de feina no puc fer vacances aquesta epoca.... I volia "cansar-me" de fotografia doncs fins l'octubre penjaré els Hábits fotogràfics.

La veritat es que m'havien parlat molt del lloc pero fins que no ets allà no et fas una idea general del que significa fotogràficament parlant. En una paraula, bestial! Un paradís per les textures, per els reflexes, per els colors i per al paisatge, pero on cal passejar, descobrir, observar i exprimir molt la imaginació i despres ajupir-te.

Per altre banda cal coneixer els llocs i racons doncs no a tot arreu hi ha els fangs de colors, ni textures... Hem explorat zones on caldrà tornar-hi per el seu potencial i per riar les millors hores per anar-hi, en definitiva es un lloc on cal repetir.

Cal saber les millors hores per fotografiar els fangs doncs es millor no hi hagi sol directe per treu-re'n possibles brillantors, o les famoses pedres on millor hi toqui el sol directe... 

I despres cal escollir l'objectiu que millor et serveixi de tot terreny doncs no es pot anar canviant constantment i menys quan estas sobre els fangs. Personalment nomes vaig fer servir el 24-70, a pols doncs el trespeus també es un incordi. 




dimarts, 9 de juny del 2015

Per fi macrejo...

Quan vaig començar a interessar-me per la fotografia, vaig cometre molts errors de novell. Un d'ells es que vaig començar la casa per la teulada. Al viure al costat dels Aiguamolls de l'Empordà vaig comprar en molt poc espai de temps un 300 i un macro, apart d'un gran angular, doncs la intenció era captar imatges d'aus i algun espiadimonis. Res mes llunyà de la realitat. Per mi el paisatge era més fàcil i m' hi vaig implicar.

Evidentment, vaig "assessorar-me" llegint foros i tot el que comentaven els "pros" d'aquell moment i observant fotografies dels mateixos foros... Vaig enlluernar-me i vaig creu-re que tot era fàcil.

El 300 el vaig utilitzar un parell de cops i no vaig obtenir cap resultat acceptable i vaig guardar-lo al fons d'un armari i el 100 macro ha fet molts quilometres a la meva esquena pero no l' hi feia gaire cas...

El 300 el vaig vendre per invertir en una nova camera, i el 100 macro el vaig começar a utilitzar per inmortalitzar algunes orquidies pero no era una prioritat alhora de fer sortides fotografiques.

Aquest any m' he començat a animar, suposo que ara tinc mes experiéncia i també hem serveix per desconectar de la fotografia de paisatge doncs estic una mica saturat d'ella i he descovert tot un nou mon de possibilitats, tot i que cal molta observació, imaginació, paciéncia i pràctica...

Ara si algú hem pregunta, com a vegades hem passa, per quins filtres utilitzo o per quina camera per exemple, sempre li dic el mateix, no cal bons "instruments" cal bon ull, paciencia i molta pràctica i poc a poc millorar l'equip per evolucionar, no s'ha de comançar la casa per la teulada perque comporta molta frustació. Alguns veus que com no els hi dius el que volen sentir deixen de fer-te cas i d'altres potser hem faran cas... Tothom escull el seu camí...

De moment despres d'anys ja tinc el meu espiadimonis...




dijous, 4 de juny del 2015

III Rally Heretat Segura Viudas

El passat mes vaig tenir la sort de poder participar per primera vegada a aquest Rally que en nomes tres anys, ja s'ha fet una forat en les nostres agendes... La primera dificultat radica en el reduït nombre de participants, doncs nomes 50 tenen el privilegi de poder inscriu-re's.

Un cop alla, tens 24 hores per poder realitzar fotografies segons la temàtica escollida, que aquest any eren 4, paisatge, mon animal, mon vegetal i com a categoria especial aquest any era l'abstracte.

Aqui ja vaig tenir una gran alegria doncs ultimament m' estic aficionant a l'abstractisme fotografic per dir-ho d'alguna manera.

He de dir que en tot moment en Pere Soler, que ha participat en totes les edicions, i per tant coneixedor de la finca on es desenvolupa el Rally hem va ensenyar llocs que coneixia, sino crec que la dificultat hagues estat molt més gran per no dir quasi impossible.

Un altre aspecte a tenir en compte es la competitivitat que ens autogenerem doncs quan vas a fer fotografies mai tens un rellotge que et marca el temps. Crec que es clau pendre's aquest rally com una festa social, on coneixes gent i pots xerrar de fotografia a tots nivells. No crear-se ansietat perque pots bloquejar-te...

I a partir d'aqui deixar volar la teva imaginació i creativitat...

