diumenge, 5 d’agost del 2012

Entrenament psicológic I

A principis d'estiu vaig proposar-me un pla per posar-me en forma. 
VAig analitzar que el principal problema era psicológic, doncs desprès d'anys fent esport, vivint del món de l'esport vaig sortir-ne massa saturat i el meu cap va deixar de generar la motivació necesària per aixecar-me del sofà i fer exercici físic d'una manera continuada.

Així doncs, vaig elaborar-me un pla on la primera fase era d'entrenament psicológic, on calia una gran dosi de motivació per assolir l'objectiu. I vaig pensar que juntant varies motivacions tindría més força mental.

La fotografia de muntanya hem donava el que buscava, per un costat gaudir de la bellesa paisatjística i fotogràfica dels Pirineus, per altre costat l' esforç per arribar a les localitzacions.

Actualment, quasi cada setmana he fet alguna ruta (de manera progressiva) per la muntanya i de passada m'he portat alguna bona fotografia. I l'entrenament psicológic, el principal objectiu, va progressant adequadament.

Ara fa uns dies vàrem sortir per la zona de la Vall de Bohí, i tots vam coïncidir que el recorregut técnic era molt monóton doncs sempre havies de mirar al terra per la gran quantitat de pedres que hi havien al camí, tant que a l'arrivar al cotxe els comentaris eren de no tornar apujar per aquesta ruta. Jo, personalment vaig quedar bastant aborrit de la ruta, afegint-hi les males llums que vàrem tenir per fotografiar... Desolació!

Al cap d'un parell de dies, quan ja no tenía el regust amarg, vaig començar a incubar la idea de tornar-hi com a exercici d' entrenament. El repte psicológic, ja el tenia, era tornar a fer-la el més aviat possible. Els astres es van conjuntar quan vaig "causar" baixa en la sortida programada amb en Javier Alonso, Enrique Mariscal i en David Cidre, era l' oportunitat ideal. Tornar-hi en menys de quinze dies. No vaig ni tant sols mirar el temps... La qüestió era tornar-hi.

El plà, inclús, era més agossarat, doncs era anar-hi sol i acampar per la zona, pero finalment es va apuntar un amic, en David Cordones, doncs li agrada la muntanya, volia visitar la zona i l'hi havia fallat un altre plà que tenia.

La rutina que vàrem seguir va ser una mica diferent doncs hem preocupava el fet de no trovar aparcament a  la zona de la presa de Cavallers, doncs d' aquesta manera estalvies una bona pujada per asfalt. Així vam fer el trajecte d' una sola tirada i un cop allà vam fer un esmorzar-dinar i una migdiadeta abans d' encarar la pujada.

Aquest cop la pujada la vaig fer més depressa, mitja hora menys que la primera vegada. Deu ni dó! El sherpa anava a bon ritme doncs està en forma i és deu anys més jove que jo... Hehehehehe. El vent ens acompanyava i començava a patir per la sessió de vesprada, tampoc tindría sort amb els reflexes.

Un cop arribat al costat del refugi vàrem seguir fins a l' estany triat per fer una sessió fotogràfica, aquest cop les agulles de Travessani mostraven tot el seu esplendor. Quina meravella de paisatge! Un cop a la localització escollida vàrem descansar una mica i ja vaig començar a buscar algun enquadrament que hem motivés. La sessió va començar ràpidament, el vent feia males passades amb els reflexes al moure l' aigua de l' estany. Al portar "enganxat" el 16-35 no tenía cap filtre degradat neutre que augmentés el temps d'exposició per "parar" l'aigua i generar algun petit reflexe. 


L'altre handicap era el gran contrast que hi havia entre l' ombra i la llum del cel. Havia de fer servir massa filtre per compensar i vaig decidir esperar una mica encara que les agulles anavem perden color.




De de cop, mentre treia l'ull del visor, veig la lluna quasi plena aparéixer quasi per sobre les agulles allargant la sessió. Espectacle i dels bons. En David, crec que s' haurà enganxat a fer alguna sortida més, segur.

Desprès vam decidir anar a dormir prop de la zona escollida per la sessió de la matinada, peró ens va costar molt trobar el camí de tornada inclús van estar a punt de quedar-nos a mig camí doncs encara que la llum de la lluna ens ajudava el "camp a través" era complicat... Quin patiment vigilar on trepitjar! Finalment sobre la una de la nit montavem la tenda just davant de la localitzacó de l'albada... Ni la tipica footgrafia amb la tenda il.luminada vàrem fer... Jo estava destrossat de tant de caminar amunt i avall.













