Fotografia d' "interior"

Ja he comentat varies vegades que tot i que la fotografia marina o de costa m'agrada molt, començo a estar saturat, de visitar els mateixos llocs, de buscar les bones llums que duren molt poca estona per l'esforç que comporta en desplaçaments, en llevar-se d'hora (en el cas de les albades)...

Així cada cop m'agrada més la fotografia d' "interior", es a dir la de bosc, encara que reconec que sense boira no hi ha tant de joc. Potser el que hem motiva es trovar composicions dins la maranya dels arbres, de saber extreu-re detalls amb el zoom...

Pero el que més m' impressiona és l'ambient i l'atmosfera que es genera. L'altre dia a la Fageda de la Grebolosa, al migdia, sol, escoltant caure les gotes de la pluja recent com repicaven sobre les fulles hem transmetien una sensació de calma impressionant.
Tant que diumenge al mati, ben esmorzant, anava donant voltes al costat de la finestra de casa veient l'ambient que hi havia de boira, com un guepard volta per la seva cel.la. Rumiava i hem maleïa per no haver programat una sortida. Al fnal, va venir el "cuidador" i hem va obrir la porta de la gàbia per repetir l'experiència...
Aquest segon cop, plovia, anava més ben preparat... L'ambient era diferent, tot i la boira. Era menys intensa, el bosc ja no tenia tantes fulles i el repicar de l'aigua a les fulles era molt intens. Una nova experiència gratificant.



L'únic que sé es que aniré repetint...

No PP...

Subtilesa?...

Art fotogràfic...o trunyo?

L'altre dia hem va trucar un vell conegut dels inicis fotogràfics i que feia potser qatre anys que no en sabia res d'ell, ni tant sol publicava al facebook...desaparegut del món.

Hem va trucar per fer-me una proposta fotogràfica mentre hem comentava que feia dos anys que no "tocava" la camera doncs s'havia cremat. Perqué? Doncs va començar a fer cas de la gent i dels comentaris i de que era molt bo fins al punt de fer-se pro... Al final es va donar compte de que no era tant bó.

Aquest fet m'ha fet pensar en els cànons fotogràfics els quals ens guien influenciats per els foros fotogràfics. És comú pujar una fotografia i tenir molt dexit en un foro i en d'altres passar desapercebuda doncs en un o altre lloc hi ha una corrent influenciadora que "rebutja" tot els que surt del cànon establert.

Fa dies que hem miro aquesta fotografia, esta feta pujant a Vidrà, tot just començava a clarejar, feia un vent de mil dimonis i la boira corria muntanya amunt... Vaig parar-me al mig de la carretera, si es que s'en poc dir-ne així i amb el 70-200 a pols i l' ISO al màxim que hem permet la qualitat vaig començar a disparar.

Jo la miro i hem recorda un quadre de pintura, m'agrada perquè trenca esquemes pero sé que els classistes no l'entendrán i per aixó no l' ensenyo. Peró no sé que pensar-ne: ës un trunyo o és art?

Que en penseu? M'hauria de dir Vincent?

 

 

Amb primer pla o sense...?

Fa dies que hem miro aquest fotografia, reconec que als meus començaments fotogràfics hagués buscat aquesta fotografia sense dubtar-ho, pero actualment sino fos per les condicions climàtiques que hem vaig trovar la Vall de Pineta potser no l'hauria feta.

Perqué? Doncs per qué no té un primer pla potent. Ara veig fotografies sense primer pla i a no sé que siguin textures o detalls, costa que m'atraiguin visualment.

Vosaltres us passa el mateix?

Vertical o horitzontal?

No sé que hem passa pero últimament només tinc visió vertical... Algú hem podria receptar alguna pastilleta?
Potser és que a partir d'ara hauré de portar ulleres de vista cansada... 

Parametres indirectes

Un altre dia vigilaré de netejar bé el filtre de les esquitxades i portaré el vadejador... (Prometo que ho escriuré 100 vegades).
Perqué no només cal "encertar" el dia i el moment, cal portar una infraestructura que en permetí "controlar" millor les condicions i minimitzar els parametres indirectes que es donen en una sessió.

Vall de Pineta

L'any passat, buscant nous estímuls i noves visions de llocs, volia anar a Ordesa, pero al final per una cosa o altre no vaig poder anar-hi. Així que aquest any volia treu-re'm l'espina... Durant uns dies anavem parlant amb alguns companys per fer-hi una visita pero al final no ens vàrem poder coordinar... 

Al final, a l'últim moment, vaig decidir marxar sol, sortint dijous tarda i tornant dissabte migdia. Insuficient per unes bones sessions pero suficient per fer-te una idea del lloc i tornar-hi l'any vinent amb les idees més clares.

Com que el trajecte era llarguet, vaig posar-me un cd de la Shania Twain, rememorant tot de records de la tardor, de Halloween... de la meva estança a Canada on allà és una gran estrella i la tardor es espectacular. Vaja l'ambient i la música enllaçaven molt bé amb els records.

Esperava uns dies emboirats, amb pluja i potser una mica de llum... I quasi l'encerto plenament doncs nómes hem va faltar una mica de llum.

Ben assessorat vaig decidir-me per la Vall de Pineta, potser un gran desconegut, pero l'espectacle va valdre molt la pena, potser més per als ulls que per el "botí" que he portat, pero tot aixó que m' enduc a la memòria.

Realment el dijous a la nit va ploure molt, moltíssim, i al llevar-me no sabia canviar de plans, doncs volia pujar fins un lloc elevat per agafar una millor visió panoràmica. Un cop presa la decisió, vaig pujar de nit, plovent i sortejant tot d'escorrenties d'aigua... Un cop a dalt quan ja començava a clarejar vaig adornar-me'n que no havia valgut la pena doncs la boira no deixava ni tant sols entreveure les siluetes. Això si, de pinetells i rovellons vaig veure'n com mai, llàstima que no portava res per agafar-los.

Desprès un cop a baix, vaig decidir vistes les opcions, anar a visitar altres llocs a mode d' exploració amb el cotxe doncs seguia plovent i la boira ho tapava tot.

A la tarda vaig tornar a la Vall de Pineta i allà vaig trovar-me en Jep Flaqué i vàrem estar xerrant i comentant la jugada. Allargant-ho amb sopar inclòs afegint-s'hi en Chabier Lozano. Realment una bona estona parlant de molts temes, no només de fotografia.

L'endemà la "cosa" semblava ben encaminda pero res, les nuvolades ens van fer la guitza i jo vaig decidir marxar cap a casa... Pero de ben segur que l' any vinent tornaré a fer-hi una visita.