Aquest any per el que es comentava per part dels experimentats era la sequetat del terreny, doncs afegia dificultat sobretot per a trovar flors o plantes....

He de dir que un cop havent participat i vist les fotografies seleccionades, encara hem faig creus del que es pot arribar a fotografiar. Estic segur que el jurat no ho ha tingut gens facil.

Per la meva part m' ha fet molta il.lusió que hem donessin el primer premi en categoria abstracte, el qual sense en Pere Soler que hem va ensenyar i portar al lloc no l'hagues pogut fer.

També felicitar als altres guanyadors de les categories doncs també s'ho valen.




Us deixo l'enllç de totes les fotografies seleccionades.

http://www.seguraviudas.es/ca/noticia_ca/ya-tenim-els-guanyadors-del-iii-ralli-segura-viudas

dilluns, 18 de maig del 2015

Fent temps...

De tots es sabut que la fotografia de paisatge, diguem-me artistica, es realitza amb les bones llums i per tant es busca amb les albades i les postes de sol.

Així doncs si estas fent una sortida a llocs desconeguts o inmers en un viatge, les hores centrals del dia s'aprofiten per investigar noves localitzacions, comprovar les que tens en "cartera" o estudiades previament via internet o simplement descansar una estona per esvaïr la ment de la fotografia o en aquesta epoca de l'any per reposar d'haver-te de llevar tant d'hora.

Pero aquests darrers dies que vaig estar a El Hierro, on buscavem desesperadament la boira i quan arrivavem al lloc i decidiem esperar unes hores per veure si canviava l'aire i ens la portava, les hores es feien eternes i mes amb una calor a estones asfixiant.

Aixi doncs la imaginació, l'avorriment i inclús les ganes d'apretar l'obturador anaven aflorint...

Recordo que era un dia molt caloròs i era l' hora de dinar i estavem a bastants quilometres de qualsevol població i mes per aquelles carreteres estretes, revirades i amb grans precipicis... I vàrem decidir quedar-nos sota una pineda, on es notava que s'havia cremat no fa gaires anys pero que conservava tota la seva esplendositat doncs segons hem van explicar, es dificil de que es cremin totalment degut a la gruixudesa de la seva escorça i "jugar" amb el macro...

Una bona idea per "passar" l'estona mentre arriven de nou les millors llums...
Decidiu fins on us porta la imaginació...


dimarts, 5 de maig del 2015

Has de tenir clar que vols fer en el moment de fotografiar...

Aquest és el comentari que l'altre dia un amic i reconegut fotograf hem va dir i que m' ha donat molt que pensar, i crec que pot ser una de les claus per a millorar en la fotografia.

Jo, normalment hem deixo portar per el que veig, pero pensant amb el que faig en el moment previ a plantar el trespeus i apretar el disparador crec que realment no observo detingudament, no composo mentalment, no hem faig un esquema mental del que tinc davant, no busco un millor punt de vista... 

Hem deixo portar per l'adrenalina del moment i no faig un analisi en fred per poder extreu-re el millor "suc" del moment que tinc davant. 

Aquests darrers dies he visitat per primera vegada les Illes Canàries i he pogut comprovar en les meves pròpies carns que aquest plantejament és molt important i bàsic per a conseguir una bona fotografia. Esta clar que aquesta idea del que vols fer comportar moltes més coses que la visualització i la conceptualització del que es vol plasmar... Per mi significa un coneixament profund de les capacitats de la càmera per poder arribar o extreu-re'n el màxim rendiment. així com tenir una tècnica molt depurada, només així crec que es genera la diferencia entre una fotografia i una bona fotografia...
Potser diria entre una fotografia que alguns en diem documentalista i una altre fotografia artistica d'aquelles on es reconeixible l'autor o de les que t'impacten.



dimecres, 22 d’abril del 2015

Evolució o desmotivació....

Preparant una selecció de fotografies per presentar-me al Montphoto, veig que fa temps que no faig fotografies de paisatge amb cels de colors estridents, d'aquelles que com ja sabem tots ens diuen si porta photoshop, si son irreals, per l'estridencia dels colors...

Llavors he analitzat que faig últimament fotográficament parlant i detecto un canvi... Els paisatges oberts ja no hem motiven tant, potser es momentani o és una evolució... Temps al temps.

Recordo quan vaig començar a fer fotografies recordo que només buscava cels de colors sense primers plans, llavors vaig introduïr el primer pla i ara veig el mon en miniatura, només penso en detalls, extraccions...

