A principis d'estiu vaig proposar-me un pla per posar-me en forma.
VAig analitzar que el principal problema era psicológic, doncs desprès d'anys fent esport, vivint del món de l'esport vaig sortir-ne massa saturat i el meu cap va deixar de generar la motivació necesària per aixecar-me del sofà i fer exercici físic d'una manera continuada.
Així doncs, vaig elaborar-me un pla on la primera fase era d'entrenament psicológic, on calia una gran dosi de motivació per assolir l'objectiu. I vaig pensar que juntant varies motivacions tindría més força mental.
La fotografia de muntanya hem donava el que buscava, per un costat gaudir de la bellesa paisatjística i fotogràfica dels Pirineus, per altre costat l' esforç per arribar a les localitzacions.
Actualment, quasi cada setmana he fet alguna ruta (de manera progressiva) per la muntanya i de passada m'he portat alguna bona fotografia. I l'entrenament psicológic, el principal objectiu, va progressant adequadament.
Ara fa uns dies vàrem sortir per la zona de la Vall de Bohí, i tots vam coïncidir que el recorregut técnic era molt monóton doncs sempre havies de mirar al terra per la gran quantitat de pedres que hi havien al camí, tant que a l'arrivar al cotxe els comentaris eren de no tornar apujar per aquesta ruta. Jo, personalment vaig quedar bastant aborrit de la ruta, afegint-hi les males llums que vàrem tenir per fotografiar... Desolació!
Al cap d'un parell de dies, quan ja no tenía el regust amarg, vaig començar a incubar la idea de tornar-hi com a exercici d' entrenament. El repte psicológic, ja el tenia, era tornar a fer-la el més aviat possible. Els astres es van conjuntar quan vaig "causar" baixa en la sortida programada amb en Javier Alonso, Enrique Mariscal i en David Cidre, era l' oportunitat ideal. Tornar-hi en menys de quinze dies. No vaig ni tant sols mirar el temps... La qüestió era tornar-hi.
El plà, inclús, era més agossarat, doncs era anar-hi sol i acampar per la zona, pero finalment es va apuntar un amic, en David Cordones, doncs li agrada la muntanya, volia visitar la zona i l'hi havia fallat un altre plà que tenia.
La rutina que vàrem seguir va ser una mica diferent doncs hem preocupava el fet de no trovar aparcament a la zona de la presa de Cavallers, doncs d' aquesta manera estalvies una bona pujada per asfalt. Així vam fer el trajecte d' una sola tirada i un cop allà vam fer un esmorzar-dinar i una migdiadeta abans d' encarar la pujada.
Aquest cop la pujada la vaig fer més depressa, mitja hora menys que la primera vegada. Deu ni dó! El sherpa anava a bon ritme doncs està en forma i és deu anys més jove que jo... Hehehehehe. El vent ens acompanyava i començava a patir per la sessió de vesprada, tampoc tindría sort amb els reflexes.
Un cop arribat al costat del refugi vàrem seguir fins a l' estany triat per fer una sessió fotogràfica, aquest cop les agulles de Travessani mostraven tot el seu esplendor. Quina meravella de paisatge! Un cop a la localització escollida vàrem descansar una mica i ja vaig començar a buscar algun enquadrament que hem motivés. La sessió va començar ràpidament, el vent feia males passades amb els reflexes al moure l' aigua de l' estany. Al portar "enganxat" el 16-35 no tenía cap filtre degradat neutre que augmentés el temps d'exposició per "parar" l'aigua i generar algun petit reflexe.
L'altre handicap era el gran contrast que hi havia entre l' ombra i la llum del cel. Havia de fer servir massa filtre per compensar i vaig decidir esperar una mica encara que les agulles anavem perden color.
De de cop, mentre treia l'ull del visor, veig la lluna quasi plena aparéixer quasi per sobre les agulles allargant la sessió. Espectacle i dels bons. En David, crec que s' haurà enganxat a fer alguna sortida més, segur.
Desprès vam decidir anar a dormir prop de la zona escollida per la sessió de la matinada, peró ens va costar molt trobar el camí de tornada inclús van estar a punt de quedar-nos a mig camí doncs encara que la llum de la lluna ens ajudava el "camp a través" era complicat... Quin patiment vigilar on trepitjar! Finalment sobre la una de la nit montavem la tenda just davant de la localitzacó de l'albada... Ni la tipica footgrafia amb la tenda il.luminada vàrem fer... Jo estava destrossat de tant de caminar amunt i avall.
