Fa quasi bé un any, juntament amb en Javier Alonso, David Cidre i l' Enrique Mariscal vàrem anar a fer una visita a "Monsieur Midi". Per a tant magnífica ocasió vaig decidir canviar-me la càmera i passar-me al format full frame, així un dia abans de l'excursió vaig rebre el nou "juguet", la 5d MkII.
Ja en vaig parlar de l'error de fer uan sortida així sense conéixer o si més no tenir per mà la càmera, en aquesta entrada. Així doncs tenía una espina clavada i només era qüestió de temps treure-me'la.
Dijous passat va ser el dia de la revenja... Aquest com m' acompanyaven en Sergi Mosegur i en Josep Lluís Ferrari.
Mentre pujavem, feiem broma sobre la boira que es veia als nostres peus i del joc que ens donaria a la fageda que es trova per allà, pero mentre pujavem cap al lloc escollit, la boira ens anava perseguint fins que ens va adelantar del tot i al arribar al Llac Gertau la feina va ser nostra per trovar el refugi de la boira que hi havia, amb prou feines es veia el sender.
Vàrem inclús plantejar-nos girar cua i baixar perqué la localització es de tardes, la llum del matí per fotografiar el Midi és molt complicada i realment a la tarda és quan es pinta. En Sergi comentava que al menys poder fer alguna nocturna... Vaja una mica acollonits de fer "salat" estavem.
Vam decidir fer una becaina d'un mica mñes d'una hora i esperar resultats. Res el Midi no es veia, ni tant sols el llac... Passava l' estona i s'acostava l'hora màgica i sense signes de canvi.
De cop, no sé encara com, vàrem intuïr que s' obriría una finestra de llum i vam posar-nos les piles de cop. Cert! Es va obrir una finestra de temps que ens va deixar disfrutar com mai de la magestuositat del lloc.
Desprès la boira anava i venia com si volgues jugar amb nosaltres i nosaltres acceptavem el repte... Quin espectacle, quin fruïr de la fotografia, quina lluita!
No haviem pogut fer una exploració previa del terreny, fet que hem dificultava trovar algún enquadrament nou per a mi doncs ja en tenía de la primera vegada i anava amb la idea de fer quelcom una mica més original.
Va ser un espai de temps curt pero intens i mentre vàrem tenir llum vam lluitar... I mentre tornavem al refugi amb els peus xops doncs la boira era molt húmida, anavem buscant enquadraments per a la sessió de nocturnes, pero a l'arribar al refugi, la via làctea sobre el Midi, ens deleitar amb un espectacle impressionant! Pero això ja forma part d' una altre entrada.
Us asseguro que vaig disfrutar com poques vegades, així doncs l'espina ja esta desclavada.