Potser es per a la sobresaturació de fotografies de paisatge on crec que tot esta fet i mastegat, les localitzacions estan trillades i repetides, els fenomens tipus aurores afarten, etc... 

Pero en el món de les extraccions i de la miniatura, la creativitat esta per explotar i hem motiva molt... 





 


dimarts, 7 d’abril del 2015

Que portem a la motxil.la?

L' Endemà de l'última vegada que vaig sortir a fotografiar, vaig llevar-me amb els hombros una mica adolorits i va ser degut al pes que porto a la motxil.la, doncs tinc la costum de "portar-ho tot".
Es a dir, tinc "por" de no portar algun objectiu o algun "gadged" i que hem perdi alguna situació que ho requereixi. I molt especialment en aquesta época que es molt fàcil fer una estona de macro per la gran quantitat de flors que surten arreu.

He vist varis videos de fotograf que parlen del que porten a la motxil.la, i segurament es deixen alguna cosa per no delatar alguna de les seves técniques fotográfiques. Pero sempre hi trovo a faltar alguna cosa...  Evidentment si es fa un viatge s'ha de "raccionar" el material a endur-se'n per economitzar el pes, ja sigui per les companyies aéries o per excursions de trekking per la muntanya... Pero si es vol fer una sortida només a macrejar el material a endur-se varia molt.

Seguidament faig una relació del que jo porto, tot i no ser gaire experimentat en aquesta disciplina i que de ben segur aniré omplint la motxil.la de més material auxiliar...

Motxil.la
Trespeus
Sac d'arrós
4 reflectors casolans
Paraigües Blanc
Camera Reflex 5d mkII
Canon 100 f2'8L
Polaritzador
Tubs d'extenció
Cable disparador
Varies bateries
Cartolina transparent
Pot d'spray d'aigua
Targetes
Esterilla
Tisores





dissabte, 28 de març del 2015

Els blogs estan passats de moda?


Aquests dies he estat fent "dissabte", eliminant un munt de fotografies ja siguin mal enfocades, mal exposades o simplement eren un "trunyo" insalvable fins i tot per el millor expert en photoshop... Doncs recordo vagament que tinc una web abandonada des de fa un parell d'anys i pensava actualitzar-la una mica i m'ha vingut al cap la quantitat de blogs i webs que segueixo i que no s'actualitzen des de fa un munt de temps, alguns anys i tot.

Aixó m'ha fet pensar en si realment un blog o una web avui en dia estan desfassats, antiquats o simplement no són eines altament comercials, cosa que no es el meu cas. Recordo haver llegit algun post per el facebook d'algun fotograf de renom on es preguntava si algunes webs o galeries fotogràfiques eren bones eines per donar-se a coneixer comercialment...  

Es evident que per a temes comercials es necessari pertanyer en un lloc on hi hagi molt de tràfic de visites pero per als que son nomes aficionats com jo que necessitem o volem per a les nostres fotografies?

Hi ha fotografs aficionats que no volen o no creuen convenient "ensenyar" les seves creacions i per tant resten desconeguts per la resta a no sé que els coneguis personalment. Pero per la gran majoria volem publicar les nostres fotografies ja sigui per enaltiment de l'ego o simplement per aficció i aprenentage dels comentaris que generen.

Pero la moda dels blogs, webs i demés que fa uns pocs anys tothom tenia i actualitzava regularment han anat quedan "aturades" i desactualitzades. I hem pregunto el perque?

Potser és la pressió extra que es genera de publicar regularment una bona fotografia...
Potser és la falta de motivació per els pocs comentaris o seguidors i fa baixar el souffle de l'ego...
Potser és la sobre saturació de xarxes socials, publicant a twitter, facebook, 500px, whytake...
Potser és mes fàcil "penjar" una fotografia al facebook per exemple que fer una entrada al blog...
Potser només es publica en webs especialitzades en "likes" a dojo...
Potser ja no fas fotografia...

Ni idea, tot i que crec que es una eina que comença a estar desfassada, doncs no es àgil per als estandards d'avui en dia,  pero en el meu cas, de moment continuaré publicant perque es una eina vàlida per el que jo vull...











dissabte, 21 de març del 2015

Extraccions naturals...

Sempre he estat un clàssic fotogràficament parlant, es a dir, buscava un poster o postal en la "nostra nomenclatura" amb mes o menys éxit, amb més o menys sort i seguint amb més o menys encert les regles establertes de composició...

