dimecres, 24 de febrer del 2016

The land of the Buryat

El viatge al centre del Llac Baikal va passar per fer una nit al poble de Listvianka, mes o menys vindria a ser com qualsevol poble de la Costa Brava als anys 60, pero en versió freda.

Imagineu-vos tot de casetes de fusta amb mes o menys ordenació encarades cap al llac, be els carrers sense asfaltar evidentment. Era diumenge i molta gent de la gran ciutat va allà per passejar per sobre del llac, fer picnic, esqui de fons, fer escultures de gel, patinar... I només un petit mercat a l'aire lliure on venen el "famós" peix del Baikal que anomenen Omul. El fan bàsicament fumat i el mantenen calent dins una nevera de platja que la posen dins una caixa de fusta envoltada  de bombetes enceses que "transmet la calor". Quan en demanes te'l posen dins una bossa de plàstic perque després pots anar a una barraca on et venen les begudes i t'ho menges amb els dits. Aixó és el seu cap de setmana d'hivern ideal.


Després de fer una passejada per el lloc i trepitjar per primera vegada el Baikal... Començaven a aflorar els petits nervis de "no és el que esperava fotográficament", encara que l'aventura per si sola ja valia la pena. Pero l'endemà ens tocava fer un viatge de més de cent quilometres amb hovercraft per sobre el gel... El guía ens va dir que erem els primers de la temporada i que no savien com estava el camí doncs just una semana abans havia hagut un terratremol de certa importància.

A les deu del matí en punt ens esperava el hovercraft i mentre ens presentaven el pilot i copilot, un senyor ens anava tirant aigua i anava ressant... Ens estava beneïnt per el viatge! Buffff...

Anar amb hovercraft per sobre del gel a una velocitat considerable es tota una experiéncia i més quan es posa de costat per travesar algunes plaques de gel apilades que sobresurten de tant en tant per tal de no reventar els infables.



De tant en tant feiem alguna parada i baixavem per trepitjar el gel i de passada descansava el conductor i el copilot, doncs el copilot anava amb binocles observant el millor camí a seguir. Ara ja estavem a una zona sense neu i es veia el gel perfectament ple d'esquerdes per la contracció i dilatació i era tan transparent que feia por trepidar-lo per si es trencava sota teu o si més no relliscar. No rellisca en principi!

És una sensació genial! I a més el terra esta ple d'esquerdes, de bombolles i altres elements que formen textures, dibuixos i senefes impossibles.

El viatge dura quasi tot el dia per assolir l'objectiu final, l'Illa d'Olkhon, l'experiència començava a valer la pena un viatge tant llarg. Per fi estavem a la terra sagrada dels Buryat. Ara començava el veritable viatge i aventura.









6 comentaris:

  1. Aquesta primera imatge amb les botes m'agrada. Quina sensació esta sobre un gel tan transparent.
    Estaré atent a les següents aventures.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagina't la sensació mesa, de suspens, de por, de desconeixença... Tota una experiencia!

      Elimina
  2. Tota una experiència, seguiré l'evolució i fotografies.

    ResponElimina
  3. Quina passada tio! sembla que estiguis flotant i amb el trasto aquest a tota pastilla ha de ser brutal el tema!
    Salutacions!

    ResponElimina