dissabte, 25 de febrer del 2012

Tocat per la llum...

A vegades, en comptades vegades, durant una sortida fotogràfica tens la sort de ser engolit per un espectacle de llum sense precedents.

Aquesta fotografia está feta fa un parell de mesos, a Roques Planes, a la Costa Brava, el meu lloc d'inspiració, lloc on es barregen per igual els "xuts" d'adrenalina i les dosis terapéutiques de pau, tranquilitat i desestressament.

Era un dia de diari, abans d'anar a la feina, vaig pensar tot sortint de casa que necessitava una dosi... Vaig dirigir-me cap al lloc escollit. Quan vaig arribar ja vaig intuïr que podria ser un gran dia doncs hi havia alguns núvols que es començaven a colorejar, a més feia una mica de vent, però quan vaig arribar a peu de mar i vaig veure que no hi havia núvols baixos arran d'horitzó, vaig saber que seria un gran dia.

Vaig pensar ràpidament en un nou enquadrament que no fos tant vist i desprès de provar-ne uns quants, aquest m'agradava però volia fer-ne algun més, però de sobte el cel va començar a enrogir-se, i una explosió de llum va recórrer tot el cel, increíble.



Mai fins aquell moment havia viscut un cel tant espectacular, però patia per l' exposició de les fotografies doncs la llum es concentrava molt. Quina pujada adrenalítica!

Vaig poder gaudir de l'espectacle varis minuts, en aquell moment engolit per aquell cel tan meravellós, hem sentía molt petit, estava sol i m' hagués agradat compartir aquell moment amb algú estimat doncs són situacions que mai s' obliden...

També us haig de dir que després d'aquell dia, un bon grapat de sortides posteriors vaig patir desgana i desmotivació doncs els cels no hem "deien" gaire res.



13 comentaris:

  1. Una verdadera gozada!!!
    Menudo espectáculo que tuviste ante el objetivo!!!
    Una foto genial, desde el primer plano hasta el infinito!!!

    ResponElimina
  2. Tota una gran recompensa!
    Sempre que paso per Roques Planes es perquè acabo anant a Roca del Paller, en gran part perquè no m'agrada el tunel que hi va directe i per estalviar-me la gran quantita d'escales de pujada amb la motxil·la a sobre.

    M'hauré de prendre més seriosament aquesta localització!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Daniel, jo també faig el mateix recorregut... I la veritat es qeu Roques Palnes tampoc és un lloc que m' agradi massa, aquell dia tenia pensat anar a Paller però com que queda una mica tancat vaig pensar que seria millor quedar-me.

      Elimina
  3. Tot un luxe començar la jornada laboral, amb un esclat de color com aquest.
    Encara que viure el moment "in situ" magnifica les emocions, gràcies per compartir ara amb nosaltres, el teu moment viscut. Salutacions.

    ResponElimina
  4. in questo blog ci sono immagini fantastiche,da oggi hai una nuova follower.

    ResponElimina
  5. tot un espectacle que és el premi a molts dies on segur que has tornat sense imatges al sarró però ple d'il·lusió per tornar-hi un altre dia!!! Genial, molt i molt maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Montse
      Exacte! És el rpemi per tant de dies de "mala llum" i la motivació per seguir i perseguir una bona llum...

      Elimina
  6. Impresionante ese cielo Esteve, menuda explosión de color,por pedir, me gustaría ver las nubes estáticas. A mi roques planes se me resiste, nunca he sacado nada de provecho allí.
    un saludo

    ResponElimina
  7. Es cierto tu comentario, hay veces que haces una serie de fotos y cuando terminas y regresas al coche o a casa piensa, menos mal que las escenas han quedado grabadas en la cámara de fotos, si no perdería la oportunidad de disfrutarlas. Y es que a veces el diablillo del fotógrafo vence al angelito del simple y puro disfrute.
    Saludos de ANTONIO "fotosdeaquiydealla"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Antonio por pasar y comentar.
      Mucahs veces he pensado/temido que no haya sacado el máximo "jugo" a la fotografia para enseñar los momentos vividos una vez en casa.

      Elimina