Pero últimament hem motiva les extraccions, els detalls... Aquesta nova motivació hem comporta molta observació, molta concentració i sobretot molta imaginació doncs la natura ens dona molts detalls, molts matissos que aporten molta creativitat.. Pero caram que n'es de dificil una bona fotografia en aquesta disciplina... Començo a valorar molt i molt alguns fotografs que fa anys que fan fotografia així i que potser son una mica incompresos perque no segueixen les regles, les tendencies i a nosaltres ens fa falta creativitat... Aixó si que és Art en paraules majúscules!









dijous, 5 de març del 2015

Vivéncies primaverals

Fent una ullada a l'arxiu per buidar-lo de fotografies descartades, m'he trovat aquesta fotografia del famós Gorbeia i les seves fagedes...

Era la primera vegada que visitava aquest lloc, hem va costar trovar-lo i anava sobre avisat de l'ultima pujada amb el cotxe que es bastant dreta i com plovia bastant anava amb compte. Un cop arrivat a l'aparcament vaig esperar una estona doncs anava amb l'horari de Catalunya i allà l'albada es una mica més tard i per fotografiar dincs el bosc tampoc hem calia fer-ho amb les primeres llums.

Com que veia que no pararia de ploure, aquell ploure tipic de la zona, plugim fi pero que va calant... Vaig posar-me l' impermeable, vaig calçar-me les botes d'aigua i sobretot agafar el paraigües i vaig sortir del cotxe.

Al veure la fotografia i tota les demés d'aquesta sessió, recordo molt bé la sensació que vaig tenir... Estava sol, el lloc es impressionant, ple de faigs enormes, reconeixent la gran multitud d'enquadraments que s'han vist per les xarxes iq ue ja formen part de la mitica del lloc... 

La boira anava i venia lentament doncs no feia gaire vent. Només s'escoltava les gotes de pluja que queien sobre el paraigües i el soroll de les meves passes quan trepitjava algun branquilló del terra...

Aquestes són les sensacions que m'agraden, que hem fan disfrutar d'aquesta afició, d'arrivar al cotxe xop fins al moll de l'os... Aquestes vivéncies són les que hem quedarán gravades a la retina de l'ull i en la memória del cervell...





 


diumenge, 1 de març del 2015

Egolatria versus critica constructiva...

Avui en dia qui mes qui menys esta conectat a les xarxes socials, ja sigui el facebook, el twitter. l' instagram o a d'altres i tothom hi expressa el que pensa, penja les fotos que vol i comenta el que vol.

Aquest darrer punt es el que porta mes conflictes doncs crec que sempre s'ha de fer des del respecte i des d'un caire possitiu.

Els que hem coneixen saben que sempre vaig de cara i quasi mai entro a comentar en detall una fotografia i menys una idea o un pensament doncs en tot missatge escrit a la xarxa, a part de les paraules, hi falta el to, l'expressivitat que donen contingut... 

Jo en tots aquests anys nomes m'he "mullat" amb tota la meva capacitat d'opinió en dos ocasions i en les dues ho he fet per privat doncs crec que a pesar de que no eren comentaris maleducats considerava que eren negatius i preferia fer-ho d'aquesta manera per no aixecar un debat i ser discret. I en les dues he obtingut respostes diguem-ne fora del to de cordialitat en les que jo m'he mogut i s'han ofès.

Crec que a les xarxes (i a la vida) hi falta una mica mes d'humilitat, una mica menys d'egolatria. Tothom que participa a les xarxes esta exposat i per tant ha de tenir la capacitat de rebre critiques (sempre constructives) doncs el tenir un frontpage al 500 o a fotonatura o a d'altres llocs, tenir titols de fotograf, tenir premis o simplement tenir una llegió d'amics al facebook que nomes per "educació" posen a tot un like no vol dir "que tot el que toques sigui or".

Aixi doncs el que no sapiga rebre bé les critiques (sempre constructives) li recomanaria que m'ho digues aixi no li comentare mai res, li seguire posant algun like quan "pengi" alguna cosa que m'agradi i aixi compliré l'expedient educacional...

Jo per la meva part buscaré i donare la benvinguda els que hem comentin i critiquin constructivament per apendre, per tenir punts de vista diferents, per evolucionar i per creixer... I no nomes a la xarxa!








dilluns, 16 de febrer del 2015

Textures i detalls fotografics...


Ultimanent m'agrada forçar la creativitat fotografica buscant textures, detalls, extraccions... Ara es quan valoro molt més els que ho fan des de fa temps, és molt estressant, motivador, engrescador... Probeu-ho!


Abans mirava aquest tipus de fotografia i hem deia molt maca pero passava de llarg, ara les miro i les remiro i busco les subtileses, la composició, l'ull del creador... Son magnifiques, tot un mon per descobrir.

diumenge, 1 de febrer del 2015

Sr. he comés els 7 pecats capitals...

