III Rally Heretat Segura Viudas

El passat mes vaig tenir la sort de poder participar per primera vegada a aquest Rally que en nomes tres anys, ja s'ha fet una forat en les nostres agendes... La primera dificultat radica en el reduït nombre de participants, doncs nomes 50 tenen el privilegi de poder inscriu-re's.

Un cop alla, tens 24 hores per poder realitzar fotografies segons la temàtica escollida, que aquest any eren 4, paisatge, mon animal, mon vegetal i com a categoria especial aquest any era l'abstracte.

Aqui ja vaig tenir una gran alegria doncs ultimament m' estic aficionant a l'abstractisme fotografic per dir-ho d'alguna manera.

He de dir que en tot moment en Pere Soler, que ha participat en totes les edicions, i per tant coneixedor de la finca on es desenvolupa el Rally hem va ensenyar llocs que coneixia, sino crec que la dificultat hagues estat molt més gran per no dir quasi impossible.

Un altre aspecte a tenir en compte es la competitivitat que ens autogenerem doncs quan vas a fer fotografies mai tens un rellotge que et marca el temps. Crec que es clau pendre's aquest rally com una festa social, on coneixes gent i pots xerrar de fotografia a tots nivells. No crear-se ansietat perque pots bloquejar-te...

I a partir d'aqui deixar volar la teva imaginació i creativitat...

Aquest any per el que es comentava per part dels experimentats era la sequetat del terreny, doncs afegia dificultat sobretot per a trovar flors o plantes....

He de dir que un cop havent participat i vist les fotografies seleccionades, encara hem faig creus del que es pot arribar a fotografiar. Estic segur que el jurat no ho ha tingut gens facil.

Per la meva part m' ha fet molta il.lusió que hem donessin el primer premi en categoria abstracte, el qual sense en Pere Soler que hem va ensenyar i portar al lloc no l'hagues pogut fer.

També felicitar als altres guanyadors de les categories doncs també s'ho valen.

Us deixo l'enllç de totes les fotografies seleccionades.

http://www.seguraviudas.es/ca/noticia_ca/ya-tenim-els-guanyadors-del-iii-ralli-segura-viudas

Fent temps...

De tots es sabut que la fotografia de paisatge, diguem-me artistica, es realitza amb les bones llums i per tant es busca amb les albades i les postes de sol.

Així doncs si estas fent una sortida a llocs desconeguts o inmers en un viatge, les hores centrals del dia s'aprofiten per investigar noves localitzacions, comprovar les que tens en "cartera" o estudiades previament via internet o simplement descansar una estona per esvaïr la ment de la fotografia o en aquesta epoca de l'any per reposar d'haver-te de llevar tant d'hora.

Pero aquests darrers dies que vaig estar a El Hierro, on buscavem desesperadament la boira i quan arrivavem al lloc i decidiem esperar unes hores per veure si canviava l'aire i ens la portava, les hores es feien eternes i mes amb una calor a estones asfixiant.

Aixi doncs la imaginació, l'avorriment i inclús les ganes d'apretar l'obturador anaven aflorint...

Recordo que era un dia molt caloròs i era l' hora de dinar i estavem a bastants quilometres de qualsevol població i mes per aquelles carreteres estretes, revirades i amb grans precipicis... I vàrem decidir quedar-nos sota una pineda, on es notava que s'havia cremat no fa gaires anys pero que conservava tota la seva esplendositat doncs segons hem van explicar, es dificil de que es cremin totalment degut a la gruixudesa de la seva escorça i "jugar" amb el macro...

Una bona idea per "passar" l'estona mentre arriven de nou les millors llums...

Decidiu fins on us porta la imaginació...

Has de tenir clar que vols fer en el moment de fotografiar...

Aquest és el comentari que l'altre dia un amic i reconegut fotograf hem va dir i que m' ha donat molt que pensar, i crec que pot ser una de les claus per a millorar en la fotografia.

Jo, normalment hem deixo portar per el que veig, pero pensant amb el que faig en el moment previ a plantar el trespeus i apretar el disparador crec que realment no observo detingudament, no composo mentalment, no hem faig un esquema mental del que tinc davant, no busco un millor punt de vista... 

Hem deixo portar per l'adrenalina del moment i no faig un analisi en fred per poder extreu-re el millor "suc" del moment que tinc davant. 

Aquests darrers dies he visitat per primera vegada les Illes Canàries i he pogut comprovar en les meves pròpies carns que aquest plantejament és molt important i bàsic per a conseguir una bona fotografia. Esta clar que aquesta idea del que vols fer comportar moltes més coses que la visualització i la conceptualització del que es vol plasmar... Per mi significa un coneixament profund de les capacitats de la càmera per poder arribar o extreu-re'n el màxim rendiment. així com tenir una tècnica molt depurada, només així crec que es genera la diferencia entre una fotografia i una bona fotografia...
Potser diria entre una fotografia que alguns en diem documentalista i una altre fotografia artistica d'aquelles on es reconeixible l'autor o de les que t'impacten.

Evolució o desmotivació....

Preparant una selecció de fotografies per presentar-me al Montphoto, veig que fa temps que no faig fotografies de paisatge amb cels de colors estridents, d'aquelles que com ja sabem tots ens diuen si porta photoshop, si son irreals, per l'estridencia dels colors...

