Dies que fan afició.

Dies com els d' ahir fan afició, nuvolades dalinianes, portadores de pluja, llamps i trons... Això és el que vaig viure ahir a la tarda a la cala Llevadó a Tossa de Mar.

El setembre passat, vàrem anar a fer una fideuada a Tossa, amb l' excusa de veure la platja de la Mar Menuda, doncs era un objectiu fotogràfic. Un cop dinat vàrem explorar una mica la zona en direcció Lloret de Mar doncs aquella zona es bastant desconeguda fotogràficament parlant i vam fer parada a Cala Llevadó. Per els que no coneguin el lloc, aquest lloc esta tancat al pas de vehicles durant la temporada d'estiu doncs es una zona de càmping i només es pot accedir a peu però fins a la platja hi ha una bona baixada... i tot el que baixa desprès s' ha de pujar i tips com anàvem... Vaig anotar-me el lloc mentalment i un cop a casa vaig repassar-lo amb el "photographer Ephemerys" i vaig detectar alguna possibilitat.

Ahir, ben dinat, vaig decidir visitar aquest lloc per segona vegada... La veritat es que es un lloc on per fer nocturnes anirà de conya doncs el cotxe el pots deixar a peu de platja. Vaig provar diferents enquadraments, però no hem satisfeien.




Cala Llevadó amb avís de tempesta.



Mentrestant la tarda s' anava enfosquín i els núvols s' enfosquien de mala manera, va començar a tronar i de tant en tant s' escapava algun llampec darrera meu, direcció Girona. La tempesta però s' anava acostant i van començar a caure quatre gotes i hem vaig col.locar sota un pared de roques a mode d' aixopluc mentre anava disparant. Quan la pluja anava creixent vaig recordar que tenia una bossa-funda per la càmera que encara no l' havia estrenada. (Vaig decidir comprar-la desprès d' una sessió que vaig haver de parar per culpa de la pluja al Montseny) I la veritat es que han sigut set euros ben invertits!

Cada cop el cel era més gris plom a la meva esquena i davant el sol es posava per una fina escletxa que deixaven els núvols a l' horitzó. Així el color del cel anava de gris plom fins a un vermell difuminat a l' horitzó. Genial el moment de llum!

Tenía el vent de cara i a cada fotografia havia de netejar les gotes de pluja del filtre. (La pròxima vegada hauré d' inventar-me un parasol per aixoplugar el filtre doncs la bossa abans esmentada no ho fa.) Així vaig aguantar fins que les meves pròpies ulleres estaven xopes, hem regalimava les gotes del cap i els pantalons semblaven acabats de rentar, completament xops!

Vaig decidir fer una correguda d' uns cinquanta metres cap al cotxe... No trobava les claus, la pluja estava en el seu moment àlgid, els trons i els llamps feien por... Finalment trovo les claus, llenço tot a dins de qualsevol manera i pujo a dins, m' eixugo amb una tovallola que portava -cal ser previsor- i engego el cotxe amb un somriure d' orella a orella.

La llàstima es que les últimes fotografies, on hi havia aquest cel vermellós i amb varis llamps enquadrats estan borroses (No vaig eixugar prou bé el filtre) o amb gotes d' aigua i no es poden aprofitar. Però l' experiència no me la pot prendre ningú.

Cala Llevadó amb la tempesta a sobre.