18 comentaris:

  1. Qué envidia me dar ver fotografías así, Esteve!!!
    No sabría con cuál de ellas quedarme, puesto que cada una tiene algo especial! La primera, claro está que la luz proyectada sobre las agujas tiene un valor tremendo, y sumándole a ello el reflejo... La segunda ,e gusta por la luz que tienen las montañas del fondo y también por el formato panorámico. La tercera, que tal vez sea la que menos guste en general, también tiene su cosa, por el hecho de no haber nada que destaque pero a su vez ser bonita por sí sola!!!
    Gran trabajo Esteve!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Iker por ser tan explícito.
      La verdad es que me lo pasé en grande viendo las distintas tonalidades que adquirían las montañas, despacito pero sin pausa... Gran experiencia.

      Elimina
  2. Hola Esteve,

    Sens dubte la primera de totes és la que més m'agrada pel tema dels colors de les agulles. Això de preparar-te psicològicament està molt bé i el poder-ho posar en pràctica també.

    No sé si cada vegada que vols fer una sortida (comq ue dius que ho fas cada setmana) has de negociar respecte a la Margot però de moment veig que tens bastanta autonomia.

    Enq uant als filtres yo no et recomano més de dos junts (3 si vols polaritzador) però amb la condició de que només un d'ells sigui de resina y els altres de vidre perquè si no és quan començaras amb unes dominants bestials que no treuras ni en el processat.

    salut, veig que estas fent una progressió ascendent amb el tema de la fotografía de muntanya ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Daniel
      Les que tinc de la sessió amb 5 passos no han quedat gaire visibles doncs la dominant com molt bé dius és massa pronunciada i la diferencia entre el cel i la terra no queda real.
      En quant a les sortides... He negociat un any de rentar els plats a mà... hehehehee

      Elimina
  3. Bon entrenament i bona collita.
    M'agrada la composició neta de la tercera i la llum de la primera,de totes formes bona sèrie la que has portat aquesta vegada.

    ResponElimina
  4. Bones JLL
    Si la collita molt millor que l' anterior...
    El problema que veig es que a la tarda just quan comença la bona llum hi ha una mica de vent i els reflexes no es marquen gaire... I per tant poques en tinc amb aquesta llum tant potent.

    ResponElimina
  5. Jo no tinc rentavaixelles... i plats que rentar!
    M'agrada tota la sèrie. Les llums de la primera, la lluna de la segona i les tonalitats de la tercera.
    Dominar la psique es complicat, però no impossible i quan ho assoleixes, dona molta pau,encara que la punyetera es resisteix moltíssim.
    Vinc de patejar la muntanya,dos dies d'unes 14h d’exercici psicològic, pedregam, camins amb vistes fabuloses.,per sort no hagut foto...no portava la càmera,aquesta vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Esther
      És el que té el nostre hobby, si fotografies no disfrutes (bé un cop a casa pots gaudir de les fotografies, pewro no és le mateix).
      Si vas a passejar per muntanya ves-hi sense camera...

      Elimina
  6. Bon dia Esteve
    Molt bon relat de l'aventura rocallosa que vam viure! Veig que al final les fotos s'ho valen. Le veritat que va ser un espectacle meravellos veure aquells dos "moments de llum" a la muntanya.
    Ja ho saps, quan necessitis un altre sherpa o una llebre per tirar del carro...
    Felicitats per les fotos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Sherpa!
      Si noi, al final algun tresor he pogut aconseguir...
      La veritat es que l'endemà no m' aguantava gaire pero l' aventura s'ho va valdre...
      T'apunto per a la propera escapada...

      Elimina
  7. Bona aventura Esteve, ja veig que quan em recuperi tindré que llogar el Kilian Jornet perquè m'entreni i poder seguir-te 8^)
    De les fotos i per contradir a tothom em quedo amb la segona sens dubte, moment, llum, lluna, composició i format, la tercera no em desagrada pas i la primera li veig quelcom al reflex de les muntanyes il·luminades, no es simètric com a les altres dos.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehehehe Pere
      L'important no és està en forma, l'important és tenir un sherpa que carregui els "trapaus" doncs al final del dia pesen...
      Jo també estic amb tú, la segona és la millor sens dubte... Impressionant les llums que ho havia i que jo bonament vaig intentar captar...

      Elimina
  8. jo em quedo amb la segona.
    Després de pujar dos cops al mateix lloc en 10 dies, ja deus estar fort com un toro!!
    A la propera de coincidim, em sembla que et tocarà a tu fer de sherpa, jejeje!!

    ResponElimina
  9. Doncs jo em quedaré amb la llum de la tercera, hala!

    ResponElimina
  10. jaaaajaja, nen... bona aventura... així que perduts per la tartera de blocs... jaaaajaja, ja són coses que passen... o poden passar.
    En tot cas, una aevnturilla que no et serà fàcil d'oblidar ;-)
    Abraçada!

    ResponElimina
  11. En 4 dies pujes en menys d'1h! 8^)
    M'agrada molt el dinamisme de la primera foto y l'elegancia de la segona. Molt bones fotos d'un vespre normalet.

    Ens veiem!

    ResponElimina
  12. J'adore la montagne et vos photos me font rêver !!

    ResponElimina