Llavors he analitzat que faig últimament fotográficament parlant i detecto un canvi... Els paisatges oberts ja no hem motiven tant, potser es momentani o és una evolució... Temps al temps.

Recordo quan vaig començar a fer fotografies recordo que només buscava cels de colors sense primers plans, llavors vaig introduïr el primer pla i ara veig el mon en miniatura, només penso en detalls, extraccions...

Potser es per a la sobresaturació de fotografies de paisatge on crec que tot esta fet i mastegat, les localitzacions estan trillades i repetides, els fenomens tipus aurores afarten, etc... 

Pero en el món de les extraccions i de la miniatura, la creativitat esta per explotar i hem motiva molt... 

 

Que portem a la motxil.la?

L' Endemà de l'última vegada que vaig sortir a fotografiar, vaig llevar-me amb els hombros una mica adolorits i va ser degut al pes que porto a la motxil.la, doncs tinc la costum de "portar-ho tot".
Es a dir, tinc "por" de no portar algun objectiu o algun "gadged" i que hem perdi alguna situació que ho requereixi. I molt especialment en aquesta época que es molt fàcil fer una estona de macro per la gran quantitat de flors que surten arreu.

He vist varis videos de fotograf que parlen del que porten a la motxil.la, i segurament es deixen alguna cosa per no delatar alguna de les seves técniques fotográfiques. Pero sempre hi trovo a faltar alguna cosa...  Evidentment si es fa un viatge s'ha de "raccionar" el material a endur-se'n per economitzar el pes, ja sigui per les companyies aéries o per excursions de trekking per la muntanya... Pero si es vol fer una sortida només a macrejar el material a endur-se varia molt.

Seguidament faig una relació del que jo porto, tot i no ser gaire experimentat en aquesta disciplina i que de ben segur aniré omplint la motxil.la de més material auxiliar...

Motxil.la
Trespeus
Sac d'arrós
4 reflectors casolans
Paraigües Blanc
Camera Reflex 5d mkII
Canon 100 f2'8L
Polaritzador
Tubs d'extenció
Cable disparador
Varies bateries
Cartolina transparent
Pot d'spray d'aigua
Targetes
Esterilla
Tisores

Els blogs estan passats de moda?

Aquests dies he estat fent "dissabte", eliminant un munt de fotografies ja siguin mal enfocades, mal exposades o simplement eren un "trunyo" insalvable fins i tot per el millor expert en photoshop... Doncs recordo vagament que tinc una web abandonada des de fa un parell d'anys i pensava actualitzar-la una mica i m'ha vingut al cap la quantitat de blogs i webs que segueixo i que no s'actualitzen des de fa un munt de temps, alguns anys i tot.

Aixó m'ha fet pensar en si realment un blog o una web avui en dia estan desfassats, antiquats o simplement no són eines altament comercials, cosa que no es el meu cas. Recordo haver llegit algun post per el facebook d'algun fotograf de renom on es preguntava si algunes webs o galeries fotogràfiques eren bones eines per donar-se a coneixer comercialment...  

Es evident que per a temes comercials es necessari pertanyer en un lloc on hi hagi molt de tràfic de visites pero per als que son nomes aficionats com jo que necessitem o volem per a les nostres fotografies?

Hi ha fotografs aficionats que no volen o no creuen convenient "ensenyar" les seves creacions i per tant resten desconeguts per la resta a no sé que els coneguis personalment. Pero per la gran majoria volem publicar les nostres fotografies ja sigui per enaltiment de l'ego o simplement per aficció i aprenentage dels comentaris que generen.

Pero la moda dels blogs, webs i demés que fa uns pocs anys tothom tenia i actualitzava regularment han anat quedan "aturades" i desactualitzades. I hem pregunto el perque?

Potser és la pressió extra que es genera de publicar regularment una bona fotografia...

Potser és la falta de motivació per els pocs comentaris o seguidors i fa baixar el souffle de l'ego...

Potser és la sobre saturació de xarxes socials, publicant a twitter, facebook, 500px, whytake...

Potser és mes fàcil "penjar" una fotografia al facebook per exemple que fer una entrada al blog...

Potser només es publica en webs especialitzades en "likes" a dojo...

Potser ja no fas fotografia...

Ni idea, tot i que crec que es una eina que comença a estar desfassada, doncs no es àgil per als estandards d'avui en dia,  pero en el meu cas, de moment continuaré publicant perque es una eina vàlida per el que jo vull...

Extraccions naturals...

Sempre he estat un clàssic fotogràficament parlant, es a dir, buscava un poster o postal en la "nostra nomenclatura" amb mes o menys éxit, amb més o menys sort i seguint amb més o menys encert les regles establertes de composició...

Pero últimament hem motiva les extraccions, els detalls... Aquesta nova motivació hem comporta molta observació, molta concentració i sobretot molta imaginació doncs la natura ens dona molts detalls, molts matissos que aporten molta creativitat.. Pero caram que n'es de dificil una bona fotografia en aquesta disciplina... Començo a valorar molt i molt alguns fotografs que fa anys que fan fotografia així i que potser son una mica incompresos perque no segueixen les regles, les tendencies i a nosaltres ens fa falta creativitat... Aixó si que és Art en paraules majúscules!