Aquest darrer any 2.014, he comés tots els set pecats capitals fotogràficament parlant... I crec que finalment he retrovat el camí de la fe i he tornat per el bon camí...

He comés la gula, perque he volgut més i més, buscant una fotografia que hem satisfés, buscant un moment de llum impactant, un enquadrament increible...

He comés l'avaricia, perque quan he descobert un lloc on hi havia un bon enquadrament o una bona textura no ho he explicat als companys, i he visitat el lloc sol per poder fer una fotografia única...

He comés l'ira, perque he mirat algunes webs de fotografia, amb aquelles fotografies on tot es perfecte, l'ambient, el moment, la sensació, inclús m' he apuntat en algun d'aquests tallers on t'ensenyen a processar un moment impossible tot i que la final no he assistit...

He comés l'enveja, perque he mirat les pantalles de les cameres d'alguns companys de sortides i les hagués volgut tenir-les en la meva...

He comés la sùperbia, perque he presentat alguna fotografia en algun concurs creient-me que era una de les millors que es presentarien...

He comés la mandra, perque no m'he aixecat ben d'hora ben d'hora per anar a "caçar" la bona llum, per poder captar un moment ùnic...

He comés la luxúria, perque només he volgut gaudir de fer fotografies i no admirar el moment que estava visquent, aquests moments ùnics que ens regala la naturalesa...


Pero ara torno al bon camí, al gust de sortir d'hora, quan encara es fosc, amb el vent i la fredor de la matinada glaçant-te la cara, de conduïr escoltant música amb les carreteres buides, d'arribar al lloc i trovar-te sol i pensar que ets un privigeliat, de fer una sessió fotogràfica simplement per viure aquests petits plaers, de donar importància a aquests petits plaers...

No de "buscar" o "crear" una fotografia i arribar a casa, possar-me a hiper-processar, pujar-la a una web de galeries fotografiques i alimentar la meva sùpervia dia rera dia...

Perque jo disfruto mes del camí no del resultat...


diumenge, 25 de gener del 2015

Contaminació llumínica...

No soc un expert en fotografia nocturna, vull dir que no la practico gaire tot i que es un objectiu que voldria perseguir...
Sempre es parla de buscar cels purs, sense contaminació llumínica, pero a mi segons com i segons l'ocasió no hem desagrada...


dissabte, 17 de gener del 2015

Minimalisme al poder!

Cada cop m'agrada més la fotografia minimalista... Tot i que crec que es la més dificil de "crear" doncs us imagineu per exemple captar un detalls brillants d'una pedra on incideix les primeres llums davant un paisatge amb un cel ple de núvols espectacularment "pintats", dificil elecció, eh? o simplement fa falta un ull "artistic" que no tothom té...
En fi... Seguirem probant!


dimecres, 7 de gener del 2015

Somnis o objectius fotogràfics

Llegint l'entrada de l'amic Pere Soler, sobre els somnis...

Hi he estat pensant i realment hem seria dificil de concretar un somni, doncs sempre he anat canviant-los a mida que els assolia o que els meus interessos evolucionaven o canviaven i per tant sempre tinc varis "somnis-objectius" en ment, evidentment fotogràficament parlant, sino la llista pot ser eterna. Un que es una mica somiador!

Si interrelaciono somnis amb llocs a visitar, doncs per mi es important que els meus ulls vegin i puguin recordar aquests fantàstics llocs que la natura ens regala podiem fer una petita llista, suposo que tots triarem llocs mítics, i que actualment s'han posat de moda degut a la facilitat de viatjar.

De ben jovenet ja m'agradava visitar llocs on la presencia humana sigués minima o el paisatge sigués tant captivador que es tallés la respiració, aquests eren els meus somnis.

Aixi ja fa 25 anys que vaig visitar Islàndia, quan encara no hi havia pràcticament infraestructura turística, el següent somni-objectiu era la mítica Patagonia, on inclús les propis xilens no la valoraven turisticament i d'aixó ja fa més de 10 anys...

Un dels altres somnis era veure les aurores boreals i ja fa just quasi un any vaig poder-les gaudir... 

Crec que tothom més o menys té una llista de somnis-objectius a assolir o a visitar... Podria fer una llarga llista ràpidament... Alaska, Nova Zelanda, Antàrtida... O visitar els santuaris dels ossos polars, de les balenes, de les orques, o veure fluïr la lava d'un volcà... O vosaltres mateixos podeu continuar la llista.

El próxim... A vegades es dificil de triar, per temps, per l'economia,...